El sacerdot català Félix Sardá y Salvany (1841-1916), escriptor, periodista i conferenciant, fou un dels mésdestacats publicistes catòlics del segle XIX i de les primeres dècades del XX. La seva abundant producció textual pretenia la reconquesta catòlica de la societat. El liberalismo es pecado (1884), la seva obra més coneguda, reeditada tant a Espanya com a l'estranger, esdevingués una referència ineludible per a l'integrisme espanyol i europeu. El llibre, una espècie de guia pràctica per a combatre el liberalisme, va desencadenar una violenta polèmica, en tant que compendi de radicalisme religiós i d'intolerància intel·lectual. L'obra, que manifesta una posició molt arrelada a la Catalunya de la Restauració, recull algun dels elements que defineixen el nacionalcatolicisme, com el mite de la raça espanyola o la identificació entre fe catòlica i caràcter nacional. Aquest ingregrisme catòlic radical ha perdurat al si de l'Església catòlia espanyola, malgrat el Concili Vaticà II.
Aquest llibre estudia la realitat viscuda pels planencs i planenques des del final de la Guerra Civil fins a la mort del dictador, i abasta tots els àmbits de la vida d'un poble: la població, la vida quotidiana, la política municipal, l'economia i la societat. El material, que esdevé una contribució a la recuperació de la memòria històrica de la vila, combina un estudi rigorós i un estil amè.
El calze i la lira presenta un notable conjunt de poemes i altres textos escrits per eclesiàstics i algun laic tancats a la Presó Model de Barcelona el 1937 simplement per la seva condició de catòlics. Aquests textos revelen les vivències íntimes i espirituals daquests presoners així com la seva vida quotidiana a la presó, que comprenia també la celebració dactes litúrgics clandestins, entre ells la santa missa, per a la qual hagueren de copiar a mà i en secret un missal en petits bocins de paper que samagaven als mitjons. Aquests textos, vivíssims i de gran interès humà, històric i cultural, es complementen amb alguns altres escrits de la immediata postguerra que ens donen nova llum sobre els dies de lanomenada Guerra Civil.
Aquest llibre està pensat per donar una visió més real de la guerra del Francès i fer intel·ligible el conflicte a qualsevol lector interessat a descobrir aquesta època tan important de la nostra història. Té un caràcter de divulgació i està escrit amb el rigor de lhistoriador. Dóna una visió global de Catalunya, però també fa una referència concreta a ciutats i comarques. És una història de la guerra del Francès descentralitzada, on apareixen els personatges importants i, sobretot, la gent del poble, que en va ser la protagonista principal. Amb els textos originals de lèpoca utilitzats al llibre es veu la realitat directa i històrica del moment, que sempre és multiforme, exposada de primera mà amb el seu propi llenguatge. Per tot això és un llibre atractiu per al lector. Tracta els temes principals de forma raonada, recull tota la bibliografia existent i li dóna sentit. Les diferents interpretacions de la guerra ajuden a veure el conflicte amb la perspectiva correcta. La publicació de Catalunya contra Napoleó coincideix amb el 200 aniversari (1808-2008) de linici de la guerra del Francès a Catalunya.
No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta, activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element primordial: curiositat per tot, tant per les coses de casa com per les de fora. Això li donà sempre molta vitalitat i un cert neguit. No fou un polític, tot i que sendinsà a fons en la política cultural; no milità en la resistència, però ajudava discretament sempre que podia i es preocupava darxivar clandestinament a lArxiu la propaganda política catalanista que es difonia els anys quaranta. Fou senzillament una persona que dedicà la seva vida, i larriscà més dun cop, al servei del seu país, i procurà salvar-ne les arrels en una època en què tot estava per fer i, després, quan tot semblava estar perdut. (Eulàlia Duran Grau)
El seu traç va anar agafant força, seguretat. Estudiava la composició del quadre amb detall, combinava els colors de la paleta amb precisió. Les imatges dels que van haver de marxar a peu cap a l'exili, els gendarmes gesticulant i empenyent la gent que creuava la frontera seguien presents en la imaginació d'Espriu, que pintava de memòria grups humans, figures que caminen, guerrers armats amb llargues llances, multituds amb els braços alçats que avancen.
Aranjuez en primavera, San Ildefonso en verano y El Escorial en otoño eran las principales residencias de los reyes, además de Madrid. Estos Reales Sitios se crearon en el siglo XVI, pero fueron objeto de grandes obras durante el XVIII, y alcanzaron su m
Muchas veces nos hemos preguntado ¿cómo era mi barrio hace cien años?. En este libro encontramos la respuesta. La reconstrucción de la ciudad que en él se hace nos permite responder a ésta y a otras muchas preguntas. Con él podemos recorrer el Madrid actual, descubriendo los vestigios de su pasado histórico. Madrid tenía en 1898 medio millón de habitantes. Había duplicado su población en cincuenta años, debido a la llegada de emigrantes. El crecimiento urbano fue más lento. El Ensanche diseñado por Carlos Mº de Castro se fue ocupando de manera parcial e irregular y la gente se iba hacinando en el viejo casco urbano. En la segunda mitas del XIX la ciudad fue mejorando sus dotaciones: ferrocarril, tranvía, agua, gas, electricidad. Se construyeron numerosos edificios relevantes como sedes de organismos públicos o de entidades privadas. La construcción fue uno de los motores de la transformación de la ciudad. Aquí se plasma el resultado de tales cambios. Este libro sirve para ver y sentir Madrid. Virgilio Pinto dirige un equipo de investigadores de la Historia de Madrid en el Universidad Autónoma con el que ha publicado varios libros de gran calidad en contenidos y presentación.
Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s'ha pas esbravat amb el pas dels segles. Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s'havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d'onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L'obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d'edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montocortès, passant per torres romàniques com Vallferosa, castells gòtics com les Sitges o mansions senyorials com Malgrat; des de castells visitables com Florejacs, fins a centres d'interpretació com Concabella, passant per residències privades com la Curullada, ruïnes majestuoses com l'obra de Fluvià, viles closes com Mas de Bondia o jaciments arqueològics com Vilagrasseta... Sense oblidar d'altres fites cabdals com Montfalcó Murallat, les Pallargues o Vicfred i d'altres sorpreses que esperen el visitant a l'Ametlla, la Tallada o la Morana. Tot això amanit amb consells per allotjar-se, asseure's en una bona taula, gaudir d'una festa o adquirir algun producte local de qualitat. Per tant, us presentem aquest llibre perquè seguint les passes del Baró de Maldà, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs o Josep Vallverdú, us deixeu seduir per la crispació guerrera de la Segarra...
Els darrers 150 anys d'història de l'extens territori que va des del naixement del riu Llobregat, a Castellar de n'Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat de Llobregat, han estat marcats pel ritme de transformació i urbanització de les colònies industrials. Les colònies són uns conjunts que neixen, creixen i es desenvolupen de maneres molt diverses i que han convertit la vall en un espai patrimonial de primer ordre i, alhora, complex: pobles i ciutats, generacions d'empresaris i de famílies treballadores, llargues jornades de treball, reivindicacions, festes, vivendes, esglésies, casinos, teatres, esport, lleure, religiositat, anarquisme, natura i indústria, aigua i carbó, prosperitat, decadència, crisis, reptes... Una història extraordinàriament rica i plural que conforma la personalitat del nostre país.
La sublevación militar supuso una ruptura de la sociedad española y, por ende, en la localidad de Sierro se produjo el mismo efecto que en el resto del territorio nacional. La República había traído libertades que los sublevados querían eliminar, lo que produjo el enfrentamiento entre el gobierno legítimo de la nación y el bando sublevado que luchaba contra los principios de aquella democracia. Se enzarzaron frente a frente hasta regar la piel de toro de sangre dos conceptos de España, el conservador y el progresista. El final de la Guerra trajo consigo la represión de los leales a la República, su escarnio público y su conversión en ciudadanos de segunda clase, la de los que habían perdido la guerra. Con ello llegó la cárcel, el abuso laboral, el hambre, la emigración y el exilio, destino final de los que no pudieron soportar las condiciones impuestas por los vencedores. De todo esto tratan los autores en este libro, contemplando desde una perspectiva local los horrores de la guerra y la posguerra en la pequeña localidad almeriense de Sierro, donde, por ser su orografía montañosa, tuvo también una importante presencia la guerrilla antifranquista durante los años cuarenta.
El sacerdot català Félix Sardá y Salvany (1841-1916), escriptor, periodista i conferenciant, fou un dels mésdestacats publicistes catòlics del segle XIX i de les primeres dècades del XX. La seva abundant producció textual pretenia la reconquesta catòlica de la societat. El liberalismo es pecado (1884), la seva obra més coneguda, reeditada tant a Espanya com a l'estranger, esdevingués una referència ineludible per a l'integrisme espanyol i europeu. El llibre, una espècie de guia pràctica per a combatre el liberalisme, va desencadenar una violenta polèmica, en tant que compendi de radicalisme religiós i d'intolerància intel·lectual. L'obra, que manifesta una posició molt arrelada a la Catalunya de la Restauració, recull algun dels elements que defineixen el nacionalcatolicisme, com el mite de la raça espanyola o la identificació entre fe catòlica i caràcter nacional. Aquest ingregrisme catòlic radical ha perdurat al si de l'Església catòlia espanyola, malgrat el Concili Vaticà II.
Aquest llibre estudia la realitat viscuda pels planencs i planenques des del final de la Guerra Civil fins a la mort del dictador, i abasta tots els àmbits de la vida d'un poble: la població, la vida quotidiana, la política municipal, l'economia i la societat. El material, que esdevé una contribució a la recuperació de la memòria històrica de la vila, combina un estudi rigorós i un estil amè.
El calze i la lira presenta un notable conjunt de poemes i altres textos escrits per eclesiàstics i algun laic tancats a la Presó Model de Barcelona el 1937 simplement per la seva condició de catòlics. Aquests textos revelen les vivències íntimes i espirituals daquests presoners així com la seva vida quotidiana a la presó, que comprenia també la celebració dactes litúrgics clandestins, entre ells la santa missa, per a la qual hagueren de copiar a mà i en secret un missal en petits bocins de paper que samagaven als mitjons. Aquests textos, vivíssims i de gran interès humà, històric i cultural, es complementen amb alguns altres escrits de la immediata postguerra que ens donen nova llum sobre els dies de lanomenada Guerra Civil.
Aquest llibre està pensat per donar una visió més real de la guerra del Francès i fer intel·ligible el conflicte a qualsevol lector interessat a descobrir aquesta època tan important de la nostra història. Té un caràcter de divulgació i està escrit amb el rigor de lhistoriador. Dóna una visió global de Catalunya, però també fa una referència concreta a ciutats i comarques. És una història de la guerra del Francès descentralitzada, on apareixen els personatges importants i, sobretot, la gent del poble, que en va ser la protagonista principal. Amb els textos originals de lèpoca utilitzats al llibre es veu la realitat directa i històrica del moment, que sempre és multiforme, exposada de primera mà amb el seu propi llenguatge. Per tot això és un llibre atractiu per al lector. Tracta els temes principals de forma raonada, recull tota la bibliografia existent i li dóna sentit. Les diferents interpretacions de la guerra ajuden a veure el conflicte amb la perspectiva correcta. La publicació de Catalunya contra Napoleó coincideix amb el 200 aniversari (1808-2008) de linici de la guerra del Francès a Catalunya.
No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta, activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element primordial: curiositat per tot, tant per les coses de casa com per les de fora. Això li donà sempre molta vitalitat i un cert neguit. No fou un polític, tot i que sendinsà a fons en la política cultural; no milità en la resistència, però ajudava discretament sempre que podia i es preocupava darxivar clandestinament a lArxiu la propaganda política catalanista que es difonia els anys quaranta. Fou senzillament una persona que dedicà la seva vida, i larriscà més dun cop, al servei del seu país, i procurà salvar-ne les arrels en una època en què tot estava per fer i, després, quan tot semblava estar perdut. (Eulàlia Duran Grau)
El seu traç va anar agafant força, seguretat. Estudiava la composició del quadre amb detall, combinava els colors de la paleta amb precisió. Les imatges dels que van haver de marxar a peu cap a l'exili, els gendarmes gesticulant i empenyent la gent que creuava la frontera seguien presents en la imaginació d'Espriu, que pintava de memòria grups humans, figures que caminen, guerrers armats amb llargues llances, multituds amb els braços alçats que avancen.
Aranjuez en primavera, San Ildefonso en verano y El Escorial en otoño eran las principales residencias de los reyes, además de Madrid. Estos Reales Sitios se crearon en el siglo XVI, pero fueron objeto de grandes obras durante el XVIII, y alcanzaron su m
Muchas veces nos hemos preguntado ¿cómo era mi barrio hace cien años?. En este libro encontramos la respuesta. La reconstrucción de la ciudad que en él se hace nos permite responder a ésta y a otras muchas preguntas. Con él podemos recorrer el Madrid actual, descubriendo los vestigios de su pasado histórico. Madrid tenía en 1898 medio millón de habitantes. Había duplicado su población en cincuenta años, debido a la llegada de emigrantes. El crecimiento urbano fue más lento. El Ensanche diseñado por Carlos Mº de Castro se fue ocupando de manera parcial e irregular y la gente se iba hacinando en el viejo casco urbano. En la segunda mitas del XIX la ciudad fue mejorando sus dotaciones: ferrocarril, tranvía, agua, gas, electricidad. Se construyeron numerosos edificios relevantes como sedes de organismos públicos o de entidades privadas. La construcción fue uno de los motores de la transformación de la ciudad. Aquí se plasma el resultado de tales cambios. Este libro sirve para ver y sentir Madrid. Virgilio Pinto dirige un equipo de investigadores de la Historia de Madrid en el Universidad Autónoma con el que ha publicado varios libros de gran calidad en contenidos y presentación.
Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s'ha pas esbravat amb el pas dels segles. Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s'havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d'onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L'obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d'edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montocortès, passant per torres romàniques com Vallferosa, castells gòtics com les Sitges o mansions senyorials com Malgrat; des de castells visitables com Florejacs, fins a centres d'interpretació com Concabella, passant per residències privades com la Curullada, ruïnes majestuoses com l'obra de Fluvià, viles closes com Mas de Bondia o jaciments arqueològics com Vilagrasseta... Sense oblidar d'altres fites cabdals com Montfalcó Murallat, les Pallargues o Vicfred i d'altres sorpreses que esperen el visitant a l'Ametlla, la Tallada o la Morana. Tot això amanit amb consells per allotjar-se, asseure's en una bona taula, gaudir d'una festa o adquirir algun producte local de qualitat. Per tant, us presentem aquest llibre perquè seguint les passes del Baró de Maldà, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs o Josep Vallverdú, us deixeu seduir per la crispació guerrera de la Segarra...
Els darrers 150 anys d'història de l'extens territori que va des del naixement del riu Llobregat, a Castellar de n'Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat de Llobregat, han estat marcats pel ritme de transformació i urbanització de les colònies industrials. Les colònies són uns conjunts que neixen, creixen i es desenvolupen de maneres molt diverses i que han convertit la vall en un espai patrimonial de primer ordre i, alhora, complex: pobles i ciutats, generacions d'empresaris i de famílies treballadores, llargues jornades de treball, reivindicacions, festes, vivendes, esglésies, casinos, teatres, esport, lleure, religiositat, anarquisme, natura i indústria, aigua i carbó, prosperitat, decadència, crisis, reptes... Una història extraordinàriament rica i plural que conforma la personalitat del nostre país.
La sublevación militar supuso una ruptura de la sociedad española y, por ende, en la localidad de Sierro se produjo el mismo efecto que en el resto del territorio nacional. La República había traído libertades que los sublevados querían eliminar, lo que produjo el enfrentamiento entre el gobierno legítimo de la nación y el bando sublevado que luchaba contra los principios de aquella democracia. Se enzarzaron frente a frente hasta regar la piel de toro de sangre dos conceptos de España, el conservador y el progresista. El final de la Guerra trajo consigo la represión de los leales a la República, su escarnio público y su conversión en ciudadanos de segunda clase, la de los que habían perdido la guerra. Con ello llegó la cárcel, el abuso laboral, el hambre, la emigración y el exilio, destino final de los que no pudieron soportar las condiciones impuestas por los vencedores. De todo esto tratan los autores en este libro, contemplando desde una perspectiva local los horrores de la guerra y la posguerra en la pequeña localidad almeriense de Sierro, donde, por ser su orografía montañosa, tuvo también una importante presencia la guerrilla antifranquista durante los años cuarenta.