Aquest llibre dóna testimoni dels anys de formació intel·lectual dArnau Puig, crític dart i filòsof de la itinerància, plenament actiu en els moments actuals i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Però sobretot conegut abastament com a fundador de les revistes dart Algol (1946) i Dau al Set (1948), projectes paradigmàtics de lavantguarda catalana de postguerra. Des del seu naixement el 1926 fins a la seva tornada de París el 1962, coneixerem les claus de dues etapes biogràfiques consoliden la seva formació i el preparen per a desenvolupar la seva trajectòria professional, un cop retornat a Barcelona. En la primera un jove Arnau Puig autodidacta aconseguirà accedir als llibres essencials del pensament filosòfic de les formes més inverosímils i compartirà les seves inquietuds amb la colla de joves artistes que posteriorment constituiran Dau al set: Tàpies, Brossa, Pons, Cuixart i Tharrats. En la segona etapa marxarà a doctorar-se a la Sorbona i, confrontat a lenrenou polític i cultural de París, consolidarà la seva línia teòrica de pensament que postula que la filosofia sorgeix de la realitat i que els conceptes són resultat de lexperiència viscuda.
La crida a lordre, publicat el 1926, és un dels llibres de poesia crítica i assaig de Jean Cocteau fins ara inèdits en català en una edició completa, malgrat la importància i influència daquest poeta i artista en les avantguardes artístiques catalanes de la primera meitat del segle XX. A Catalunya, lany 1926, el grup promotor de la revista LAmic de les Arts ja començà a donar notícies de linterès de la seva obra. En el número sis de la publicació, Lluís Montanyà escriu un elogiós article sobre el llibre Le Rappel à lordre, manifestant la seva sintonia amb el contingut que defensa lescriptor, envers la nova música francesa. "Cocteau", diu Montanyà, "és levangelista de lavantguardisme francès. Le Rappel à lordre [La crida a lordre], sistema, mètode, crònica i justificació dels extremismes literaris, musicals i artístics, és el llibre de lestètica de Picasso, de Satie, de Pulenc, dApollinaire, de Max Jacob. Amb lorgullosa apologia i lemfàtica exposició duna escola, té tot el valor dun document i, a desgrat del seu autor, lexquisit atractiu duna acrobàcia intel·lectual."
La propuesta del recientemente fallecido Robert Rosenblum inspira esta exposición que presenta más de un centenar de obras sobre papel, de 25 artistas europeos y norteamericanos, desde C. D. Friedrich hasta Mark Rothko o Jackson Pollock.Las obras proceden de 13 museos europeos y 7 norteamericanos, así como de algunas colecciones privadas. Además de la citada NationalGallery de Washington, han prestado fondos para la exposición son el Zentrum Paul Klee de Berna, el Kupferstichkabinett de Dresde, la Tate y el Victoria&Albert Museum de Londres, la Fundación Nolde, el Van Gogh Museum de Amsterdam y el Kröller-Müller Museum de Otterlo, el Kunstmuseum de Winterthur, la National Gallery of Art (Washington), la Yale University Art Gallery, la Gottlieb Foundation, el MoMA, el Metropolitan y el Cooper-Hewitt Museum de Nueva York.
Discurs crític. 25 anys descrits reuneix una selecció darticles escrits per Conxita Oliver i publicats al suplement Cultura del diari Avui, entre el 1982 i el 2007. Shan triat dentre els més de 1.500 apareguts al llarg de tots aquests anys de col·laboracions ininterrompudes sobre crítica, ressenya i comentari dexposicions celebrades majoritàriament a Catalunya. El conjunt sha estructurat intentant mantenir lordre cronològic per tal de presentar un recorregut evolutiu per lart del segle XX. Daquí que els escrits shagin agrupat en cinc àmbits que abracen des de les avantguardes històriques fins a les noves propostes que han nascut durant les darreres dècades. El que el lector té a mans és un recull que té en compte tant la memòria històrica com la mirada present, i que permet resseguir, a grans trets, els artistes oberts i experimentadors que han consolidat un segell propi en el desenvolupament de lart, sobretot, a Catalunya i a lEstat espanyol, però també en relació al panorama internacional.
Aquest llibre dóna testimoni dels anys de formació intel·lectual dArnau Puig, crític dart i filòsof de la itinerància, plenament actiu en els moments actuals i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Però sobretot conegut abastament com a fundador de les revistes dart Algol (1946) i Dau al Set (1948), projectes paradigmàtics de lavantguarda catalana de postguerra. Des del seu naixement el 1926 fins a la seva tornada de París el 1962, coneixerem les claus de dues etapes biogràfiques consoliden la seva formació i el preparen per a desenvolupar la seva trajectòria professional, un cop retornat a Barcelona. En la primera un jove Arnau Puig autodidacta aconseguirà accedir als llibres essencials del pensament filosòfic de les formes més inverosímils i compartirà les seves inquietuds amb la colla de joves artistes que posteriorment constituiran Dau al set: Tàpies, Brossa, Pons, Cuixart i Tharrats. En la segona etapa marxarà a doctorar-se a la Sorbona i, confrontat a lenrenou polític i cultural de París, consolidarà la seva línia teòrica de pensament que postula que la filosofia sorgeix de la realitat i que els conceptes són resultat de lexperiència viscuda.
La crida a lordre, publicat el 1926, és un dels llibres de poesia crítica i assaig de Jean Cocteau fins ara inèdits en català en una edició completa, malgrat la importància i influència daquest poeta i artista en les avantguardes artístiques catalanes de la primera meitat del segle XX. A Catalunya, lany 1926, el grup promotor de la revista LAmic de les Arts ja començà a donar notícies de linterès de la seva obra. En el número sis de la publicació, Lluís Montanyà escriu un elogiós article sobre el llibre Le Rappel à lordre, manifestant la seva sintonia amb el contingut que defensa lescriptor, envers la nova música francesa. "Cocteau", diu Montanyà, "és levangelista de lavantguardisme francès. Le Rappel à lordre [La crida a lordre], sistema, mètode, crònica i justificació dels extremismes literaris, musicals i artístics, és el llibre de lestètica de Picasso, de Satie, de Pulenc, dApollinaire, de Max Jacob. Amb lorgullosa apologia i lemfàtica exposició duna escola, té tot el valor dun document i, a desgrat del seu autor, lexquisit atractiu duna acrobàcia intel·lectual."
La propuesta del recientemente fallecido Robert Rosenblum inspira esta exposición que presenta más de un centenar de obras sobre papel, de 25 artistas europeos y norteamericanos, desde C. D. Friedrich hasta Mark Rothko o Jackson Pollock.Las obras proceden de 13 museos europeos y 7 norteamericanos, así como de algunas colecciones privadas. Además de la citada NationalGallery de Washington, han prestado fondos para la exposición son el Zentrum Paul Klee de Berna, el Kupferstichkabinett de Dresde, la Tate y el Victoria&Albert Museum de Londres, la Fundación Nolde, el Van Gogh Museum de Amsterdam y el Kröller-Müller Museum de Otterlo, el Kunstmuseum de Winterthur, la National Gallery of Art (Washington), la Yale University Art Gallery, la Gottlieb Foundation, el MoMA, el Metropolitan y el Cooper-Hewitt Museum de Nueva York.
Discurs crític. 25 anys descrits reuneix una selecció darticles escrits per Conxita Oliver i publicats al suplement Cultura del diari Avui, entre el 1982 i el 2007. Shan triat dentre els més de 1.500 apareguts al llarg de tots aquests anys de col·laboracions ininterrompudes sobre crítica, ressenya i comentari dexposicions celebrades majoritàriament a Catalunya. El conjunt sha estructurat intentant mantenir lordre cronològic per tal de presentar un recorregut evolutiu per lart del segle XX. Daquí que els escrits shagin agrupat en cinc àmbits que abracen des de les avantguardes històriques fins a les noves propostes que han nascut durant les darreres dècades. El que el lector té a mans és un recull que té en compte tant la memòria històrica com la mirada present, i que permet resseguir, a grans trets, els artistes oberts i experimentadors que han consolidat un segell propi en el desenvolupament de lart, sobretot, a Catalunya i a lEstat espanyol, però també en relació al panorama internacional.