El autor, conocido especialista en el campo del romancero, recoge la tradición más austral del mundo hispánico y la ofrece en este libro en un estudio general que reúne todas las versiones conocidas del Romancero de Chiloé.
Esta obra nos ayuda a comprender las raíces que propiciaron el nacimiento del arte flamenco, basando sus reflexiones en el devenir de la cultura gitana, desde una punto de vista tanto histórico como literario. Establece el cuadro de sus orígenes y costumbres, de sus artes y de sus bailes; nos habla de la imagen, a veces distorsionada, que sobre los gitanos pesa; fija los elementos estéticos y musicales que favorecieron la aparición del Flamenco y concreta, analítica e históricamente, sus albores, sin prescindir del ejercicio de la crítica;
Amb Amades, tot i el seu tarannà bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. Shi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüència de la seva titànica capacitat de treball. El petit Amades del Raval serà el millor constructor destels del barri, el millor comediant dombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan lany 1909 ingressi a lAteneu Enciclopèdic Popular, Amades se sentirà com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat dexòtiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogacitat intel·lectual. Des la seva entrada a lAteneu Enciclopèdic Popular, el neguit que sens va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples àmbits del saber als quals sapropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització dexcursions marítimes, creació de lesbart folklòric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o lEsbart Dansaire, entre daltres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empènyer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, però també des dell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.
És la primer recull de llegendes de la Conca de Barberà. La Conca de Barberà és una comarca per des¬cobrir, una terra vella i nova alhora, per conèixer, per trepitjar, per compartir i omplir-sen. Una terra de marca, de castells, de pobles i poblets, dherois, de sants, desglésies i ermites, de passat i de futur; un territori de llegenda, on el misteri és sempre present. Ha estat farcida dherois populars, com sant Magí, el rector de Vallfogona, sant Jordi, sant Pere Ermengol i, a més, un seguit de bandolers i de monjos de Poblet, entre daltres. Al llibre també trobem temes de religiositat popular (les marededéus i imatges trobades per humils pastors); la idealització dalguns lladres i bandolers (com a personatges que lluiten pel poble); lengany al dimoni; els passadissos secrets; els defensors de lislam, que simbolitzen lamenaça i el perill; els tresors ocults com a esperança de fortuna; la idea del bé i el mal, el càstig diví i molts més.
El autor, conocido especialista en el campo del romancero, recoge la tradición más austral del mundo hispánico y la ofrece en este libro en un estudio general que reúne todas las versiones conocidas del Romancero de Chiloé.
Esta obra nos ayuda a comprender las raíces que propiciaron el nacimiento del arte flamenco, basando sus reflexiones en el devenir de la cultura gitana, desde una punto de vista tanto histórico como literario. Establece el cuadro de sus orígenes y costumbres, de sus artes y de sus bailes; nos habla de la imagen, a veces distorsionada, que sobre los gitanos pesa; fija los elementos estéticos y musicales que favorecieron la aparición del Flamenco y concreta, analítica e históricamente, sus albores, sin prescindir del ejercicio de la crítica;
Amb Amades, tot i el seu tarannà bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. Shi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüència de la seva titànica capacitat de treball. El petit Amades del Raval serà el millor constructor destels del barri, el millor comediant dombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan lany 1909 ingressi a lAteneu Enciclopèdic Popular, Amades se sentirà com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat dexòtiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogacitat intel·lectual. Des la seva entrada a lAteneu Enciclopèdic Popular, el neguit que sens va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples àmbits del saber als quals sapropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització dexcursions marítimes, creació de lesbart folklòric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o lEsbart Dansaire, entre daltres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empènyer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, però també des dell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.
És la primer recull de llegendes de la Conca de Barberà. La Conca de Barberà és una comarca per des¬cobrir, una terra vella i nova alhora, per conèixer, per trepitjar, per compartir i omplir-sen. Una terra de marca, de castells, de pobles i poblets, dherois, de sants, desglésies i ermites, de passat i de futur; un territori de llegenda, on el misteri és sempre present. Ha estat farcida dherois populars, com sant Magí, el rector de Vallfogona, sant Jordi, sant Pere Ermengol i, a més, un seguit de bandolers i de monjos de Poblet, entre daltres. Al llibre també trobem temes de religiositat popular (les marededéus i imatges trobades per humils pastors); la idealització dalguns lladres i bandolers (com a personatges que lluiten pel poble); lengany al dimoni; els passadissos secrets; els defensors de lislam, que simbolitzen lamenaça i el perill; els tresors ocults com a esperança de fortuna; la idea del bé i el mal, el càstig diví i molts més.