La nit del 6 de març de 1972 s'esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S'intenta desviar l'atenció de l'opinió pública dient que l'explosió està relacionada amb un grup d'extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant. Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural, n'era el responsable. Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l'indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes. L'explosió de Capità Arenas, el primer títol que publiquem sota la col·lecció Apostroph Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la, una qüestió que està, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat com posen de manifest casos com el Castor, a les Terres de l'Ebre.
Com van viure els barcelonins una dècada única en la història: des de la proclamació de la República fins a la dictadura franquista Una dècada convulsa i prodigiosa «Barcelona anys trenta» és un projecte dirigit pel prestigiós historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Més enllà d'una història erudita de Barcelona o una compilació exhaustiva de fotografies, el llibre és una visió honesta d'una gent i d'uns fets de la Barcelona diversa durant una dècada extraordinària. Uns anys rellevants de la història de la ciutat que van marcar un abans i un després. Entre 1930 i 1940, Barcelona arriba al milió d'habitants, recupera la seva identitat de capital de Catalunya amb el Govern de la Generalitat, es commou amb la República el 14 d'abril de 1931, i, més tard, coneix el daltabaix de la guerra, la fam, els assassinats, els incendis i els bombardejos. Però també és la ciutat que inaugura grups escolars, camps de futbol, emissores de ràdio. Hi ha un temps de pau i un temps de guerra, i la ciutat els viu intensament. És un temps de canvi i de contrastos, d'incerteses i d'il·lusions. «Barcelona anys trenta» realitza, amb documents gràfics inèdits i textos rigorosos, una radiografia completa d'una època inoblidable. Equip de redacció: Joan Villarroya, Jordi Algué, Jordi Finestres i José Manuel Rúa.
Siempre que traspaso el umbral de Bodegas Campos me siento transportado por el túnel del tiempo a una Córdoba intemporal que conjuga el amoroso respeto por la tradición con la modernidad. Un lugar único en Córdoba, conseguido gracias a la conjunción de la arquitectura popular, la calidad gastronómica y el buen servicio. Uno de los aspectos más fascinantes de la casa, ligada a los Campos desde hace un siglo, es la extraordinaria acumulación de recuerdos e imágenes en salas y galerías, que la transforman en misceláneo museo popular ante el que se extasían los visitantes. Muchos de ellos han ido dejando su huella en la piel de esta antigua bodega cuyos cimientos puso hace un siglo Domingo Campos del Santo, un soriano emprendedor con visión de futuro que aquí echó sus raíces y hoy contempla complacido el floreciente rumbo del negocio desde la discreción de su busto refugiado en la penumbra de la galería alta. Siempre comparé la casa de los Campos, tan mimada en cuidados y embellecida con detalles de buen gusto, con un libro profusamente ilustrado en el que añejos carteles y litografías alternan con fotos evocadoras de animadas fiestas, memorables visitas y veladas inolvidables. Esa semejanza entre casa y libro ilustrado me animó a proponer a Javier, eficiente timonel de esta nave, plasmarla en el volumen que tiene ahora en sus manos, en el que salones, galerías y patios conforman los capítulos, ilustrados con una selección de las imágenes que revisten sus paramentos. Sin olvidar intercalar, a modo de flashes, sueltos informativos acerca de la evolución y el crecimiento de la empresa. Conjuga el libro la descripción de la imagen que a principios 2008 ofrece la casa ?abierta siempre a ampliaciones y cambios propios de un negocio vivo que, sin perder su personalidad, rehúye todo anquilosamiento fósil? con el despliegue de un heterogéneo mosaico de temas y personas, esas que «la amistosa humanidad de los anfitriones», como dice Pablo García Baena, iguala en la acogida cordial bajo la bonachona mirada del Gordito, icono del negocio. Aquí se habla de miembros de la realeza, aristócratas, ministros, políticos, toreros, actores, poetas y escritores, pintores, cantantes y cantaores, guitarristas y bailaores, deportistas, empresarios, periodistas, turistas y buena gente en general. Pero también de gastronomía, vinos, toros, caballos, antigüedades, artesanía, patios y plantas. Y como telón de fondo, siempre Córdoba. Todo en pequeñas dosis, como un menú de degustación. Así que buen provecho. Y feliz lectura.
Cròniques d?una mar desapareguda, narrada en primera persona per un alter ego de l?autor, situa la seva acció en una població imaginària, Santa Maria d?Atipar (palíndrom de Ràpita), de la qual en clau real i màgica al mateix temps es narren els fets ocorreguts al llarg d?aproximadament uns vint anys. Es tracta d?un novel·la coral per on van desfilant personatges reals de la vila i d?altres imaginaris i fantàstics, que comparteixen una mateixa identitat marcada per la mar i les seves coses i que dibuixen un retrat acurat de la Ràpita dels anys cinquanta i seixanta.
Tercer volum de la col·lecció Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, que expos a la història i el contingut de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona, l' Arxiu Històric de Girona, l'Arxiu Comarcal de Balaguer, l'Arxiu Històric Comarca l de Tàrrega, l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, l'Arxiu Hist òric Comarcal de la Seu d'Urgell, i els de Tortosa, Cornellà de Llobregat i Pala frugell.
Historia de Bilbao en pildoritas nos presenta noventa y una historias o, como se dice en Bilbao, «susedidos», relatados de manera amena, sencilla, con un lenguaje claro y, sobre todo, con muchas ganas de mostrar ese pasado que fue la base para la constru
Tots se la miren, la coneixen, hi passegen però molt poques vegades algú els pregunta per què un dia van canviar la immensitat del desert, laltura de les seves muntanyes o la calor de les seves platges pels nostres carrers. Fins aquí van arribar perseguint els seus somnis. Aquí estan. De qui és, Barcelona? De tots aquells que se lestimen, tot i que hagin nascut a milers de quilòmetres. Aquest llibre és una guía alternativa de la ciutat, perquè són ells, els ciutadans que van deixar enrere el Pakistán, Gàmbia, lEquador o Bielorrúsia, els qui expliquen com és la Barcelona que estimen. A través de les seves mirades redescobrirem espais que havíem vist mil vegades, però també en coneixerem alguns que ens havien passat desapercebuts i que també formen part de la nostra ciutat. I ens sorprendrà saber que un carrer del cor del Raval té molt en comú amb un de lOld Dakka.
La nit del 6 de març de 1972 s'esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S'intenta desviar l'atenció de l'opinió pública dient que l'explosió està relacionada amb un grup d'extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant. Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural, n'era el responsable. Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l'indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes. L'explosió de Capità Arenas, el primer títol que publiquem sota la col·lecció Apostroph Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la, una qüestió que està, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat com posen de manifest casos com el Castor, a les Terres de l'Ebre.
Com van viure els barcelonins una dècada única en la història: des de la proclamació de la República fins a la dictadura franquista Una dècada convulsa i prodigiosa «Barcelona anys trenta» és un projecte dirigit pel prestigiós historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Més enllà d'una història erudita de Barcelona o una compilació exhaustiva de fotografies, el llibre és una visió honesta d'una gent i d'uns fets de la Barcelona diversa durant una dècada extraordinària. Uns anys rellevants de la història de la ciutat que van marcar un abans i un després. Entre 1930 i 1940, Barcelona arriba al milió d'habitants, recupera la seva identitat de capital de Catalunya amb el Govern de la Generalitat, es commou amb la República el 14 d'abril de 1931, i, més tard, coneix el daltabaix de la guerra, la fam, els assassinats, els incendis i els bombardejos. Però també és la ciutat que inaugura grups escolars, camps de futbol, emissores de ràdio. Hi ha un temps de pau i un temps de guerra, i la ciutat els viu intensament. És un temps de canvi i de contrastos, d'incerteses i d'il·lusions. «Barcelona anys trenta» realitza, amb documents gràfics inèdits i textos rigorosos, una radiografia completa d'una època inoblidable. Equip de redacció: Joan Villarroya, Jordi Algué, Jordi Finestres i José Manuel Rúa.
Siempre que traspaso el umbral de Bodegas Campos me siento transportado por el túnel del tiempo a una Córdoba intemporal que conjuga el amoroso respeto por la tradición con la modernidad. Un lugar único en Córdoba, conseguido gracias a la conjunción de la arquitectura popular, la calidad gastronómica y el buen servicio. Uno de los aspectos más fascinantes de la casa, ligada a los Campos desde hace un siglo, es la extraordinaria acumulación de recuerdos e imágenes en salas y galerías, que la transforman en misceláneo museo popular ante el que se extasían los visitantes. Muchos de ellos han ido dejando su huella en la piel de esta antigua bodega cuyos cimientos puso hace un siglo Domingo Campos del Santo, un soriano emprendedor con visión de futuro que aquí echó sus raíces y hoy contempla complacido el floreciente rumbo del negocio desde la discreción de su busto refugiado en la penumbra de la galería alta. Siempre comparé la casa de los Campos, tan mimada en cuidados y embellecida con detalles de buen gusto, con un libro profusamente ilustrado en el que añejos carteles y litografías alternan con fotos evocadoras de animadas fiestas, memorables visitas y veladas inolvidables. Esa semejanza entre casa y libro ilustrado me animó a proponer a Javier, eficiente timonel de esta nave, plasmarla en el volumen que tiene ahora en sus manos, en el que salones, galerías y patios conforman los capítulos, ilustrados con una selección de las imágenes que revisten sus paramentos. Sin olvidar intercalar, a modo de flashes, sueltos informativos acerca de la evolución y el crecimiento de la empresa. Conjuga el libro la descripción de la imagen que a principios 2008 ofrece la casa ?abierta siempre a ampliaciones y cambios propios de un negocio vivo que, sin perder su personalidad, rehúye todo anquilosamiento fósil? con el despliegue de un heterogéneo mosaico de temas y personas, esas que «la amistosa humanidad de los anfitriones», como dice Pablo García Baena, iguala en la acogida cordial bajo la bonachona mirada del Gordito, icono del negocio. Aquí se habla de miembros de la realeza, aristócratas, ministros, políticos, toreros, actores, poetas y escritores, pintores, cantantes y cantaores, guitarristas y bailaores, deportistas, empresarios, periodistas, turistas y buena gente en general. Pero también de gastronomía, vinos, toros, caballos, antigüedades, artesanía, patios y plantas. Y como telón de fondo, siempre Córdoba. Todo en pequeñas dosis, como un menú de degustación. Así que buen provecho. Y feliz lectura.
Cròniques d?una mar desapareguda, narrada en primera persona per un alter ego de l?autor, situa la seva acció en una població imaginària, Santa Maria d?Atipar (palíndrom de Ràpita), de la qual en clau real i màgica al mateix temps es narren els fets ocorreguts al llarg d?aproximadament uns vint anys. Es tracta d?un novel·la coral per on van desfilant personatges reals de la vila i d?altres imaginaris i fantàstics, que comparteixen una mateixa identitat marcada per la mar i les seves coses i que dibuixen un retrat acurat de la Ràpita dels anys cinquanta i seixanta.
Tercer volum de la col·lecció Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, que expos a la història i el contingut de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona, l' Arxiu Històric de Girona, l'Arxiu Comarcal de Balaguer, l'Arxiu Històric Comarca l de Tàrrega, l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, l'Arxiu Hist òric Comarcal de la Seu d'Urgell, i els de Tortosa, Cornellà de Llobregat i Pala frugell.
Historia de Bilbao en pildoritas nos presenta noventa y una historias o, como se dice en Bilbao, «susedidos», relatados de manera amena, sencilla, con un lenguaje claro y, sobre todo, con muchas ganas de mostrar ese pasado que fue la base para la constru
Tots se la miren, la coneixen, hi passegen
però molt poques vegades algú els pregunta per què un dia van canviar la immensitat del desert, laltura de les seves muntanyes o la calor de les seves platges pels nostres carrers. Fins aquí van arribar perseguint els seus somnis. Aquí estan. De qui és, Barcelona? De tots aquells que se lestimen, tot i que hagin nascut a milers de quilòmetres. Aquest llibre és una guía alternativa de la ciutat, perquè són ells, els ciutadans que van deixar enrere el Pakistán, Gàmbia, lEquador o Bielorrúsia, els qui expliquen com és la Barcelona que estimen. A través de les seves mirades redescobrirem espais que havíem vist mil vegades, però també en coneixerem alguns que ens havien passat desapercebuts i que també formen part de la nostra ciutat. I ens sorprendrà saber que un carrer del cor del Raval té molt en comú amb un de lOld Dakka.