Historia regional y nacional



EL DRET COMÚ I CATALUNYA, VII . ACTES DEL VIII SIMPOSI INTERNACIONAL DE 1997
Edició de les actes i col.loquis d'aquest Setè Simposi Internacional, aquesta vegada en col.laboració amb l'associació Jaume de Montjuïc; hom torna a oferir diverses conferències erudites i col.loquis interessants fets i participats per alguns dels més grans experts en la història del dret. Com sempre, el títol del simposi pot portar a engany, perquè tot i centrar-se en la història del dret català, en realitat els seus límits territorials s'extenen molt més enllà

LLIBRE DEL CONSELL DEL LLOCH DE LA NOU (1649-1709) . DE LA GUERRA DELS SEGADORS A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (VIRGILI VIRGILI, LLUÍS)
Aquest llibre és una aportació a la recuperació de la memòria històrica nouenca. És l'estudi del Llibre del consell del Lloch de la Nou, situant-lo en el seu context històric. Un poble que coneix el seu passat sap que és dipositari d'un llegat, fruit dels diversos pòsits culturals, històrics, sentimentals que han anat conformant la seva ànima, l'essència del seu ésser. Amb aquest llibre es posa a l'abast del lector una modesta anàlisi per desgranar algunes de les claus en la formació de la nostra personalitat com a poble. També contribueix a un coneixement més aprofundit del món rural. La pagesia, tradicionalment marginada de la narració històrica, aquí n'és la protagonista.

A HISTORY AND ANECDOTES OF THE INNS OF OLD MADRID (BESAS, PETER)
In the early 19th century, after a traveler braved the dangers and incoveniences of a wearisome trip in a jolting muledriven coach and finally arrived in Madrid, his adventure had merely begun; he now faced the challenge of finding a proper place to dine and lodge…

CATÀLEG DELS PROTOCOLS DE PUIGCERDÀ (BOSOM, SEBASTIÀ / GALCERAN, SALVADOR)
Aquest catàleg incorpora els protocols dipositats en deu arxius i notaries de l’àmbit de la Cerdanya o pròxims a aquest, la majoria d’ells dipositats a l’Arxiu Històric de Puigcerdà (aproximadament uns 5.000 protocols, entre els segles XIII i XVIII), estructurat en quatre parts: la Cerdanya, Ribes de Freser, el Ripollès i Forania, és a dir, fora del districte notarial de Puigcerdà. També s’hi enumeren alguns formularis i llibres de teòrica notarial d’època moderna i contemporània.

CARTES COMERCIALS I LLETRES DE CANVI DE FRANCÉS CRESPO, MERCADER VALENCIÀ (1585-1601) (IBORRA LERMA, JOSÉ MANUELED. L/VILA LÓPEZ, MARGARITAED. LIT.)
Este volumen recoge el registro de cartas y letras de cambio enviadas por el mercader valenciano Francés Crespo. Se trata de un manuscrito, conservado al Archivo del Reino de Valencia, de 209 hojas, que incluyen 215 cartas mercantiles de tipología diversa y de una perfecta ordenación cronológica, además de las copias de numerosas letras de cambio, emitidas o devueltas de varias ciudades. Estos documentos, con una cronología que alcanza desde el año 1585 hasta el 1601, presentan una variada tipología, que incluye cartas familiares, cartas de aviso, certificaciones fiscales, cartas de indemnidad y uno recopilación de misivas de relación con corresponsales y otros mercaderes establecidos en numerosas plazas comerciales y financieras. Una buena base, pues, para adentrarse en el mundo familiar y en los asuntos profesionales de los mercaderes de la época moderna.

DINS LES MURALLES DE LA CIUTAT . CARRERS I OFICIS A LA LLEIDA DELS SEGLES XIV I XV (BOLÒS, JORDI)
Dins les muralles de la ciutat ens mostra com era la ciutat de Lleida i, alhora, ens presenta la societat que hi va viure als segles XIV i XV. Darrere les muralles de Lleida hi havia una xarxa de carrers, carrerons i places, on s’alçaven les cases dels artesans, dels homes que feien el que ara en diríem oficis liberals, dels ciutadans, d’algun membre de la noblesa i dels eclesiàstics. Ens apropa als principals edificis, que eren punts de referència per als seus habitants: esglésies, hospitals, hostals, forns, mercats, banys o bordells. La quantitat de documents que es conserven sobre la ciutat al final de l’edat mitjana ens permet conèixer la seva gent i els seus espais. Lleida, en aquell moment, era una de les grans ciutats catalanes, on, des de l’any 1300, tenia la seu l’única universitat de la Corona catalanoaragonesa.

ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL. CONDICIONANTS, A (GARGANTÉ LLANES, MARIA)
Un estudi sobre l’època i l’arquitectura del barroc català fruit d’una tesi doctoral que omple un buit historiogràfic d’un territori oblidat, el de la comarca de la Segarra i l’Urgell en un espai cronològic i geogràfic de gran empen¬ta social i constructiva. El segle XVII s’explica a través de les obres religioses que van configurar el paisatge d’aquestes dues realitats. No només a través de les pedres que queden d’una arquitectura al servei de l’Església, sinó incidint, també, en l’entorn social i polític, en les classes socials i eclesiàstiques, però sense oblidar aspectes pròpiament artístics, constructius i tipològics.

CATÀLEG DELS PROTOCOLS DELS DISTRICTE DE FIGUERES (FORT I OLIVELLA, JOAN / SERNA I COBA, ERIKA / SOLER I SIMON, SANTI)
El primer volum d'aquest catàleg es concentra en 8 primeres notaries del dit districte, per ordre alfabètic, és a dir, Borrassà, Cabanes, Cadaqués, Capmany, Castelló d'Empúries, Cistella, Darnius i Figueres, deixant pel segon volum les restants 19. Les unitats aquí descrites sumen més de 4.600, des dels orígens fins al segle XX, i són dipositades a cinc arxius diferents: Històric de Girona, Històric Comarcal de Figueres, Ducal de Medinaceli, Corona d'Aragó i Nacional de Catalunya.

EL PROTOCOL DE 1850 DEL NOTARI FRANCESC SOSTRES I SOLER I DEL SEU CONOTARI MAGÍ (COMPANYS FARRERONS, ISABEL)
Transcripció del protocol de 1850, conservat des de 1945 a l’Arxiu Històric de Tarragona, pertanyent al notari de la ciutat de Reus Francesc Sostres. S’hi transcriuen 411 instruments que van des del 26 de desembre de 1849 al 24 de desembre de 1850, majoritàriament redactats en castellà, per bé que els testaments i els capítols matrimonials ho són en català. Els documents transcrits representen un registre d’especial valor per al coneixement de l’arrencada econòmica experimentada a la capital del Baix Camp, després de la Guerra del Francès i la primera guerra carlina. El contingut dels documents palesa, d’altra banda, l’inicial procés d’industrialització de Reus –amb la creació de les primeres fàbriques tèxtils- i la represa del comerç, amb la creació de diverses societats mercantils. A més, els documents aportats reflecteixen també la vida quotidiana de la ciutat i el seu entorn eminentment agrícola.