Ir al contenidoPoesía de poetas individuales
La poesía de Osvaldo Sauma invita a la relectura y a la búsqueda de más poesía. Posee un don con el que es dotado el trabajo de muy pocos poetas: enseña a leer. Es ese, quizás el mayor elogio al que puede aspirar un escritor.
El gener del 2015, als setanta anys, va morir Carles Miralles, un dels grans poetes de la seva generació (lade Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Salvador Oliva, Francesc Parcerisas o Pere Gimferrer). La sevatrajectòria, marcada per una intensificació creixent de la concentració emotiva i de la capacitat d?agermanarels assumptes més personals i l?interès més obert pel món circumdant, culmina en aquestes Tres suitespòstumes..
" Long Play " soa coma unha poesía incitada polas persuasións da aventura e do risco, conformando unha sorte de " jukebox de autoxeografía " . Estes versos teñen un pé no feitizo do estético, transitando pola benévola tiranía da rima; e outro, na inmediatez da emoción, a da esquina sucia do ring, cando o centro do libro viaxa ás formas máis propias da canción ou da " twitteratura " a ritmo de música e desexo, coma un parteluz que observa a " aritmética beatle " : letras tristes + alegres melodías. A " forma " do Long Play navega libertaria cara ás augas de sinxeleza do fondo, tensando as fronteiras do xénero poético que galantea por intres con algún " riff " de humor -se Ian Curtis é de Curtis e Ohio é O Hío, eu a Bueu digo vou, Jhonny, go, go!- e evasións cara " outros territorios posíbeis " ; concíbese o propio proceso de creación como un " crescendo de arte e ensaio " pleno de liberdade e de poesía por si mesmo. As palabras cantan e denuncian, celebran, imaxinan e protestan, concisas e inmersas na observación da experiencia vital: os problemas, os medos e inquedanzas de quen as escribe, os ollos tisnados da infancia infinda. A " ledicia blue " que agroma do triste. A loita por habitar os silencios da nosa zona escura.
Poema únic de 1.400 versos dedicat a l'ermita de Sant Pere del Puig, la Selva del Camp, amb 22 fotografies de Josep Massana. «Aquest poema narratiu, aquest dret relat, l?escriptura discursiva del qual es desplega com un rotlle mentre els peus fan via amunt, conté, en el seu registre en vers, rimat o no, idees, fets, imatges, records i mancances, alguna mena de certesa que s?imposa de seguida al lector per poc que aquest en capti el gest i n?albiri l?abast, per mica que s?avingui a acompanyar el caminant demiürg en la ruta que ha triat, un cop més, de recórrer.» De l'epíleg del llibre de Mònica Miró i Vinaixa Jordi Llavina és un dels poetes actuals més consolidats i ha tingut recentment una molt bona repercussió amb obres com "Vetlla" o "Contrada" (Editorial 3 i 4). Ha guanyat els premis Vicent Andrés Estellés i de la Crítica.