Este libro recoge los textos de las ponencias presentadas en el seminario Vivir las ciudades históricas, organizado por el Vicerrectorado de Extensión Universitaria de la UCLM y celebrado en Cuenca coincidiendo con la exposición del mismo título, promovida por la Fundación la Caixa. El seminario se planteó en torno a una idea central: la preocupación por la recuperación integrada de las ciudades históricas, uno de los grandes retos del siglo XXI, sobre el que ya han llamado la atención el Consejo de Europa, la Unión Europea, la Unesco o la Asociación de Ciudades Patrimonio Mundial. La finalidad del seminario, propiciar una reflexión sosegada sobre la práctica cotidiana del vivir las ciudades históricas, queda patente en el contenido de los trabajos que ahora se editan, en los que se compatibiliza lo general y lo local, así como las variadas dimensiones presentes en la vida de una ciudad: culturales, urbanísticas, arquitectónicas, medioambientales, sociales, políticas, económicas o de accesibilidad.
L'Oficina d'Estudis Jurídis (1918-1924) fou l'organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya amb l'objectiu de compilar el Dret català i assessorar jurídicament el Consell. El seu director fou un jurista amb una notòria sensibilitat geogràfica: Francesc Maspons i Anglasell (1872 - 1966). La resta de membres eren: Martí Esteve i Guau, Ramon Coll i Rodés, Ferran Valls i Taberner, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rafael Closas i Cendra i Tomàs Roig i Llop. Un dels camps d'actuació de l'Oficina fou l'elaboració i publicació d'un Costumari català, que recollís diferents aspectes del dret consuetudinari. D'aquest costumari només s'arribaren a publicar dos volums, el primer referit a Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes (1920) i el segon, que ara reeditem, sobre Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès (1921). Els Costums sobre termenals, camins i aigües ens il·lustren sobre el que l'Oficina anomenava amb propietat "les tres servituds rústiques cabdals". Aquestes tres qüestions, com el pròleg de l'obra remarca, "són d'alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no en tingui, hi hagi d'intervenir". Però més enllà de l'interès particular, vinculat a la gestió de la propietat rústica, els costums recollits són d'interès general, "perquè les qüestions a les quals fan referència atenyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà". Límits, camins i conduccions o aprofitaments de l'aigua són també, ben sovint, elements patrimonials (béns) col·lectius, i sota aquest prisma el geògraf que planifica i intervé en el territori els ha de tenir ben presents.
Aquest document té per objecte posar a l'abast de tots els professionals que es dediquen a la realització de projectes i estudis d'impacte ambiental d'infrastru ctures viàries una relació de les diverses accions que, fins al moment, s'han ap licat a les vies de comunicació de Catalunya.
Este libro recoge los textos de las ponencias presentadas en el seminario Vivir las ciudades históricas, organizado por el Vicerrectorado de Extensión Universitaria de la UCLM y celebrado en Cuenca coincidiendo con la exposición del mismo título, promovida por la Fundación la Caixa. El seminario se planteó en torno a una idea central: la preocupación por la recuperación integrada de las ciudades históricas, uno de los grandes retos del siglo XXI, sobre el que ya han llamado la atención el Consejo de Europa, la Unión Europea, la Unesco o la Asociación de Ciudades Patrimonio Mundial. La finalidad del seminario, propiciar una reflexión sosegada sobre la práctica cotidiana del vivir las ciudades históricas, queda patente en el contenido de los trabajos que ahora se editan, en los que se compatibiliza lo general y lo local, así como las variadas dimensiones presentes en la vida de una ciudad: culturales, urbanísticas, arquitectónicas, medioambientales, sociales, políticas, económicas o de accesibilidad.
L'Oficina d'Estudis Jurídis (1918-1924) fou l'organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya amb l'objectiu de compilar el Dret català i assessorar jurídicament el Consell. El seu director fou un jurista amb una notòria sensibilitat geogràfica: Francesc Maspons i Anglasell (1872 - 1966). La resta de membres eren: Martí Esteve i Guau, Ramon Coll i Rodés, Ferran Valls i Taberner, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rafael Closas i Cendra i Tomàs Roig i Llop. Un dels camps d'actuació de l'Oficina fou l'elaboració i publicació d'un Costumari català, que recollís diferents aspectes del dret consuetudinari. D'aquest costumari només s'arribaren a publicar dos volums, el primer referit a Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes (1920) i el segon, que ara reeditem, sobre Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès (1921). Els Costums sobre termenals, camins i aigües ens il·lustren sobre el que l'Oficina anomenava amb propietat "les tres servituds rústiques cabdals". Aquestes tres qüestions, com el pròleg de l'obra remarca, "són d'alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no en tingui, hi hagi d'intervenir". Però més enllà de l'interès particular, vinculat a la gestió de la propietat rústica, els costums recollits són d'interès general, "perquè les qüestions a les quals fan referència atenyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà". Límits, camins i conduccions o aprofitaments de l'aigua són també, ben sovint, elements patrimonials (béns) col·lectius, i sota aquest prisma el geògraf que planifica i intervé en el territori els ha de tenir ben presents.
Aquest document té per objecte posar a l'abast de tots els professionals que es dediquen a la realització de projectes i estudis d'impacte ambiental d'infrastru ctures viàries una relació de les diverses accions que, fins al moment, s'han ap licat a les vies de comunicació de Catalunya.