Els altres nens de la guerra del 36 és la crònica de la vida, els sentiments, les mancances d'uns nens que van viure a Lliçà de Vall (el Vallès Oriental) i a Gimenells (el Segrià) durant la guerra (1936-1939) i la postguerra. Aquests nens van adoptar com a família els seus companys i educadors. Per tant, les relacions que tots plegats establiren no van ser les normals d'una escola, sinó les sorgides per un tracte de companys de la vida. Aquest llibre no pretén ser un relat farragós i ple de dades. Es tracta que el lector, en acabar de llegir-lo, pugui copsar les sensacions d'un nen sense pares ni família directa que ha estat víctima innocent d'una guerra.
Lany 1009, Muhammad al-Mahdí es rebel·la contra el califa de Còrdova Hisam II, el deposa i ocupa el seu lloc. Comença així la fitna, la guerra civil que portarà al desmembrament dAl-Àndalus. Els catalans fan la llarga marxa fins a Toledo i, units a les tropes de Muhammad, senfronten a Sulayman i els berbers. Lactuació dels catalans es decisiva i obtenen una gran victòria. Més tard, la sort els és adversa i retornen a Catalunya, molt enriquits per la paga i el botí obtingut. Alhora han fet palesa la creixent força militar de la Catalunya emergent. La seva intervenció ha estat tan destacada, que el fet és qualificat com lany dels catalans.
El trajecte l'emmarquem dins l'espai geogràfic que va formar l'anomenada línia L-2 al seu pas per la Segarra, una línia de fortificació que anava de nord a sud des de la Seu d'Urgell fins a Tarragona amb l'objectiu inicial de defensar el territori català i d'aturar l'eventual avanç de l'Exèrcit de Franco. El projecte s'estructura en 3 blocs temàtics a partir d'un fi l conductor que posa èmfasi en l'individu i el patiment humà. El primer bloc presenta l'arbitrarietat i la represàlia en zona republicana, a partir de l'acció dels incontrolats i del SIM. El segon bloc mostra la difícil vida en la rereguarda immediata, i ens menarà pel camp d'aviació, les obres de defensa i fortifi cació, l'atenció hospitalària als combatents, la tragèdia dels bombardeigs i el cementiri. El tercer i defi nitiu bloc ens situarà en el context del nou règim franquista, que perpetua el patiment i l'exemplifica omplint presons i camps de concentració.
Maquis al Montsec. Del Migdia francès a lAran i el Pallars (1944-1956) és un extens treball sobre els moviments guerrillers de 1944 a 1945 a les muntanyes de Catalunya, completat amb una síntesi històrica sobre la presó de Sort, transformada en el Museu Camí de la Llibertat. El llibre ens assabenta dels meritoris episodis sobre el pas clandestí de frontera protagonitzats per Josep Marsal de Boldú o Meliton Sala de Tòrrec i de la persecució a França, a causa de la Guerra Freda, de rojos exiliats, com el metge de Llimiana Josep Bonifaci Mora. També parla del sometent, del mite de la Pastora, del contraban i de lestraperlo. A lobra sexpliquen els crims de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, 1947) i Montgai (Viacamp i Lliterà, 1950), a més de lhomicidi dAbella de la Conca el 1949 i del cas de lúltim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.
Aquesta obra és un llibre de memòries duna nena de la comunitat evangèlica de Térmens, a la Noguera. Enmig dels records dinfantesa i joventut hi apareix la repressió franquista contra els col·lectius dels protestants. Els fets i mecanismes històrics que lautora narra constitueixen, en realitat, un exemple dallò que va passar en centenars de petits pobles o de ciutats al nostre país en aquells anys. Si canviem els noms i el lloc geogràfic, molts dels episodis són semblantss als que van ocórrer en molts altres indrets. El llibre, que conté també una colla de testimonis, adquireix un valor únic.
La historiografia tendeix a atribuir l'estabilitat del camp català en el segle XVI i primera meitat del XVII a la força de determinats sectors de la pagesia i als efectes de la recomposició de la senyoria, després de la sentència, arbitral de 1486. Aquesta, però, és una visió parcial que no integra el paper decisiu de la comunitat rural com a organització social i institucional. En aquesta obra, fruit de l'anàlisi d'una gran massa documental, es demostra que les fermes estructures socials del camp a Catalunya eren el fruit d'una col·lectivitat, i que impulsava la seva resolució emprant a fons les vies judicials de fet. La litigació a l'Audiència se'ns descobreix com la més important forma de mobilització i de negociació entre grups i vilatans, amb els senyors i rendistes. Aquest caràcter multiforme de la comunitat rural, social i institucional, només podia existir amb el feudalisme i va morir amb ell; l'anàlisi de la conjuntura dels anys de la postguerra dels Segadors ens permet albirar l'inici del seu lent procés d'enrunament. Aquest llibre és un esforç teòric inestimable per definir el protagonista i els mecanismes de la lluita social d'aquells segles. Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Moderna i Contemporània. Sant Jordi 1998. Institut d'Estudis Catalans.
Si el primer llibre cercava la nostra identitat dins l'espai geogràfic, l'esdevenir del temps i el tarannà dels primers habitants, sense deixar d'endinsar-se vers el futur, ara, en aquest segon, volem recuparar les seves imatges, sempre vives i entranyables, lligades per diferents sintonies temàtiques, que ens les facin més significatives i coherents.
Aramunt vell pretén se l'emblema d'un reequilibri territorial a assolir per mitjà del desenvolupament sostenible de la zona i a la vegada esdevenir un dels punts de referència en l'àmbit pirinenc, català i europeu pel que fa a la rehabilitació d'edificis, la cultura, l'arquitectura tradicional i la història, a la vegada que tots els elements queden estretament lligats amb el paratge natural que envolta el nucli.
El desenvolupament de la formació professional industrial a Espanya no pot deslligar-se del procés de construcció de lEstat liberal al llarg del segle XIX, ni del canvi que va suposar la transició dun sistema tradicional daprenentatge a un altre de modern, institucionalitzat i reglat, que es va anar configurant paral·lelament a lavenç de les innovacions tecnològiques, fonamentalment de la segona industrialització. En aquest context, els governs de la Restauració van portar a terme les seves polítiques educatives enmig dun intens debat pedagògic protagonitzat per la Institución Libre de Enseñanza, el catolicisme social i els moviments socialista i anarquista. Tanmateix, amb independència del signe polític del partit en el poder, el goern mai no es va plantejar realment la creació dun sistema nacional oficial de formació professional industrial, sinó que va deixar la major part de la responsabilitat a les institucions locals (públiques i privades). Aquestes van intentar complementar, i de vegades suplir, la xarxa escolar oficial, encara que la seva capacitat de resposta va dependre de les regions i va ser irregular en el temps. De fet, només en aquelles zones on la debilitat política i econòmica del sector privat era menor, com per exemple Catalunya i el País Basc, els seus projectes vanpoder portar-se a terme amb més èxit.
El debat historiogràfic a lentorn de la industrialització valenciana ha tingut sovint un marcat caràcter qualitatiu. En aquesta investigació es planteja un exercici que permet una aproximació a la indústria valenciana des duna perspectiva quantitativa, i a través dun instrument que ofereix la possibilitat de quantificar el desenvolupament industrial al País Valencià en les etapes de la seva formació: la construcció dun índex anual de producció industrial entre 1861 i 1920. El nou índex mostra la dinàmica seguida pel sector industrial valencià durant els anys destudi. Així mateix, la trajectòria descrita per líndex es vincula amb el canvi en la política comercial adoptada pels successius governs espanyols i el gir proteccionista que des de la darrera dècada del XIX va prendre leconomia espanyola. A més, gràcies a lesforç dut a terme en els últims anys per diferents investigadors, disposem de sèries de producció industrial en el llarg termini tant per a leconomia espanyola, com per a algunes economies regionals: Andalusia, Catalunya i el País Basc. Daquesta manera, levolució valenciana es pot situar dins del marc més general espanyol, i també comparar-la amb les diferents trajectòries que mostren els índexs regionals, aprofundint així en el coneixement de les diverses pautes dindustrialització.
El present llibre, dedicat a l'anàlisi de la Guerra del Francès a Lleida (1808-1814), pretén commemorar el bicentenari de la resistència catalana contra l'invasor napoleònic, la lluita per mantenir la seva llibertat i la seva identitat nacional i cultural. Al 1808 Lleida va ser la primera ciutat de Catalunya en rebel·lar-se contra l'autoritat francesa i també en organitzar-se, primer amb la composició d'una Junta de Defensa local, i a continuació va formar la Junta Superior de Catalunya. Tot i l'esforç, Lleida va caure en mans del general francès Suchet a l'any 1810, moment en què les tropes del Baró d'Eroles van alliberar la ciutat. S'havia iniciat la nostra era contemporània.
Els altres nens de la guerra del 36 és la crònica de la vida, els sentiments, les mancances d'uns nens que van viure a Lliçà de Vall (el Vallès Oriental) i a Gimenells (el Segrià) durant la guerra (1936-1939) i la postguerra. Aquests nens van adoptar com a família els seus companys i educadors. Per tant, les relacions que tots plegats establiren no van ser les normals d'una escola, sinó les sorgides per un tracte de companys de la vida. Aquest llibre no pretén ser un relat farragós i ple de dades. Es tracta que el lector, en acabar de llegir-lo, pugui copsar les sensacions d'un nen sense pares ni família directa que ha estat víctima innocent d'una guerra.
Lany 1009, Muhammad al-Mahdí es rebel·la contra el califa de Còrdova Hisam II, el deposa i ocupa el seu lloc. Comença així la fitna, la guerra civil que portarà al desmembrament dAl-Àndalus. Els catalans fan la llarga marxa fins a Toledo i, units a les tropes de Muhammad, senfronten a Sulayman i els berbers. Lactuació dels catalans es decisiva i obtenen una gran victòria. Més tard, la sort els és adversa i retornen a Catalunya, molt enriquits per la paga i el botí obtingut. Alhora han fet palesa la creixent força militar de la Catalunya emergent. La seva intervenció ha estat tan destacada, que el fet és qualificat com lany dels catalans.
Cartes de fra Ramon de Saguàrdia durant el setge de Miravet front la Inquisició.
El trajecte l'emmarquem dins l'espai geogràfic que va formar l'anomenada línia L-2 al seu pas per la Segarra, una línia de fortificació que anava de nord a sud des de la Seu d'Urgell fins a Tarragona amb l'objectiu inicial de defensar el territori català i d'aturar l'eventual avanç de l'Exèrcit de Franco. El projecte s'estructura en 3 blocs temàtics a partir d'un fi l conductor que posa èmfasi en l'individu i el patiment humà. El primer bloc presenta l'arbitrarietat i la represàlia en zona republicana, a partir de l'acció dels incontrolats i del SIM. El segon bloc mostra la difícil vida en la rereguarda immediata, i ens menarà pel camp d'aviació, les obres de defensa i fortifi cació, l'atenció hospitalària als combatents, la tragèdia dels bombardeigs i el cementiri. El tercer i defi nitiu bloc ens situarà en el context del nou règim franquista, que perpetua el patiment i l'exemplifica omplint presons i camps de concentració.
Maquis al Montsec. Del Migdia francès a lAran i el Pallars (1944-1956) és un extens treball sobre els moviments guerrillers de 1944 a 1945 a les muntanyes de Catalunya, completat amb una síntesi històrica sobre la presó de Sort, transformada en el Museu Camí de la Llibertat. El llibre ens assabenta dels meritoris episodis sobre el pas clandestí de frontera protagonitzats per Josep Marsal de Boldú o Meliton Sala de Tòrrec i de la persecució a França, a causa de la Guerra Freda, de rojos exiliats, com el metge de Llimiana Josep Bonifaci Mora. També parla del sometent, del mite de la Pastora, del contraban i de lestraperlo. A lobra sexpliquen els crims de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, 1947) i Montgai (Viacamp i Lliterà, 1950), a més de lhomicidi dAbella de la Conca el 1949 i del cas de lúltim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.
Aquesta obra és un llibre de memòries duna nena de la comunitat evangèlica de Térmens, a la Noguera. Enmig dels records dinfantesa i joventut hi apareix la repressió franquista contra els col·lectius dels protestants. Els fets i mecanismes històrics que lautora narra constitueixen, en realitat, un exemple dallò que va passar en centenars de petits pobles o de ciutats al nostre país en aquells anys. Si canviem els noms i el lloc geogràfic, molts dels episodis són semblantss als que van ocórrer en molts altres indrets. El llibre, que conté també una colla de testimonis, adquireix un valor únic.
La historiografia tendeix a atribuir l'estabilitat del camp català en el segle XVI i primera meitat del XVII a la força de determinats sectors de la pagesia i als efectes de la recomposició de la senyoria, després de la sentència, arbitral de 1486. Aquesta, però, és una visió parcial que no integra el paper decisiu de la comunitat rural com a organització social i institucional. En aquesta obra, fruit de l'anàlisi d'una gran massa documental, es demostra que les fermes estructures socials del camp a Catalunya eren el fruit d'una col·lectivitat, i que impulsava la seva resolució emprant a fons les vies judicials de fet. La litigació a l'Audiència se'ns descobreix com la més important forma de mobilització i de negociació entre grups i vilatans, amb els senyors i rendistes. Aquest caràcter multiforme de la comunitat rural, social i institucional, només podia existir amb el feudalisme i va morir amb ell; l'anàlisi de la conjuntura dels anys de la postguerra dels Segadors ens permet albirar l'inici del seu lent procés d'enrunament. Aquest llibre és un esforç teòric inestimable per definir el protagonista i els mecanismes de la lluita social d'aquells segles. Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Moderna i Contemporània. Sant Jordi 1998. Institut d'Estudis Catalans.
Si el primer llibre cercava la nostra identitat dins l'espai geogràfic, l'esdevenir del temps i el tarannà dels primers habitants, sense deixar d'endinsar-se vers el futur, ara, en aquest segon, volem recuparar les seves imatges, sempre vives i entranyables, lligades per diferents sintonies temàtiques, que ens les facin més significatives i coherents.
Aramunt vell pretén se l'emblema d'un reequilibri territorial a assolir per mitjà del desenvolupament sostenible de la zona i a la vegada esdevenir un dels punts de referència en l'àmbit pirinenc, català i europeu pel que fa a la rehabilitació d'edificis, la cultura, l'arquitectura tradicional i la història, a la vegada que tots els elements queden estretament lligats amb el paratge natural que envolta el nucli.
El desenvolupament de la formació professional industrial a Espanya no pot deslligar-se del procés de construcció de lEstat liberal al llarg del segle XIX, ni del canvi que va suposar la transició dun sistema tradicional daprenentatge a un altre de modern, institucionalitzat i reglat, que es va anar configurant paral·lelament a lavenç de les innovacions tecnològiques, fonamentalment de la segona industrialització. En aquest context, els governs de la Restauració van portar a terme les seves polítiques educatives enmig dun intens debat pedagògic protagonitzat per la Institución Libre de Enseñanza, el catolicisme social i els moviments socialista i anarquista. Tanmateix, amb independència del signe polític del partit en el poder, el goern mai no es va plantejar realment la creació dun sistema nacional oficial de formació professional industrial, sinó que va deixar la major part de la responsabilitat a les institucions locals (públiques i privades). Aquestes van intentar complementar, i de vegades suplir, la xarxa escolar oficial, encara que la seva capacitat de resposta va dependre de les regions i va ser irregular en el temps. De fet, només en aquelles zones on la debilitat política i econòmica del sector privat era menor, com per exemple Catalunya i el País Basc, els seus projectes vanpoder portar-se a terme amb més èxit.
El debat historiogràfic a lentorn de la industrialització valenciana ha tingut sovint un marcat caràcter qualitatiu. En aquesta investigació es planteja un exercici que permet una aproximació a la indústria valenciana des duna perspectiva quantitativa, i a través dun instrument que ofereix la possibilitat de quantificar el desenvolupament industrial al País Valencià en les etapes de la seva formació: la construcció dun índex anual de producció industrial entre 1861 i 1920. El nou índex mostra la dinàmica seguida pel sector industrial valencià durant els anys destudi. Així mateix, la trajectòria descrita per líndex es vincula amb el canvi en la política comercial adoptada pels successius governs espanyols i el gir proteccionista que des de la darrera dècada del XIX va prendre leconomia espanyola. A més, gràcies a lesforç dut a terme en els últims anys per diferents investigadors, disposem de sèries de producció industrial en el llarg termini tant per a leconomia espanyola, com per a algunes economies regionals: Andalusia, Catalunya i el País Basc. Daquesta manera, levolució valenciana es pot situar dins del marc més general espanyol, i també comparar-la amb les diferents trajectòries que mostren els índexs regionals, aprofundint així en el coneixement de les diverses pautes dindustrialització.
El present llibre, dedicat a l'anàlisi de la Guerra del Francès a Lleida (1808-1814), pretén commemorar el bicentenari de la resistència catalana contra l'invasor napoleònic, la lluita per mantenir la seva llibertat i la seva identitat nacional i cultural. Al 1808 Lleida va ser la primera ciutat de Catalunya en rebel·lar-se contra l'autoritat francesa i també en organitzar-se, primer amb la composició d'una Junta de Defensa local, i a continuació va formar la Junta Superior de Catalunya. Tot i l'esforç, Lleida va caure en mans del general francès Suchet a l'any 1810, moment en què les tropes del Baró d'Eroles van alliberar la ciutat. S'havia iniciat la nostra era contemporània.