Els dies 1 i 2 d'octubre de 1928, l'any passat vam celebrar-ne el 75è aniversari. Francesc Macià i Ventura Gassol van presidir a l'Havana (Cuba) l'aprovació de l'anomenada Constitució catalana de l'Havana. L'acte, solemne, havia estat precedit per les sessions de treball de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català. El llibre analitza aquells moments crucials per a Catalunya i recull els documents més importants d'un moment històric i decisiu per a l'autogovern.
Matamargó, terra i esperit recull costums, personatges i situacions de la vida de pagès a la Catalunya interior als anys trenta i quaranta del segle XX. L'autor hi barreja realitat i ficció per tal de fer entenedor un estil de vida que ha quedat de banda per l'arribada del que coneixem per "modernitat". El llibre descriu la realitat sociològica d'una masia enmig d'una societat primària i idíl·lica on els homes, les dones i els nens tenien un contacte directe amb la natura i convivien amb l'esforç, l'alegria, el treball i les celebracions del curs de l'any.
L'actuació de Tarradellas durant la Transició és força coneguda i recordada. En canvi, molta gent segueix desconeixent d'on provenia, en relació amb quin sentiments i quines idees s'havien concretat els seus primers compromisos polítics o, fins i tot, quina era la seva professió al marge de la política. La celebració del 25è aniversari d'aquell retorn ha propiciat que es torni a parlar i a escriure sobre la personalitat rellevant de Josep Tarradellas.
Sebastià Gaya Pocurull nació un 11 de septiembre de 1933 en un bucólico pueblecito de Tarragona llamado Capafonts. Su infancia estuvo tristemente marcada por la guerra civil española. Cuando la contienda terminó, su padre arrendó una panadería en Lleida y se trasladaron a esta ciudad. Aquí fue donde vivó, jugó, creció, estudió y conoció el amor de su vida que, seguramente, fue la inspiración para empezar a descubrir el mundo de la poesía. Hablar del "Chico del pan" es recordar una época muy dura para toda la generación que sufrió la posguerra, de cómo la vivió un hombre bueno y del legado que nos ha dejado: el ejemplo de superación de una persona luchadora, con ganas de vivir y un gran amor por el arte de las letras.
Lleidatà, còsmic i artista, Ernest Ibàñez Neach (Lleida, 1920) escrivia i dibuixava l'any 1964 tot allò que trobava en les pàgines del llibre que teniu a les mans. Josep Vallverdú ho va comprendre bé i ho va voler prologar. "L'Ibàñez és un antisavi", va manifestar aleshores. L'obra, inèdita, completa i intacta, ha dormit en un calaix de l'estudi del pintor gairebé 40 anys. Ara, en tornar-la a obrir, comprovem que manté el color, el regust i l'aroma d'una fruita -una mangrana, potser?- acabada d'encetar.
El templers al Rosselló és una obra dividida en dues parts: la història i els documents. L'autor hi vol mostrar el naixement, la vida i la mort d'una comanda templera particular, la del Masdéu, al Rosselló. En descriu les activitats múltiples, però, a la vegada, té cura de mostrar-nos la personalitat dels homes que formen aquesta comunitat religiosa. Són personatges lligats a les circumstàncies polítiques i històriques del seu temps, així com a la vida de l'ordre del Temple. El llibre que teniu a les mans s'adreça tant als investigadors i lectors apassionats per la trajectòria del Temple com als que volen conèixer moments especials de l'evolució del nostre país.
Perseguits com bèsties pels militars ruandesos de l'FPR, els refugiats ruandesos travessaran l'immens territori del Zaire, d'est a oest, morint de fam, malalties, esgotament o assassinats pels militars, sense que cap govern ni organisme internacional fes res per evitar-ho. L'autora, que abans de la seva fugida al Zaire ja havia estat testimoni de les matances comeses a Ruanda pels dos bàndols de la guerra, aconsegueix passar a través de totes les matances i els paranys. En dóna testimoni perquè la història d'aquesta gegantesca caça de l'home es conegui i els responsables politicomilitars siguin perseguits per crims contra la humanitat.
De fenicis a protestants tracta de contestar: Quina mena de gent som els catalans? A partir d'una vintena d'economistes, enginyers i pensadors, hom intenta esbrinar algunes claus de l'evolució d'aquesta petita civilitat que malda per sobreviure en la Mediterrània nord-occidental i que, segons Ramon d'Abadal, va néixer per l'horror al buit que deixà l'Imperi carolingi. En aquest sentit, es reflexiona sobre algunes suposades o reals influències: fenícies, herètiques o fins i tot calvinistes.
El 1805 foren descobertes a Roma les restes d'una suposada màrtir de nom Filomena. Amb motiu del trasllat de restes, prop de Nàpols, s'observaren alguns fets extraordinaris; els miracles que continuaven produint-se ara i adés fonamentaren el culte a santa Filomena, "la taumaturga del segle". La devoció s'expandí per tot Europa i arribà fins a les terres de missió. A Andorra, el culte de santa Filomena fou introduït pels religiosos exclaustrats per les lleis de desamortització a Espanya i els anys 1835-1836. En ple auge aleshores, la devoció a santa Filomena també prosperà a Andorra al redós de la capella construïda en honor seu, consagrada el 1839. Després d'un llarg període d'intens fervor en tot el món de la cristiandat, la fe en la santa miraclera es va anar temperant. No podent ésser provada l'autenticitat de santa Filomena, el Vaticà desautoritzà el seu culte definitivament l'any 1961.
Missió i destí de Catalunya i Occitània, obra guardonada amb el Premi Rei En Pere l'any 1979, reconstrueix, des d'una visió històrica i alhora apassionada, les arrels comunes entre Catalunya (i amb ella Andorra i la resta de Països Catalans) i Occitània. L'autor estableix els lligams entre ambdues grans comunitats i n'exposa tant els substrats antropològics, culturals, religiosos i socials, com les realitat de les picabaralles polítiques i els moments històrics més decisius: des de la colonització romana fins als càtars, la batalla de Muret o el paper dels trobadors i de l'art.
Viatge a la frontera de Ponent és la crònica viscuda d'un trajecte a peu entre Vielha i Lleida, a través de les terres que constitueixen el límit entre Catalunya i Aragó i prenent, com a fil conductor, el curs d'un veritable riu "fronterer": la Noguera Ribagorçana. A mig camí entre l'assaig i el llibre de viatges, i amb un recorregut dividit en quatre parts -que es corresponen amb quatre grans tipus de paisatge, i, alhora, amb les quatre estacions d'un any- l'autor ha volgut fixar l'atenció en aquest territori per la seva diversitat d'aspectes d'interès: des dels ambients solitaris i feréstecs de l'alta muntanya fins a la immensitat de la plana, passant per la rica policromia dels dominis prepirinencs. I no es tracta merament d'uns atractius físics: és del punt de vista humà quan totes aquestes terres, marcades pel despoblament i per les obres hidroelèctriques, pel contrast entre secà i regadiu i tot just redescobertes pel turisme, mostren la seva dimensió més real i més autèntica. Mitjançant un recorregut lent i minuciós -que implica sectors de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, la Baixa Ribagorça, la Llitera i el Segrià- l'autor proposa al lector la possibilitat de convertir-se en el seu còmplice i de compartir amb ell una manera d'observar i descobrir, de veure i de sentir el territori, més enllà dels tòpics i de les guies turístiques a l'ús.
El Tesorillo de Santiago de Compostela, compuesto de 293 monedas, todas de plata, ofrece características que lo hacen aparentemente poco vistoso y atractivo, dado el mal estado y la pésima calidad de las monedas que lo forman. Sin embargo, un análisis detenido evidencia su gran interés, pues estas monedas son el único testimonio directo conocido de la circulación monetaria en Galicia en el siglo XVIII hasta el final de la Guerra de la Independencia.
Els dies 1 i 2 d'octubre de 1928, l'any passat vam celebrar-ne el 75è aniversari. Francesc Macià i Ventura Gassol van presidir a l'Havana (Cuba) l'aprovació de l'anomenada Constitució catalana de l'Havana. L'acte, solemne, havia estat precedit per les sessions de treball de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català. El llibre analitza aquells moments crucials per a Catalunya i recull els documents més importants d'un moment històric i decisiu per a l'autogovern.
Matamargó, terra i esperit recull costums, personatges i situacions de la vida de pagès a la Catalunya interior als anys trenta i quaranta del segle XX. L'autor hi barreja realitat i ficció per tal de fer entenedor un estil de vida que ha quedat de banda per l'arribada del que coneixem per "modernitat". El llibre descriu la realitat sociològica d'una masia enmig d'una societat primària i idíl·lica on els homes, les dones i els nens tenien un contacte directe amb la natura i convivien amb l'esforç, l'alegria, el treball i les celebracions del curs de l'any.
L'actuació de Tarradellas durant la Transició és força coneguda i recordada. En canvi, molta gent segueix desconeixent d'on provenia, en relació amb quin sentiments i quines idees s'havien concretat els seus primers compromisos polítics o, fins i tot, quina era la seva professió al marge de la política. La celebració del 25è aniversari d'aquell retorn ha propiciat que es torni a parlar i a escriure sobre la personalitat rellevant de Josep Tarradellas.
Sebastià Gaya Pocurull nació un 11 de septiembre de 1933 en un bucólico pueblecito de Tarragona llamado Capafonts. Su infancia estuvo tristemente marcada por la guerra civil española. Cuando la contienda terminó, su padre arrendó una panadería en Lleida y se trasladaron a esta ciudad. Aquí fue donde vivó, jugó, creció, estudió y conoció el amor de su vida que, seguramente, fue la inspiración para empezar a descubrir el mundo de la poesía. Hablar del "Chico del pan" es recordar una época muy dura para toda la generación que sufrió la posguerra, de cómo la vivió un hombre bueno y del legado que nos ha dejado: el ejemplo de superación de una persona luchadora, con ganas de vivir y un gran amor por el arte de las letras.
Lleidatà, còsmic i artista, Ernest Ibàñez Neach (Lleida, 1920) escrivia i dibuixava l'any 1964 tot allò que trobava en les pàgines del llibre que teniu a les mans. Josep Vallverdú ho va comprendre bé i ho va voler prologar. "L'Ibàñez és un antisavi", va manifestar aleshores. L'obra, inèdita, completa i intacta, ha dormit en un calaix de l'estudi del pintor gairebé 40 anys. Ara, en tornar-la a obrir, comprovem que manté el color, el regust i l'aroma d'una fruita -una mangrana, potser?- acabada d'encetar.
El templers al Rosselló és una obra dividida en dues parts: la història i els documents. L'autor hi vol mostrar el naixement, la vida i la mort d'una comanda templera particular, la del Masdéu, al Rosselló. En descriu les activitats múltiples, però, a la vegada, té cura de mostrar-nos la personalitat dels homes que formen aquesta comunitat religiosa. Són personatges lligats a les circumstàncies polítiques i històriques del seu temps, així com a la vida de l'ordre del Temple. El llibre que teniu a les mans s'adreça tant als investigadors i lectors apassionats per la trajectòria del Temple com als que volen conèixer moments especials de l'evolució del nostre país.
Perseguits com bèsties pels militars ruandesos de l'FPR, els refugiats ruandesos travessaran l'immens territori del Zaire, d'est a oest, morint de fam, malalties, esgotament o assassinats pels militars, sense que cap govern ni organisme internacional fes res per evitar-ho. L'autora, que abans de la seva fugida al Zaire ja havia estat testimoni de les matances comeses a Ruanda pels dos bàndols de la guerra, aconsegueix passar a través de totes les matances i els paranys. En dóna testimoni perquè la història d'aquesta gegantesca caça de l'home es conegui i els responsables politicomilitars siguin perseguits per crims contra la humanitat.
De fenicis a protestants tracta de contestar: Quina mena de gent som els catalans? A partir d'una vintena d'economistes, enginyers i pensadors, hom intenta esbrinar algunes claus de l'evolució d'aquesta petita civilitat que malda per sobreviure en la Mediterrània nord-occidental i que, segons Ramon d'Abadal, va néixer per l'horror al buit que deixà l'Imperi carolingi. En aquest sentit, es reflexiona sobre algunes suposades o reals influències: fenícies, herètiques o fins i tot calvinistes.
El 1805 foren descobertes a Roma les restes d'una suposada màrtir de nom Filomena. Amb motiu del trasllat de restes, prop de Nàpols, s'observaren alguns fets extraordinaris; els miracles que continuaven produint-se ara i adés fonamentaren el culte a santa Filomena, "la taumaturga del segle". La devoció s'expandí per tot Europa i arribà fins a les terres de missió. A Andorra, el culte de santa Filomena fou introduït pels religiosos exclaustrats per les lleis de desamortització a Espanya i els anys 1835-1836. En ple auge aleshores, la devoció a santa Filomena també prosperà a Andorra al redós de la capella construïda en honor seu, consagrada el 1839. Després d'un llarg període d'intens fervor en tot el món de la cristiandat, la fe en la santa miraclera es va anar temperant. No podent ésser provada l'autenticitat de santa Filomena, el Vaticà desautoritzà el seu culte definitivament l'any 1961.
Missió i destí de Catalunya i Occitània, obra guardonada amb el Premi Rei En Pere l'any 1979, reconstrueix, des d'una visió històrica i alhora apassionada, les arrels comunes entre Catalunya (i amb ella Andorra i la resta de Països Catalans) i Occitània. L'autor estableix els lligams entre ambdues grans comunitats i n'exposa tant els substrats antropològics, culturals, religiosos i socials, com les realitat de les picabaralles polítiques i els moments històrics més decisius: des de la colonització romana fins als càtars, la batalla de Muret o el paper dels trobadors i de l'art.
Viatge a la frontera de Ponent és la crònica viscuda d'un trajecte a peu entre Vielha i Lleida, a través de les terres que constitueixen el límit entre Catalunya i Aragó i prenent, com a fil conductor, el curs d'un veritable riu "fronterer": la Noguera Ribagorçana. A mig camí entre l'assaig i el llibre de viatges, i amb un recorregut dividit en quatre parts -que es corresponen amb quatre grans tipus de paisatge, i, alhora, amb les quatre estacions d'un any- l'autor ha volgut fixar l'atenció en aquest territori per la seva diversitat d'aspectes d'interès: des dels ambients solitaris i feréstecs de l'alta muntanya fins a la immensitat de la plana, passant per la rica policromia dels dominis prepirinencs. I no es tracta merament d'uns atractius físics: és del punt de vista humà quan totes aquestes terres, marcades pel despoblament i per les obres hidroelèctriques, pel contrast entre secà i regadiu i tot just redescobertes pel turisme, mostren la seva dimensió més real i més autèntica. Mitjançant un recorregut lent i minuciós -que implica sectors de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, la Baixa Ribagorça, la Llitera i el Segrià- l'autor proposa al lector la possibilitat de convertir-se en el seu còmplice i de compartir amb ell una manera d'observar i descobrir, de veure i de sentir el territori, més enllà dels tòpics i de les guies turístiques a l'ús.
Es tracta d'un estudi global de la població, l'urbanisme, l'economia i la societat del poble natal de l'autor. Beca d'investigació, 1995.
El Tesorillo de Santiago de Compostela, compuesto de 293 monedas, todas de plata, ofrece características que lo hacen aparentemente poco vistoso y atractivo, dado el mal estado y la pésima calidad de las monedas que lo forman. Sin embargo, un análisis detenido evidencia su gran interés, pues estas monedas son el único testimonio directo conocido de la circulación monetaria en Galicia en el siglo XVIII hasta el final de la Guerra de la Independencia.