Amb aquest volum culmina ledició de lobra dramàtica inèdita de Llorenç Moyà dins la col·lecció Menjavents. Shi reuneixen vuit peces teatrals en un acte i en vers, de caràcter còmic i eròtic, algunes de les quals són els darrers escrits de lautor. Els textos són plens de gràcia maliciosa, dembulls i dalegre ironia.
En línia recta són les memòries que Miquel Julià ha descrit i conduït de la seva vida, de la seva complicada trajectòria i ho ha fet sense enrevolts, per aclarir, lluny de condicionants històrics ja superats, la realitat de les seves actuacions i la veritat de les motivacions daquella trajectòria. El seu recorregut ha esdevingut força variat, tant pels diversos camps dactuació com per les iniciatives personals, sovint condicionades per les circumstancials i socials. Per això, Julià conta com i per què ha actuat en afers parroquials, diocesans i socials, amb música popular i polifònica, dedicació a lescoltisme i lespectacle, treballs en premsa durant dècades amb continus articles i gloses, a més de la desena de publicacions de poemes, música, i encara dassaig religiososocial de la història de Mallorca. Julià, sense amagar ni ocultar res del que ha fet, patit i recordat, ha exposat la seva llarga trifulga vital i ha teixit una peripècia literària, quasi magistral, sobre un referent ja superat i irrepetible, que lautor fa bategar com si fos viu en les pàgines i fotografies daquestes, les seves Memòries.
En Menorca la convivencia siempre difícil entre la naturaleza y el hombre se ha resuelto en un equilibrio espléndido, casi inverosímil. El paisaje humanizado y el paisaje natural se mezclan con armonía, sin que el hombre, hasta ahora, haya alterado su belleza original. El hecho de ser una isla ha sido un factor positivo, al igual que el especial carácter de sus habitantes. En este libro, un grupo de autores trata una gran variedad de temas relacionados todos ellos, con esta maravillosa isla. Algunos de estos temas son: el catalán de Menorca, la naturaleza, la literatura, el turismo la gastronomía, el mar y la pesca, los animales, la botánica, etc.Esta obra será, sin duda alguna, un instrumento muy útil por aquellos amantes de las islas y en especial de la de Menorca ya que les ayudará a conocer mucho mejor esta isla y a descubrir nuevos elementos.
En làmbit de la llengua anglesa, el que podríem denominar poesia lleugera ocupa un lloc destacat en la història de la lírica i en el gust dels lectors de versos: Edward Lear és un dels poetes més apreciats del xix anglès, Ogden Nash un dels poetes més populars del xx nord-americà, i el gran T.S. Eliot també ens va deixar els seus versos lleugers. El light verse, el nonsense verse són tradicions riquíssimes, de fronteres incertes i alhora molt properes a la poesia infantil. Amb aquesta mostra, que inclou peces de nou poetes dels segles XVIII, XIX i XX, Miquel Àngel Llauger tracta dacostar aquest territori fascinant al lector de poesia catalana. Ho fa de la millor manera possible: amb versos que tracten de reproduir, amb mètrica catalana i rimes catalanes, els efectes literaris dels originals.
La vida actual, en què dones i homes estudien i fan feina i en què el temps és escàs, ha fet que es deixassin de banda molts costums per donar pas a noves formes de viure. Tradicionalment les mares ensenyaven a cuinar les filles i els transmetien els seus petits secrets culinaris; això és el que fa Les receptes de na Tonina. Sens dubte, aquest receptari pot ajudar en gran manera els que vulguin aprendre de forma fàcil i amena a guisar. Podríem dir que és el llibre de cuina que hauria pogut escriure la nostra mare. És un llibre que hauria de ser present a totes les cuines, un llibre per usar, per consultar, i no per estar mort en un prestatge, perquè és un manual de cuina senzill, pràctic, amb menús, receptes, suggeriments i també idees.
La ciencia y la técnica siempre han ocupado un lugar en la historia de todos los pueblos, como la religión, la literatura o las bellas artes. Unas veces su dinamismo es patente, expansivo o receptivo, otras tiene un aspecto pobre o estancado. Siempre comprende una parte de lo que va pasando cada día en una misma sociedad y contribuye, poco o mucho, a su configuración. El curso general de la ciencia y de la técnica conforma una construcción lógica sobrepuesta en la cotidianidad, que trata de enlazar todos los puntos de una importante tradición natural. La ciència en la història dels Països Catalans describe el lugar de la ciencia y de la técnica con respecto a los pueblos de este ámbito, desde el siglo X a nuestros días, y aporta una perspectiva sorprendente, en muchos casos inédita. Se trata de una edición extensa y rigurosa que sólo podía hacerse con la colaboración de un gran número de historiadores de la ciencia especializados en este tema, arabistas, medievalistas e historiadores de los tiempos moderno y contemporáneo. La obra ha sido ordenada siguiendo un diseño comprensible y unitario y será, a buen seguro, un buen referente, tanto para los estudiosos como para los simplemente interesados en este aspecto de la historia social de los pueblos de lengua catalana.