Al hombre lo hacen sus costumbres y las de Menottinto están casi todas relacionadas con el Atleti y el Vicente Calderón. ATLETI, VIVIR EN ROJO Y BLANCO es un ejercicio de memoria, una suerte de catarsis colchonera a través de las últimas tres décadas del club. Un viaje en el tiempo que va de la aluminosis del Calderón al estadio cinco estrellas; del Doblete, al descenso; de Simeone al Toto Salvio, pasando por Moacir, Torrisi o el Pato Sosa. Anfield, Hamburgo, Mónaco, la final de Copa de Barcelona? las coordenadas recientes que ubican en el mundo al atlético del siglo XXI. Un subir y bajar de las nubes en forma de relato breve y clave colchonera. Porque hay muchas formas de vivir, pero ninguna tan adictiva como hacerlo en rojo y blanco.
Llibre de viatge aplega un conjunt darticles, publicats a la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya, escrits per un jove Joaquim Folch i Torres que viatjà per Europa durant mig any (1913-1914). El paisatge urbà, els museus, el patrimoni, el disseny, la gent i larquitectura dels països que visità són punt de reflexió i de comparació amb Catalunya. Folch escollí temes concrets, molts dels quals són il·lustratius de les preocupacions que lincitaren a prendre determinats posicionaments ideològics i a manifestar-se obertament sobre grans mestres del passat, la producció artística o la civilitat que percebia, aspectes que li permetien albirar un programa per als joves noucentistes. Limpel·lia sobretot lafany de contribuir a la construcció dun país modern i europeu, daquella Catalunya on ja es perfilava la Mancomunitat. En aquesta obra sens mostra un Joaquim Folch i Torres assagista, un bon escriptor, faceta que se suma al seu doble vessant dhistoriador i museògraf.
2005: centenaire de la naissance de Paul Nizan et de Jean-Paul Sartre. Ils se sont connus au lycée et ils ont partagé la vie d'étudiants à l'École Normale Supérieure, rue d'Ulm. Ils sont devenus des amis. Ils ont choisi la philosophie et la narration, ils ont pris des engagements avec leur temps et leurs contemporaines. L'ún, Nizan, est disparu en 1940. L'autre, Sartre, l'a fait en 1960. De ce fait, un déséquilibre fondamental s'instaure entre les deux. Leurs destins ont été différents. Mais Sartre n'a rien oublié. Et en 1960, avec une magnifique préface à l'essai de Paul Nizan, Aden-Arabie, a tiré du purgatoire et de l'oubli son petit camarade de jeneusse. Mais aussi bien Nizan que Sartre trouvent leur place dans le livre, évoqués à partir de plusieus points de vue et entremêlés en même temps, mis face à face par le regard des chercheurs qui essayent de repérer les complicités d'antan, à travers leur écriture. Le tout forme un ensemble cohérent, riche en nuances et en évocations, et on est fier de pour le mettre aujourd'hui entre les mains du lecteur, qui y trouvera de nombreuses pistes pour s'enfoncer dans les chemins de la connaissance des deux écrivains.
Marques és un text de recreació de la memòria de les persones que han viscut en alguna època de la història i que han deixat la seva empremta. És una evocació de les marques que han quedat gravades a larbre o a la roca, les que afirmen que "un dia érem vius i vam estar aquí", i que no es poden esborrar. En lestil precís i alhora evocador daquest gran escriptor basc, Marques sapropa al lector per desvetllar-li un sentiment de proximitat i de justícia envers els infants, les dones i els homes que van córrer sota les bombes a Gernika, els protagonistes duna guerra de la qual encara no shan tancat totes les ferides.
Al hombre lo hacen sus costumbres y las de Menottinto están casi todas relacionadas con el Atleti y el Vicente Calderón. ATLETI, VIVIR EN ROJO Y BLANCO es un ejercicio de memoria, una suerte de catarsis colchonera a través de las últimas tres décadas del club. Un viaje en el tiempo que va de la aluminosis del Calderón al estadio cinco estrellas; del Doblete, al descenso; de Simeone al Toto Salvio, pasando por Moacir, Torrisi o el Pato Sosa. Anfield, Hamburgo, Mónaco, la final de Copa de Barcelona? las coordenadas recientes que ubican en el mundo al atlético del siglo XXI. Un subir y bajar de las nubes en forma de relato breve y clave colchonera. Porque hay muchas formas de vivir, pero ninguna tan adictiva como hacerlo en rojo y blanco.
Llibre de viatge aplega un conjunt darticles, publicats a la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya, escrits per un jove Joaquim Folch i Torres que viatjà per Europa durant mig any (1913-1914). El paisatge urbà, els museus, el patrimoni, el disseny, la gent i larquitectura dels països que visità són punt de reflexió i de comparació amb Catalunya. Folch escollí temes concrets, molts dels quals són il·lustratius de les preocupacions que lincitaren a prendre determinats posicionaments ideològics i a manifestar-se obertament sobre grans mestres del passat, la producció artística o la civilitat que percebia, aspectes que li permetien albirar un programa per als joves noucentistes. Limpel·lia sobretot lafany de contribuir a la construcció dun país modern i europeu, daquella Catalunya on ja es perfilava la Mancomunitat. En aquesta obra sens mostra un Joaquim Folch i Torres assagista, un bon escriptor, faceta que se suma al seu doble vessant dhistoriador i museògraf.
2005: centenaire de la naissance de Paul Nizan et de Jean-Paul Sartre. Ils se sont connus au lycée et ils ont partagé la vie d'étudiants à l'École Normale Supérieure, rue d'Ulm. Ils sont devenus des amis. Ils ont choisi la philosophie et la narration, ils ont pris des engagements avec leur temps et leurs contemporaines. L'ún, Nizan, est disparu en 1940. L'autre, Sartre, l'a fait en 1960. De ce fait, un déséquilibre fondamental s'instaure entre les deux. Leurs destins ont été différents. Mais Sartre n'a rien oublié. Et en 1960, avec une magnifique préface à l'essai de Paul Nizan, Aden-Arabie, a tiré du purgatoire et de l'oubli son petit camarade de jeneusse. Mais aussi bien Nizan que Sartre trouvent leur place dans le livre, évoqués à partir de plusieus points de vue et entremêlés en même temps, mis face à face par le regard des chercheurs qui essayent de repérer les complicités d'antan, à travers leur écriture. Le tout forme un ensemble cohérent, riche en nuances et en évocations, et on est fier de pour le mettre aujourd'hui entre les mains du lecteur, qui y trouvera de nombreuses pistes pour s'enfoncer dans les chemins de la connaissance des deux écrivains.
Marques és un text de recreació de la memòria de les persones que han viscut en alguna època de la història i que han deixat la seva empremta. És una evocació de les marques que han quedat gravades a larbre o a la roca, les que afirmen que "un dia érem vius i vam estar aquí", i que no es poden esborrar. En lestil precís i alhora evocador daquest gran escriptor basc, Marques sapropa al lector per desvetllar-li un sentiment de proximitat i de justícia envers els infants, les dones i els homes que van córrer sota les bombes a Gernika, els protagonistes duna guerra de la qual encara no shan tancat totes les ferides.