Ir al contenidoHistoria regional y nacional
En aquest volum es recullen les 15 comunicacions que es van presentar sobre el t ema del col·loqui, i es presenten els resultats obtinguts per la recerca portada a terme els darrers anys en aquest territori. Pel que fa a l'àmbit estrictament català es destaquen els balanços sobre les excavacions de Sant Martí d'Empúries , la Moleta del Remei, Olèrdola i Sant Julià de Ramis, entre altres.
«El títol daquest llibre té una raó de ser: se centra en les persones, que són les que creen totes les manifestacions humanes, en contraposició amb leconomicisme i la veneració general del poder oligàrquic, imperant de lactualitat, que les deixa en un segon terme. El comú és molt més que la suma dels veïns dun lloc, és, també, lestreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur. Si la història no en parla massa és perquè lescriuen els vencedors, és a dir, perquè el comú va perdre. Però, aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat dun poble. En aquestes pàgines, busquem aquest retrobament, intentant endinsar-nos en la història del comú català, la història dels que no surten a la història.»
Aquest llibre palesa lexistència duna memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància duna memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. Lanàlisi de la memòr ia collectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara lobra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic daquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a lanàlisi duna temàtica indefugible per als catalans. Shi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des duna perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i lexili. També shi recullen estudis que fan referència a la transmissió didees, a lart, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria. El Grup Mirmanda és un collectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, dambdós gèneres, dhistoriadors, historiadors de lart, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. Lorigen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats dinterès nacional i internacional. Els collaboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta collecció és el resultat duna collaboració sòlida i de país entre leditorial Afers i Mirmanda.
Recull del conjunt de sabers, feines, eines i vocabulari tradicionals de la page sia de la Plana de Vic, centrat sobretot en els termes de Taradell, Santa Eulàli a de Riuprimer i Folgueroles. L'obra contextualitza una gran varietat d'utillatg es, animals de treball agrícola i feines del camp, i inclou un glossari amb 244 entrades de peces del patrimoni agrícola. Jacint Torrents i Buxó és llicenciat e n antropologia cultural per la UAB i dirigeix la secció d'etnografia del grup de recerca "Món rural: evolució i factors de canvi" a la Universitat de Vic.
La Segona República és un dels grans símbols de la democràcia i la llibertat de Catalunya. Aquest símbol és per a molts la gran referència per arribar a aconseguir un país lliure. El seu caràcter sobirà inspira el gran somni, així com també la seva vessant cultural, cívica i identitària. El volum que presentem analitza les causes que dugueren a la proclamació de la Segona República i els primers mesos del nou règim, abastant un període de temps que s'inicia, amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera i la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, i clou amb l'elecció de Companys com a president de la Generalitat, tot detenint-se en aspectes com la redacció i procés de legalització de l'Estatut de Núria, la figura carismàtica de "l'Avi", Francesc Macià, la vivíssima actuació de la ciutadania en tots els aspectes de la societat i, en definitiva, l'evolució d'una Catalunya oprimida cap a la reafirmació d'una identitat política i cultural pròpia i clau en l'escenari de la Segona República Espanyola. L'obra "La segona República a Catalunya" està il·lustrada amb imatges i documents, alguns d'ells inèdits, i analitza amb rigor els esdeveniments que van marcar la història del país, descrits amb el to divulgatiu i el rigor històric dels millors especialistes. A més, compta amb les reflexions i opinions de veus reconegudes de la vida social, política i cultural de la Catalunya del present, que miraran cap el futur sense oblidar el pes d'aquest gran llegat històric.