Nacido a fines del siglo XIX en los suburbios rioplatenses donde recalaban nuevos proletarios, inmigrantes y deposeídos, el tango creció, ganó el espacio de la gran ciudad y atrapó el alma de habitanes en poemas, ritmos y molodías que reflejan - con un ac
La litúrgia de les bitlles. Funcions i sentit d'un joc tradicional respon a una obra, que sintetitza part de la tesi doctoral presentada per l'autor, basada en una recerca pluridisciplinària, transversal que ens acosta al coneixement profund d'un dels jocs tradicionals més coneguts, practicats i estesos per la geografia catalana. Amb l'evolució del joc, les bitlles van perdent antigues connotacions d'aposta i van adquirint canvis en les regles internes, per anar acostant-se al model lúdic de l'esport, on l'antic desafiament dels diners deixa pas a la rivalitat expressada amb punts. A la vegada, les condicions socioculturals de la pràctica bitllaira (zones, moments de l'any, protagonistes...) han anat canviant, originant una modificació en el sentit i les funcions projectades en les localitats on s'ha protagonitzat. L'autor combina en aquesta obra estratègies metodològiques de l'antropologia (etnografia) i de la praxiologia motriu (disciplina que estudia l'acció motriu). Acostar-se al coneixement dels nostres jocs suposa apropar-se al coneixement d'una de les expressions més genuïnes del nostre patrimoni.
Nacido a fines del siglo XIX en los suburbios rioplatenses donde recalaban nuevos proletarios, inmigrantes y deposeídos, el tango creció, ganó el espacio de la gran ciudad y atrapó el alma de habitanes en poemas, ritmos y molodías que reflejan - con un ac
La litúrgia de les bitlles. Funcions i sentit d'un joc tradicional respon a una obra, que sintetitza part de la tesi doctoral presentada per l'autor, basada en una recerca pluridisciplinària, transversal que ens acosta al coneixement profund d'un dels jocs tradicionals més coneguts, practicats i estesos per la geografia catalana. Amb l'evolució del joc, les bitlles van perdent antigues connotacions d'aposta i van adquirint canvis en les regles internes, per anar acostant-se al model lúdic de l'esport, on l'antic desafiament dels diners deixa pas a la rivalitat expressada amb punts. A la vegada, les condicions socioculturals de la pràctica bitllaira (zones, moments de l'any, protagonistes...) han anat canviant, originant una modificació en el sentit i les funcions projectades en les localitats on s'ha protagonitzat. L'autor combina en aquesta obra estratègies metodològiques de l'antropologia (etnografia) i de la praxiologia motriu (disciplina que estudia l'acció motriu). Acostar-se al coneixement dels nostres jocs suposa apropar-se al coneixement d'una de les expressions més genuïnes del nostre patrimoni.
