A que no | 99 exercicis destil és una compilació de 99 narracions que expliquen la mateixa història. Un exercici que ja va realitzar Raymond Queneau el 1947 i que, a banda dhomenatjar aquest escriptor francès, té la voluntat de demostrar que la literatura sexplica sobretot gràcies al llenguatge. A partir duna anècdota banal en una tarda plujosa, senceta un recorregut que entrellaça personatges i punts de vista, amb humor i amb tota mena de recursos, per oferir múltiples mirades simultànies sobre la mateixa escena, amb una clara i manifesta voluntat lúdica.
Joan Solà és un dels principals referents de la nostra lingüística, un mestre que, com Pompeu Fabra i Joan Coromines, va contribuir d'una manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua catalana. En les seves facetes de professor, investigador i divulgador, sempre encomanava un gran entusiasme pel coneixement que tenia i que adquiria. Amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar una jornada d'estudi de la seva obra el 13 de novembre del 2015. Aquest llibre recull cinc ponències que s'hi van presentar, i es proposa donar testimoni que la seva memòria és ben viva i demostrar la vigència de les seves aportacions. Per la seva condició de gran lingüista i de professor de la Facultat de Filologia de la UB, aquest volum sobre Solà inaugura la col·lecció Lingüística UB, que aplegarà investigacions relacionades amb aquesta disciplina científica sobre qualsevol llengua del món.
Sin lugar a dudas, el complemento directo preposicional constituye uno de los problemas más complejos y, por ello mismo, más atractivos de la gramática del español. La irreductible variabilidad y sutileza de las reglas que lo rigen, así como la dificultad de formularlas y de identificar sus motivaciones, nos plantean un constante desafío. Esta recopilación de trabajos ofrece una rápida panorámica de las aproximaciones recientes al tema desde muy diversos ángulos: la descripción de sus uso, tanto en el español contemporáneo como en el de época medieval; su valor semántico actual y cómo llegó a constituirse; el problema de su origen y su motivación. Carmen Pensado es catedrático de Lingüística Románica en la Universidad de Salamanca.
As terras, os costumes, os habitantes, non é o que máis surprende ao colonizador perspicaz. É, sobre todo, a lingua, o código no que se entenden os poboadores desas terras. Desde ese preciso instante, o colonizador e os seus axentes só terán unha teima: destruír esa lingua. A lingua é o parapeito do pobo ?deica o día (conclúe Calvet) no que este reenvíe aos cubos do lixo da historia a lingua dominante que acariñan os seus actuais dirixentes?. Tradución do francés de Xoán Fuentes Castro.
Al món civilitzat, tant en el context europeu com en l'internacional, les llengües funcionen mitjançant els ressorts clàssics de reglamentació, no solament dels seus usos socials sinó també del propi codi. En contrast amb aquest panorama, la societat valenciana assoleix la condició oprobiosa de figurar, dins l'estat, com a cas únic d'autonomia amb llengua desvalguda, això és, que no disposa d'autoritat lingüística. Les forces fàctiques i els poders polítics hi promouen, amb una planificació deliberada, que la llengua de valencians i valencianes continue sense els dispositius de cohesió interna que hi aporten les instàncies acadèmiques pertinents. En aquesta circumstància la llengua esdevé progressivament exposada a processos de desintegració, i allò que hi és decisiu, l'anarquia idomàtica mina la convivència ciutadana fins al punt que aboca, de manera indefugible, en una situació de caos social.Control lingüístic o caos constitueix un esforç, rigorós i honest, per posar al descobert l'entramat ideologicopolític que sustenta el caos valencià i per contribuir a superar-lo, des de la racionalitat i el compromís cívic.
Lautor daquest volum, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana fa un estudi dels discursos com a components de larxiu de la història de la llengua i la literatura catalanes. Reflexions on desfilen els autors literaris, els dialectes, els gèneres, la fraseologia idiomàtica, la circumstància local, la recepció de la tradició textual i altres mecanismes de la historicitat dels discursos.
A que no | 99 exercicis destil és una compilació de 99 narracions que expliquen la mateixa història. Un exercici que ja va realitzar Raymond Queneau el 1947 i que, a banda dhomenatjar aquest escriptor francès, té la voluntat de demostrar que la literatura sexplica sobretot gràcies al llenguatge. A partir duna anècdota banal en una tarda plujosa, senceta un recorregut que entrellaça personatges i punts de vista, amb humor i amb tota mena de recursos, per oferir múltiples mirades simultànies sobre la mateixa escena, amb una clara i manifesta voluntat lúdica.
Joan Solà és un dels principals referents de la nostra lingüística, un mestre que, com Pompeu Fabra i Joan Coromines, va contribuir d'una manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua catalana. En les seves facetes de professor, investigador i divulgador, sempre encomanava un gran entusiasme pel coneixement que tenia i que adquiria. Amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar una jornada d'estudi de la seva obra el 13 de novembre del 2015. Aquest llibre recull cinc ponències que s'hi van presentar, i es proposa donar testimoni que la seva memòria és ben viva i demostrar la vigència de les seves aportacions. Per la seva condició de gran lingüista i de professor de la Facultat de Filologia de la UB, aquest volum sobre Solà inaugura la col·lecció Lingüística UB, que aplegarà investigacions relacionades amb aquesta disciplina científica sobre qualsevol llengua del món.
Sin lugar a dudas, el complemento directo preposicional constituye uno de los problemas más complejos y, por ello mismo, más atractivos de la gramática del español. La irreductible variabilidad y sutileza de las reglas que lo rigen, así como la dificultad de formularlas y de identificar sus motivaciones, nos plantean un constante desafío. Esta recopilación de trabajos ofrece una rápida panorámica de las aproximaciones recientes al tema desde muy diversos ángulos: la descripción de sus uso, tanto en el español contemporáneo como en el de época medieval; su valor semántico actual y cómo llegó a constituirse; el problema de su origen y su motivación. Carmen Pensado es catedrático de Lingüística Románica en la Universidad de Salamanca.
As terras, os costumes, os habitantes, non é o que máis surprende ao colonizador perspicaz. É, sobre todo, a lingua, o código no que se entenden os poboadores desas terras. Desde ese preciso instante, o colonizador e os seus axentes só terán unha teima: destruír esa lingua. A lingua é o parapeito do pobo ?deica o día (conclúe Calvet) no que este reenvíe aos cubos do lixo da historia a lingua dominante que acariñan os seus actuais dirixentes?. Tradución do francés de Xoán Fuentes Castro.
Al món civilitzat, tant en el context europeu com en l'internacional, les llengües funcionen mitjançant els ressorts clàssics de reglamentació, no solament dels seus usos socials sinó també del propi codi. En contrast amb aquest panorama, la societat valenciana assoleix la condició oprobiosa de figurar, dins l'estat, com a cas únic d'autonomia amb llengua desvalguda, això és, que no disposa d'autoritat lingüística. Les forces fàctiques i els poders polítics hi promouen, amb una planificació deliberada, que la llengua de valencians i valencianes continue sense els dispositius de cohesió interna que hi aporten les instàncies acadèmiques pertinents. En aquesta circumstància la llengua esdevé progressivament exposada a processos de desintegració, i allò que hi és decisiu, l'anarquia idomàtica mina la convivència ciutadana fins al punt que aboca, de manera indefugible, en una situació de caos social.Control lingüístic o caos constitueix un esforç, rigorós i honest, per posar al descobert l'entramat ideologicopolític que sustenta el caos valencià i per contribuir a superar-lo, des de la racionalitat i el compromís cívic.
Lautor daquest volum, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana fa un estudi dels discursos com a components de larxiu de la història de la llengua i la literatura catalanes. Reflexions on desfilen els autors literaris, els dialectes, els gèneres, la fraseologia idiomàtica, la circumstància local, la recepció de la tradició textual i altres mecanismes de la historicitat dels discursos.
