El fet denfilar-se a una muntanya fa que les coses es vegin diferents, no tan sols físicament sinó també espiritualment. Aquest llibre parla de lamor a la muntanya i a la nostra terra i també de lamistat i els sentiments que, a través della, han unit els homes.
En una experiència destudis de microtoponímia a escala local a Llorito (Mallorca), els topònims són una eina per conèixer la història i el territori. Sobre la base de lanàlisi territorial duna àrea geogràfica reduïda i perfectament delimitada, els diferents apartats segueixen una seqüència de caràcter cronològic, que abasta des de lèpoca islàmica per apropar-se als temps més recents, fixant latenció, sobretot, en levolució històrica i toponímica durant els segles XVI, XVII i XVIII. Interessa també analitzar levolució i les característiques del territori tant des del coneixement directe com des de la prospecció documental. Una bona part dels noms de lloc ha arribat al llenguatge viu fins a lactualitat, però tota una altra part ha romàs dins els gorgs de loblit i només sha pogut recuperar a través de la documentació.
Fivaller Seras i Lleonart (Buenos Aires, 1930-2009) va viure des de tots els angles les manifestacions catalanes a lArgentina. Un oncle avi seu fou fundador del Casal Català de la capital, el 1908; lavi, fundador del quadre escènic; la mare, actriu durant més de cinquanta anys, i el pare, activista polític, creà el periòdic La Nación Catalana i organitzà el viatge de Francesc Macià i Ventura Gassol per terres dAmèrica. Sota lestela daquesta tradició familiar i el mestratge dHipòlit Nadal i Mallol i el grup que aglutinava la revista Ressorgiment, Fivaller Seras va treballar en diversos fronts per mantenir viva la flama de la catalanitat, per damunt de distàncies i fronteres, sobretot des del Grup Joventut i lObra Cultural Catalana, amb una convicció i una fermesa corprenedores. La seva memòria és la memòria dun segle de prodigiosa efervescència nacional a laltra banda de lAtlàntic.
Se ofrecen los resultados de investigaciones que ayudan a elaborar y comprender tanto la historia religiosa y general de la Córdoba bajomedieval, como las de Andalucía bética e incluso, en buena medida, las de la Corona de Castilla de este período, cuando se sientan las bases de la Andalucía actual. El establecimiento de la red parroquial urbana y rural permite una aproximación certera a la organización territorial y a la jerarquización de los núcleos de población de este obispado.
Este trabajo ha sido llevado a cabo por un equipo de investigadores que han realizado un trabajo de campo sobre unas sociedades cazadoras-recolectoras, las fueguinas, en la Costa Noroeste de América del Norte. Estas sociedades al ser las más primitivas y más simples, sirven para explicar el cambio prehistórico hacia sociedades productoras de alimentos con diferenciación social horizontal. El estudio arqueológico se centró en la utilización de posturas teóricas cercanas al particularismo histórico para poner en crisis el evolucionismo unilineal y la caracterización universal de las sociedades cazadoras como las más primitivas asociaciones de bandas igualitarias.