Ir al contenido
Aquest llibre s'inscriu en el marc d'una historiografi a sobre l'antifranquisme que està avui necessitada d'una nova empenta. I ho fa ocupant-se dels principals protagonistes de l'oposició a la dictadura, els comunistes. Cal apuntar, a més a més, el nombre limitat d'investigacions rigoroses sobre el PSUC -i el PCE-, sobre l'organització que pot ser considerada com el "partit de l'antifranquisme". La continuada activitat, de la fi de la guerra civil a la transició a la democràcia, la nombrosa militància, en termes relatius, és clar, i ateses les condicions de persecució i clandestinitat, el decisiu paper en els moviments socials que van erosionar profundament la dictadura des de l'inici de la dècada dels anys seixanta i les propostes polítiques fi - nalment assumides per la major part de l'antifranquisme, com la "reconciliació nacional" i el "pacte per la llibertat", converteixen els comunistes en els actors principals en la lluita per la recuperació de la democràcia. Aquest llibre constitueix, en definitiva, una valuosa aportació al coneixement de la història del PSUC i dels treballadors catalans i de les seves condicions de vida en aquell "temps de silenci", de misèria i d'opressió en el qual, tanmateix, alguns homes i dones no van voler resignar-se i van intentar -i ocasionalment van aconseguir- fer sentir la seva veu.
El libro, que comienza con un estudio sobre ?Marx hoy? y acaba con otro sobre la relación, a lo largo del tiempo, entre Marx y el movimiento obrero organizado, cuya conclusión es que, ante los problemas de la economía en el siglo XXI, ?ha llegado de nuevo el tiempo de tomar a Marx en serio?, nos ofrece una primera parte con una serie de trabajos sobre Marx y Engels, sobre sus obras y sus ideas políticas, y una segunda dedicada en especial a la evolución del marxismo, y de su influencia, desde 1880 hasta la actualidad. Como corresponde a lo que cabe esperar de Eric Hobsbawm, este no es tan solo un gran libro de historia, sino que tiene además la pretensión de que, como nos dice el propio autor, ?pueda servir a los lectores para reflexionar acerca de lo que va a ser su futuro, y el de la humanidad, en el siglo XXI?.
Habitatge inaccessible, salaris baixos, atenció mèdica universal, violència policial... No són temes tractats habitualment pel feminisme mainstream. Aquest és un manifest per al 99 %, per a aquelles per a qui tindria un impacte superior incrementar el salari mínim o impulsar un servei sanitari i de cura dels fills universal que tenir més dones com a directores executives a les empreses o als seients del Parlament. És un manifest que exigeix la fi de lempresonament en massa i dels règims fronterers inhumans, la provisió dhabitatges segurs i veritablement assequibles, la fi de les guerres imperialistes a lOrient Mitjà i molt més. El feminisme no hauria de començar o acabar amb més dones assegudes als consells de direcció de les empreses: hauria de començar amb el 99%
Los MANUSCRITOS sobre ECONOMÍA Y FILOSOFÍA, escritos en 1844, no fueron publicados en vida de KARL MARX (1818-1883) y permanecieron inéditos hasta casi cincuenta años después de su fallecimiento. La edición -en 1932- de esos borradores significaría una verdadera revolución en los estudios marxianos y un acicate para la crítica de los enfoques economicistas de la historia; desde entonces, las discusiones entre el " joven Marx " y el " Marx maduro " han alimentado una polémica interminable sobre las líneas de continuidad o los puntos de ruptura de su pensamiento. En cualquier caso -y quizás todavía más hoy, tras las convulsiones políticas ocurridas a finales del siglo xx-, la lectura de esos textos, traducidos al español y prologados por Francisco Rubio Llorente, muestra la importancia del concepto de enajenación y del humanismo filosófico en el conjunto de la obra de Marx.
Vivim en un entorn que és cada cop més autoritari, competitiu i pauperitzat on costa recuperar lesperança, el sentit de futur i la sensació de lluita compartida que formaven part duna tradició revolucionària anterior. Per tant, què és la camaraderia per a nosaltres? Jodi Dean desenvolupa en aquest original i trencador assaig la teoria del camarada, una relació política necessària per al present. El terme camarada insisteix en la igualtat anivelladora que ve de combatre al mateix bàndol en una lluita política.