Este texto de 1981, leído para celebrar los 25 años de la biblioteca pública del Palazzo Sormani de Milán, es a la vez un canto a la libertad de la mente inquisitiva, un irónico lamento por algunos inveterados vicios de las antiguas bibliotecas y bibliotecarios y un toque de advertencia, por los posibles excesos de la tecnología.
Arnau de Vilanova és una de les figures més rellevants de la medicina, la filosofia i la teologia medievals a Europa. A part de la seva tasca com a metge de la cort, Arnau de Vilanova exercí una influent tasca acadèmica a Montpeller i d'ell conservem una extensa obra. Fou un dels primers crítics de la cristiandat medieval i promogué una reforma profunda de l'Església i la societat d'acord amb els ideals dels «espirituals».D'entre els temes que el van ocupar, el de l'amor ocupa un lloc preeminent i arrela tant en l'àmbit de la medicina com en el de la teologia. Com a metge i com a teòleg, Arnau de Vilanova investiga les causes i les formes de l'amor cortès, trobadoresc, i n'analitza les facetes malaltisses amb la intenció d'oferir-ne una teràpia; i el diferencia d'altres modes d'amor, com la caritas cristiana, que considera més humanitzadores. I això en relació amb les altres teories de l'amor vigents a l'edat mitjana.
Todo artista es visionario y G. Sand en este escrito lo fue. Además de los argumentos patrimoniales y estéticos que muchos intelectuales esgrimieron para defender Fontainebleau, la escritora aborda su protección por motivos ecológicos, educativos y sociales, considerando el bosque como una herencia que se debe ceder intacta.