Durant aquest any 2007 hem commemorat el setenta aniversari del Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, desenvolupat del 4 al 18 de juliol de 1937 a València -aleshores capital de la República-, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda intel·lectual més espectacular organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes del govern republicà, un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat pels escriptors antifeixistes d'arreu del món, un Congrés i una solidaritat que van tenir un ampli ressò internacional. Barcelona, la tercera capital de la República espanyola, no podia quedar al marge d'aquesta commemoració. Aquest llibre, en reconstruir la sessió catalana celebrada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'onze de juliol del 1937 i presidida per Lluís Companys, president de la Generalitat, vol crear memòria d'aquell Congrés mític. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria democràtica.
En noviembre de 1936, ante el asedio de la ciudad de Madrid por los rebeldes, el gobierno de la Segunda República decide trasladarse a Valencia, ciudad de retaguardia desde la cual proyecta organizar la resistencia inicial y la ofensiva final que acabe con la insurrección. Este catálogo, editado con motivo de la exposición del mismo título, realiza un cuidado estudio en el que se analiza el período de once meses durante los cuales Valencia ?entonces una ciudad de sólo 375.000 habitantes-- fue el centro de decisión política del gobierno republicano, y el punto de encuentro y acogida de las poblaciones desplazadas, niños evacuados, periodistas, escritores e intelectuales en busca de refugio y de una realidad histórica que se escenificaba en España.
Durant aquest any 2007 hem commemorat el setenta aniversari del Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, desenvolupat del 4 al 18 de juliol de 1937 a València -aleshores capital de la República-, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda intel·lectual més espectacular organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes del govern republicà, un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat pels escriptors antifeixistes d'arreu del món, un Congrés i una solidaritat que van tenir un ampli ressò internacional. Barcelona, la tercera capital de la República espanyola, no podia quedar al marge d'aquesta commemoració. Aquest llibre, en reconstruir la sessió catalana celebrada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'onze de juliol del 1937 i presidida per Lluís Companys, president de la Generalitat, vol crear memòria d'aquell Congrés mític. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria democràtica.
La guerra civil espanyola tingué una tònica de crueltat, característica de tota confrontació entre germans. A Catalunya, la derrota dels militars revoltats comportà la violència de mans dels extremistes dels sindicats obrers, mentre que a Mallorca, on els rebels trionfaren, vingué per l'actuació dels feixistes.
Lluís Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil d'enfocar per a un historiador. El present llibre d'Arnau Gonzàlez analitza, amb rigor, però també de manera clara i amb esperit de divulgació, la trajectòria política de Companys, centrant-se en l'etapa republicana, és a dir, entre 1931 i 1940. I ho fa a l'inversa, situant el seu afusellament com a origen d'una visió totalment distorsionada del polític català. A partir d'aquesta distorsió s'analitzen els seus passos anteriors i es reconstrueix la seva actuació política des del 14 d'abril de 1931. Una trajectòria que el portarà a desenvolupar infinitat de càrrecs en els quals sempre el seu rol serà l'actuació política enèrgica i emotiva, de vegades enfrontada amb la gestió institucional pura i dura. Un llibre a l'abast del gran públic interessat per la història del nostre país, narrat de manera amena i planera, alhora que una visió de Companys que aportarà noves dades a estudiosos i historiadors. L'apassionant vida d'un polític odiat i admirat, insultat i exaltat, mobilitzador de masses i jugador arriscat. Una figura que només aconseguirà el consens social i polític en la seva mort a mans del dictador.
Durant aquest any 2007 hem commemorat el setenta aniversari del Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, desenvolupat del 4 al 18 de juliol de 1937 a València -aleshores capital de la República-, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l?acte de propaganda intel·lectual més espectacular organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes del govern republicà, un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat pels escriptors antifeixistes d'arreu del món, un Congrés i una solidaritat que van tenir un ampli ressò internacional. Barcelona, la tercera capital de la República espanyola, no podia quedar al marge d'aquesta commemoració. Aquest llibre, en reconstruir la sessió catalana celebrada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'onze de juliol del 1937 i presidida per Lluís Companys, president de la Generalitat, vol crear memòria d'aquell Congrés mític. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria democràtica.
En noviembre de 1936, ante el asedio de la ciudad de Madrid por los rebeldes, el gobierno de la Segunda República decide trasladarse a Valencia, ciudad de retaguardia desde la cual proyecta organizar la resistencia inicial y la ofensiva final que acabe con la insurrección. Este catálogo, editado con motivo de la exposición del mismo título, realiza un cuidado estudio en el que se analiza el período de once meses durante los cuales Valencia ?entonces una ciudad de sólo 375.000 habitantes-- fue el centro de decisión política del gobierno republicano, y el punto de encuentro y acogida de las poblaciones desplazadas, niños evacuados, periodistas, escritores e intelectuales en busca de refugio y de una realidad histórica que se escenificaba en España.
La guerra civil espanyola tingué una tònica de crueltat, característica de tota confrontació entre germans. A Catalunya, la derrota dels militars revoltats comportà la violència de mans dels extremistes dels sindicats obrers, mentre que a Mallorca, on els rebels trionfaren, vingué per l'actuació dels feixistes.
Lluís Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil d'enfocar per a un historiador. El present llibre d'Arnau Gonzàlez analitza, amb rigor, però també de manera clara i amb esperit de divulgació, la trajectòria política de Companys, centrant-se en l'etapa republicana, és a dir, entre 1931 i 1940. I ho fa a l'inversa, situant el seu afusellament com a origen d'una visió totalment distorsionada del polític català. A partir d'aquesta distorsió s'analitzen els seus passos anteriors i es reconstrueix la seva actuació política des del 14 d'abril de 1931. Una trajectòria que el portarà a desenvolupar infinitat de càrrecs en els quals sempre el seu rol serà l'actuació política enèrgica i emotiva, de vegades enfrontada amb la gestió institucional pura i dura. Un llibre a l'abast del gran públic interessat per la història del nostre país, narrat de manera amena i planera, alhora que una visió de Companys que aportarà noves dades a estudiosos i historiadors. L'apassionant vida d'un polític odiat i admirat, insultat i exaltat, mobilitzador de masses i jugador arriscat. Una figura que només aconseguirà el consens social i polític en la seva mort a mans del dictador.