Nuestra sociedad sufre una auténtica adicción a las grandes infraestructuras de transporte, como las autovías, las líneas de AVE y los aeropuertos. Sin embargo, esta apetencia se basa en un buen número de tópicos y mitos que asignan a estas infraestructuras un papel positivo en el desarrollo económico, en la creación de empleo y en el reequilibrio territorial. Pero esto es algo que, a menudo, no tiene correspondencia con la realidad. Y es que la situación real es justo la contraria. Nuestra enorme dotación de infraestructuras infrautilizadas y la gran cantidad de fondos que nos seguimos gastando en construirlas, además de generar graves problemas ambientales y territoriales, han originado una hipoteca inmanejable, que ahora se está pagando recurriendo a cada vez más drásticos recortes sociales.
Material de consulta que té com a objectiu facilitar a les persones que treballe n a l'àmbit de la formació professional un recull terminològic que faciliti l'ús del català en la tasca formativa corresponent.
Full de ruta de la política de la Generalitat en matèria d'infraestructures aero portuàries fins a l'any 2015. Entre les accions previstes destaquen la participa ció en el desenvolupament dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus; la posadae n servei de l'aeroport de Lleida-Alguaire; la construcció de l'aeroport corporat iu a Igualada-Òdena, i la remodelació de l'aeròdrom de la Seu d'Urgell. Inclouun a carpeta amb facsímils de documents històrics gràfics dels aeroports de Catalun ya entre 1929 i 1933.
Aquesta obra, profusament il·lustrada, fa un recorregut per les tres èpoques, be n diferenciades, que han marcat l'evolució del ferrocarril des del seu naixement : el segle XIX, en què fou la principal eina de progrés; el XX, quan va patir un fort declivi a causa de la competència del transport per carretera; i el segle XXI, quan els nous criteris de desenvolupament sostenible el faran tornar a viur e una nova era.
El presente libro ofrece de manera equilibrada las diversas perspectivas, enfoques y métodos de análisis existentes en el seno de la Geografía de los Transportes, al tiempo que hace comprender los retos actuales de esta disciplina y su importancia al lado de otras áreas de la Geografía Humana. Grande es la diversidad de temas que estructuran actualmente el cuerpo teórico y metodológico de la Geografía del Transporte y ello se corresponde con uno de sus atributos más importantes, la multidisciplinariedad. Converge con los métodos y técnicas propios de otras disciplinas como la economía, las matemáticas, la demografía o la planificación. Los contenidos de este libro reflejan los grandes temas de actualidad en la Geografía de los Transportes. Se analizan las instituciones europeas en materia de transportes y los documentos programáticos más importantes. Uno de los temas más relevantes es la interconectividad de las redes. También se analizan las políticas de transporte en los países en vías de desarrollo.
Estableix els continguts i els processos bàsics que haurien de donar forma als p lans de mobilitat urbana (PMU). S'estructura en dos blocs: la guia pròpiament di ta, que exposa quines són les etapes a seguir per a la redacció d'un pla i una p roposta de les tasques i continguts mínims de cadascuna; i els annexos, que recu llen altres elements que aprofundeixen en la realització de les tasques descrite s a la guia.
Aquest CD-ROM inclou, entre altres, informació sobre la pedagogia i la psicologi a aplicades als formadors viaris i a una conducció segura, sobre seguretat viàri a, normes i senyals, mecànica, legislació i primers auxilis.
Subjetividades en el espacio público: la ciclovía en la ciudad de Bogotá, es un texto que muestra la importancia de la recreación en la configuración de ciudadanía, desde un análisis histórico alrededor de la ciclovía bogotana, se entretejen historias de una ciudad que se construye entre tensiones, desafíos y luchas ciudadanas por recobrar, mantener y preservar los espacios públicos para el bienestar social y cultural de su población. A lo largo de cuarenta años de análisis, la autora recurrió a una vasta fuente documental, su investigación da cuenta de un trabajo interdisciplinar que bordea los temas políticos, de planificación urbana, estudios de ciudad, estética, ocio y actividad física. La ciclovía es un proyecto insigne de la capital colombiana, su organización, puesta en marcha y la amplia participación de los ciudadanos, es un claro ejemplo político de la retribución de invertir en calidad de vida. Como espacio público, la ciclo - vía representa un espacio de confianza, placer y disfrute de una urbe que se debate día tras día, para generar el arraigo de sus ciudadanos, establecer formas consensuada de resolución del conflicto y una convivencia más humana.
Presentació de l'acord entre els principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre les infraestructures que han de garantir el desenvolupament sostenible del país i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Desgrana els fonaments i objectius del pacte, les principals mesures que preveu i els mecanismes per al seu seguiment i actualització.
A principis dels vuitanta, sense recursos econòmics ni capacitat jurídica, el nou ajuntament democràtic sols podia apostar per la tecnologia en la regulaciò del trànsit. Però aviat l'aparcament va ser un altre instrument fonamental (que, a més, podia generar recursos) i no tardaren les propostes de reordenació viària, amb mecanismes d'actuació transversal entre urbanisme i mobilitat. Més endavant, la consolidació pressupostària i el dinamisme polític van permetre millorar el transport públic i impulsar la descentralització i, fins on fos possible, les intervencions metropolitanes. Així mateix, la innovació en el marc legal va augmentar la disciplina viària i l'eficàcia de la Guardia Urbana. La fita olímpica de 1992 propicià l'articulació d'aquest ?quasi? model de mobilitat basat en una racionalització de l'ús del cotxe, en una nova relació entre departaments municipals, entre institucions i entre els sectors públic i privat i en una cerca de consens amb la ciutadania que culminà, l'any 1998, en el Pacte per la mobilitat
Directives de planificació i desenvolupament per a la promoció de la bicicleta c om a mitjà de transport, lleure, esport i turisme al nostre país. Punts d'interè s en àrees de treball com ara el disseny d'una xarxa d'acord amb la demanda d'ús de la bicicleta, la connexió amb la resta de mitjans de transport, resolució de conflictes amb d'altres vehicles, normes de disseny per a la construcció de la xarxa, foment entre la ciutadania de l'ús de la bicicleta o la seguretat del cic lista. Inclou CD.
Nuestra sociedad sufre una auténtica adicción a las grandes infraestructuras de transporte, como las autovías, las líneas de AVE y los aeropuertos. Sin embargo, esta apetencia se basa en un buen número de tópicos y mitos que asignan a estas infraestructuras un papel positivo en el desarrollo económico, en la creación de empleo y en el reequilibrio territorial. Pero esto es algo que, a menudo, no tiene correspondencia con la realidad. Y es que la situación real es justo la contraria. Nuestra enorme dotación de infraestructuras infrautilizadas y la gran cantidad de fondos que nos seguimos gastando en construirlas, además de generar graves problemas ambientales y territoriales, han originado una hipoteca inmanejable, que ahora se está pagando recurriendo a cada vez más drásticos recortes sociales.
Material de consulta que té com a objectiu facilitar a les persones que treballe n a l'àmbit de la formació professional un recull terminològic que faciliti l'ús del català en la tasca formativa corresponent.
Full de ruta de la política de la Generalitat en matèria d'infraestructures aero portuàries fins a l'any 2015. Entre les accions previstes destaquen la participa ció en el desenvolupament dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus; la posadae n servei de l'aeroport de Lleida-Alguaire; la construcció de l'aeroport corporat iu a Igualada-Òdena, i la remodelació de l'aeròdrom de la Seu d'Urgell. Inclouun a carpeta amb facsímils de documents històrics gràfics dels aeroports de Catalun ya entre 1929 i 1933.
Aquesta obra, profusament il·lustrada, fa un recorregut per les tres èpoques, be n diferenciades, que han marcat l'evolució del ferrocarril des del seu naixement : el segle XIX, en què fou la principal eina de progrés; el XX, quan va patir un fort declivi a causa de la competència del transport per carretera; i el segle XXI, quan els nous criteris de desenvolupament sostenible el faran tornar a viur e una nova era.
El presente libro ofrece de manera equilibrada las diversas perspectivas, enfoques y métodos de análisis existentes en el seno de la Geografía de los Transportes, al tiempo que hace comprender los retos actuales de esta disciplina y su importancia al lado de otras áreas de la Geografía Humana. Grande es la diversidad de temas que estructuran actualmente el cuerpo teórico y metodológico de la Geografía del Transporte y ello se corresponde con uno de sus atributos más importantes, la multidisciplinariedad. Converge con los métodos y técnicas propios de otras disciplinas como la economía, las matemáticas, la demografía o la planificación. Los contenidos de este libro reflejan los grandes temas de actualidad en la Geografía de los Transportes. Se analizan las instituciones europeas en materia de transportes y los documentos programáticos más importantes. Uno de los temas más relevantes es la interconectividad de las redes. También se analizan las políticas de transporte en los países en vías de desarrollo.
Estableix els continguts i els processos bàsics que haurien de donar forma als p lans de mobilitat urbana (PMU). S'estructura en dos blocs: la guia pròpiament di ta, que exposa quines són les etapes a seguir per a la redacció d'un pla i una p roposta de les tasques i continguts mínims de cadascuna; i els annexos, que recu llen altres elements que aprofundeixen en la realització de les tasques descrite s a la guia.
Aquest CD-ROM inclou, entre altres, informació sobre la pedagogia i la psicologi a aplicades als formadors viaris i a una conducció segura, sobre seguretat viàri a, normes i senyals, mecànica, legislació i primers auxilis.
Subjetividades en el espacio público: la ciclovía en la ciudad de Bogotá, es un texto que muestra la importancia de la recreación en la configuración de ciudadanía, desde un análisis histórico alrededor de la ciclovía bogotana, se entretejen historias de una ciudad que se construye entre tensiones, desafíos y luchas ciudadanas por recobrar, mantener y preservar los espacios públicos para el bienestar social y cultural de su población. A lo largo de cuarenta años de análisis, la autora recurrió a una vasta fuente documental, su investigación da cuenta de un trabajo interdisciplinar que bordea los temas políticos, de planificación urbana, estudios de ciudad, estética, ocio y actividad física. La ciclovía es un proyecto insigne de la capital colombiana, su organización, puesta en marcha y la amplia participación de los ciudadanos, es un claro ejemplo político de la retribución de invertir en calidad de vida. Como espacio público, la ciclo - vía representa un espacio de confianza, placer y disfrute de una urbe que se debate día tras día, para generar el arraigo de sus ciudadanos, establecer formas consensuada de resolución del conflicto y una convivencia más humana.
Presentació de l'acord entre els principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre les infraestructures que han de garantir el desenvolupament sostenible del país i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Desgrana els fonaments i objectius del pacte, les principals mesures que preveu i els mecanismes per al seu seguiment i actualització.
A principis dels vuitanta, sense recursos econòmics ni capacitat jurídica, el nou ajuntament democràtic sols podia apostar per la tecnologia en la regulaciò del trànsit. Però aviat l'aparcament va ser un altre instrument fonamental (que, a més, podia generar recursos) i no tardaren les propostes de reordenació viària, amb mecanismes d'actuació transversal entre urbanisme i mobilitat. Més endavant, la consolidació pressupostària i el dinamisme polític van permetre millorar el transport públic i impulsar la descentralització i, fins on fos possible, les intervencions metropolitanes. Així mateix, la innovació en el marc legal va augmentar la disciplina viària i l'eficàcia de la Guardia Urbana. La fita olímpica de 1992 propicià l'articulació d'aquest ?quasi? model de mobilitat basat en una racionalització de l'ús del cotxe, en una nova relació entre departaments municipals, entre institucions i entre els sectors públic i privat i en una cerca de consens amb la ciutadania que culminà, l'any 1998, en el Pacte per la mobilitat
Directives de planificació i desenvolupament per a la promoció de la bicicleta c om a mitjà de transport, lleure, esport i turisme al nostre país. Punts d'interè s en àrees de treball com ara el disseny d'una xarxa d'acord amb la demanda d'ús de la bicicleta, la connexió amb la resta de mitjans de transport, resolució de conflictes amb d'altres vehicles, normes de disseny per a la construcció de la xarxa, foment entre la ciutadania de l'ús de la bicicleta o la seguretat del cic lista. Inclou CD.
Curs organitzat per L'Institut Català d'Enginyeria Civil i patrocinat per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat.