La vida de Cèsar Broto abasta pràcticament tot el segle XX i ho fa des de la militància anarquista i confederal: a Lleida fins a la Guerra Civil i a Barcelona i Madrid (secretari nacional de la CNT clandestina l'any 1945) sota el franquisme, fins que fou empresonat. Lectures, família, condicions de treball i condicions socials, el món sindical, paisatges urbans ja desapareguts, personatges lleidatans de l'esquerra dels anys trenta oblidats sota la dictadura... I explica de primera mà com es va formar i com actuava l'anarquisme a les comarques de Ponent.
Aquesta obra fa un repàs a la història de la ciutat de Guadalajara, des del temps de la conquesta fins a lactualitat; i ho fa mitjançant una aproximació ben especial, ja que no només se centra en la historiografia, sinó que també ho fa en els edificis i les construccions urbanes, testimonis dexcepció i protagonistes a la vegada. José M. Muriá ens ho presenta tot plegat amb un discurs que es contagia de la passió dels cronistes dantuvi, fent que la lectura de Molt abreujada història de Guadalajara (Mèxic) sigui dallò més amena.
La persona rememorada en aquest llibre, la senyora Maria Rosa Farré i Escofet (Barcelona, 1916-2001) ha jugat un paper transcendental en el camp de l'educació i de la difusió cultural en el nostre país. La seva obra fonamental, el CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina), creat el mes d'octubre de 1950, va ser el punt de partença d'una sèrie d'institucions que, amb el temps, han donat molts fruits tant en el camp estrictament educatiu com en l'artístic. Tot i ser molt coneguda en determinats ambients educatius, culturals i eclesials barcelonins, el seu pensament genuí, que està expressat en els seus diaris inèdits, és desconegut per a molts. A través d'aquest llibre, tractem de presentar la seva filosofia de fons, així com una semblança de la seva persona a partir de molts testimonis que la van conèixer i que van col·laborar estretament en els seus projectes.
El 10 de juny de 1937, 500 nens espanyols van arribar a la ciutat mexicana de Morelia en un vaixell, el Mexique, que havia atracat pocs dies abans al port de Veracruz. Formaven part dels contingents d'exiliats de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que es van dispersar per Europa i Amèrica. Molts d'aquests nens mai no es van retrobar amb els seus pares, ni van tornar al seu país d'origen. A causa del gir que l'aixecament franquista va produir en la història d'Espanya, la seva vida va canviar completament i, a partir de llavors, va transcórrer a Mèxic. Aquest país, representat pel president de la república, Lázaro Cárdenas, els va acollir amb generositat.
"Convé sortir d'una situació en la qual, del Dret d'Autodeterminació aplicat al poble català, només se'n parla d'una manera escadussera i fragmentària". Això es deia a la convocatòria de la Jornades per l'Autodeterminació del Poble Català, de setembre de 1999, que pretenien engegar una reflexió permanent i responsable sobre aquesta qüestió, reflexió en la qual participaren nombroses personalitats significatives del món intel·lectual català. Aquest llibre pretén contribuir a prolongar-la. La proposta "posseeix, des de bon començament, diverses virtuts: la de desdramatitzar el concepte d'autodeterminació, fent avinent que aquest no rima amb la violència, guerra, destrucció i misèria, sinó amb democràcia, emancipació i responsabilitat; i la de combatre de manera raonada aquell fonamentalisme constitucional avui tan en voga a l'Estat espanyol," diu Joan B. Culla en el seu pròleg.
En el siglo XVI, Felipe II y Juan Bautista de Toledo plasmaron una visión renacentista excepcional. Esta intervención determinaría el futuro de Aranjuez, convirtiéndose en el paradigma español de paisaje cultural por su trazado territorial en compleja in
En esta obra se analiza en profundidad la vida cotidiana de la ciudad de Sanlúcar de Barrameda durante el sexenio que abarca el período histórico conocido como Guerra de la Independencia. Una ciudad que intentó defenderse del enemigo francés cuando lo tenía lejos pero que no pudo evitar caer bajo su dominación cuando lo tuvo cerca. Cuando el pueblo por fin se libra de los franceses en 1812, la Constitución de Cádiz y el regreso de Fernando VII se presentan como la panacea a sus males. Pero la vuelta al absolutismo truncará todos sus sueños y la ciudad caerá de nuevo en su antiguo letargo. Todos los factores que intervinieron en la política, la economía, la religión, la cultura y la sociedad en general, se estudian aquí concienzuda y detalladamente, teniendo como fuente de información primordial las actas capitulares del cabildo municipal y la documentación hallada en otros archivos nacionales. Las veleidades propias de una época convulsa, sometida a la guerra y a unas grandes contradicciones ideológicas, convierten esta obra en un interesantísimo estudio de la mentalidad social y de la enorme crisis de subsistencia a la que se vieron sometidos los ciudadanos. Salvador Daza Palacios es natural de Sanlúcar de Barrameda. Doctor en Historia por la Universidad de Sevilla, ha publicado Música y sociedad en Sanlúcar de Barrameda (1600-1975), Historia de la Banda Municipal de Música (1852-1967) y La música en la memoria: 25 años de Juventudes Musicales en Sanlúcar de Barrameda, 1984-2009, así como otras publicaciones y artículos de investigación en diversas revistas nacionales. En colaboración con María Regla Prieto, es autor de los libros Proceso criminal contra fray Pablo de San Benito (1774) y Proceso criminal contra fray Alonso Díaz (1714) editados ambos por la Universidad de Sevilla en 1998 y 2000; así como De la santidad al crimen: Clérigos homicidas en España (1535-1821), que fue finalista del premio nacional «Así fue. La historia rescatada» y Lucifer con hábito y sotana: Clérigos homicidas en España y América (1556-1834), ambos publicados por Ediciones Espuela de Plata en 2004 y 2013.
Este libro es el resultado de las Jornadas de Investigación Histórica sobre la Segunda República en Canarias, celebradas el año pasado en la Universidad de La Laguna en torno al 80º Aniversario de su proclamación, lo que ha permitido reunir, por primera vez, a una veintena de especialistas de todo el Archipiélago para conseguir una obra de conjunto única, que compila y actualiza todo el conocimiento que sobre este período de la historia insular existe. La obra, coordinada por Aarón León Álvarez y coeditada por Le Canarien ediciones y Libreando, permitirá al lector adentrarse en la historia política, social y económica del período de manera amplia y diversa, toda vez que los distintos temas tratados contribuirán a ofrecer una idea general sobre esta intensa y compleja etapa de nuestra Historia Contemporánea. Su estructura está basada en cuatro partes diferenciadas temáticamente pero que mantienen como hilo conductor el interés por la República y por quienes la protagonizaron.
"La construcció dun mite. Cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975)" sinicia amb la prohibició dun governador civil de parlar català i acaba amb la prohibició, lany de la mort del general Franco, del II Curs Eivissenc de Cultura. També a Eivissa la repressió franquista sallargà durant tota la dictadura. Com va ser possible, doncs, que en aquest període es configurés el gran mite al voltant dEivissa com a illa de la llibertat en què es fonamenta la poderosa marca «Ibiza», plena de connotacions hedonistes que desfermen una important indústria turística? Aquesta és una de les qüestions que saborda al llibre. Ha calgut investigar el panorama cultural a lilla durant la II República i analitzar la visió dEivissa que van promoure cap a lexterior els intellectuals germànics que fugien del nazisme, així com també la fascinació que lilla va exercir en els arquitectes catalans del GATCPAC. Això ha implicat estudiar lambient artístic i literari cosmopolita que sesdevingué a Eivissa durant el període franquista, larribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intellectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com lestatal. Shi posen de manifest actituds, fets, produccions, paradoxes i contradiccions i sexplica de quina manera el franquisme, tot imposant les seves regles, va possibilitar una realitat social sui generis que va fer possible la creació dun mite.
Més enllà de la influència de Manel Girona en la transformació de les comarques de Ponent en terres regades mitjançant la construcció del Canal d'Urgell, la seva obra cal enllaçar-la amb l'acció de la burgesia de Barcelona. El llibre analitza la relació, durant tot el segle XIX, entre els pagesos de l'Urgell i els grans terratinents, comerciants i industrials de Barcelona. Tots plegats van articular el territori tal com el coneixem avui, un patrimoni l'element decisiu del qual és, sense cap dubte, l'aigua del Canal d'Urgell.
Título: PUEBLO, INTELLIGENTSIA Y CONFLICTO SOCIAL (1828 -1923) Resumen: Este ensayo hace una lectura ideológica de corrientes de pensamiento y nos acerca a los orígenes intelectuales del fascismo en España .
Dans lhistoire récente du Pays Basque, cette journée restera comme un événement particulier. En effet, elle marque aussi lacte fondateur du premier véritable mouvement abertzale constitué au Pays Basque Nord : Enbata. Né au beau milieu des Trentes glorieuses, à une époque où langue et culture basques sont méprisées des Basques euxmêmes et où aucune revendication politique ne perce sous limmuable chape gaulliste, alors quau Sud de la Bidassoa lembryonnaire ETA na pas encore franchi le pas de la résistance armée face à la dictature franquiste, les jeunes loups dEnbata formulent un projet pour le moins incongru : changer de patrie. Autour dun journal éponyme et sur la base dune charte encore aujourdhui gravée dans la pierre, à lendroit où elle fut proclamée voici un demi-siècle, une poignée de militants déterminés propagent leur message « nationaliste basque et fédéraliste européen ». Tantôt traité dEnbata zikina selon linsulte devenue fameuse, tantôt encensé comme le creuset dune renaissance qui se déclinera dans des domaines aussi divers que les ikastola, les coopératives, le théâtre et la chanson basques ou encore le soutien aux réfugiés dETA, Enbata disparaît brutalement le 30 janvier 1974 sur décret dinterdiction du ministre de lIntérieur Raymond Marcellin. Son histoire mouvementée naura duré quun peu plus dune dizaine dannées. Pourtant, par les intenses réflexions idéologiques quil aura produites, par les candidatures abertzale quil aura portées, ou encore par la génération de militants quil aura formée, Enbata se révèle être à la source du mouvement basque contemporain tel quil sest développé depuis et tel quon le connaît aujourdhui. En voici lhistoire.
La vida de Cèsar Broto abasta pràcticament tot el segle XX i ho fa des de la militància anarquista i confederal: a Lleida fins a la Guerra Civil i a Barcelona i Madrid (secretari nacional de la CNT clandestina l'any 1945) sota el franquisme, fins que fou empresonat. Lectures, família, condicions de treball i condicions socials, el món sindical, paisatges urbans ja desapareguts, personatges lleidatans de l'esquerra dels anys trenta oblidats sota la dictadura... I explica de primera mà com es va formar i com actuava l'anarquisme a les comarques de Ponent.
Aquesta obra fa un repàs a la història de la ciutat de Guadalajara, des del temps de la conquesta fins a lactualitat; i ho fa mitjançant una aproximació ben especial, ja que no només se centra en la historiografia, sinó que també ho fa en els edificis i les construccions urbanes, testimonis dexcepció i protagonistes a la vegada. José M. Muriá ens ho presenta tot plegat amb un discurs que es contagia de la passió dels cronistes dantuvi, fent que la lectura de Molt abreujada història de Guadalajara (Mèxic) sigui dallò més amena.
La persona rememorada en aquest llibre, la senyora Maria Rosa Farré i Escofet (Barcelona, 1916-2001) ha jugat un paper transcendental en el camp de l'educació i de la difusió cultural en el nostre país. La seva obra fonamental, el CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina), creat el mes d'octubre de 1950, va ser el punt de partença d'una sèrie d'institucions que, amb el temps, han donat molts fruits tant en el camp estrictament educatiu com en l'artístic. Tot i ser molt coneguda en determinats ambients educatius, culturals i eclesials barcelonins, el seu pensament genuí, que està expressat en els seus diaris inèdits, és desconegut per a molts. A través d'aquest llibre, tractem de presentar la seva filosofia de fons, així com una semblança de la seva persona a partir de molts testimonis que la van conèixer i que van col·laborar estretament en els seus projectes.
El 10 de juny de 1937, 500 nens espanyols van arribar a la ciutat mexicana de Morelia en un vaixell, el Mexique, que havia atracat pocs dies abans al port de Veracruz. Formaven part dels contingents d'exiliats de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que es van dispersar per Europa i Amèrica. Molts d'aquests nens mai no es van retrobar amb els seus pares, ni van tornar al seu país d'origen. A causa del gir que l'aixecament franquista va produir en la història d'Espanya, la seva vida va canviar completament i, a partir de llavors, va transcórrer a Mèxic. Aquest país, representat pel president de la república, Lázaro Cárdenas, els va acollir amb generositat.
"Convé sortir d'una situació en la qual, del Dret d'Autodeterminació aplicat al poble català, només se'n parla d'una manera escadussera i fragmentària". Això es deia a la convocatòria de la Jornades per l'Autodeterminació del Poble Català, de setembre de 1999, que pretenien engegar una reflexió permanent i responsable sobre aquesta qüestió, reflexió en la qual participaren nombroses personalitats significatives del món intel·lectual català. Aquest llibre pretén contribuir a prolongar-la. La proposta "posseeix, des de bon començament, diverses virtuts: la de desdramatitzar el concepte d'autodeterminació, fent avinent que aquest no rima amb la violència, guerra, destrucció i misèria, sinó amb democràcia, emancipació i responsabilitat; i la de combatre de manera raonada aquell fonamentalisme constitucional avui tan en voga a l'Estat espanyol," diu Joan B. Culla en el seu pròleg.
En el siglo XVI, Felipe II y Juan Bautista de Toledo plasmaron una visión renacentista excepcional. Esta intervención determinaría el futuro de Aranjuez, convirtiéndose en el paradigma español de paisaje cultural por su trazado territorial en compleja in
En esta obra se analiza en profundidad la vida cotidiana de la ciudad de Sanlúcar de Barrameda durante el sexenio que abarca el período histórico conocido como Guerra de la Independencia. Una ciudad que intentó defenderse del enemigo francés cuando lo tenía lejos pero que no pudo evitar caer bajo su dominación cuando lo tuvo cerca. Cuando el pueblo por fin se libra de los franceses en 1812, la Constitución de Cádiz y el regreso de Fernando VII se presentan como la panacea a sus males. Pero la vuelta al absolutismo truncará todos sus sueños y la ciudad caerá de nuevo en su antiguo letargo. Todos los factores que intervinieron en la política, la economía, la religión, la cultura y la sociedad en general, se estudian aquí concienzuda y detalladamente, teniendo como fuente de información primordial las actas capitulares del cabildo municipal y la documentación hallada en otros archivos nacionales. Las veleidades propias de una época convulsa, sometida a la guerra y a unas grandes contradicciones ideológicas, convierten esta obra en un interesantísimo estudio de la mentalidad social y de la enorme crisis de subsistencia a la que se vieron sometidos los ciudadanos. Salvador Daza Palacios es natural de Sanlúcar de Barrameda. Doctor en Historia por la Universidad de Sevilla, ha publicado Música y sociedad en Sanlúcar de Barrameda (1600-1975), Historia de la Banda Municipal de Música (1852-1967) y La música en la memoria: 25 años de Juventudes Musicales en Sanlúcar de Barrameda, 1984-2009, así como otras publicaciones y artículos de investigación en diversas revistas nacionales. En colaboración con María Regla Prieto, es autor de los libros Proceso criminal contra fray Pablo de San Benito (1774) y Proceso criminal contra fray Alonso Díaz (1714) editados ambos por la Universidad de Sevilla en 1998 y 2000; así como De la santidad al crimen: Clérigos homicidas en España (1535-1821), que fue finalista del premio nacional «Así fue. La historia rescatada» y Lucifer con hábito y sotana: Clérigos homicidas en España y América (1556-1834), ambos publicados por Ediciones Espuela de Plata en 2004 y 2013.
Este libro es el resultado de las Jornadas de Investigación Histórica sobre la Segunda República en Canarias, celebradas el año pasado en la Universidad de La Laguna en torno al 80º Aniversario de su proclamación, lo que ha permitido reunir, por primera vez, a una veintena de especialistas de todo el Archipiélago para conseguir una obra de conjunto única, que compila y actualiza todo el conocimiento que sobre este período de la historia insular existe. La obra, coordinada por Aarón León Álvarez y coeditada por Le Canarien ediciones y Libreando, permitirá al lector adentrarse en la historia política, social y económica del período de manera amplia y diversa, toda vez que los distintos temas tratados contribuirán a ofrecer una idea general sobre esta intensa y compleja etapa de nuestra Historia Contemporánea. Su estructura está basada en cuatro partes diferenciadas temáticamente pero que mantienen como hilo conductor el interés por la República y por quienes la protagonizaron.
"La construcció dun mite. Cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975)" sinicia amb la prohibició dun governador civil de parlar català i acaba amb la prohibició, lany de la mort del general Franco, del II Curs Eivissenc de Cultura. També a Eivissa la repressió franquista sallargà durant tota la dictadura. Com va ser possible, doncs, que en aquest període es configurés el gran mite al voltant dEivissa com a illa de la llibertat en què es fonamenta la poderosa marca «Ibiza», plena de connotacions hedonistes que desfermen una important indústria turística? Aquesta és una de les qüestions que saborda al llibre. Ha calgut investigar el panorama cultural a lilla durant la II República i analitzar la visió dEivissa que van promoure cap a lexterior els intellectuals germànics que fugien del nazisme, així com també la fascinació que lilla va exercir en els arquitectes catalans del GATCPAC. Això ha implicat estudiar lambient artístic i literari cosmopolita que sesdevingué a Eivissa durant el període franquista, larribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intellectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com lestatal. Shi posen de manifest actituds, fets, produccions, paradoxes i contradiccions i sexplica de quina manera el franquisme, tot imposant les seves regles, va possibilitar una realitat social sui generis que va fer possible la creació dun mite.
Més enllà de la influència de Manel Girona en la transformació de les comarques de Ponent en terres regades mitjançant la construcció del Canal d'Urgell, la seva obra cal enllaçar-la amb l'acció de la burgesia de Barcelona. El llibre analitza la relació, durant tot el segle XIX, entre els pagesos de l'Urgell i els grans terratinents, comerciants i industrials de Barcelona. Tots plegats van articular el territori tal com el coneixem avui, un patrimoni l'element decisiu del qual és, sense cap dubte, l'aigua del Canal d'Urgell.
Título: PUEBLO, INTELLIGENTSIA Y CONFLICTO SOCIAL (1828 -1923) Resumen: Este ensayo hace una lectura ideológica de corrientes de pensamiento y nos acerca a los orígenes intelectuales del fascismo en España .
Dans lhistoire récente du Pays Basque, cette journée restera comme un événement particulier. En effet, elle marque aussi lacte fondateur du premier véritable mouvement abertzale constitué au Pays Basque Nord : Enbata. Né au beau milieu des Trentes glorieuses, à une époque où langue et culture basques sont méprisées des Basques euxmêmes et où aucune revendication politique ne perce sous limmuable chape gaulliste, alors quau Sud de la Bidassoa lembryonnaire ETA na pas encore franchi le pas de la résistance armée face à la dictature franquiste, les jeunes loups dEnbata formulent un projet pour le moins incongru : changer de patrie. Autour dun journal éponyme et sur la base dune charte encore aujourdhui gravée dans la pierre, à lendroit où elle fut proclamée voici un demi-siècle, une poignée de militants déterminés propagent leur message « nationaliste basque et fédéraliste européen ». Tantôt traité dEnbata zikina selon linsulte devenue fameuse, tantôt encensé comme le creuset dune renaissance qui se déclinera dans des domaines aussi divers que les ikastola, les coopératives, le théâtre et la chanson basques ou encore le soutien aux réfugiés dETA, Enbata disparaît brutalement le 30 janvier 1974 sur décret dinterdiction du ministre de lIntérieur Raymond Marcellin. Son histoire mouvementée naura duré quun peu plus dune dizaine dannées. Pourtant, par les intenses réflexions idéologiques quil aura produites, par les candidatures abertzale quil aura portées, ou encore par la génération de militants quil aura formée, Enbata se révèle être à la source du mouvement basque contemporain tel quil sest développé depuis et tel quon le connaît aujourdhui. En voici lhistoire.