Si bé la cartoixa de Montalegre es creà lany 1415, aquesta casa religiosa incorporà les propietats de les també cartoixes de Vallparadís i Sant Pol, i els 170 documents publicats en aquest volum fan referència precisament a aquestes dues cases més antigues; han estat extrets tant del fons de monacals de lArxiu de la Corona dAragó com de lactual arxiu de Montalegre, ajuntant-hi altres fonts accessories, com els estudis del cartoixà Jaricot.
Publicació de 221 documents sobre les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa a lEdat Mitjana, acompanyats duna notable introducció històrica de 172 pàgines a càrrec del mateix Puig i Ustrell. Tant ledició dels documents com la introducció aporten dades noves sobre la zona estudiada i en reinterpreten dantigues, mostrant-nos un enorme desplegament erudit. Hom acompanya tot això amb un apèndix de 9 documents més i un valuós índex temàtic.
Inventari dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú dipositats avui en dia a lArxiu Històric Comarcal daquesta vila, amb unes dates extremes que abasten des de 1515 a 1975. Els autors detallen cronològicament tots els llibres notarials i ninclouen una útil fitxa amb la descripció de les seves dades i característiques principals, així com una petita introducció en la que ens parlen dels orígens de les dues notaries de lantiga Vilanova de Cubelles, la parroquial i la notarial, i la seva evolució.
Tot i que els manuals més antics que es conserven a l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Balaguer són de mitjan segle XVI, l'abundor de documentació, que correspon a 21 localitats d'aquella contrada, fa que aquest arxiu sigui de formidable interès per als investigadors; que per primera vegada, i gràcies als auspicis de la Fundació Noguera, veuen publicat aquest llistat de fonts.
Estudi i transcripció dun memorial de comptes de la senyora de Novalles i la vall dOsor, dipositat a lArxiu Capitular de Barcelona per raó del llegat que aquella féu a la Pia Almoina de la Seu. Lobra es interessant sobretot perquè per no hi ha publicades gaires fonts daquest tipus; a més, subministra nous elements tant per la història econòmica com de la dona medieval, i també és una novedosa aportació a lestudi de la vall dOsor, zona poc tractada pels historiadors.
Ens trobem davant duna acurada transcripció del quart manual més antic de tota la història notarial del nostre país i el primer de tota la sèrie vigatana sorgida de lescrivania episcopal, bastant sencera pel que fa al segle XIII.
Estudi sobre els aspectes formals, -convocatòria assistència, cerimonial i temàtica- dels diversos concilis celebrats a Lleida, entre el 546 i el 1460. Conté, així mateix, lanàlisi de cada un dels dotze concilis que tingueren lloc a lesmentada ciutat, tot incidint en les circumstàncies que motivaren la seva convocatòria, els assistents, els assumptes tractats i els cànons aprovats.
A través, principalment, de la informació continguda en els testaments atorgants a Barcelona entre el 1300 i el 1525, conservats en els protocols daquesta ciutat, lautor fa un estudi diplomàtic de l instrument testamental, que li permet ampliar la seva anàlisi als diversos elements integrants de la família barcelonina en aquesta època, des de la successió fins a les estratègies familiars i la sociabilitat. En els 108 quadres que conté lobra sapliquen tots els conceptes estudiats en el sector social escollit.
En esta obra dedicada a la gran Casa de Lemos el autor se centra en el período medieval, prestando pormenorizada atención a cada uno de los grandes personajes que durante aquel tiempo -en realidad desde la segunda mitad del siglo XII hasta las primeras décadas del XVI- se titularon señores o condes de Lemos, cuando no propiamente señores de Galicia, a imitación de los carismáticos Trabas y otros grandes magnates de la época.
Una obra, presentada en nou volums, que explica tots els moments, i des d'una perspectiva global, la història de Lleida. Il·lustrada a tot color amb fotografies, dibuixos, pintures, infografies i gravats.
La imagen negativa del judío está arraigada entre los españoles de los siglos de la Inquisición y la limpieza de sangre. En la época contemporánea España es un país sin apenas judíos, pero donde lo judío está presente en la memoria histórica, las identidades nacionales y las luchaspoliítico-religiosas. El antisemitismo moderno europeo llegó a España a través de francia, y se hizo hegemónico en los vencedores de la Guerra Civil, en los años del auge del nazismo alemán. En la actrualidad la interpretación del mundo a partir de la conspiración judía dista de haber desaparecido, mientras que parecen retornar inquietantes reivindicaciones de la españa cristiana vieja.
Josep Maria Salrach ens ofereix una panoràmica solvent de la societat catalana de la fi del primer mil·lenni (segles IX-X), període anterior als grans canvis que tindrien lloc als segles XI-XII, interpretada sobretot des de l'òptica del poder i de l'organització de la societat. Prenent com a punt de partida el llegat romà, explica el creixement de les terres cultivades amb els seus protagonistes, els pagesos i els guerrers. Repassa les articulacions socials i les activitats productives i mercantils. Examina el capteniment, les aspiracions i les lluites de l'aristocràcia governant, així com el sorgiment dels comtats catalans i el procés d'emancipació dels carolingis. Analitza l'administració de justícia i la fiscalitat, peça clau de les estructures de govern i del sistema polític. Finalment, parla de la implantació territorial de l'Església i la seva connexió amb la societat i el poder, i de la cultura escrita com a força transmissora i creadora, que dóna solidesa a la configuració social. En aquest recorregut tan sintètic com suggestiu, Salrach ens dibuixa una comunitat que va definint els seus trets identitaris al llindar dels orígens de Catalunya.
Si bé la cartoixa de Montalegre es creà lany 1415, aquesta casa religiosa incorporà les propietats de les també cartoixes de Vallparadís i Sant Pol, i els 170 documents publicats en aquest volum fan referència precisament a aquestes dues cases més antigues; han estat extrets tant del fons de monacals de lArxiu de la Corona dAragó com de lactual arxiu de Montalegre, ajuntant-hi altres fonts accessories, com els estudis del cartoixà Jaricot.
Publicació de 221 documents sobre les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa a lEdat Mitjana, acompanyats duna notable introducció històrica de 172 pàgines a càrrec del mateix Puig i Ustrell. Tant ledició dels documents com la introducció aporten dades noves sobre la zona estudiada i en reinterpreten dantigues, mostrant-nos un enorme desplegament erudit. Hom acompanya tot això amb un apèndix de 9 documents més i un valuós índex temàtic.
Inventari dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú dipositats avui en dia a lArxiu Històric Comarcal daquesta vila, amb unes dates extremes que abasten des de 1515 a 1975. Els autors detallen cronològicament tots els llibres notarials i ninclouen una útil fitxa amb la descripció de les seves dades i característiques principals, així com una petita introducció en la que ens parlen dels orígens de les dues notaries de lantiga Vilanova de Cubelles, la parroquial i la notarial, i la seva evolució.
Tot i que els manuals més antics que es conserven a l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Balaguer són de mitjan segle XVI, l'abundor de documentació, que correspon a 21 localitats d'aquella contrada, fa que aquest arxiu sigui de formidable interès per als investigadors; que per primera vegada, i gràcies als auspicis de la Fundació Noguera, veuen publicat aquest llistat de fonts.
Estudi i transcripció dun memorial de comptes de la senyora de Novalles i la vall dOsor, dipositat a lArxiu Capitular de Barcelona per raó del llegat que aquella féu a la Pia Almoina de la Seu. Lobra es interessant sobretot perquè per no hi ha publicades gaires fonts daquest tipus; a més, subministra nous elements tant per la història econòmica com de la dona medieval, i també és una novedosa aportació a lestudi de la vall dOsor, zona poc tractada pels historiadors.
Ens trobem davant duna acurada transcripció del quart manual més antic de tota la història notarial del nostre país i el primer de tota la sèrie vigatana sorgida de lescrivania episcopal, bastant sencera pel que fa al segle XIII.
Estudi sobre els aspectes formals, -convocatòria assistència, cerimonial i temàtica- dels diversos concilis celebrats a Lleida, entre el 546 i el 1460. Conté, així mateix, lanàlisi de cada un dels dotze concilis que tingueren lloc a lesmentada ciutat, tot incidint en les circumstàncies que motivaren la seva convocatòria, els assistents, els assumptes tractats i els cànons aprovats.
A través, principalment, de la informació continguda en els testaments atorgants a Barcelona entre el 1300 i el 1525, conservats en els protocols daquesta ciutat, lautor fa un estudi diplomàtic de l instrument testamental, que li permet ampliar la seva anàlisi als diversos elements integrants de la família barcelonina en aquesta època, des de la successió fins a les estratègies familiars i la sociabilitat. En els 108 quadres que conté lobra sapliquen tots els conceptes estudiats en el sector social escollit.
En esta obra dedicada a la gran Casa de Lemos el autor se centra en el período medieval, prestando pormenorizada atención a cada uno de los grandes personajes que durante aquel tiempo -en realidad desde la segunda mitad del siglo XII hasta las primeras décadas del XVI- se titularon señores o condes de Lemos, cuando no propiamente señores de Galicia, a imitación de los carismáticos Trabas y otros grandes magnates de la época.
Una obra, presentada en nou volums, que explica tots els moments, i des d'una perspectiva global, la història de Lleida. Il·lustrada a tot color amb fotografies, dibuixos, pintures, infografies i gravats.
La imagen negativa del judío está arraigada entre los españoles de los siglos de la Inquisición y la limpieza de sangre. En la época contemporánea España es un país sin apenas judíos, pero donde lo judío está presente en la memoria histórica, las identidades nacionales y las luchaspoliítico-religiosas. El antisemitismo moderno europeo llegó a España a través de francia, y se hizo hegemónico en los vencedores de la Guerra Civil, en los años del auge del nazismo alemán. En la actrualidad la interpretación del mundo a partir de la conspiración judía dista de haber desaparecido, mientras que parecen retornar inquietantes reivindicaciones de la españa cristiana vieja.
Josep Maria Salrach ens ofereix una panoràmica solvent de la societat catalana de la fi del primer mil·lenni (segles IX-X), període anterior als grans canvis que tindrien lloc als segles XI-XII, interpretada sobretot des de l'òptica del poder i de l'organització de la societat. Prenent com a punt de partida el llegat romà, explica el creixement de les terres cultivades amb els seus protagonistes, els pagesos i els guerrers. Repassa les articulacions socials i les activitats productives i mercantils. Examina el capteniment, les aspiracions i les lluites de l'aristocràcia governant, així com el sorgiment dels comtats catalans i el procés d'emancipació dels carolingis. Analitza l'administració de justícia i la fiscalitat, peça clau de les estructures de govern i del sistema polític. Finalment, parla de la implantació territorial de l'Església i la seva connexió amb la societat i el poder, i de la cultura escrita com a força transmissora i creadora, que dóna solidesa a la configuració social. En aquest recorregut tan sintètic com suggestiu, Salrach ens dibuixa una comunitat que va definint els seus trets identitaris al llindar dels orígens de Catalunya.