Lespiritisme és una doctrina basada en la creença de lexistència i de la manifestació dels esperits, que es poden comunicar amb els humans mitjançant un mèdium. Partint daquesta creença, en la literatura i en la dura vida diària es va desenvolupar una moral amb un fort compromís humanitari: pau, solidaritat amb els desposseïts, justícia, honestedat i compassió pels febles. La defensa daquests valors els abocà a la lluita política, a reclamar la llibertat de culte, a promoure una relació igualitària entre homes i dones, a treballar per lemancipació econòmica i la defensa de la societat civil. Tradicionalment, lespiritisme va expressar les ànsies de renovació espiritual dun sector de les classes populars que unia revolució, espiritualitat i federalisme. Aquesta obra completa lestudi de la dissidència religiosa i política a Capdepera. Lespiritisme de Capdepera fou un moviment social sorprenent a les Illes Balears i únic a la part forana de Mallorca. Va sorgir amb una força que, juntament amb el metodisme, serví de referència per identificar el tarannà gabellí a lilla.
O presente libro ten como obxectivo prioritario dar a coñecer a evolución do nacionalismo galego contemporáneo, destacando aqueles feitos e procesos considerados fundamentais para entender as dinámicas que se foron abrindo no seo do mesmo, así como o lugar e a posición dos actores que o conforman. Desde a Unión do Povo Galego e o Partido Socialista Galego até o Bloque Nacionalista Galego, pasando polo Partido Obreiro Galego, Galiza Ceive ou o ?refundado? Partido Galeguista. O autor detense tamén naquelas experiencias con pretensións unitarias, que marcaron, dun xeito ou doutro, a evolución do nacionalismo galego nos anos da Transición en Galiza, entre as que destacan o Consello e a Mesa de Forzas Políticas Galegas como dous dos principais exemplos. O BNG ocupa un lugar fundamental, tentando responder a cándo, cómo e por qué xorde. A análise do proceso que leva á constitución da nova ?Frente Nacionalista? amósase esencial para comprender a concreción organizativa orixinaria e a súa evolución.
Aquest llibre tracta sobre els esdeveniments que van ser explicats a l'autor per diversos familiars. Situacions ocorregudes en anys anteriors a la guerra, durant la mateixa guerra civil de 1936-1939, i en la postguerra. Els protagonistes, gairebé sempre coincideixen amb el que es relata, i únicament en comptades ocasions, amb gent molt propera a aquell entorn. Per a complementar aquells successos, a cada capítol s'han adjuntat referències històriques i petites dades biogràfiques de personatges públics de la època. Naturalment, les mancances de tot el conjunt, tot i que poden ser diverses, no impedeixen que el resultat tingui la consistència de les situacions que es van viure.
Durant la période de la présence espagnole (1503-1700), le royaume de Naples a fait l'objet de neuf inspections (ou visites) envoyées par Madrid. Si l'historiographie napolitaine a longtemps eu tendance à ne voir dans celles-ci qu'une procédure tatillonne et somme toute peu efficace, leur étude doit aujourd'hui être replacée dans l'économie générale du gouvernement des Habsbourg d'Espagne. Choisis parmi les élites politiques, les visiteurs envoyés par les différents Conseils de la monarchie avaient pour mission de collecter les informations, de proposer des réformes et d'imposer une discipline aux officiers, que ce soit à Naples, en Sicile ou à Milan, voire en Nouvelle-Espagne. La visite, dans sa solennité, donne à voir les règles régissant le monde de l'office en même temps qu'elle les imagine ; elle mesure les espaces ouverts à la négociation et la force des oppositions et peut choisir la brutalité aussi bien que la patience, ou même la passivité. Cette procédure de contrôle participe moins d'une volonté de répression que d'un art du gouvernement à la mesure de l'empire espagnol. L'exemple de Naples la révèle dans toute sa richesse et sa subtilité, et met également en lumière le jeu complexe des institutions napolitaines, les stratégies et les solidarités des officiers du Royaume.
Aquest llibre analitza la repercussió que lanomenada revolució nacional irlandesa va exercir a Catalunya al començament del segle XX. Recull el ressò que va tenir a la premsa catalanista de lèpoca levolució dels fets a Irlanda. Hi llegim la revolta irlandesa tal i com es descriu dia a dia. La interpretació que els catalanistes fan de la situació irlandesa ens servirà per a entendre la complexitat de la qüestió nacional a Catalunya.
En las siguientes páginas se muestra cómo evolucionaron los discursos sobre la identidad en la historia reciente de nuestra comunidad. Para ello, se ha seguido la evolución contemporánea del elemento simbólico de mayor significación e importancia: el escudo de Navarra. Tras la muerte de Franco, los símbolos tenían que democratizarse, dado que, especialmente en el caso del escudo, éste aparecía rodeado por la laureada que el dictador otorgó a Navarra por su contribución al golpe militar y a la victoria de los rebeldes en la guerra civil. Así, el cambio del escudo y de otros símbolos estaba lleno de implicaciones, tales como la consideración debida a las víctimas del golpe militar del 36 y de la dictadura franquista. El relato del proceso llevado a cabo con los símbolos de Navarra sirve para entender mejor los debates de la identidad que han marcado y siguen marcando de forma intensa la vida pública de nuestra comunidad. Tanto en la polémica Navarra-Euskadi que tuvo mucha influencia en la transición a la democracia, como en el debate sobre la recuperación de la memoria reabierto con fuerza en los últimos años del siglo XX ha estado presente el escudo de Navarra. También son especialmente significativos los discursos construidos en el último siglo sobre la identidad del antiguo Reyno, a partir de mito de las «cadenas».
Aquest llibre analitza la història de la població de Mataró entre 1939 i 1952, tot relacionant-la amb esdeveniments dins el territori espanyol i internacional. Lobjectiu principal és tractar de la postguerra, període poc estudiat des dun punt de vista global. Shi destaca levolució del govern municipal, el de la Falange, el Sindicat de la CNS i el de lEsglésia, com a poders dependents, de la Dictadura franquista. En contraposició sestudia la resta de la societat civil, com ara les condicions de vida, lensenyament, la sanitat i la cultura. Podem observar com la societat sorganitza amb entitats culturals de resistència. A nivell laboral es lluita amb vagues per millorar el nivell de vida de la classe treballadora, vagues liderades per dones del gènere de punt. Es fa esment de persones que es fan més visibles per la seva trajectòria dins el camp cultural, sindical i polític, tant clandestí com permès en el marc duna societat molt controlada pel poder franquista. En tot el procés, el que podem copsar és la gran repressió a tots els àmbits de la societat i molt especialment als sectors populars considerats antifranquistes.
Amelot de Gournay, ambassadeur de Louis XIV à Madrid, incarna la forme la plus aboutie des nouvelles relations entre les monarchies de France et d'Espagne pendant la guerre de Succession après la mort de Charles II d'Espagne en 1700. Cette étude retrace les objectifs, les succès et les échecs d'une politique à partir de sa mise en uvre durant un conflit qui fut aussi une guerre civile, motivé également par des impératifs commerciaux et coloniaux.ÍndiceIntroductionPREMIÈRE PARTIE. OUVRIR LE CHEMIN : DU CHANTIER À LA VOIE ROYALEChapitre premier. - Les germes d'un conflit mondialChapitre II. - Enjeux diplomatiques du commerce franco-espagnolDEUXIÈME PARTIE. FAIRE CARRIÈRE ET NÉGOCIER : MOBILISER SES RÉSEAUXChapitre III. - La famille Amelot : entre le Parlement et la courChapitre IV. - Les réseaux d'une carrièreChapitre V. - Les méthodes de travail de l'ambassadeur AmelotTROISIÈME PARTIE. L'ÉLOQUENCE DE L'ÉCRITURE : PERSUADER ET GOUVERNER AVEC DES MOTSChapitre VI. - Informer et désinformer : l'art du politiqueChapitre VII. - L'information au service de l'union des deux couronnesChapitre VIII. - Combattre et négocier avec la plumeQUATRIÈME PARTIE. L'UNION DES COURONNES, UN CHEMIN INTROUVABLE ?Chapitre IX. - L'ambassade d'Amelot : une immixtion achevéeChapitre X. - Images et pratiques de l'unionChapitre XI. - L'union des couronnes, entre guerre et financeConclusionAnnexesSourcesBibliographie
Lespiritisme és una doctrina basada en la creença de lexistència i de la manifestació dels esperits, que es poden comunicar amb els humans mitjançant un mèdium. Partint daquesta creença, en la literatura i en la dura vida diària es va desenvolupar una moral amb un fort compromís humanitari: pau, solidaritat amb els desposseïts, justícia, honestedat i compassió pels febles. La defensa daquests valors els abocà a la lluita política, a reclamar la llibertat de culte, a promoure una relació igualitària entre homes i dones, a treballar per lemancipació econòmica i la defensa de la societat civil. Tradicionalment, lespiritisme va expressar les ànsies de renovació espiritual dun sector de les classes populars que unia revolució, espiritualitat i federalisme. Aquesta obra completa lestudi de la dissidència religiosa i política a Capdepera. Lespiritisme de Capdepera fou un moviment social sorprenent a les Illes Balears i únic a la part forana de Mallorca. Va sorgir amb una força que, juntament amb el metodisme, serví de referència per identificar el tarannà gabellí a lilla.
O presente libro ten como obxectivo prioritario dar a coñecer a evolución do nacionalismo galego contemporáneo, destacando aqueles feitos e procesos considerados fundamentais para entender as dinámicas que se foron abrindo no seo do mesmo, así como o lugar e a posición dos actores que o conforman. Desde a Unión do Povo Galego e o Partido Socialista Galego até o Bloque Nacionalista Galego, pasando polo Partido Obreiro Galego, Galiza Ceive ou o ?refundado? Partido Galeguista. O autor detense tamén naquelas experiencias con pretensións unitarias, que marcaron, dun xeito ou doutro, a evolución do nacionalismo galego nos anos da Transición en Galiza, entre as que destacan o Consello e a Mesa de Forzas Políticas Galegas como dous dos principais exemplos. O BNG ocupa un lugar fundamental, tentando responder a cándo, cómo e por qué xorde. A análise do proceso que leva á constitución da nova ?Frente Nacionalista? amósase esencial para comprender a concreción organizativa orixinaria e a súa evolución.
Aquest llibre tracta sobre els esdeveniments que van ser explicats a l'autor per diversos familiars. Situacions ocorregudes en anys anteriors a la guerra, durant la mateixa guerra civil de 1936-1939, i en la postguerra. Els protagonistes, gairebé sempre coincideixen amb el que es relata, i únicament en comptades ocasions, amb gent molt propera a aquell entorn. Per a complementar aquells successos, a cada capítol s'han adjuntat referències històriques i petites dades biogràfiques de personatges públics de la època. Naturalment, les mancances de tot el conjunt, tot i que poden ser diverses, no impedeixen que el resultat tingui la consistència de les situacions que es van viure.
Durant la période de la présence espagnole (1503-1700), le royaume de Naples a fait l'objet de neuf inspections (ou visites) envoyées par Madrid. Si l'historiographie napolitaine a longtemps eu tendance à ne voir dans celles-ci qu'une procédure tatillonne et somme toute peu efficace, leur étude doit aujourd'hui être replacée dans l'économie générale du gouvernement des Habsbourg d'Espagne. Choisis parmi les élites politiques, les visiteurs envoyés par les différents Conseils de la monarchie avaient pour mission de collecter les informations, de proposer des réformes et d'imposer une discipline aux officiers, que ce soit à Naples, en Sicile ou à Milan, voire en Nouvelle-Espagne. La visite, dans sa solennité, donne à voir les règles régissant le monde de l'office en même temps qu'elle les imagine ; elle mesure les espaces ouverts à la négociation et la force des oppositions et peut choisir la brutalité aussi bien que la patience, ou même la passivité. Cette procédure de contrôle participe moins d'une volonté de répression que d'un art du gouvernement à la mesure de l'empire espagnol. L'exemple de Naples la révèle dans toute sa richesse et sa subtilité, et met également en lumière le jeu complexe des institutions napolitaines, les stratégies et les solidarités des officiers du Royaume.
Aquest llibre analitza la repercussió que lanomenada revolució nacional irlandesa va exercir a Catalunya al començament del segle XX. Recull el ressò que va tenir a la premsa catalanista de lèpoca levolució dels fets a Irlanda. Hi llegim la revolta irlandesa tal i com es descriu dia a dia. La interpretació que els catalanistes fan de la situació irlandesa ens servirà per a entendre la complexitat de la qüestió nacional a Catalunya.
En las siguientes páginas se muestra cómo evolucionaron los discursos sobre la identidad en la historia reciente de nuestra comunidad. Para ello, se ha seguido la evolución contemporánea del elemento simbólico de mayor significación e importancia: el escudo de Navarra. Tras la muerte de Franco, los símbolos tenían que democratizarse, dado que, especialmente en el caso del escudo, éste aparecía rodeado por la laureada que el dictador otorgó a Navarra por su contribución al golpe militar y a la victoria de los rebeldes en la guerra civil. Así, el cambio del escudo y de otros símbolos estaba lleno de implicaciones, tales como la consideración debida a las víctimas del golpe militar del 36 y de la dictadura franquista. El relato del proceso llevado a cabo con los símbolos de Navarra sirve para entender mejor los debates de la identidad que han marcado y siguen marcando de forma intensa la vida pública de nuestra comunidad. Tanto en la polémica Navarra-Euskadi que tuvo mucha influencia en la transición a la democracia, como en el debate sobre la recuperación de la memoria reabierto con fuerza en los últimos años del siglo XX ha estado presente el escudo de Navarra. También son especialmente significativos los discursos construidos en el último siglo sobre la identidad del antiguo Reyno, a partir de mito de las «cadenas».
Aquest llibre analitza la història de la població de Mataró entre 1939 i 1952, tot relacionant-la amb esdeveniments dins el territori espanyol i internacional. Lobjectiu principal és tractar de la postguerra, període poc estudiat des dun punt de vista global. Shi destaca levolució del govern municipal, el de la Falange, el Sindicat de la CNS i el de lEsglésia, com a poders dependents, de la Dictadura franquista. En contraposició sestudia la resta de la societat civil, com ara les condicions de vida, lensenyament, la sanitat i la cultura. Podem observar com la societat sorganitza amb entitats culturals de resistència. A nivell laboral es lluita amb vagues per millorar el nivell de vida de la classe treballadora, vagues liderades per dones del gènere de punt. Es fa esment de persones que es fan més visibles per la seva trajectòria dins el camp cultural, sindical i polític, tant clandestí com permès en el marc duna societat molt controlada pel poder franquista. En tot el procés, el que podem copsar és la gran repressió a tots els àmbits de la societat i molt especialment als sectors populars considerats antifranquistes.
Amelot de Gournay, ambassadeur de Louis XIV à Madrid, incarna la forme la plus aboutie des nouvelles relations entre les monarchies de France et d'Espagne pendant la guerre de Succession après la mort de Charles II d'Espagne en 1700. Cette étude retrace les objectifs, les succès et les échecs d'une politique à partir de sa mise en uvre durant un conflit qui fut aussi une guerre civile, motivé également par des impératifs commerciaux et coloniaux.ÍndiceIntroductionPREMIÈRE PARTIE. OUVRIR LE CHEMIN : DU CHANTIER À LA VOIE ROYALEChapitre premier. - Les germes d'un conflit mondialChapitre II. - Enjeux diplomatiques du commerce franco-espagnolDEUXIÈME PARTIE. FAIRE CARRIÈRE ET NÉGOCIER : MOBILISER SES RÉSEAUXChapitre III. - La famille Amelot : entre le Parlement et la courChapitre IV. - Les réseaux d'une carrièreChapitre V. - Les méthodes de travail de l'ambassadeur AmelotTROISIÈME PARTIE. L'ÉLOQUENCE DE L'ÉCRITURE : PERSUADER ET GOUVERNER AVEC DES MOTSChapitre VI. - Informer et désinformer : l'art du politiqueChapitre VII. - L'information au service de l'union des deux couronnesChapitre VIII. - Combattre et négocier avec la plumeQUATRIÈME PARTIE. L'UNION DES COURONNES, UN CHEMIN INTROUVABLE ?Chapitre IX. - L'ambassade d'Amelot : une immixtion achevéeChapitre X. - Images et pratiques de l'unionChapitre XI. - L'union des couronnes, entre guerre et financeConclusionAnnexesSourcesBibliographie