Con motivo del 550 aniversario de la fundación de la villa Paradas, se hace una edición facsimilar de la carta puebla fundcional otorgada en 1460 por Juan Ponce de León, conde Arcos y señor de Marchena, que se conserva en su Archivo Municipal, inserta en una confirmación de 1471. La reproducción facsímil y la transcripción del documento, se abordan tres aspectos: el propio document, a través del análisis paleográfico y diplomático; el contexto histórico, un análisis pormenorizado de la carta y los primeros pasos del nuevo lugar, y el perfil biográfico del conde fundador y su amplia prole, fundamentales para el estudio del devenir histórico de esta villa de la campiña sevillana.
Año 1431. Reina en Castilla Juan II de Trastámara. Los campesinos del Reyno de Galicia, unidos a los marineros e incluso algunos burgueses, humillados y expoliados por los señores feudales, encuentran un líder en el hidalgo RoiXordo das Mariñas, Regidor de A Coruña, y se alzan en armas contra ellos en la zona noroccidental de las tierras gallegas. Cuentan en todo momento con el apoyo de los monjes cistercienses de Santa María de Sobrado, cuyo abad Teobaldo es enemigo acérrimo de Don Nuño Freire de Andrade, III señor de Pontedeume y III señor de la villa de Ferrol, a quien llaman con todo merecimiento el Malo. Atacan el castillo de Moeche, propiedad de Don Nuño y lo toman con relativa facilidad, aunque no capturan al señor del castillo, que logra huir. Atacan luego, a petición del Condestable de Castilla Don Alvaro de Luna el castillo de Monforte, que detenta un usurpador, tras la muerte en el cautiverio de su legítimo dueñoDon Fadrique Enríquez de Castilla, conde de Lemos. También a ruego del Condestable ponen sitio al castillo de la Rocha Blanca, propiedad de Don Lope de Mendoza y Saavedra, Arzobispo de Compostela, Enemigo de la corona, debido a los excesos que comete. Por último perpetran el ataque definitivo al castillo de Nogueirosa, residencia de Don Nuño, el Malo. Los irmandiños son derrotados y RoiXordo cae prisionero. Dos acontecimientos inesperados conducen la novela a un final sorprendente, en el que nuevamente concurren la Historia y la ficción.
"Estàvem excavant el Palau de l'Abat i, en retirar la runa de la volta que havia caigut, ens va aparèixer el pot". L'arqueòloga acabava de trobar un recipient ple fins dalt de monedes d'or i de plata que portaven prop de 500 anys enterrades en el Monestir de Sant Pere de Rodes. Qui les havia enterrat? Per què? Aquest és un dels misteris que investiga aquest llibre que a més explica les odissees que han viscut elements tan importants del patrimoni cultural català com la Venus neolítica de Gavà, l'Esculapi d'Empúries, el bust de la Dama Flàvia, la portalada del Monestir de Ripoll, la sepultura de dues cares d'Elisenda de Montcada, el retaule de Guimerà, els pous de glaç, el castell de Sant Ferran de Figueres, el quadre La càrrega de Ramon Casas, la central hidroelèctrica de Cabdella, el celler del Pinell de Brai i les estàtues de La República i La Victòria de Franco a la plaça del Cinc d'Oros de Barcelona. Tots aquests temes que surten ara aplegats en un llibre formen part del programa Odissees, de Televisió de Catalunya, que presenta Enric Calpena, l'autor del pròleg.
La Riera de Gaià, un poble de regadiu del Camp de Tarragona, veurà com la República accelera la història. Del 14 d'abril al 18 de juliol, passant per l'Estatut de Núria, els Fets d'Octubre i el Front Popular, aquest llibre examina uns anys agitats i intensos de la vida d'una petita comunitat humana. Amb la República es construiran noves escoles, es potenciarà el cooperativisme agrari, emergirà el conflicte religiós, arribarà el telèfon Es passarà de les rivalitats entre societats i cafès locals a una nova política de masses centrada en la ideologia. De l'eufòria republicana i el suport a les esquerres, es passarà al desencís i al suport a les dretes. En pocs anys, moltes coses canviaran però altres romandran igual Pagesos, comerciants, rabassaires, industrials, moliners, mestres, religiosos són els protagonistes d'una petita història local que vol ser també una història del país.
«Este libro pretende ser la historia de una época de España: históricamente hablando, el siglo XIX no finalizó en 1900; España está todavía luchando dolorosamente por salir de él», escribía el autor al presentar este libro. En sus páginas, Ramos Oliveira (1907-1973) intenta dar respuesta a las causas profundas ‒estructurales, sociales, económicas‒, que condujeron al país, de manera casi inexorable, a la tragedia de la guerra civil. El prestigioso hispanista alemán Walther L. Bernecker nos descubre, en un espléndido y documentado estudio preliminar, la figura de un historiador y de una obra que, desde su publicación en México en 1952, fue ampliamente leída y pensada por la generación llamada a protagonizar la Transición de España a la democracia.
Aquest llibre analitza la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Lobjectiu dels editors ha estat la reflexió transversal daquests temes. A partir dexemples francocatalans (inclosos la Vall dAran i Andorra), hispanolusitans i italians, els autors que participen en aquesta obra mostren la importància de la relació entre la guerra i la formació didentitats, entre lestabliment de la frontera en un temps llarg i la multiplicitat defectes sobre el territori, així com també levolució dels interessos dEstat sobre el control de les seves perifèries. Els autors daquest llibre Jordi Buyreu, Antoni Espino, Oscar Jané, Miguel Ángel Melón, Patrici Pojada i Antonio Stopani tenen un recorregut sòlid sobre aquests aspectes i així ho demostren perquè el lector tingui la oportunitat de tenir una visió completa malgrat la seva complexitat. Aquest llibre és una anàlisi col·lectiva feta a partir dexemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun daquests temes mereix i ha produït fins ara monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a lèpoca moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. Dalguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb laltre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i dinfluir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls dAndorra o la Vall dAran, que als segles de lEdat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un dells centrat a Itàlia, laltre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.
Las partidas de la gran ciudad de Granada, de Sebastián Martínez, es un largo y minucioso recorrido en octosílabos por las principales calles, plazas y barrios de la ciudad, publicado en 1550 puede que en Burgos junto con un Villancico, y vuelto a la imprenta en Granada en 1571. Los dos poemas, estrechamente vinculados entre sí, que pregonan las excelencias de Granada en la primera mitad del siglo XVI, tienen un alto valor documental: sin descartar, en efecto, alguna posible versión impresa anterior, es muy probable que estos versos se hubieran difundido primero manuscritos. En este libro, además de la edición crítica y estudio de los textos, y de la reproducción de los facsímiles de las ediciones mencionadas, intenta el autor revivir el paseo de Sebastián Martínez sobre la conocida como Plataforma de Vico, la primera representación detallada y fiel de la ciudad de Granada. Aunque la Plataforma se data aproximadamente cincuenta años más tarde que los versos de las Partidas, es de suponer que no hubiera gran diferencia entre la ciudad que dibujó Ambrosio de Vico y la que paseó algunos años antes nuestro poeta. Tiene, por tanto, aquí el lector lo que podría considerarse la primera guía turística de Granada.
Con motivo del 550 aniversario de la fundación de la villa Paradas, se hace una edición facsimilar de la carta puebla fundcional otorgada en 1460 por Juan Ponce de León, conde Arcos y señor de Marchena, que se conserva en su Archivo Municipal, inserta en una confirmación de 1471. La reproducción facsímil y la transcripción del documento, se abordan tres aspectos: el propio document, a través del análisis paleográfico y diplomático; el contexto histórico, un análisis pormenorizado de la carta y los primeros pasos del nuevo lugar, y el perfil biográfico del conde fundador y su amplia prole, fundamentales para el estudio del devenir histórico de esta villa de la campiña sevillana.
Año 1431. Reina en Castilla Juan II de Trastámara. Los campesinos del Reyno de Galicia, unidos a los marineros e incluso algunos burgueses, humillados y expoliados por los señores feudales, encuentran un líder en el hidalgo RoiXordo das Mariñas, Regidor de A Coruña, y se alzan en armas contra ellos en la zona noroccidental de las tierras gallegas. Cuentan en todo momento con el apoyo de los monjes cistercienses de Santa María de Sobrado, cuyo abad Teobaldo es enemigo acérrimo de Don Nuño Freire de Andrade, III señor de Pontedeume y III señor de la villa de Ferrol, a quien llaman con todo merecimiento el Malo. Atacan el castillo de Moeche, propiedad de Don Nuño y lo toman con relativa facilidad, aunque no capturan al señor del castillo, que logra huir. Atacan luego, a petición del Condestable de Castilla Don Alvaro de Luna el castillo de Monforte, que detenta un usurpador, tras la muerte en el cautiverio de su legítimo dueñoDon Fadrique Enríquez de Castilla, conde de Lemos. También a ruego del Condestable ponen sitio al castillo de la Rocha Blanca, propiedad de Don Lope de Mendoza y Saavedra, Arzobispo de Compostela, Enemigo de la corona, debido a los excesos que comete. Por último perpetran el ataque definitivo al castillo de Nogueirosa, residencia de Don Nuño, el Malo. Los irmandiños son derrotados y RoiXordo cae prisionero. Dos acontecimientos inesperados conducen la novela a un final sorprendente, en el que nuevamente concurren la Historia y la ficción.
"Estàvem excavant el Palau de l'Abat i, en retirar la runa de la volta que havia caigut, ens va aparèixer el pot". L'arqueòloga acabava de trobar un recipient ple fins dalt de monedes d'or i de plata que portaven prop de 500 anys enterrades en el Monestir de Sant Pere de Rodes. Qui les havia enterrat? Per què? Aquest és un dels misteris que investiga aquest llibre que a més explica les odissees que han viscut elements tan importants del patrimoni cultural català com la Venus neolítica de Gavà, l'Esculapi d'Empúries, el bust de la Dama Flàvia, la portalada del Monestir de Ripoll, la sepultura de dues cares d'Elisenda de Montcada, el retaule de Guimerà, els pous de glaç, el castell de Sant Ferran de Figueres, el quadre La càrrega de Ramon Casas, la central hidroelèctrica de Cabdella, el celler del Pinell de Brai i les estàtues de La República i La Victòria de Franco a la plaça del Cinc d'Oros de Barcelona. Tots aquests temes que surten ara aplegats en un llibre formen part del programa Odissees, de Televisió de Catalunya, que presenta Enric Calpena, l'autor del pròleg.
La Riera de Gaià, un poble de regadiu del Camp de Tarragona, veurà com la República accelera la història. Del 14 d'abril al 18 de juliol, passant per l'Estatut de Núria, els Fets d'Octubre i el Front Popular, aquest llibre examina uns anys agitats i intensos de la vida d'una petita comunitat humana. Amb la República es construiran noves escoles, es potenciarà el cooperativisme agrari, emergirà el conflicte religiós, arribarà el telèfon Es passarà de les rivalitats entre societats i cafès locals a una nova política de masses centrada en la ideologia. De l'eufòria republicana i el suport a les esquerres, es passarà al desencís i al suport a les dretes. En pocs anys, moltes coses canviaran però altres romandran igual Pagesos, comerciants, rabassaires, industrials, moliners, mestres, religiosos són els protagonistes d'una petita història local que vol ser també una història del país.
«Este libro pretende ser la historia de una época de España: históricamente hablando, el siglo XIX no finalizó en 1900; España está todavía luchando dolorosamente por salir de él», escribía el autor al presentar este libro. En sus páginas, Ramos Oliveira (1907-1973) intenta dar respuesta a las causas profundas ‒estructurales, sociales, económicas‒, que condujeron al país, de manera casi inexorable, a la tragedia de la guerra civil. El prestigioso hispanista alemán Walther L. Bernecker nos descubre, en un espléndido y documentado estudio preliminar, la figura de un historiador y de una obra que, desde su publicación en México en 1952, fue ampliamente leída y pensada por la generación llamada a protagonizar la Transición de España a la democracia.
Aquest llibre analitza la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Lobjectiu dels editors ha estat la reflexió transversal daquests temes. A partir dexemples francocatalans (inclosos la Vall dAran i Andorra), hispanolusitans i italians, els autors que participen en aquesta obra mostren la importància de la relació entre la guerra i la formació didentitats, entre lestabliment de la frontera en un temps llarg i la multiplicitat defectes sobre el territori, així com també levolució dels interessos dEstat sobre el control de les seves perifèries. Els autors daquest llibre Jordi Buyreu, Antoni Espino, Oscar Jané, Miguel Ángel Melón, Patrici Pojada i Antonio Stopani tenen un recorregut sòlid sobre aquests aspectes i així ho demostren perquè el lector tingui la oportunitat de tenir una visió completa malgrat la seva complexitat. Aquest llibre és una anàlisi col·lectiva feta a partir dexemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun daquests temes mereix i ha produït fins ara monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a lèpoca moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. Dalguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb laltre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i dinfluir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls dAndorra o la Vall dAran, que als segles de lEdat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un dells centrat a Itàlia, laltre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.
Las partidas de la gran ciudad de Granada, de Sebastián Martínez, es un largo y minucioso recorrido en octosílabos por las principales calles, plazas y barrios de la ciudad, publicado en 1550 puede que en Burgos junto con un Villancico, y vuelto a la imprenta en Granada en 1571. Los dos poemas, estrechamente vinculados entre sí, que pregonan las excelencias de Granada en la primera mitad del siglo XVI, tienen un alto valor documental: sin descartar, en efecto, alguna posible versión impresa anterior, es muy probable que estos versos se hubieran difundido primero manuscritos. En este libro, además de la edición crítica y estudio de los textos, y de la reproducción de los facsímiles de las ediciones mencionadas, intenta el autor revivir el paseo de Sebastián Martínez sobre la conocida como Plataforma de Vico, la primera representación detallada y fiel de la ciudad de Granada. Aunque la Plataforma se data aproximadamente cincuenta años más tarde que los versos de las Partidas, es de suponer que no hubiera gran diferencia entre la ciudad que dibujó Ambrosio de Vico y la que paseó algunos años antes nuestro poeta. Tiene, por tanto, aquí el lector lo que podría considerarse la primera guía turística de Granada.