Aquest estudi tracta de lactuació de la Comissió, creada al començament de la guerra civil de 1936, que havia diniciar una tasca ingent a fi de dotar Catalunya duna indústria fins aleshores inexistent, i posa en evidència la rellevant novetat que va representar aquest sector industrial a la història contemporània nostra.
Estudi que posa de manifest l'existència de més de mil refugis antiaeris a Barcelona, explica com es van construir, amb quines tècniques, com eren, com s'utilitzaven i a quins carrers estaven situats aquests espais subterranis.
Lestudi dels refugiats durant la guerra civil en terres gironines és un treball pràcticament inèdit en relació amb làrea geogràfica que abasta i amb la metodologia que shi empra. La informació ha estat obtinguda a partir de documents municipals, documents de la Generalitat republicana i premsa de lèpoca. Daltra banda, ha estat complementada amb els testimoniatges de persones que en la infantesa varen arribar a Catalunya com a refugiats i que per circumstàncies diverses shi varen quedar a viure.
«Els homes morien mentre jo era al seu costat. Era l'estiu i havien estat entrenant-se molt abans de creuar l'Ebre. Els seus cossos eren bruns i bonics. [...] És tan difícil de fer un home, i tan fàcil enviar-lo a la mort! Mai no oblidaré l'Ebre. Si anaves a fer un tomb pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort.» Aquestes paraules són d'una dona britànica que va ser a la cova hospital de la Bisbal de Falset l'estiu de 1938. Una de les moltes persones que recordaven clarament la cova i els emotius dies en què rebrotaven les esperances en una victòria republicana, abans que fossin destruïdes un cop més per la derrota a la batalla de l'Ebre. Aquest llibre recupera aquells temps turbulents endinsant-se en els testimonis de brigadistes internacionals, periodistes estrangers i habitants de la Bisbal de Falset. Les seves paraules contribueixen a comprendre els drames de la vida i la mort que succeïen més enllà del camp de batalla. Durant les dècades posteriors a la guerra, els records d'aquestes experiències varen anar per camins radicalment diferents. L'autora compara les pautes, britànica i espanyola, de record públic i privat i conclou amb una perspectiva personal de la cerimònia commemorativa que es va fer a la cova l'any 2001.
Este CD es una recopilación de más de 40.000 títulos y cubre diferentes áreas del saber científico en la materia: la historia global y regional del conflicto, la política interior y exterior, la sociología, las memorias y testimonios, las biografías, la prensa y la radio, la religión, la economía...etc. Por ello es un instrumento fundamental para toda persona que se interese por el tema.
¿Qué es lo que queda de la Guerra Civil española? Mucho, diríamos. Quedan palabras, recuerdos aún muy vivos, heridas profundas, preguntas sin respuesta y porqués que nunca tendrán una solución satisfactoria. Quedan fragmentos "en movimiento" de la vida durante una guerra e imágenes de sus consecuencias más trágicas, de las victorias y de las derrotas. Miles de metros de películas, rodadas por cineastas procedentes de todos los rincones, inundaron las salas cinematográficas para relatar al público lo que ocurría en España entre 1936 y 1939, originando un verdadero "conflicto de imágenes". Cada corresponsal llegaba a España con una motivación diferente; algunos querían filmar las empresas "heroicas" de las tropas franquistas para proponerlas como modelo de orden y disciplina y subrayar el concepto de guerra como necesidad; otros, en cambio, querían utilizar esas y otras imágenes para denunciar ante la opinión pública la brutalidad del conflicto. Pero, sin duda, en todos hay un denominador común: cada uno se sirve del cine como "arma" para defender y hacer propaganda de su visión de la guerra. Esas imágenes de actualidad cinematográfica representarán el arranque de la cultura audiovisual que predominará a lo largo de todo el siglo XX. En este trabajo se ha reconstruido el papel desempeñado por los noticiarios franceses, españoles e italianos en la interpretación de la Guerra Civil, destacando el valor que la prensa filmada llega a tener en los años treinta, una época en la cual el cine de información es una especificidad del período analizado. Si, por un lado, el cine es un importante instrumento de documentación capaz de transformar hombres y hechos en imágenes, por otro es, en tiempo de guerra, el ámbito idóneo para experimentar la fuerza propagandística que se alcanza con la manipulación de todo tipo de contenido audiovisual.
Després de més de setanta anys de la seva redacció, veuen la llum per primera vegada aquests documents. El 1939 Josep Tarradellas va salvaguardar de la destrucció els textos que ara publiquem i va endur-se?ls a la seva residència de França. Durant l?ocupació nazi d?aquell país, la Gestapo escorcollà la casa, però afortunadament el pare del president havia enterrat els documents sota el jardí, en bidons de benzina, i aquests foren novament salvats. Josep Tarradellas va conservar-los durant el llarg exili per finalment fer-ne donació al monestir de Poblet, on avui formen part de l?Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. En aquest primer volum el lector hi trobarà els moments clau de l?inici del conflicte vistos pels seus protagonistes i en primer pla: com Catalunya va aixafar l?alçament facciós, la marxa dels milicians cap al front d?Aragó, el període de domini del Comitè de Milícies Antifeixistes i l?organització de la indústria de guerra i el racionament, entre molts d?altres.
Cuando se publicó por primera vez Así Cayó Alfonso XIII (1962), Miguel Maura quería contribuir a la liquidación del franquismo recordando la transición ejemplar que había llevado del Pacto de San Sebastián a las Constituyentes de la República, en julio 1931. Con la presente reedición de este texto, ya clásico, publicamos la continuación de las memorias que dejó escritas, junto a discursos, cartas y artículos coetáneos suyos que abarcan desde los últimos meses de su ejercicio de Ministro de la Gobernación hasta el 18 de julio de 1936. Situado en el ojo del huracán, Miguel Maura no dejó en momento alguno de percibir y avisar de lo que importaba, donde más útil podía resultar abogar por las soluciones aún posibles. Si el autor de estas páginas fue en cierto sentido el emblema de lo que la República pudo ser, también su biografía nos ayuda a comprender el peso de la experiencia de la monarquía constitucional en los hombres del 31.
Aquest estudi tracta de lactuació de la Comissió, creada al començament de la guerra civil de 1936, que havia diniciar una tasca ingent a fi de dotar Catalunya duna indústria fins aleshores inexistent, i posa en evidència la rellevant novetat que va representar aquest sector industrial a la història contemporània nostra.
Estudi que posa de manifest l'existència de més de mil refugis antiaeris a Barcelona, explica com es van construir, amb quines tècniques, com eren, com s'utilitzaven i a quins carrers estaven situats aquests espais subterranis.
Lestudi dels refugiats durant la guerra civil en terres gironines és un treball pràcticament inèdit en relació amb làrea geogràfica que abasta i amb la metodologia que shi empra. La informació ha estat obtinguda a partir de documents municipals, documents de la Generalitat republicana i premsa de lèpoca. Daltra banda, ha estat complementada amb els testimoniatges de persones que en la infantesa varen arribar a Catalunya com a refugiats i que per circumstàncies diverses shi varen quedar a viure.
«Els homes morien mentre jo era al seu costat. Era l'estiu i havien estat entrenant-se molt abans de creuar l'Ebre. Els seus cossos eren bruns i bonics. [...] És tan difícil de fer un home, i tan fàcil enviar-lo a la mort! Mai no oblidaré l'Ebre. Si anaves a fer un tomb pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort.» Aquestes paraules són d'una dona britànica que va ser a la cova hospital de la Bisbal de Falset l'estiu de 1938. Una de les moltes persones que recordaven clarament la cova i els emotius dies en què rebrotaven les esperances en una victòria republicana, abans que fossin destruïdes un cop més per la derrota a la batalla de l'Ebre. Aquest llibre recupera aquells temps turbulents endinsant-se en els testimonis de brigadistes internacionals, periodistes estrangers i habitants de la Bisbal de Falset. Les seves paraules contribueixen a comprendre els drames de la vida i la mort que succeïen més enllà del camp de batalla. Durant les dècades posteriors a la guerra, els records d'aquestes experiències varen anar per camins radicalment diferents. L'autora compara les pautes, britànica i espanyola, de record públic i privat i conclou amb una perspectiva personal de la cerimònia commemorativa que es va fer a la cova l'any 2001.
Este CD es una recopilación de más de 40.000 títulos y cubre diferentes áreas del saber científico en la materia: la historia global y regional del conflicto, la política interior y exterior, la sociología, las memorias y testimonios, las biografías, la prensa y la radio, la religión, la economía...etc. Por ello es un instrumento fundamental para toda persona que se interese por el tema.
Quadern de treball del llibre homònim per aprofundir en el coneixement de l'època de referència i treballar la història mundial a partir de la local.
¿Qué es lo que queda de la Guerra Civil española? Mucho, diríamos. Quedan palabras, recuerdos aún muy vivos, heridas profundas, preguntas sin respuesta y porqués que nunca tendrán una solución satisfactoria. Quedan fragmentos "en movimiento" de la vida durante una guerra e imágenes de sus consecuencias más trágicas, de las victorias y de las derrotas. Miles de metros de películas, rodadas por cineastas procedentes de todos los rincones, inundaron las salas cinematográficas para relatar al público lo que ocurría en España entre 1936 y 1939, originando un verdadero "conflicto de imágenes". Cada corresponsal llegaba a España con una motivación diferente; algunos querían filmar las empresas "heroicas" de las tropas franquistas para proponerlas como modelo de orden y disciplina y subrayar el concepto de guerra como necesidad; otros, en cambio, querían utilizar esas y otras imágenes para denunciar ante la opinión pública la brutalidad del conflicto. Pero, sin duda, en todos hay un denominador común: cada uno se sirve del cine como "arma" para defender y hacer propaganda de su visión de la guerra. Esas imágenes de actualidad cinematográfica representarán el arranque de la cultura audiovisual que predominará a lo largo de todo el siglo XX. En este trabajo se ha reconstruido el papel desempeñado por los noticiarios franceses, españoles e italianos en la interpretación de la Guerra Civil, destacando el valor que la prensa filmada llega a tener en los años treinta, una época en la cual el cine de información es una especificidad del período analizado. Si, por un lado, el cine es un importante instrumento de documentación capaz de transformar hombres y hechos en imágenes, por otro es, en tiempo de guerra, el ámbito idóneo para experimentar la fuerza propagandística que se alcanza con la manipulación de todo tipo de contenido audiovisual.
Després de més de setanta anys de la seva redacció, veuen la llum per primera vegada aquests documents. El 1939 Josep Tarradellas va salvaguardar de la destrucció els textos que ara publiquem i va endur-se?ls a la seva residència de França. Durant l?ocupació nazi d?aquell país, la Gestapo escorcollà la casa, però afortunadament el pare del president havia enterrat els documents sota el jardí, en bidons de benzina, i aquests foren novament salvats. Josep Tarradellas va conservar-los durant el llarg exili per finalment fer-ne donació al monestir de Poblet, on avui formen part de l?Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. En aquest primer volum el lector hi trobarà els moments clau de l?inici del conflicte vistos pels seus protagonistes i en primer pla: com Catalunya va aixafar l?alçament facciós, la marxa dels milicians cap al front d?Aragó, el període de domini del Comitè de Milícies Antifeixistes i l?organització de la indústria de guerra i el racionament, entre molts d?altres.
Cuando se publicó por primera vez Así Cayó Alfonso XIII (1962), Miguel Maura quería contribuir a la liquidación del franquismo recordando la transición ejemplar que había llevado del Pacto de San Sebastián a las Constituyentes de la República, en julio 1931. Con la presente reedición de este texto, ya clásico, publicamos la continuación de las memorias que dejó escritas, junto a discursos, cartas y artículos coetáneos suyos que abarcan desde los últimos meses de su ejercicio de Ministro de la Gobernación hasta el 18 de julio de 1936. Situado en el ojo del huracán, Miguel Maura no dejó en momento alguno de percibir y avisar de lo que importaba, donde más útil podía resultar abogar por las soluciones aún posibles. Si el autor de estas páginas fue en cierto sentido el emblema de lo que la República pudo ser, también su biografía nos ayuda a comprender el peso de la experiencia de la monarquía constitucional en los hombres del 31.