This work deals with the present and future of journalism. The HGH research team, like other academic experts and those involved in this area, is concerned about the consequences of the internal changes which have been affecting the profession. Will these changes have any influence on news quality? Can news quality be evaluated? How? Using which criteria? What is the situation of the Basque language media? And at the highest European level? These research questions are the starting point, the driving force and the end point of this research. All those taking part in this project were fully aware of the challenges, the seriousness of the situation and the unknown factors lying ahead in the future.
Gure Gizarte eta Komunikazio-Zientzien Fakultateko ikasleentzat Komunikabideen ereduak asignatura prestatzeko eguneroko lanean lagungarri izatea da liburu honen helburu nagusia. Apunteak hartzeko lan nekeza, gure ustez eskolak eta, oro har, akademi ekintza izan beharko lukeenetik hain urrun, alde batera utzi eta plangintza berriko asignaturek duten izaera praktikoan sakondu ahal izateko dator liburu hau. Eskuartean duzun lantxo honetan, hortaz, 1996-1997 ikasturtean gure Fakultatearen barruan Kazetaritza II saila eskaintzen hasi zen Komunikabideen ereduak asignaturaren egitarauari jarraitzen diogu, euskarazko komunikabideei dagokienez.
La figura del corresponsal, entre la pasión y la obligación. Un cruce de miradas. Aventureros de la información. La libertad de información en los países europeos. La información internacional en la redacción de un periódico. Audiencias fragmentadas para una Europa unida. Reflexiones sobre el presente y el futuro de la información internacional en los medios.
Aquest llibre interpreta i analitza de forma lineal quina tipologia de premsa ha existit a la comarca del Montsià entre els anys 1975 i 2014. Des d'una perspectiva històrica, no s'ha d'oblidar la necessitat de conèixer el patrimoni comunicatiu local i com ha afectat la seua evolució en els diferents ciutadans del territori ebrenc per tal de determinar què representa el món dels mitjans de comunicació locals i comarcals i les diverses tecnologies de la comunicació i la informació emprades per a millorar aquesta comunicació de proximitat. Aquest acurat estudi està estructurat de forma cronològica i per apartats històrics com ara la república, la guerra civil, el franquisme, la transició i l'època més recent amb les renovades tecnologies de la comunicació, internet i la digitalització. Quin protagonisme ha tingut la premsa comarcal al Montsià en el conjunt de Catalunya en aquests anys? L'evolució de la premsa comarcal al Montsià es pot qualificar com un fet rellevant en el desenvolupament de la societat i una eina bàsica per a la comunicació. A més, descobrim que els hàbits diaris han canviat i que, en efecte, han situat la comunicació en una nova dimensió. En essència, la comunicació local i comarcal és un instrument de vida per als ciutadans per conèixer un passat escrit i recordat a través de la història de la comunicació del territori. Els éssers humans són unes màquines perfectes per a comunicar i, sens dubte, sense comunicació no hi hauria futur ni esperança possible.
En el presente estudio se radiografían las virtudes y defectos de la polivalencia periodística. Para ello, se analizan los perfiles profesionales de los redactores de las tres principales agencias de noticias presentes en Cataluña (España) a través de una comparativa entre la plantilla multidisciplinar de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y las especializadas de EFE y Europa Press (EP), en las cuales permanece la división de oficios tradicional: redactores, fotógrafos y operadores de cámara. La eficiencia económica de la primera empresa depende de esta fórmula multitarea, que puede obstaculizar la capacidad de sus periodistas para informar de forma adecuada, y contrasta con las redacciones segregades de las otras dos, que desaprovechan algunas de las ventajas de las innovaciones tecnológicas para respetar los distintos lenguajes informativos. El trabajo concluye trasladando estos dilemes esenciales a los profesionales de dos agencias europees tan referenciales como AFP y ANSA porque, en el fondo, aborda un debate antiguo entre productividad y calidad ?reanimado por la revolución digital? que compromete la labor del periodista.
This work deals with the present and future of journalism. The HGH research team, like other academic experts and those involved in this area, is concerned about the consequences of the internal changes which have been affecting the profession. Will these changes have any influence on news quality? Can news quality be evaluated? How? Using which criteria? What is the situation of the Basque language media? And at the highest European level? These research questions are the starting point, the driving force and the end point of this research. All those taking part in this project were fully aware of the challenges, the seriousness of the situation and the unknown factors lying ahead in the future.
Gure Gizarte eta Komunikazio-Zientzien Fakultateko ikasleentzat Komunikabideen ereduak asignatura prestatzeko eguneroko lanean lagungarri izatea da liburu honen helburu nagusia. Apunteak hartzeko lan nekeza, gure ustez eskolak eta, oro har, akademi ekintza izan beharko lukeenetik hain urrun, alde batera utzi eta plangintza berriko asignaturek duten izaera praktikoan sakondu ahal izateko dator liburu hau. Eskuartean duzun lantxo honetan, hortaz, 1996-1997 ikasturtean gure Fakultatearen barruan Kazetaritza II saila eskaintzen hasi zen Komunikabideen ereduak asignaturaren egitarauari jarraitzen diogu, euskarazko komunikabideei dagokienez.
La figura del corresponsal, entre la pasión y la obligación. Un cruce de miradas. Aventureros de la información. La libertad de información en los países europeos. La información internacional en la redacción de un periódico. Audiencias fragmentadas para una Europa unida. Reflexiones sobre el presente y el futuro de la información internacional en los medios.
Aquest llibre interpreta i analitza de forma lineal quina tipologia de premsa ha existit a la comarca del Montsià entre els anys 1975 i 2014. Des d'una perspectiva històrica, no s'ha d'oblidar la necessitat de conèixer el patrimoni comunicatiu local i com ha afectat la seua evolució en els diferents ciutadans del territori ebrenc per tal de determinar què representa el món dels mitjans de comunicació locals i comarcals i les diverses tecnologies de la comunicació i la informació emprades per a millorar aquesta comunicació de proximitat. Aquest acurat estudi està estructurat de forma cronològica i per apartats històrics com ara la república, la guerra civil, el franquisme, la transició i l'època més recent amb les renovades tecnologies de la comunicació, internet i la digitalització. Quin protagonisme ha tingut la premsa comarcal al Montsià en el conjunt de Catalunya en aquests anys? L'evolució de la premsa comarcal al Montsià es pot qualificar com un fet rellevant en el desenvolupament de la societat i una eina bàsica per a la comunicació. A més, descobrim que els hàbits diaris han canviat i que, en efecte, han situat la comunicació en una nova dimensió. En essència, la comunicació local i comarcal és un instrument de vida per als ciutadans per conèixer un passat escrit i recordat a través de la història de la comunicació del territori. Els éssers humans són unes màquines perfectes per a comunicar i, sens dubte, sense comunicació no hi hauria futur ni esperança possible.
En el presente estudio se radiografían las virtudes y defectos de la polivalencia periodística. Para ello, se analizan los perfiles profesionales de los redactores de las tres principales agencias de noticias presentes en Cataluña (España) a través de una comparativa entre la plantilla multidisciplinar de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y las especializadas de EFE y Europa Press (EP), en las cuales permanece la división de oficios tradicional: redactores, fotógrafos y operadores de cámara. La eficiencia económica de la primera empresa depende de esta fórmula multitarea, que puede obstaculizar la capacidad de sus periodistas para informar de forma adecuada, y contrasta con las redacciones segregades de las otras dos, que desaprovechan algunas de las ventajas de las innovaciones tecnológicas para respetar los distintos lenguajes informativos. El trabajo concluye trasladando estos dilemes esenciales a los profesionales de dos agencias europees tan referenciales como AFP y ANSA porque, en el fondo, aborda un debate antiguo entre productividad y calidad ?reanimado por la revolución digital? que compromete la labor del periodista.