Historia local



EL BRILLO DE LOS DÍAS (FERNÁNDEZ, JUAN ÁNGEL)
Dos años de trabajo intermitente y los siete últimos meses de claustro y recogimiento han sido necesarios para concebir El Brillo de los Días, un libro de entrevistas necesario para conocer la identidad cultural de Albacete en lo que llevamos de nuevo siglo. Significa, ampliar considerablemente la nómina conocida y divulgada de todos los que hicieron en la anterior centuria una ciudad reconocible y equiparada a cualquiera del resto del mundo. Una puesta al día y un reconocimiento a los que, en el presente siglo, han conseguido lograr cotas de identificación y confirmación hasta ahora escasamente logradas: Premios Nacionales de Fotografía y Escena, Premios Goya de Cine, Premios Grammy de música, publicaciones en todo el mundo, obra permanente en museos de enorme prestigio (MoMa de Nueva York, entre otros), discos, exposiciones, representaciones, actuaciones en todo el panorama nacional e internacional o presencias televisivas de gran popularidad. El Brillo de los Días es la cultura albaceteña del siglo XXI, la constatación de nuestro papel en el mundo de la Ilustración y la Formación.

MONÀRQUICS I REPUBLICANS A LA MENORCA DE LA RESTAURACIÓ (1874-1931) (QUINTANA PETRUS, JOSEP MARIA)
L'adquisició per l'autor de l'arxiu privat de l'advocat i polític mallorquí Manuel Guasp i Pujol, que seguí en tot moment l'estela política d'Antoni Maura, li ha permès obtenir una nova i valuosa font d'informació, fins ara desconeguda, de la vida de l'època. No sols la relacionada amb les forces polítiques de caire monàrquic en què Maura i Guasp van militar a Mallorca, sinó també amb les dels moviments republicans que ben aviat es despleguen a l'illa de Menorca. La descoberta d'aquests materials ha permès a l'autor d'elaborar una anàlisi molt completa de la Restauració a Menorca (1874-1931), tot relacionant-la amb la política mallorquina i espanyola, per mostrar els lligams que presenta i, alhora, les grans diferències que fan de Menorca un microcosmos polític molt singular.

_LA SOTSVEGUERIA DEL LLUÇANÈS (1611-1716) (PLANES BALL, JOSEP ALBERT)
Constata la pervivència de la consciència comarcal lluçanesa fins als nostres dies. La creació de la sotsvegueria obeí a una reivindicació popular per deslliurar-se de l’opressió senyorial i, d’aquesta manera, assolir una plena autonomia. Només el Decret de Nova Planta (1716) estroncà aquesta experiència política. El llibre està articulat entorn de tres eixos: les activitats econòmiques i la demografia, la cultura i la religiositat popular, i els aspectes polítics i militars

EUSKAL ATALBURUAK – LES LINTEAUX BASQUES (DUVERT, MITXEL)
Euskal gizartearen funtsezko egitura beti izan da etxea. XVI. mendea arte, etxeak zurezkoak ziren. Pixkanaka, zurginek harginei utzi zieten lekua; eta, etxeen aitzinaldean, ate eta leihoen gainaldea zizelkatzen hasi ziren. Atalburuaren historia proposatzen digu liburu honek, Ipar Euskal Herrian barna ibiliz. Bostehun urtez, XVI. mende hastapenetik gaur arte, arte horrek, nahiz batzuentzat bigarren mailakoa izan, euskal gizarteaz anitz erraten digu. Atalburuak etxeak komunitatean duen lekua finkatzen du. Etxea lantresna, bizi-toki, tenplu gisa aurkezten du. Nortasuna, zuzenbidea eta fedea adierazten ditu, data zehazten, eta orotariko mezuz bere burua kontatzen. Batzuk besterik gabe idatziak dira; beste batzuk, aldiz, egiazko arte-lanak dira, eta etxeetako jabeen mito eta sinesmenetan barna eramaten gaituzte. Probintzia batetik bestera, ibar batetik bestera, estiloak ezberdinak dira. Modak eta joerak ere izan dira, garaien arabera. Baina guziak dira gure ondarearen barne. La cellule de base de la société basque a toujours été l?etxe, la maison. Jusqu?au XVIe siècle, les maisons étaient en bois ; peu à peu les maçons-tailleurs de pierre vont imposer la construction en maçonnerie. Sur les façades, essentiellement au-dessus des portes et fenêtres, ils vont alors sculpter la pierre, le linteau. C?est l?histoire de ce linteau, au travers d?une balade au Pays Basque nord, que ce livre se propose de raconter. Pendant cinq cents ans, du début du XVIe siècle à aujourd?hui, cet art ? qualifié de mineur par certains ? nous apprend pourtant beaucoup sur la société basque. Le linteau marque la place de l?etxe dans la communauté. Il révèle l?etxe comme outil de travail, lieu de vie, temple. Il dit l?identité, le droit, la foi, donne une date et se raconte dans une grande diversité de messages. Certains sont simplement écrits, d?autres sont de véritables oeuvres d?art nous faisant voyager à travers les mythes et croyances des maîtres de maison. Les styles sont différents entre chaque province ou d?une vallée à l?autre, il y eut même des modes, des tendances au fil du temps ; mais l?ensemble fait partie de notre patrimoine.

VIAJE POR LA COSTA BRAVA . PAISAJE, MEMORIA, GLAMOUR Y TURISMO (MORET ROS, XAVIER)
La Costa Brava nació tras un banquete en 1908. El apelativo hizo fortuna y pasó a denominar el abrupto litoral catalán que se extiende desde Blanes hasta Portbou. Un siglo después Xavier Moret recorre toda esta costa, visita sus pequeñas calas y acantilados, jardines clásicos, urbanizaciones futuristas y ruinas griegas. Es un viaje por el espacio, pero también en el tiempo. A través de la memoria de sus gentes y de testimonios escritos, rememora la vida de sus pueblos antes de la llegada del turismo, cómo han crecido y quiénes los han visitado. Por sus páginas desfilan Josep Pla, Salvador Dalí y Ferran Adrià, Ava Gardner y Frank Sinatra, Roberto Bolaño, Elizabeth Taylor, Truman Capote, Carmen Amaya y Orson Welles, entre muchos otros. Escenario de película, paisaje humanizado, musa, la Costa Brava acaba por convertirse en un personaje polifacético, contradictorio y magnético, donde el verde de los pinos, el azul del mar y el rojo y negro de las rocas se conjugan todavía en una sinfonía perfecta.