Este libro reúne por primera vez un elenco de especialistas europeos sobre un tema que experimenta una renovación historiográfica notable desde los años 2000: la santidad en la época moderna. El culto a los santos se aborda desde un ángulo original, el de los oficios y actividades relacionados con devoción, su promoción y difusión. Primero es abordado dentro del marco de una vida devocional laica, es decir examinando las redes de sociabilidad que las devociones generaron y sus oficios: médicos, libreros, herreros, etc. A continuación se entra en el del taller de los hagiógrafos, pintores, escultores, dramaturgos, predicadores, etc., que tuvieron una enorme responsabilidad en la conformación de los cultos. La reflexión parte de la constatación de que en el contexto católico, la fábrica de santidad ha generado una cantidad ingente de obras literarias y artísticas. El libro aborda pues la cuestión de una especialización o profesionalización de las actividades en torno a la expresión del culto a los santos.
La particular situació que va experimentar l'illa de Menorca al llarg del segle XVIII (britànica entre 1708 i 1756; francesa fins al 1763; novament britànica fins a 1781, i espanyola fins a 1798, any en què tornarà a domini britànic fins a 1802) va provocar una perenne relació de conflicte entre les autoritats ocupants, especialment les que depenien del govern de Londres, de confessió anglicana, i les autoritats religioses menorquines, catòliques, subjectes, però, a l'autoritat del bisbe de Mallorca, amb seu a Palma i, per tant, en una illa que estava sota la sobirania d'Espanya. L'autor explica i interpreta aquests conflictes fent una anàlisi profunda i acurada de pràcticament tot el segle XVIII (el bisbat de Menorca no s'erigirà fins l'any 1795), amb especial referència a l'estructura de l'Església menorquina, als conflictes interns i externs, al pensament polític i teològic dels seus principals protagonistes, i a la defensa numantina que els clergues menorquins faran de la immunitat eclesiàstica -per tant, de l'autonomia de l'Església respecte dels poders de l'Estat-; autonomia que es veurà particularment contradita quan, després de la conquesta de l'illa per 'las Armas Catholicas del Rey de España', Carles III imposarà a l'Església menorquina la política regalista que impregna el seu regnat i el del seu fill i successor Carles IV.
Este libro reúne por primera vez un elenco de especialistas europeos sobre un tema que experimenta una renovación historiográfica notable desde los años 2000: la santidad en la época moderna. El culto a los santos se aborda desde un ángulo original, el de los oficios y actividades relacionados con devoción, su promoción y difusión. Primero es abordado dentro del marco de una vida devocional laica, es decir examinando las redes de sociabilidad que las devociones generaron y sus oficios: médicos, libreros, herreros, etc. A continuación se entra en el del taller de los hagiógrafos, pintores, escultores, dramaturgos, predicadores, etc., que tuvieron una enorme responsabilidad en la conformación de los cultos. La reflexión parte de la constatación de que en el contexto católico, la fábrica de santidad ha generado una cantidad ingente de obras literarias y artísticas. El libro aborda pues la cuestión de una especialización o profesionalización de las actividades en torno a la expresión del culto a los santos.
La particular situació que va experimentar l'illa de Menorca al llarg del segle XVIII (britànica entre 1708 i 1756; francesa fins al 1763; novament britànica fins a 1781, i espanyola fins a 1798, any en què tornarà a domini britànic fins a 1802) va provocar una perenne relació de conflicte entre les autoritats ocupants, especialment les que depenien del govern de Londres, de confessió anglicana, i les autoritats religioses menorquines, catòliques, subjectes, però, a l'autoritat del bisbe de Mallorca, amb seu a Palma i, per tant, en una illa que estava sota la sobirania d'Espanya. L'autor explica i interpreta aquests conflictes fent una anàlisi profunda i acurada de pràcticament tot el segle XVIII (el bisbat de Menorca no s'erigirà fins l'any 1795), amb especial referència a l'estructura de l'Església menorquina, als conflictes interns i externs, al pensament polític i teològic dels seus principals protagonistes, i a la defensa numantina que els clergues menorquins faran de la immunitat eclesiàstica -per tant, de l'autonomia de l'Església respecte dels poders de l'Estat-; autonomia que es veurà particularment contradita quan, després de la conquesta de l'illa per 'las Armas Catholicas del Rey de España', Carles III imposarà a l'Església menorquina la política regalista que impregna el seu regnat i el del seu fill i successor Carles IV.