Historia regional y nacional



TIEMPOS DE CONVENTOS . UNA HISTORIA SOCIAL DE LAS FUNDACIONES EN LA ESPAÑA MODERNA (ATIENZA, ÁNGELA)
Más de tres mil conventos fueron muchos conventos. A estas cifras se llegaba en la España de mediados del siglo xviii. La mayoría se había fundado en los dos siglos anteriores. De la configuración de esta España conventual, del despliegue de cientos y cientos de nuevos conventos de frailes y de monjas a lo largo de la Edad Moderna y del extraordinario brío fundacional de aquella sociedad se ocupa este libro. Pero ésta no es una historia institucional ni eclesiástica de ese proceso de expansión conventual. Se aborda un fenómeno que tuvo una dimensión social incuestionable y se hace analizándolo desde los mimbres y las preguntas de la historia social y del poder. Este libro sitúa al lector ante un proceso que también alentaron las propias órdenes religiosas y que, en suma, envolvió al conjunto de la sociedad española del Antiguo Régimen. Desde la perspectiva de muchos fundadores un convento fue también un instrumento de poder. Hay una historia social e historia del poder detrás de todo el proceso de proliferación conventual.

LA MARINA ILUSTRADA . SUEÑO Y AMBICIÓN DE LA ESPAÑA DEL XVIII (CASADO, DAVID)
El libro relata la historia del siglo XVIII español, tomando como objeto de estudio la Real Armada, que le sirve de excusa para abordar la evolución política, social, económica y militar que vive el Imperio español a lo largo del Siglo de las Luces. Su autor nos explica el magnífico esfuerzo que los ilustrados llevaron a cabo por modernizar España, y su empeño por restaurar el prestigio de la nación, bajo el impulso de la nueva dinastía borbónica.

NOBLES I BENESTANTS AL MONTSIÀ (ROIG VIDAL, JOAN)
Sinopsi del conte: Quants personatges caben en una maleta?. Sinopsi del personatge: Sóc Muniatto, m'agrada resoldre els problemes de manera divertida i imaginativa. A partir de 3 anys. Per treballar la imaginació i el dret a la diferència.

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE LA CASA DEL TEMPLE DE GARDENY (1070-1200) (SAROBE I HUESCA, RAMÓN)
Probablement la font més important per al coneixement de l’orde del Temple a Catalunya, el primer volum abasta tota la història dels templers a les terres de Lleida des de poc abans de la fundació de la comanda de Gardeny fins a l’any 1181, amb un total de 373 documents i una vasta introducció històrica de 69 pàgines. Tota la documentació prové de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, tant de la secció de Cancelleria com de la de Sant Joan de Jerusalem.

COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE CASSERRES (LLOP JORDANA, IRENE)
El monestir de Sant Pere de Casserres és l’únic cenobi benedictí fundat a la comarca d’Osona la presència del qual ha deixat un important llegat artístico-monumental i un ric llegat documental. Els seus inicis es remunten a una donació comtal l’any 1005 i després de la seva unió a Cluny (1079), vindria una època d’expansió que començaria a decaure al segle catorzè. La seva annexió al Col•legi de Betlem el 1573 va durar fins a l’expulsió dels jesuïtes, moment en el qual es van confiscar els seus béns i l’arxiu que havien creat durant segles per gestionar i explotar el patrimoni, a banda de la vida en comunitat, es va dispersar. Aquest diplomatari reuneix 1074 documents entre els segles X i XIV que es troben principalment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, l’Axiu Comarcal d’Osona, l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

ENTRE EL SERMÓ I EL TRABUC . EL CARLISME CATALÀ CONTRA LA REVOLUCIÓ SETEMBRINA (1868-1872) (EL CARLISME CATALÀ CONTRA LA REVOLUCIÓ SETEMBRINA (1868-1872))
El carlisme català va ser un dels moviments socials que més van marcar les nostre cultures polítiques. El període que aquí s'estudia (1868-1872), previ a l'esclat de la darrera carlinada, és fonamental per conèixer els seus continguts en el context d'una Catalunya canviant i molt conflictiva. Aquest llibre polemitza sobre la història del carlisme i alhora ens fa entenedores les raons del seu fort pes polític i electoral, la composició de les seves bases socials, les vinculades amb el catolicisme polític, les coordenades ideològiques i el camí cap a la guerra el 1872.