Historia regional y nacional



LA LLEIDA ANARQUISTA . MEMÒRIES D’UN MILITANT DE LA CNT DURANT LA REPÚBLICA, LA GUERRA CIVIL I EL FRANQ (BROTO I VILLEGAS, CÈSAR/BERGÉS I SAURA, MIQUEL À.)
La vida de Cèsar Broto abasta pràcticament tot el segle XX i ho fa des de la militància anarquista i confederal: a Lleida fins a la Guerra Civil i a Barcelona i Madrid (secretari nacional de la CNT clandestina l'any 1945) sota el franquisme, fins que fou empresonat. Lectures, família, condicions de treball i condicions socials, el món sindical, paisatges urbans ja desapareguts, personatges lleidatans de l'esquerra dels anys trenta oblidats sota la dictadura... I explica de primera mà com es va formar i com actuava l'anarquisme a les comarques de Ponent.

MOLT ABREUJADA HISTÒRIA DE GUADALAJARA (MÈXIC) (MURIÀ, JOSÉ M.)
Aquesta obra fa un repàs a la història de la ciutat de Guadalajara, des del temps de la conquesta fins a l’actualitat; i ho fa mitjançant una aproximació ben especial, ja que no només se centra en la historiografia, sinó que també ho fa en els edificis i les construccions urbanes, testimonis d’excepció i protagonistes a la vegada. José M. Muriá ens ho presenta tot plegat amb un discurs que es contagia de la passió dels cronistes d’antuvi, fent que la lectura de Molt abreujada història de Guadalajara (Mèxic) sigui d’allò més amena.

ENTRE LA FE I LA CULTURA . MEMÒRIA I PENSAMENT DE MARIA ROSA FARRÉ I ESCOFET (TORRALBA ROSSELLÓ, FRANCESC)
La persona rememorada en aquest llibre, la senyora Maria Rosa Farré i Escofet (Barcelona, 1916-2001) ha jugat un paper transcendental en el camp de l'educació i de la difusió cultural en el nostre país. La seva obra fonamental, el CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina), creat el mes d'octubre de 1950, va ser el punt de partença d'una sèrie d'institucions que, amb el temps, han donat molts fruits tant en el camp estrictament educatiu com en l'artístic. Tot i ser molt coneguda en determinats ambients educatius, culturals i eclesials barcelonins, el seu pensament genuí, que està expressat en els seus diaris inèdits, és desconegut per a molts. A través d'aquest llibre, tractem de presentar la seva filosofia de fons, així com una semblança de la seva persona a partir de molts testimonis que la van conèixer i que van col·laborar estretament en els seus projectes.

ELS NENS ESPANYOLS DE MORELIA . L’EXILI INFANTIL A MÈXIC (PAYÁ VALERA, EMETERIO)
El 10 de juny de 1937, 500 nens espanyols van arribar a la ciutat mexicana de Morelia en un vaixell, el Mexique, que havia atracat pocs dies abans al port de Veracruz. Formaven part dels contingents d'exiliats de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que es van dispersar per Europa i Amèrica. Molts d'aquests nens mai no es van retrobar amb els seus pares, ni van tornar al seu país d'origen. A causa del gir que l'aixecament franquista va produir en la història d'Espanya, la seva vida va canviar completament i, a partir de llavors, va transcórrer a Mèxic. Aquest país, representat pel president de la república, Lázaro Cárdenas, els va acollir amb generositat.

EXERCIR L’AUTODETERMINACIÓ . PERSPECTIVES PER AL POBLE CATALÀ AL SEGLE XXI
"Convé sortir d'una situació en la qual, del Dret d'Autodeterminació aplicat al poble català, només se'n parla d'una manera escadussera i fragmentària". Això es deia a la convocatòria de la Jornades per l'Autodeterminació del Poble Català, de setembre de 1999, que pretenien engegar una reflexió permanent i responsable sobre aquesta qüestió, reflexió en la qual participaren nombroses personalitats significatives del món intel·lectual català. Aquest llibre pretén contribuir a prolongar-la. La proposta "posseeix, des de bon començament, diverses virtuts: la de desdramatitzar el concepte d'autodeterminació, fent avinent que aquest no rima amb la violència, guerra, destrucció i misèria, sinó amb democràcia, emancipació i responsabilitat; i la de combatre de manera raonada aquell fonamentalisme constitucional avui tan en voga a l'Estat espanyol," diu Joan B. Culla en el seu pròleg.

SANLÚCAR DE BARRAMEDA DURANTE LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA . (1808-1814) (DAZA PALACIOS, SALVADOR)
En esta obra se analiza en profundidad la vida cotidiana de la ciudad de Sanlúcar de Barrameda durante el sexenio que abarca el período histórico conocido como Guerra de la Independencia. Una ciudad que intentó defenderse del enemigo francés cuando lo tenía lejos pero que no pudo evitar caer bajo su dominación cuando lo tuvo cerca. Cuando el pueblo por fin se libra de los franceses en 1812, la Constitución de Cádiz y el regreso de Fernando VII se presentan como la panacea a sus males. Pero la vuelta al absolutismo truncará todos sus sueños y la ciudad caerá de nuevo en su antiguo letargo. Todos los factores que intervinieron en la política, la economía, la religión, la cultura y la sociedad en general, se estudian aquí concienzuda y detalladamente, teniendo como fuente de información primordial las actas capitulares del cabildo municipal y la documentación hallada en otros archivos nacionales. Las veleidades propias de una época convulsa, sometida a la guerra y a unas grandes contradicciones ideológicas, convierten esta obra en un interesantísimo estudio de la mentalidad social y de la enorme crisis de subsistencia a la que se vieron sometidos los ciudadanos. Salvador Daza Palacios es natural de Sanlúcar de Barrameda. Doctor en Historia por la Universidad de Sevilla, ha publicado Música y sociedad en Sanlúcar de Barrameda (1600-1975), Historia de la Banda Municipal de Música (1852-1967) y La música en la memoria: 25 años de Juventudes Musicales en Sanlúcar de Barrameda, 1984-2009, así como otras publicaciones y artículos de investigación en diversas revistas nacionales. En colaboración con María Regla Prieto, es autor de los libros Proceso criminal contra fray Pablo de San Benito (1774) y Proceso criminal contra fray Alonso Díaz (1714) editados ambos por la Universidad de Sevilla en 1998 y 2000; así como De la santidad al crimen: Clérigos homicidas en España (1535-1821), que fue finalista del premio nacional «Así fue. La historia rescatada» y Lucifer con hábito y sotana: Clérigos homicidas en España y América (1556-1834), ambos publicados por Ediciones Espuela de Plata en 2004 y 2013.

LA SEGUNDA REPÚBLICA EN CANARIAS . ENCUENTRO DE HISTORIA SOBRE LA II REPÚBLICA EN CANARIAS, CELEBRADO DEL 13 AL 15 DE ABRIL DE 2011 EN LA LAGUNA, TENERIFE (ENCUENTRO DE HISTORIA SOBRE LA II REPÚBLICA EN CANARIAS / LEÓN ÁLVAREZ, AARÓN COORD.)
Este libro es el resultado de las Jornadas de Investigación Histórica sobre la Segunda República en Canarias, celebradas el año pasado en la Universidad de La Laguna en torno al 80º Aniversario de su proclamación, lo que ha permitido reunir, por primera vez, a una veintena de especialistas de todo el Archipiélago para conseguir una obra de conjunto única, que compila y actualiza todo el conocimiento que sobre este período de la historia insular existe. La obra, coordinada por Aarón León Álvarez y coeditada por Le Canarien ediciones y Libreando, permitirá al lector adentrarse en la historia política, social y económica del período de manera amplia y diversa, toda vez que los distintos temas tratados contribuirán a ofrecer una idea general sobre esta intensa y compleja etapa de nuestra Historia Contemporánea. Su estructura está basada en cuatro partes diferenciadas temáticamente pero que mantienen como hilo conductor el interés por la República y por quienes la protagonizaron.

LA CONSTRUCCIÓ D’UN MITE . CULTURA I FRANQUISME A EIVISSA, 1936-1975 (RODRÍGUEZ BRANCHAT, ROSA)
"La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975)" s’inicia amb la prohibició d’un governador civil de parlar català i acaba amb la prohibició, l’any de la mort del general Franco, del II Curs Eivissenc de Cultura. També a Eivissa la repressió franquista s’allargà durant tota la dictadura. Com va ser possible, doncs, que en aquest període es configurés el gran mite al voltant d’Eivissa com a illa de la llibertat en què es fonamenta la poderosa marca «Ibiza», plena de connotacions hedonistes que desfermen una important indústria turística? Aquesta és una de les qüestions que s’aborda al llibre. Ha calgut investigar el panorama cultural a l’illa durant la II República i analitzar la visió d’Eivissa que van promoure cap a l’exterior els intel•lectuals germànics que fugien del nazisme, així com també la fascinació que l’illa va exercir en els arquitectes catalans del GATCPAC. Això ha implicat estudiar l’ambient artístic i literari cosmopolita que s’esdevingué a Eivissa durant el període franquista, l’arribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intel•lectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com l’estatal. S’hi posen de manifest actituds, fets, produccions, paradoxes i contradiccions i s’explica de quina manera el franquisme, tot imposant les seves regles, va possibilitar una realitat social sui generis que va fer possible la creació d’un mite.

MANUEL GIRONA, EL BANC DE BARCELONA I EL CANAL D’URGELL . PAGESOS I BURGUESOS EN L’ARTICULACIÓ DEL TERRITORI (JUNQUERAS, ORIOL/MARTÍ, M. ANTÒNIA)
Més enllà de la influència de Manel Girona en la transformació de les comarques de Ponent en terres regades mitjançant la construcció del Canal d'Urgell, la seva obra cal enllaçar-la amb l'acció de la burgesia de Barcelona. El llibre analitza la relació, durant tot el segle XIX, entre els pagesos de l'Urgell i els grans terratinents, comerciants i industrials de Barcelona. Tots plegats van articular el territori tal com el coneixem avui, un patrimoni l'element decisiu del qual és, sense cap dubte, l'aigua del Canal d'Urgell.

LE MOUVEMENT ENBATA (ETCHEVERRY-AINCHART, JON / ETCHEVERRY-AINCHART, PEIO)
Dans l’histoire récente du Pays Basque, cette journée restera comme un événement particulier. En effet, elle marque aussi l’acte fondateur du premier véritable mouvement abertzale constitué au Pays Basque Nord : Enbata. Né au beau milieu des Trentes glorieuses, à une époque où langue et culture basques sont méprisées des Basques euxmêmes et où aucune revendication politique ne perce sous l’immuable chape gaulliste, alors qu’au Sud de la Bidassoa l’embryonnaire ETA n’a pas encore franchi le pas de la résistance armée face à la dictature franquiste, les jeunes loups d’Enbata formulent un projet pour le moins incongru : changer de patrie. Autour d’un journal éponyme et sur la base d’une charte encore aujourd’hui gravée dans la pierre, à l’endroit où elle fut proclamée voici un demi-siècle, une poignée de militants déterminés propagent leur message « nationaliste basque et fédéraliste européen ». Tantôt traité d’Enbata zikina selon l’insulte devenue fameuse, tantôt encensé comme le creuset d’une renaissance qui se déclinera dans des domaines aussi divers que les ikastola, les coopératives, le théâtre et la chanson basques ou encore le soutien aux réfugiés d’ETA, Enbata disparaît brutalement le 30 janvier 1974 sur décret d’interdiction du ministre de l’Intérieur Raymond Marcellin. Son histoire mouvementée n’aura duré qu’un peu plus d’une dizaine d’années. Pourtant, par les intenses réflexions idéologiques qu’il aura produites, par les candidatures abertzale qu’il aura portées, ou encore par la génération de militants qu’il aura formée, Enbata se révèle être à la source du mouvement basque contemporain tel qu’il s’est développé depuis et tel qu’on le connaît aujourd’hui. En voici l’histoire.