A lo largo del siglo XIX el nacionalismo alemán se transformó en una religión secular, una nueva forma de política que se manifestó en un mundo de mitos, símbolos, fiestas y ritos. Recorriendo la filosofía y las artes, la política y la estética, George L. Mosse traza el desarrollo histórico de dicha religión secular, así como de las cambiantes formas de la política de masas en Alemania que finalmente se precipitaron en la esencia del Nacional Socialismo.
Com tots els països dEuropa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida. Aquest llibre tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, duna banda, com sha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en làmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de lexpulsió, al segle xv, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.
Esta obra de 1820 es una colección de cartas en las que se exponen las grandes líneas de lo "que-ha-de-ser" la nueva organización política de una sociedad regida por el desarrollo de la industria y de la ciencia. Saint-Simon asiste proféticamente al nacimiento de la nueva sociedad que va a cumplir el movimiento revolucionario de su época, poniendo fin al Antiguo Régimen.
Las líneas trazadas como perspectiva general de la previsión social se prolongan a lo largo de la etapa republicana. No obstante, se apuntan nuevos problemas de base, provenientes de la crisis económica mundial y de sus repercusiones en España y se marcan en el campo de los seguros propósitos de mayor alcance por parte de las nuevas élites políticas. Se inicia la etapa con la meta de la unidad de los seguros sociales que trata de salir al paso de la dispersión organizativa y administrativa de programas. Con todo, las medidas seguirán sin adecuarse enteramente a las necesidades obreras.
96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} El terme «crisi» és un terme contemporani, formulat en un període històric determinat i, per tant, amb una data de caducitat ben precisa. La historiografia l'utilitza de forma abusiva quan s'ocupa de l'estudi de la baixa edat mitjana. Com es posa de manifest en aquesta monografia, l'expressió «crisi de la baixa edat mitjana» no deixa de ser una «construcció historiogràfica» bastida al llarg de la primera meitat del segle xx. Per definir els processos que van afectar la vida de les dones els i homes de la baixa edat mitjana, és més adequat utilitzar termes com «desenvolupament», «transformació» o «canvi». Quan en un moment de la història es produeixen «transformacions» o «canvis» importants, les i els medievalistes dirigim la mirada al passat buscant elements per entendre'ls, i sovint utilitzem conceptes i termes actuals en l'anàlisi d'aquell passat. Per això, i per tal d'evitar equívocs, els hauríem de definir amb precisió. Hem de tenir present, doncs, les realitats i les experiències històriques de l'època que estudiem. La cerca de comprensió en l'edat mitjana per entendre el nostre present és una recerca recurrent.
El present volum, adaptació de la tesi doctoral de l'autor, explica la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals i de muntanya dels bisbats de Girona (a les valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i de Vic (al Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. Les visites pastorals, com a font principal i fonamental, recolzades amb documentació parroquial, notarial i impresos episcopals, es contrasten, en les seves semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i de les sinodals gironines i vigatanes, i s'estudien les seves correspondències amb les evidències artístiques, arquitectòniques, arqueològiques i fotogràfiques fruit del treball de camp. D'aquesta manera, l'estudi de llarga durada demostra com en va ser de lent, dificultós, dilatat i sovint ineficaç, la instauració del programa tridentí, no acomplert fins ben entrat el segle XVIII, i pel qual sovint calgueren altres instruments i vies de suport i millora complementaris.
Comunicar la ciencia tiene un doble objetivo, por un lado revisar los recursos que los periodistas emplean para elaborar y presentar de forma divulgativa la información científica y por otro poner en práctica lo expuesto con el análisis de los entresijos socio-comunicativos y discursivos de una contienda tecnocientífica: el debate acerca de la clonación humana a raíz de la supuesta clonación de una niña en 2002 por la secta de los raëlianos. El libro presta especial atención a los principales procesos dialécticos que se establecen entre dos culturas profesionales, la científica y la periodística, con diferentes intereses y sin embargo abocadas a encontrar puntos de encuentro.
A lo largo del siglo XIX el nacionalismo alemán se transformó en una religión secular, una nueva forma de política que se manifestó en un mundo de mitos, símbolos, fiestas y ritos. Recorriendo la filosofía y las artes, la política y la estética, George L. Mosse traza el desarrollo histórico de dicha religión secular, así como de las cambiantes formas de la política de masas en Alemania que finalmente se precipitaron en la esencia del Nacional Socialismo.
Com tots els països dEuropa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida. Aquest llibre tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, duna banda, com sha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en làmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de lexpulsió, al segle xv, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.
Esta obra de 1820 es una colección de cartas en las que se exponen las grandes líneas de lo "que-ha-de-ser" la nueva organización política de una sociedad regida por el desarrollo de la industria y de la ciencia. Saint-Simon asiste proféticamente al nacimiento de la nueva sociedad que va a cumplir el movimiento revolucionario de su época, poniendo fin al Antiguo Régimen.
Las líneas trazadas como perspectiva general de la previsión social se prolongan a lo largo de la etapa republicana. No obstante, se apuntan nuevos problemas de base, provenientes de la crisis económica mundial y de sus repercusiones en España y se marcan en el campo de los seguros propósitos de mayor alcance por parte de las nuevas élites políticas. Se inicia la etapa con la meta de la unidad de los seguros sociales que trata de salir al paso de la dispersión organizativa y administrativa de programas. Con todo, las medidas seguirán sin adecuarse enteramente a las necesidades obreras.
96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} El terme «crisi» és un terme contemporani, formulat en un període històric determinat i, per tant, amb una data de caducitat ben precisa. La historiografia l'utilitza de forma abusiva quan s'ocupa de l'estudi de la baixa edat mitjana. Com es posa de manifest en aquesta monografia, l'expressió «crisi de la baixa edat mitjana» no deixa de ser una «construcció historiogràfica» bastida al llarg de la primera meitat del segle xx. Per definir els processos que van afectar la vida de les dones els i homes de la baixa edat mitjana, és més adequat utilitzar termes com «desenvolupament», «transformació» o «canvi». Quan en un moment de la història es produeixen «transformacions» o «canvis» importants, les i els medievalistes dirigim la mirada al passat buscant elements per entendre'ls, i sovint utilitzem conceptes i termes actuals en l'anàlisi d'aquell passat. Per això, i per tal d'evitar equívocs, els hauríem de definir amb precisió. Hem de tenir present, doncs, les realitats i les experiències històriques de l'època que estudiem. La cerca de comprensió en l'edat mitjana per entendre el nostre present és una recerca recurrent. 
El present volum, adaptació de la tesi doctoral de l'autor, explica la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals i de muntanya dels bisbats de Girona (a les valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i de Vic (al Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. Les visites pastorals, com a font principal i fonamental, recolzades amb documentació parroquial, notarial i impresos episcopals, es contrasten, en les seves semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i de les sinodals gironines i vigatanes, i s'estudien les seves correspondències amb les evidències artístiques, arquitectòniques, arqueològiques i fotogràfiques fruit del treball de camp. D'aquesta manera, l'estudi de llarga durada demostra com en va ser de lent, dificultós, dilatat i sovint ineficaç, la instauració del programa tridentí, no acomplert fins ben entrat el segle XVIII, i pel qual sovint calgueren altres instruments i vies de suport i millora complementaris.
Comunicar la ciencia tiene un doble objetivo, por un lado revisar los recursos que los periodistas emplean para elaborar y presentar de forma divulgativa la información científica y por otro poner en práctica lo expuesto con el análisis de los entresijos socio-comunicativos y discursivos de una contienda tecnocientífica: el debate acerca de la clonación humana a raíz de la supuesta clonación de una niña en 2002 por la secta de los raëlianos. El libro presta especial atención a los principales procesos dialécticos que se establecen entre dos culturas profesionales, la científica y la periodística, con diferentes intereses y sin embargo abocadas a encontrar puntos de encuentro.