Camino portugués.Un camino de Santiago, testigo del pisar alegre, triste, meláncólico. Caminantes que buscan perdón recorriendo la senda. Hombres que encuentran cobijo, que se esconden, de pies doloridos, ligeros pesados, de pasos largos y cortos.
This book is about the beauty of Valencia, in every spring morning and every corner that has become so dear to my heart. Here you will find emotional descriptions, background music, unique illustrations and my personal recommendations to fall in love with this city forever. Take a look inside and dive into the magical world of my Valencia.
Un abric verd penicil·lina és un llibre autobiogràfic sobre l'educació en un col·legi de capellans en l'Espanya franquista de la postguerra. Encara que explica sobretot experiències pròpies, Jaume Perich hi afegeix vivències -entre tràgiques i còmiques- en les quals molta gent que va viure i patir aquell sistema educatiu s'hi reconeixerà. És a dir, que podem parlar de l'autobiografia d'una generació. Perich va deixar escrit: «Crec que podria ser un llibre d'humor una mica diferent: es tracta d'un material inèdit i per primera vegada en la meva vida FAIG UN LLIBRE.» Edició i pròleg de Kap.
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València va nàixer l'any 1754, quan un grup d'artistes valencians va impulsar la creació d'una Acadèmia de Belles Arts amb la finalitat de millorar l'ensenyament de les diferents disciplines que s'impartien llavors. A partir de 1968, la Universitat de València s'hi va implicar i es va convertir en la seu. Els ensenyaments incloïen diverses matèries: Principis i Estampes, Pintura, Escultura, Gravat i Arquitectura, i des de 1784 una nova disciplina: Dibuixos de Flors i Adorns aplicats als teixits, orientats a la confecció de models destinats a la indústria sedera, que en aquella època fou de gran importància per a l'economia valenciana. Paral·lelament, la nova institució va anar acumulant un extens patrimoni artístic, procedent tant de les peces de professors i alumnes com de donacions. Uns anys més tard, l'Acadèmia va començar a mostrar, a La Nau, les primeres exposicions públiques de belles arts. Per a commemorar els 250 anys de la seua creació es presenta una mostra del patrimoni artístic acumulat al llarg dels segles, a la sala Acadèmia del Centre Cultural la Nau i al present catàleg.
Camino portugués.Un camino de Santiago, testigo del pisar alegre, triste, meláncólico. Caminantes que buscan perdón recorriendo la senda. Hombres que encuentran cobijo, que se esconden, de pies doloridos, ligeros pesados, de pasos largos y cortos.
This book is about the beauty of Valencia, in every spring morning and every corner that has become so dear to my heart. Here you will find emotional descriptions, background music, unique illustrations and my personal recommendations to fall in love with this city forever. Take a look inside and dive into the magical world of my Valencia.
Un abric verd penicil·lina és un llibre autobiogràfic sobre l'educació en un col·legi de capellans en l'Espanya franquista de la postguerra. Encara que explica sobretot experiències pròpies, Jaume Perich hi afegeix vivències -entre tràgiques i còmiques- en les quals molta gent que va viure i patir aquell sistema educatiu s'hi reconeixerà. És a dir, que podem parlar de l'autobiografia d'una generació. Perich va deixar escrit: «Crec que podria ser un llibre d'humor una mica diferent: es tracta d'un material inèdit i per primera vegada en la meva vida FAIG UN LLIBRE.» Edició i pròleg de Kap.
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València va nàixer l'any 1754, quan un grup d'artistes valencians va impulsar la creació d'una Acadèmia de Belles Arts amb la finalitat de millorar l'ensenyament de les diferents disciplines que s'impartien llavors. A partir de 1968, la Universitat de València s'hi va implicar i es va convertir en la seu. Els ensenyaments incloïen diverses matèries: Principis i Estampes, Pintura, Escultura, Gravat i Arquitectura, i des de 1784 una nova disciplina: Dibuixos de Flors i Adorns aplicats als teixits, orientats a la confecció de models destinats a la indústria sedera, que en aquella època fou de gran importància per a l'economia valenciana. Paral·lelament, la nova institució va anar acumulant un extens patrimoni artístic, procedent tant de les peces de professors i alumnes com de donacions. Uns anys més tard, l'Acadèmia va començar a mostrar, a La Nau, les primeres exposicions públiques de belles arts. Per a commemorar els 250 anys de la seua creació es presenta una mostra del patrimoni artístic acumulat al llarg dels segles, a la sala Acadèmia del Centre Cultural la Nau i al present catàleg.