Ir al contenido
Considerado como uno de los más grandes autores de la literatura universal de todos los tiempos, su obra es fundamental para entender el desarrollo de la novela contemporánea. Nacido en el seno de una familia aristocrática, Tolstoi cursó estudios de Dere
Aquest llibre recull les cartes -en gran part inèdites- que va escriure als seus confidents més propers durant seixanta anys, amb què descobrirem la seva desolació en sentir-se rebutjada per Déu i les seves reflexions sobre la seva pròpia missió en aquesta vida.Descobrirem la «Santa de Calcuta» més personal i sincera a través d'aquesta recopilació que n'ha fet el pare Brian Kolodiejchuk -postulador per a la causa de la seva canonització-, col·laborador d'ella durant vint anys.En el desè aniversari de la seva mort, aquest llibre és el retrat més íntim que s'ha fet mai de la Mare Teresa de Calcuta, amb una vida i una tasca que milions de persones continuen admirant.
Escrito con una sobriedad «a ras de las cosas», La especie humana es un relato marcadamente anti literario, o bien de pura literatura. Desarmada escritura del desastre que pone de manifiesto, en palabras del propio Antelme, «como sola y última reivindicación, un sentimiento último de pertenencia a la especie». Comunidad de l a especie así afirmada que, lejos de reintegrarnos en una presencia tranquilizadora de lo humano para consigo mismo, nos asedia y obsesiona a modo de un deshacimiento infinito. Como lo leerá Mascolo: «El SS no es diferente de nosotros. La inocencia personal, por muy profunda que se la suponga, nada vale al lado de esa solidaridad forzosa con la especie como portadora de mal, de muerte, de fuego. No hay humanismo en eso. Nuestro hermano SS, podría decirse
para decir la inhumanidad que hay en el hombre». En 1946, Antelme, «comunista» anterior a toda militancia, ingresa en el Partido, del que se verá excluido en 1950. Contrario a la continuación de la guerra en África del Norte, es uno de los firmantes del llamado «Manifiesto de los 121», una Declaración sobre el derecho a la insumisión en la guerra de Argelia, en cuya redacción final interviene decisivamente Maurice Blanchot: «La negativa a servir es un deber sagrado». En 1968 es miembro del Comité de acción de estudiantes y escritores. Padece una hemiplejía desde 1983, y muere en 1990.
Sabies que el Cine Nic, lExin Castillos o la Señorita Pepis són de procedència catalana? O que la Magia Borrás, un dels jocs més reconeguts i valorats, fou creada per una empresa de Calella (Maresme) el 1894? I que una dona, per demostrar que calia acabar amb el sistema de lloguer de terres perquè produïa lenriquiment duns quants els propietaris- i lempobriment de la majoria els llogaters-, va patentar un joc que acabaria sent el Monopoly? Aquests són alguns detalls dels 35 jocs i joguines que Ròmul Brotons ha recollit en el llibre "Estimats Reis Mags". Segons ell "poques coses hi ha tan evocadores com una carta als Reis Mags, linventari de somnis i il·lusions que els nens i nenes escriuen any rere any, confiats que la nit del 5 al 6 de gener sesdevindrà el gran prodigi. Si, un cop adults, tinguéssim ocasió de rellegir aquelles cartes, descobriríem un aspecte de nosaltres mateixos que potser hem oblidat. Recordaríem per quines joguines sospiràvem, quines vam aconseguir i quines no vam arribar a tenir. O potser no ho hem oblidat mai. És sorprenent la capacitat que tenim de recordar les nostres joguines infantils, quan hem oblidat tants altres detalls, noms, indrets i situacions que, a primera vista, semblarien més importants. Les joguines, en definitiva, formen part de la nostra vida, ens mostren què volíem ser quan fóssim grans, quins anhels i quines aspiracions preteníem materialitzar a través daquests artefactes lúdics". A "Estimats Reis Mags", Ròmul Brotons ha triat trenta-cinc jocs i joguines, algunes de les més representatives dels darrers cent anys. Ha mirat de recollir de manera aproximadament igualitària les joguines que podrien ser catalogades dins les categories de nen (soldadet, Madelman...) i de nena (casa de nines, Nancy, Señorita Pepis...), encara que de vegades les fronteres són més difuses que no semblen. En tot cas, ha preferit decantar-se majoritàriament cap a les que no distingeixen entre sexes (bicicleta, io-io, Magia Borrás...) i ofereixen hores desbarjo i distracció tant als uns com a les altres. Com diu lautor qui sap si, en acabar de llegir el llibre, agafareu un paper en blanc i escriureu una carta encapçalada amb les paraules Estimats Reis Mags... Si ho feu, esperem que no us portin carbó. Jocs i joguines incloses en el llibre: Barbie, bicicleta, casa de nines, cavall de cartró, Cine Nic, cotxe de pedals, cotxet de metall, Cub de Rubik, Exin Castillos, fireta, futbolí, Hula hoop, Io-io, joguina de llauna, Juegos Reunidos, Lego, Madelman, Magia Borrás, Meccano, Milloncete, Monopoly, Nancy, osset de peluix, patins de rodes, pistola de pistons, Playmobil, puzle, robot, Scalextric, Scrabble, Señorita Pepis, soldadet, tren elèctric, Trivial Pursuit, vídeojoc. "Estimats Reis Mags" inclou, a cadascun dels capítols, imatges provinents, majoritàriament, danuncis de lèpoca publicats en diaris i revistes, tant nacionals com estrangers. Material gràfic: - 183 il·lustracions i fotografies
Si per no poder sortir, el pet du a la perdició de molts, per contra salva aquell que l'expulsa de grat. O sigui, que, si fa profit quan fuig i subjuga quan es reté, ¿qui negarà que no s'assembla a tots els metges?
Una de las obras clave de Borges: una reflexión sobre el tiempo, el infinito y lo finito. «Si los destinos de Edgar Allan Poe, de los vikingos, de Judas Iscariote y de mi lector secretamente son el mismo destino -el único destino posible-, la historia universal es la de un solo hombre.» En los tratados contenidos en este volumen, Borges habla de la esencia del tiempo, que se concreta bien en el mecanismo de una metáfora, bien en una refutación filosófica. El asunto es la coincidencia, la ocupación de un mismo lugar físico o mental, la repetición, la versión. Así, el ensayo sobre los traductores de Las mil y una noches tiene su eco en los símiles de la literatura germánica antigua; la doctrina de los ciclos halla su espejo en las enseñanzas de la termodinámica. Historia de la eternidad, cuya primera edición data de 1936, prefigura ya los contornos del Borges del medio siglo posterior.