Nueva colección de referencia, síntesis entre mapa y guía de visita, esencial para recorrer las mejores áreas de interés natural de España. Combina un mapa de carreteras de la escala idónea para cada comunidad autónoma, con información detallada sobre los 15 espacios de mayor interés naturalístico en el reverso. Para cada uno de estos espacios destacados se incluye: mapa detallado a escalas diversas que ilustra el relieve y los hábitats más representativos, equipamientos de uso público e itinerarios y ficha descriptiva, que indica los principales valores naturales, accesos, equipamientos, recomendaciones y direcciones de interés. Muy adecuado para los aficionados al ecoturismo, excursionistas, naturalistas y ornitólogos.
En aquest treball el que pretenem és redactar una espècie de manual dinstruccions, un document que permeti a una persona que no ha vist mai unes matances, idò fer-ne unes. Un document completament pràctic on es descriuen i detallen tots els procediments que tenen lloc a unes matances tradicionals, des de com sha danar a cercar el porc a la soll, fins a com es fermen les sobrassades. El que es descriu són unes matances tradicionals mallorquines, especialment del pla i llevant. No obstant això, som conscients que hi ha altres opcions i variants que no quedin recollides en aquest llibre. De fet, fins i tot dins un mateix poble hem observat variacions. El que hem fet ha estat bàsicament recollir els aspectes més habituals i comuns. Comença amb una descripció detallada i minuciosa de lofici de matador (anar a cercar el porc a la soll, sacrificar-lo i desfer-lo).També es fa un inventari complet de tot el material necessari i de la preparació prèvia al dia de les matances. Es classifiquen les distintes parts del porc segons el seu ús posterior. Sexplica pas a pas lelaboració dels principals embotits (sobrassada, camaiot i botifarró); així mateix sen dóna la recepta daltres com el fuet, xoriç, paté, etc. Es tracta lobtenció, conservació i posterior ús del saïm i els ossos, i es fa un llistat de les poques parts del porc que no saprofiten (rebuig). Finalment sacaba amb una referència al berenar i al sopar típics de matances, així com a la festa que lacompanya. Tot descrit amb detall suficient perquè qualsevol persona no entesa ho pugui dur a terme. També sha de dir que hem intentat al màxim utilitzar la terminologia popular i tradicional amb cada un dels aspectes que es descriuen. Per facilitar la comprensió terminològica, el llibre incorpora un glossari al final.
Aquest manual és un estudi de la morfosintaxi catalana a un nivell superior, amb noves aportacions respecte de les dues edicions de l'obra anterior de Gabriel Seguí, la Iniciació a la morfosintaxi catalana. Com en aquesta, s'hi fa una referència especial a les formes del dialecte de Mallorca, a les seves característiques essencials i als elements diferenciadors comparats amb els altres dialectes catalans i s'hi destrien les formes normatives segons la legítima tradició illenca. Per tant, se situa en la línia dAntoni M. Alcover, de Francesc de B. Moll i dels lingüistes mallorquins que han defensat d'una manera crítica les variants pròpies de les illes Balears sense trencar la unitat lingüística; per això el títol deixa molt clar que la llengua pròpia de les Balears és el català. Seguí hi estudia la normativa actual, seguint la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, tenint en compte els punts conflictius de les normes que encara resten per aclarir, amb notes de gramàtica històrica i de dialectologia, i avaluant les solucions dels distints especialistes. L'extensa bibliografia permet aprofundir en les qüestions tractades i el vocabulari lingüístico-gramatical ajuda a assimilar-ne els continguts.
Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada en un sol volum la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament. Un extens text introductori de Margalida Pons El misteri és el visible: una poètica del fragment ens adverteix de la necessitat de reeditar els quatre diaris i el text de La vida i els meus instants en un sol volum. Cal veure conjuntament tot el material autobiogràfic tot i que també «Blai Bonet és un autor que diu, però que també, amb la mateixa intensitat, es desdiu. Gosem llegir-lo sencer. Ho pot resistir [ ] La seva aspiració manifesta és construir una mirada completa, capaç de percebre la totalitat del jo que la genera, però també dassumir-ne la radical incoherència». Per això, en aquella magnífica introducció, Margalida Pons parla de tots quatre dietaris encara que el primer volum reeditat només en siguin inclosos els dos primers. Ara sí, en aquest nou exemplar que teniu a les mans, es presenten els dos dietaris que restaven a lespera duna reedició. Es completa lobra dietarística amb La motivació i el film, Pere Pau publicats també amb una diferència de dos anys entre ells, el 1990 i el 1992 i el text autobiogràfic La vida i els meus instants publicat el 1986 per lajuntament del seu poble, Santanyí, amb motiu de posar el seu nom a lescola pública. A lhora de definir què és un dietari, Pere Gimferrer ho explica així: «lescriptor, encara que expliqui coses, sexplica a si mateix. Es fa una mena de retrat per persona interposada: la persona que neix per lacte reflexiu descriure un dietari [ ] Dietari fals, dietari ver? Extern o bé intern? Els qui escrivim un dietari sabem que això té tant de risc i tanta dambigüitat i tanta de seducció i tantes de defallences com tota la literatura. O com la vida.» Cal entendre que el text fragmentari, tal com es planteja, vol veure la «vida entre les vides». Vol fer-hi viure tothom construint un discurs totalitzador, que aglutini el seu viure amb el seu voler viure. És per Blai Bonet la manera com sha descriure, talment com es construeixen els nostres dies. Aquesta forma de collage lempra amb èxit a Míster Evasió (1969) per descriure Barcelona i a Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) per encamellar les diferents històries paralleles. També té molt present la manera descriure de Pasolini durant la dècada dels 70, època en què pensam que es produí el gruix dels dietaris. Lalienació en favor de la multiplicació dels jo aconsegueix fer-nos viure de primera mà, a nosaltres lectors, escenes de molts escriptors, pintors i intellectuals de la segona meitat del segle XX i de molts personatges anònims que sentrecreuen amb la mirada del santanyiner. Aquesta llibertat narrativa, sense traves, amb la cruesa del carrer i la ciència primitiva, podríem batejar-la com la «quotidianització de lessència humana», sempre en estat de recerca i reformulació. En diferents ocasions cita a Rudolf Bultmann per fer plausible lhome: «Sempre que hom vulgui parlar de déu, per força haurà de parlar de lhome». Potser doncs lhome que observa? Pot aquest Home en majúscula ser els Homes en plural? Margalida Pons ens diu: «Bonet aboleix aquestes categories i en barreja els continguts. Satalaia en una finestra i contempla el món al qual no pot incorporar-se plenament; de fet, tota la seva escriptura sinscriu en aquest interval entre percepció i vivència » així les fronteres entre els verbs com contemplar o fer es dilueixen dins lescriptura. No hi ha un temps concret, una datació, hi ha memòria i hi ha vida. Sextreu informació poc o gens utilitzable per qualsevol biògraf de regla. És simplement suc abocat dins el tassó dels records, amb més o menys encert i amb més o menys rigor. Lhome que busca lHome, PAU VADELL I VALLBONA
Una visió calidoscòpica del món de leducació a partir de fets i experiències reals recollits als quaderns duna mestra. Passa de lhumor a la crítica, de la tendresa a la indignació, de la proximitat a la reflexió. Una mirada crítica des de lescola, però positiva i esperançadora, i sempre a favor dels infants.
Recull de referència dun centenar de cançons tradicionals, amb les respectives partitures i classificades segons siguin de treball, de revetlla, erudites, humorístiques, infantívoles... Sens dubte, és una eina molt útil per als cantaires, músics, mestres, professors i educadors musicals, i també per a tots els amants del folklore tradicional.
Nueva colección de referencia, síntesis entre mapa y guía de visita, esencial para recorrer las mejores áreas de interés natural de España. Combina un mapa de carreteras de la escala idónea para cada comunidad autónoma, con información detallada sobre los 15 espacios de mayor interés naturalístico en el reverso. Para cada uno de estos espacios destacados se incluye: mapa detallado a escalas diversas que ilustra el relieve y los hábitats más representativos, equipamientos de uso público e itinerarios y ficha descriptiva, que indica los principales valores naturales, accesos, equipamientos, recomendaciones y direcciones de interés. Muy adecuado para los aficionados al ecoturismo, excursionistas, naturalistas y ornitólogos.
En aquest treball el que pretenem és redactar una espècie de manual dinstruccions, un document que permeti a una persona que no ha vist mai unes matances, idò fer-ne unes. Un document completament pràctic on es descriuen i detallen tots els procediments que tenen lloc a unes matances tradicionals, des de com sha danar a cercar el porc a la soll, fins a com es fermen les sobrassades. El que es descriu són unes matances tradicionals mallorquines, especialment del pla i llevant. No obstant això, som conscients que hi ha altres opcions i variants que no quedin recollides en aquest llibre. De fet, fins i tot dins un mateix poble hem observat variacions. El que hem fet ha estat bàsicament recollir els aspectes més habituals i comuns. Comença amb una descripció detallada i minuciosa de lofici de matador (anar a cercar el porc a la soll, sacrificar-lo i desfer-lo).També es fa un inventari complet de tot el material necessari i de la preparació prèvia al dia de les matances. Es classifiquen les distintes parts del porc segons el seu ús posterior. Sexplica pas a pas lelaboració dels principals embotits (sobrassada, camaiot i botifarró); així mateix sen dóna la recepta daltres com el fuet, xoriç, paté, etc. Es tracta lobtenció, conservació i posterior ús del saïm i els ossos, i es fa un llistat de les poques parts del porc que no saprofiten (rebuig). Finalment sacaba amb una referència al berenar i al sopar típics de matances, així com a la festa que lacompanya. Tot descrit amb detall suficient perquè qualsevol persona no entesa ho pugui dur a terme. També sha de dir que hem intentat al màxim utilitzar la terminologia popular i tradicional amb cada un dels aspectes que es descriuen. Per facilitar la comprensió terminològica, el llibre incorpora un glossari al final.
Aquest manual és un estudi de la morfosintaxi catalana a un nivell superior, amb noves aportacions respecte de les dues edicions de l'obra anterior de Gabriel Seguí, la Iniciació a la morfosintaxi catalana. Com en aquesta, s'hi fa una referència especial a les formes del dialecte de Mallorca, a les seves característiques essencials i als elements diferenciadors comparats amb els altres dialectes catalans i s'hi destrien les formes normatives segons la legítima tradició illenca. Per tant, se situa en la línia dAntoni M. Alcover, de Francesc de B. Moll i dels lingüistes mallorquins que han defensat d'una manera crítica les variants pròpies de les illes Balears sense trencar la unitat lingüística; per això el títol deixa molt clar que la llengua pròpia de les Balears és el català. Seguí hi estudia la normativa actual, seguint la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, tenint en compte els punts conflictius de les normes que encara resten per aclarir, amb notes de gramàtica històrica i de dialectologia, i avaluant les solucions dels distints especialistes. L'extensa bibliografia permet aprofundir en les qüestions tractades i el vocabulari lingüístico-gramatical ajuda a assimilar-ne els continguts.
Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada en un sol volum la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament. Un extens text introductori de Margalida Pons El misteri és el visible: una poètica del fragment ens adverteix de la necessitat de reeditar els quatre diaris i el text de La vida i els meus instants en un sol volum. Cal veure conjuntament tot el material autobiogràfic tot i que també «Blai Bonet és un autor que diu, però que també, amb la mateixa intensitat, es desdiu. Gosem llegir-lo sencer. Ho pot resistir [
] La seva aspiració manifesta és construir una mirada completa, capaç de percebre la totalitat del jo que la genera, però també dassumir-ne la radical incoherència». Per això, en aquella magnífica introducció, Margalida Pons parla de tots quatre dietaris encara que el primer volum reeditat només en siguin inclosos els dos primers. Ara sí, en aquest nou exemplar que teniu a les mans, es presenten els dos dietaris que restaven a lespera duna reedició. Es completa lobra dietarística amb La motivació i el film, Pere Pau publicats també amb una diferència de dos anys entre ells, el 1990 i el 1992 i el text autobiogràfic La vida i els meus instants publicat el 1986 per lajuntament del seu poble, Santanyí, amb motiu de posar el seu nom a lescola pública. A lhora de definir què és un dietari, Pere Gimferrer ho explica així: «lescriptor, encara que expliqui coses, sexplica a si mateix. Es fa una mena de retrat per persona interposada: la persona que neix per lacte reflexiu descriure un dietari [
] Dietari fals, dietari ver? Extern o bé intern? Els qui escrivim un dietari sabem que això té tant de risc i tanta dambigüitat i tanta de seducció i tantes de defallences com tota la literatura. O com la vida.» Cal entendre que el text fragmentari, tal com es planteja, vol veure la «vida entre les vides». Vol fer-hi viure tothom construint un discurs totalitzador, que aglutini el seu viure amb el seu voler viure. És per Blai Bonet la manera com sha descriure, talment com es construeixen els nostres dies. Aquesta forma de collage lempra amb èxit a Míster Evasió (1969) per descriure Barcelona i a Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) per encamellar les diferents històries paralleles. També té molt present la manera descriure de Pasolini durant la dècada dels 70, època en què pensam que es produí el gruix dels dietaris. Lalienació en favor de la multiplicació dels jo aconsegueix fer-nos viure de primera mà, a nosaltres lectors, escenes de molts escriptors, pintors i intellectuals de la segona meitat del segle XX i de molts personatges anònims que sentrecreuen amb la mirada del santanyiner. Aquesta llibertat narrativa, sense traves, amb la cruesa del carrer i la ciència primitiva, podríem batejar-la com la «quotidianització de lessència humana», sempre en estat de recerca i reformulació. En diferents ocasions cita a Rudolf Bultmann per fer plausible lhome: «Sempre que hom vulgui parlar de déu, per força haurà de parlar de lhome». Potser doncs
lhome que observa? Pot aquest Home en majúscula ser els Homes en plural? Margalida Pons ens diu: «Bonet aboleix aquestes categories i en barreja els continguts. Satalaia en una finestra i contempla el món al qual no pot incorporar-se plenament; de fet, tota la seva escriptura sinscriu en aquest interval entre percepció i vivència
» així les fronteres entre els verbs com contemplar o fer es dilueixen dins lescriptura. No hi ha un temps concret, una datació, hi ha memòria i hi ha vida. Sextreu informació poc o gens utilitzable per qualsevol biògraf de regla. És simplement suc abocat dins el tassó dels records, amb més o menys encert i amb més o menys rigor. Lhome que busca lHome, PAU VADELL I VALLBONA
Una visió calidoscòpica del món de leducació a partir de fets i experiències reals recollits als quaderns duna mestra. Passa de lhumor a la crítica, de la tendresa a la indignació, de la proximitat a la reflexió. Una mirada crítica des de lescola, però positiva i esperançadora, i sempre a favor dels infants.
Recull de referència dun centenar de cançons tradicionals, amb les respectives partitures i classificades segons siguin de treball, de revetlla, erudites, humorístiques, infantívoles... Sens dubte, és una eina molt útil per als cantaires, músics, mestres, professors i educadors musicals, i també per a tots els amants del folklore tradicional.
