L'obra és l'aplec, ordenat pels fills, dels quaderns que va escriure Farrés a les diverses presons i camps de concentració on va estar internat en el període del 1938 al 1942, destacant el període del convent de San Marcos de León i de la presó de Terol. Sense ser acusat de cap delicte de sang ni haver tingut cap càrrec polític, simplement per la ideologia i per lluitar defensant el govern legal, fou represaliat durant la dura venjança del franquisme contra els vençuts. La seva prosa, directa i viva, neta i àgil, amb una prodigiosa fidelitat pels detalls, que recorda vívidament i transcriu amb detall, ens ofereix un retaule acurat i molt descriptiu de les pèssimes condicions de vida dels gairebé tres centenars de milers de presoners que, durant la guerra i la postguerra, llarga, foren castigats pel franquisme. L'obra no conté descripcions de la seva ideologia ni comentaris polítics del moment, sinó que es limita, i aquest és un mèrit per a la força del relat, les vivències d'un de tants dels milers d'anònims presoners del franquisme. Potser, ultra el valor exemplar del testimoni, un dels alts valors del document autobiogràfic és constituir un relat de la vida interior als camps de concentració, dels quals no hi ha gaire testimonis escrits que s'hagin preservat davant els més habituals de presons i penals. Els camps de concentració, una memòria esvaïda a la societat actual, foren el destí de molts militants, voluntaris, soldats, reclutats forçadament, etc., on no només se'ls classificava per conèixer les anomenades "responsabilitats", sinó també un espai en el qual el vençut havia d'aprendre immediatament la seva posició futura que havia de ser: silenci social, obediència pública absoluta a les noves autoritats i renúncia als ideals pels quals lluità.
Madrid es una ciudad que desborda teatro. Ha sido una de las grandes capitales de la dramaturgia desde que Felipe II estableciera aquí su corte. Desde los tiempos en los que Lope de Vega renovó el teatro español, cuando los autores estrenaban en los corrales del Príncipe o de la Cruz, hasta la actualidad, en que proliferan las salas comerciales y las pequeñas representaciones de aficionados, este libro recorre la historia del teatro en la ciudad.
A L'amargor de l'exili s'hi recullen alguns dels molts articles que Josep M. Murià i Romaní publicà a Santiago de Cuba, a Ciutat de Mèxic i, sobretot, a Guadalajara, entre 1943 i el principi dels anys vuitanta. Són articles d'opinió, sempre radicals en funció de la seva catalanitat intransigent, noticiaris generals sobre la situació de Catalunya i dels exiliats durant el franquisme, notes biogràfiques de personalitats catalanes que morien lluny o dintre del país, alguns dels molts poemes que va escriure i fragments de la seva vida. Tots aquests escrits els va recollir l'any 1979 la professora i periodista Dolors Pla, creadora del memorial Archivo de la Palabra, en el decurs d'una llarga entrevista amb Murià, gravada i transcrita a la seva casa de Guadalajara.
Teniu entre les mans el segon volum de la Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat, una història que va néixer en el si del Consell Comarcal de la Conca de Barberà el juny del 2004, quan n'era president Josep Maria Riba i Satorra i continuada per David Rovira i Minguella i impulsada pel que llavors fou conseller de cultura Valentí Gual i Vilà i continuada pel seu successor, Jordi Villar i Liarte, així com pel cap del Servei de Cultura, Gabriel Serra i Cendrós. Des d'un bon principi, l'esperit del projecte deixava ben clar les motivacions de l'obra: d'una banda, sintetitzar l'abundosa historiogra a local, prou desenvolupada i formada per una gran quantitat de treballs d'investigació d'àmbit local i, ns i tot, extenses històries locals, que permetien vertebrar una història més àmplia del territori; i, d'altra banda, la necessitat d'impulsar el turisme cultural de la comarca, a través del seu patrimoni i la seva cultura, conscients que una història degudament sintetitzada podria esdevenir punt de partida de futures intervencions en el patrimoni envistes a la seva promoció turística. Les condicions eren prou idònies per dur a terme un projecte com era el d'impulsar la realització d'una història comarcal de la Conca de Barberà.
L'obra és l'aplec, ordenat pels fills, dels quaderns que va escriure Farrés a les diverses presons i camps de concentració on va estar internat en el període del 1938 al 1942, destacant el període del convent de San Marcos de León i de la presó de Terol. Sense ser acusat de cap delicte de sang ni haver tingut cap càrrec polític, simplement per la ideologia i per lluitar defensant el govern legal, fou represaliat durant la dura venjança del franquisme contra els vençuts. La seva prosa, directa i viva, neta i àgil, amb una prodigiosa fidelitat pels detalls, que recorda vívidament i transcriu amb detall, ens ofereix un retaule acurat i molt descriptiu de les pèssimes condicions de vida dels gairebé tres centenars de milers de presoners que, durant la guerra i la postguerra, llarga, foren castigats pel franquisme. L'obra no conté descripcions de la seva ideologia ni comentaris polítics del moment, sinó que es limita, i aquest és un mèrit per a la força del relat, les vivències d'un de tants dels milers d'anònims presoners del franquisme. Potser, ultra el valor exemplar del testimoni, un dels alts valors del document autobiogràfic és constituir un relat de la vida interior als camps de concentració, dels quals no hi ha gaire testimonis escrits que s'hagin preservat davant els més habituals de presons i penals. Els camps de concentració, una memòria esvaïda a la societat actual, foren el destí de molts militants, voluntaris, soldats, reclutats forçadament, etc., on no només se'ls classificava per conèixer les anomenades "responsabilitats", sinó també un espai en el qual el vençut havia d'aprendre immediatament la seva posició futura que havia de ser: silenci social, obediència pública absoluta a les noves autoritats i renúncia als ideals pels quals lluità.
Madrid es una ciudad que desborda teatro. Ha sido una de las grandes capitales de la dramaturgia desde que Felipe II estableciera aquí su corte. Desde los tiempos en los que Lope de Vega renovó el teatro español, cuando los autores estrenaban en los corrales del Príncipe o de la Cruz, hasta la actualidad, en que proliferan las salas comerciales y las pequeñas representaciones de aficionados, este libro recorre la historia del teatro en la ciudad.
A L'amargor de l'exili s'hi recullen alguns dels molts articles que Josep M. Murià i Romaní publicà a Santiago de Cuba, a Ciutat de Mèxic i, sobretot, a Guadalajara, entre 1943 i el principi dels anys vuitanta. Són articles d'opinió, sempre radicals en funció de la seva catalanitat intransigent, noticiaris generals sobre la situació de Catalunya i dels exiliats durant el franquisme, notes biogràfiques de personalitats catalanes que morien lluny o dintre del país, alguns dels molts poemes que va escriure i fragments de la seva vida. Tots aquests escrits els va recollir l'any 1979 la professora i periodista Dolors Pla, creadora del memorial Archivo de la Palabra, en el decurs d'una llarga entrevista amb Murià, gravada i transcrita a la seva casa de Guadalajara.
Teniu entre les mans el segon volum de la Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat, una història que va néixer en el si del Consell Comarcal de la Conca de Barberà el juny del 2004, quan n'era president Josep Maria Riba i Satorra i continuada per David Rovira i Minguella i impulsada pel que llavors fou conseller de cultura Valentí Gual i Vilà i continuada pel seu successor, Jordi Villar i Liarte, així com pel cap del Servei de Cultura, Gabriel Serra i Cendrós. Des d'un bon principi, l'esperit del projecte deixava ben clar les motivacions de l'obra: d'una banda, sintetitzar l'abundosa historiogra a local, prou desenvolupada i formada per una gran quantitat de treballs d'investigació d'àmbit local i, ns i tot, extenses històries locals, que permetien vertebrar una història més àmplia del territori; i, d'altra banda, la necessitat d'impulsar el turisme cultural de la comarca, a través del seu patrimoni i la seva cultura, conscients que una història degudament sintetitzada podria esdevenir punt de partida de futures intervencions en el patrimoni envistes a la seva promoció turística. Les condicions eren prou idònies per dur a terme un projecte com era el d'impulsar la realització d'una història comarcal de la Conca de Barberà.