Amb prop de tres-cents documents publicats, aquest és el primer diplomatari duna ciutat alt medieval catalana, i fa de Manresa una de les ciutats més ben documentades pel que fa a aquells segles, tot i la dispersió arxivística dels documents publicats. Precisament, és el treball de recopilació daquestes fonts el que aporta un valor afegit a aquesta edició; no conformant-se només amb la simple publicació dels documents, sinó també revelant els falsos i apòcrifs i desvetllant altres problemàtiques històriques.
Lluís Gausachs (Barcelona, 1916 - Banyuls de la Marenda, 1998), de família anarcosindicalista, rebé una educació llibertària també a lescola i es casà amb una dona també nascuda en una llar llibertària. A la vegada era un home duna catalanitat innata i, posteriorment, expresada mitjançant la seva adhesión de per vida al republicanisme que encarnà als seus ulls lERC fundada lany 1931. Gausachs va marxar a lexili el 12 de febrer de 1939, i no en va tornar fins el 23 doctubre de 1977, al costat de Josep Tarradellas, a qui va acompanyant en tot moment com secretari particular durant 28 anys de presidència de la Generalitat a lexili.
Els bisbes espanyols, a la guerra civil, opten per Franco en definir el cop militar com "cruzada". Aquesta definició els porta a una reinterpretació del missatge predicat, el producte de la qual és el nacionalcatolicisme, que il·lustra a l'anterior llibre L'Església sota el franquisme. Ara bé (i aquí reprenem el fil), els bisbes sols (o àdhuc bisbesclergat) no podien arribar de manera efectiva a la gran massa del poble sense comptar amb uns comandaments intermedis. Aquests últims farien de pont entre els estrategs definidors de l'alta política i la tropa feligresa: són els apòstols seglars; fins que aquests se n'adonen i decideixen, ulteriorment, trencar el consens nacionalcatòlic. És la ruptura del model d'Església. L'estudi analitza aquests dos moments tal com es van donar històricament a Lleida (1938-1968). El conjunt de la recerca és un treball pioner clau en oferir una mostra del que va passar a tota l'Església espanyola sota el franquisme.
El setge al castell dels templers de Miravet és una nova aportació al coneixement del drama que sofriren els frares catalans que al llarg de gairebé un any foren assetjats per la forces de Jaume II. En aquesta obra s'hi exposen les actituds dels diversos protagonistes, les negociacions dels responsables de la defensa del castell amb els delegats reials i, finalment, la capitulació dels templers i els tractes que reberen per part del monarca.
En una primera parte se estudia el proceso de configuración de la villa de Pontevedra entre mediados del siglo XII y finales del XIII, prestando especial atención a las peculiares circunstancias que concurren en la formación del nuevo núcleo urbano, que le darán su carácter específico a nivel económico, social e institucional. La segunda parte abarca el período de los siglos XIV y XV y se estructura en cuatro capítulos dedicados al estudio de la infraestructura urbana, las actividades económicas, la evolución de la sociedad y las instituciones concejal y señorial.
Antic paracaigudista de les forces especials de l'exèrcit algerià, Habib Souaïda aporta en aquest llibre el primer testimoni, a cara descoberta, d'un oficial que va viure el dia a dia de la "guerra bruta" que viu el país des de 1992. Explica que ha vist: la tortura, les execucions sumàries, les manipulacions, els assassinats de civils. I, sobretot, revela un dels tabús més ben guardats del drama algerià: el funcionament del seu exèrcit. Mostra el cinisme calculador i la follia sanguinària d'alguns generals, la rentada de cervell de les seves tropes, però també la desesperació dels soldats obligats a cometre actes bàrbars, els estralls de la droga i de les purgues internes... Lluny de la desinformació que sovint ha evitat que l'opinió pública europea prengués consciència de la dimensió esfereïdora de la guerra que es lliura a l'altra banda del Mediterrani, aquest excepcional testimoni tindrà un gran ressò.
Catàleg il·lustrat de l'exposició de referència dedicada a un dels personatges m és oblidats i controvertits de la història de la Catalunya medieval. S'inclouent extos de diferents especialistes per tal de contextualitzar la seva figura.
Por primera vez se publica una edición actualizada y ampliada de Tradiciones y leyendas sevillanas, que incluye nuevas fotografías de la ciudad y material inédito aportado por el autor. Sevilla es una ciudad rica en leyendas, muchas de las cuales han pasado a la literatura, la música y la pintura universales. Así, la fundación de Sevilla por Hércules ha pasado a la literatura y mitología grecolatinas; la leyenda de los dos hijos de César forma parte de la romana; la tradición del pañuelo de la princesa visigoda está recogida en la literatura medieval francesa. Lo mismo sucede con las leyendas de la princesa árabe sevillana Intimad, las historias del rey Pedro el Cruel y las de Hernán Cortés en Sevilla. Pero, sobre todas, destaca la leyenda de don Juan, que de Tirso de Molina pasó a Molière, a Pushkin y a lord Byron, y se hizo ópera con Mozart. Del mismo modo, la leyenda de Fidelio, paradigma del amor conyugal, fue recogida por Beethoven. Una historia basada en un suceso pasó a Francia y se convirtió en la novela Carmen, de Merimée, y en la ópera del mismo título de Bizet... Por no citar las óperas sevillanas Las bodas de Fígaro de Mozart, El barbero de Sevilla de Rossini, Alfonso y Estrella de Schubert... Un rico acervo, pues, de alcance universal, recreado por la pluma de José María de Mena en esta obra.
El Congreso Internacional «Ciencia, Descubrimiento y Mundo Colonial» no sólo ha sido la principal reunión sobre Historiografía de la Ciencia celebrada con motivo del V Centenario del descubrimiento de América, sino también la más importante en España des
Violència popular i justícia revolucionària. El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937) és una aproximació a aquells aspectes de la fenomenologia revolucionària que es produeix a Lleida immediatament després del fracàs de l'alçament militar contra la República el juliol de 1936. S'hi analitza tant qui són les víctimes d'aquesta violència com les causes i la naturalesa de la repressió en les diferents etapes.
La época visigótica es un periodo trascendental de nuestra historia. Por primera vez las tierras peninsulares adquieren una entidad política singular: el Reino Visigodo. Sin embargo la escasez de fuentes y determinados tópicos historiográficos, han conformado una visión distorsionada del que -con sus aciertos y desafueros- fue el primer Estado post-romano. El estudio del periodo en Jaén presenta el interés de observar cómo se proyectó en el nivel local, permitiéndonos vislumbrar la integración y participación de sus gentes en el Reino, para finalmente acercarnos a conocer nuestras propias raíces.
Amb el biberó a les trinxeres recull el testimoni d'una trentena d'homes, del bàndol republicà i del bàndol nacional, que amb disset o divuit anys van ser mobilitzats i enviats al front durant la Guerra Civil (1936-1939). Els nois de la lleva de l'any 1941, de seguida batejada com "la lleva del biberó", van anar a les trinxeres com si fos una aventura, però per a molts d'ells el viatge es va convertir en un malson que es va allargar més de sis anys. Amb el campanar de la Seu Vella com a ull vigilant, els "biberons" viuen l'experiència de la guerra de manera tan dramàtica que ha deixat, en molts casos, un record tràgic que havia quedat en silenci fins ara.
Amb prop de tres-cents documents publicats, aquest és el primer diplomatari duna ciutat alt medieval catalana, i fa de Manresa una de les ciutats més ben documentades pel que fa a aquells segles, tot i la dispersió arxivística dels documents publicats. Precisament, és el treball de recopilació daquestes fonts el que aporta un valor afegit a aquesta edició; no conformant-se només amb la simple publicació dels documents, sinó també revelant els falsos i apòcrifs i desvetllant altres problemàtiques històriques.
Lluís Gausachs (Barcelona, 1916 - Banyuls de la Marenda, 1998), de família anarcosindicalista, rebé una educació llibertària també a lescola i es casà amb una dona també nascuda en una llar llibertària. A la vegada era un home duna catalanitat innata i, posteriorment, expresada mitjançant la seva adhesión de per vida al republicanisme que encarnà als seus ulls lERC fundada lany 1931. Gausachs va marxar a lexili el 12 de febrer de 1939, i no en va tornar fins el 23 doctubre de 1977, al costat de Josep Tarradellas, a qui va acompanyant en tot moment com secretari particular durant 28 anys de presidència de la Generalitat a lexili.
Els bisbes espanyols, a la guerra civil, opten per Franco en definir el cop militar com "cruzada". Aquesta definició els porta a una reinterpretació del missatge predicat, el producte de la qual és el nacionalcatolicisme, que il·lustra a l'anterior llibre L'Església sota el franquisme. Ara bé (i aquí reprenem el fil), els bisbes sols (o àdhuc bisbesclergat) no podien arribar de manera efectiva a la gran massa del poble sense comptar amb uns comandaments intermedis. Aquests últims farien de pont entre els estrategs definidors de l'alta política i la tropa feligresa: són els apòstols seglars; fins que aquests se n'adonen i decideixen, ulteriorment, trencar el consens nacionalcatòlic. És la ruptura del model d'Església. L'estudi analitza aquests dos moments tal com es van donar històricament a Lleida (1938-1968). El conjunt de la recerca és un treball pioner clau en oferir una mostra del que va passar a tota l'Església espanyola sota el franquisme.
El setge al castell dels templers de Miravet és una nova aportació al coneixement del drama que sofriren els frares catalans que al llarg de gairebé un any foren assetjats per la forces de Jaume II. En aquesta obra s'hi exposen les actituds dels diversos protagonistes, les negociacions dels responsables de la defensa del castell amb els delegats reials i, finalment, la capitulació dels templers i els tractes que reberen per part del monarca.
En una primera parte se estudia el proceso de configuración de la villa de Pontevedra entre mediados del siglo XII y finales del XIII, prestando especial atención a las peculiares circunstancias que concurren en la formación del nuevo núcleo urbano, que le darán su carácter específico a nivel económico, social e institucional. La segunda parte abarca el período de los siglos XIV y XV y se estructura en cuatro capítulos dedicados al estudio de la infraestructura urbana, las actividades económicas, la evolución de la sociedad y las instituciones concejal y señorial.
Antic paracaigudista de les forces especials de l'exèrcit algerià, Habib Souaïda aporta en aquest llibre el primer testimoni, a cara descoberta, d'un oficial que va viure el dia a dia de la "guerra bruta" que viu el país des de 1992. Explica que ha vist: la tortura, les execucions sumàries, les manipulacions, els assassinats de civils. I, sobretot, revela un dels tabús més ben guardats del drama algerià: el funcionament del seu exèrcit. Mostra el cinisme calculador i la follia sanguinària d'alguns generals, la rentada de cervell de les seves tropes, però també la desesperació dels soldats obligats a cometre actes bàrbars, els estralls de la droga i de les purgues internes... Lluny de la desinformació que sovint ha evitat que l'opinió pública europea prengués consciència de la dimensió esfereïdora de la guerra que es lliura a l'altra banda del Mediterrani, aquest excepcional testimoni tindrà un gran ressò.
Catàleg il·lustrat de l'exposició de referència dedicada a un dels personatges m és oblidats i controvertits de la història de la Catalunya medieval. S'inclouent extos de diferents especialistes per tal de contextualitzar la seva figura.
Por primera vez se publica una edición actualizada y ampliada de Tradiciones y leyendas sevillanas, que incluye nuevas fotografías de la ciudad y material inédito aportado por el autor. Sevilla es una ciudad rica en leyendas, muchas de las cuales han pasado a la literatura, la música y la pintura universales. Así, la fundación de Sevilla por Hércules ha pasado a la literatura y mitología grecolatinas; la leyenda de los dos hijos de César forma parte de la romana; la tradición del pañuelo de la princesa visigoda está recogida en la literatura medieval francesa. Lo mismo sucede con las leyendas de la princesa árabe sevillana Intimad, las historias del rey Pedro el Cruel y las de Hernán Cortés en Sevilla. Pero, sobre todas, destaca la leyenda de don Juan, que de Tirso de Molina pasó a Molière, a Pushkin y a lord Byron, y se hizo ópera con Mozart. Del mismo modo, la leyenda de Fidelio, paradigma del amor conyugal, fue recogida por Beethoven. Una historia basada en un suceso pasó a Francia y se convirtió en la novela Carmen, de Merimée, y en la ópera del mismo título de Bizet... Por no citar las óperas sevillanas Las bodas de Fígaro de Mozart, El barbero de Sevilla de Rossini, Alfonso y Estrella de Schubert... Un rico acervo, pues, de alcance universal, recreado por la pluma de José María de Mena en esta obra.
El Congreso Internacional «Ciencia, Descubrimiento y Mundo Colonial» no sólo ha sido la principal reunión sobre Historiografía de la Ciencia celebrada con motivo del V Centenario del descubrimiento de América, sino también la más importante en España des
Violència popular i justícia revolucionària. El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937) és una aproximació a aquells aspectes de la fenomenologia revolucionària que es produeix a Lleida immediatament després del fracàs de l'alçament militar contra la República el juliol de 1936. S'hi analitza tant qui són les víctimes d'aquesta violència com les causes i la naturalesa de la repressió en les diferents etapes.
La época visigótica es un periodo trascendental de nuestra historia. Por primera vez las tierras peninsulares adquieren una entidad política singular: el Reino Visigodo. Sin embargo la escasez de fuentes y determinados tópicos historiográficos, han conformado una visión distorsionada del que -con sus aciertos y desafueros- fue el primer Estado post-romano. El estudio del periodo en Jaén presenta el interés de observar cómo se proyectó en el nivel local, permitiéndonos vislumbrar la integración y participación de sus gentes en el Reino, para finalmente acercarnos a conocer nuestras propias raíces.
Amb el biberó a les trinxeres recull el testimoni d'una trentena d'homes, del bàndol republicà i del bàndol nacional, que amb disset o divuit anys van ser mobilitzats i enviats al front durant la Guerra Civil (1936-1939). Els nois de la lleva de l'any 1941, de seguida batejada com "la lleva del biberó", van anar a les trinxeres com si fos una aventura, però per a molts d'ells el viatge es va convertir en un malson que es va allargar més de sis anys. Amb el campanar de la Seu Vella com a ull vigilant, els "biberons" viuen l'experiència de la guerra de manera tan dramàtica que ha deixat, en molts casos, un record tràgic que havia quedat en silenci fins ara.