Ir al contenido
Nascut el 1887 en el si d'una família de l'alta burgesia nord-americana, John Reed va trencar aviat amb el seu entorn i va acabar participant activament en la lluita social del seu temps. I ho va fer amb la seva millor arma: una ploma àgil, veraç, brillant. Reed va assolir un lloc destacat en el periodisme (nord-americà) arran de les seves cròniques de la revolució mexicana, recollides en el seu llibre Mèxic Insurgent. Des de 1914 va seguir el desenvolupament de la guerra a Europa com a corresponsal de la revista Metropolitan i del diari World. Els seus articles, que eren una denúncia del veritable contingut del patriotisme, li van tancar les portes de la gran premsa tan bon punt el govern dels Estats Units es va decantar per l'intervencionisme. L'esclat de la revolució russa pel març del 1917 el va portar fins a la seva darrera fita. Va viatjar a Rússia pels seus propis mitjans només dos mesos abans de la revolució bolxevic. Deu dies que trasbalsaren el món és la narració apassionada, partidària però, fonamentalment, viva d'aquest episodi històric. Reed va morir a Moscou el 17 d'octubre del 1920. Pel que fa a mi, no sé quin ajut puc oferir, encara no ho sé. Només sé que la meva felicitat s'edifica sobre la misèria d'altri, que menjo perquè d'altres passen gana, que vaig vestit quan altres persones caminen quasi nues, les fredes nits d'hivern; i aquest fet m'emmaleeix, torba la meva seguretat, em fa escriure propaganda quan el que jo voldria és jugar. Amb pròleg de Pelai Pagès.
Joan Roís de Corella forma parte, junto a Ausiàs March, Joanot Martorell, sor Isabel de Villena y Bernat Fenollar, del grupo más destacado de autores del floreciente siglo XV valenciano. Su "Prosa profana", muy influida por los clásicos latinos - so
"La libertad... ¿es muy pesada, Claudine? ¿Es difícil de manejar? ¿O será una gran alegría, la jaula abierta, la tierra toda para mí?" La gran Colette sabía que ésta es una pregunta sin respuesta. En la serie de las novelas de Claudine, su personaje más popular y conseguido, eligió narrar con perversidad y gracia los avatares del continuo oscilar entre sometimiento e independencia que imaginaba inherentes a la condición femenina de su tiempo. En 1907, ésta novela fue considerada la más feminista de las obras de su autora. Y lo sigue siendo aun hoy, con ese brillo y ese ritmo deslumbrante tan propio de esta maestra de la escritura francesa del siglo XX.
Inspirada en gran parte en los recuerdos de infancia de George Eliot, El molino del Floss (1860) gira en torno al desigual destino de Tom y Maggie Tulliver. A pesar de la inteligencia natural de Maggie, es Tom, por ser varón, quien recibe educación y en quien el padre y por supuesto la sociedad provinciana de mediados del xix- confía para el futuro del molino. Cuando los niños se acercan a la juventud, la desgracia económica cae sobre la familia, y los hermanos se ven obligados a enfrentarse a las dificultades. A pesar del patetismo progresivo de la novela, un fino humor, altamente crítico, está siempre presente.
Considerada como una de las mejores novelas románticas de la literatura inglesa. La obra relata la historia de Bathsheba Everdene, una mujer libre e independiente que se dedica a la administración de la finca que ha heredado de su tío. Aunque fuerte y decidida, la muchacha no es ajena a los dilemas del amor, que la hacen dudar entre el sargento Troy, un hombre egoísta y mujeriego, William Boldwood, un hacendado serio y elegante, y Gabriel Oak, un desafortunado pastor.
El Heike monogatari es un clásico indiscutible de la literatura japonesa. Metáfora universal de la ambición humana, esta obra épica del siglo XIII narra los tumultuosos acontecimientos sucedidos en el siglo anterior, cuando la influencia de la aristocracia declina en favor de la pujante clase militar y dos importantes clanes samuráis, los Genji (Minamoto) y los Heike (Taira), mantienen una encarnizada lucha por el poder. Heroicos samuráis, damas afligidas, cortesanos intrigantes o fieros bonzos guerreros
el Heike monogatari constituye un caleidoscópico repertorio de personajes desgarradoramente humanos que se ha convertido en una fuente inagotable de temas a la literatura japonesa posterior.
Escrita l'any 1904, El Napoleó de Notting Hill està ambientada al Londres de 1984, una ciutat on la democràcia fa molt que és morta, i on la gent ha perdut la fe en les revolucions. Quan l'Auberon Quin és nomenat rei d'una manera força atzarosa, decideix retornar a Londres els seus dies de glòria, i fa que cada barri reivindiqui el seu passat guarnint els límits fronterers, vestint els seus habitants amb els colors tradicionals i engalanant els carrers amb escuts heràldics. Ningú no se l'escolta, al rei Auberon, o només ho fa una persona, l'Adam Wayne, el jove pèl-roig, l'únic personatge prou foll en aquesta novel·la, o prou lúcid, per creure en les promeses d'un monarca boig.Amb text introductori de David Fernàndez.
Desiderius Erasmus Roterodamus (1466- 1536), known as Erasmus of Rotterdam, or simply Erasmus, was a Dutch Renaissance humanist, Catholic priest, social critic, teacher, and theologian. Erasmus was a classical scholar and wrote in a pure Latin style. Among humanists he enjoyed the sobriquet "Prince of the Humanists", and has been called "the crowning glory of the Christian humanists". Using humanist techniques for working on texts, he prepared important new Latin and Greek editions of the New Testament, which raised questions that would be influential in the Protestant Reformation and Catholic Counter-Reformation. He also wrote On Free Will, The Praise of Folly, Handbook of a Christian Knight, On Civility in Children, Copia: Foundations of the Abundant Style, Julius Exclusus, and many other works.
Un alfaquí tunecino del S. XIII hace un recorrido por el mundo del 'mal amor' o la sexualidad marginal de la sociedad araboislámica de su tiempo. Bujarrones, alcahuetas, sáficas y afeminados componen un vivo fresco literario, único en la literatura á
Suite francesa descriu gairebé en directe l'èxode que van haver de patir molts francesos el juny de 1940. Un èxode que va suposar un desordre tràgic a tota mena de famílies. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d'història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d'una població desfeta. Una novel"la commovedora, intimista i implacable, que posa al descobert l'ànima de cada francès durant l'ocupació, i que fa ressuscitar, amb una ploma brillant i intuïtiva, una part viva de la nostra memòria.
