Ingeniería hidráulica



LECCIONES DE ECONOMÍA MARÍTIMA. (GONZÁLEZ LAXE, FERNANDO/SÁNCHEZ, RICARDO J.)
El transporte marítimo concentra alrededor del 90% del comercio exterior mundial y el desarrollo de éste requiere un cierto número de condiciones que un Estado debe satisfacer para mejorar y afrontar una eficaz política marítima. Esta demanda se puede resumir en varios aspectos, tales como las estrategias de las compañías marítimas; los desarrollos portuarios con sus respectivas infraestructuras y modelos de gestión; y las modalidades de inserción con otros modos de transporte, esto es la intermodalidad, interoperatividad y conectividad. El análisis de estos elementos, que son complementarios, constituye la base de una política marítima. Este volumen es fruto de la necesidad de actualizar y poner al día los últimos cambios y transformaciones llevados a cabo en las actividades marítimas. Responde a los interrogantes actuales y, sobre todo, marca los vectores por los que discurrirá tanto el debate académico como las estrategias empresariales. La procedencia de los autores es variada, son a la vez académicos y profesionales; pertenecen a distintas Universidades (Sevilla, Valencia, Oviedo, A Coruña, Miguel Hernández y Osnabrück) e Instituciones (CEPAL, Puertos del Estado, Fundación ValenciaPort e Instituto Universitario de Estudios Marítimos), lo que muestra una pluralidad de orígenes y de enfoques, pero en todos anida la reflexión teórica, la plasmación práctica de la misma y, finalmente, las recomendaciones de futuro.

D’AIGUA I OBRES HIDRÀULIQUES A ELX (JAÉN I URBAN, GASPAR)
La vida dels habitats de la ciutat i el camp d'Elx ha estat condicionada al llarg de la seua història per la disponibilitat i la mancança d'aigua per a regar els camps i per a beure. El nostre medi es caracteritza per ser summament àrid, amb un volum de precipitacions escàs i irregular i amb dures sequeres. Els dies de pluja no passen de quaranta a l'any i l'aigua sol caure en xàfecs de curta durada i gran intensitat. L'escassedat d'aigua a Elx ha estat una constant, si més no, al llarg dels darrers set segles, però aqueixa mancança ha anat unida als continus intents del Consell Municipal i de diverses companyies privades per tal d'aconseguir portar aigua des d'altres llocs, tant per a beure com per a regar. Han estat també notables els esforços dels elxans per tal d'aprofitar al màxim els pocs recursos disponibles, mitjançant reglamentacions i obres hidràuliques adequades. Especialment greu fou, fins el set-cents, l'absència d'aigua potable per el consum dels habitants i tant lèconomia com l'arquitectura de la ciutat d'Elx han estat marcades per aqueixa escassea i per la necessitat de replegar la màxima quantitat que es pogués de l'aigua de pluja que queia sobre les eres i sobre els terrats de les cases.