De las palabras políticas existentes, no cabe duda de que democracia es una de las que más cruelmente se ha abusado. Se la ha utilizado para justificar revolución, contrarrevolución, terror, compromiso y mediocridad. La democracia ha sido tratada como la prostituta de las palabras políticas. Es difícil repensar la democracia o incluso pensar cuál de sus múltiples significados y usos reconsiderar. ¿Es posible rehabilitar una palabra tan corrompida? Este libro adopta la postura de que dicha rehabilitación es tanto posible como necesaria.
Condemna per sedició i malversació. Penes de fins a 13 anys de presó. Inhabilitacions per al mateix període de temps. I un pòsit que limita l'acció política a l'Estat. Aquests són els grans trets de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van promoure el referèndum de la tardor del 2017. El veredicte, redactat per Manuel Marchena i validat per la resta de membres de la sala segona del Suprem, suposa un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. Si la sentència contra l'Estatut va encetar un cicle de mobilitzacions inèdit en la història del país, les 493 pàgines que condemnen els membres del Govern, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell obren una etapa de conseqüencies imprevisibles. El contingut de la sentència de Marchena, redactada durant quatre mesos i sotmesa a tot tipus de pressions, és la crònica d'un veredicte programat per marcar unes noves regles a l'hora de fer política i per enviar un missatge: jugar amb la unitat d'Espanya no és gratuït, tampoc a nivell penal. El tsunami de la sedició arrossega al Palau de la Generalitat i la Moncloa a una nova fase en la qual només hi ha una certesa: el procés no s'ha acabat perquè la sentència no representa, encara, el seu punt i final. Oriol March és cap de Política de NacióDigital. Anteriorment va formar part de l'equip fundacional del diari ARA, on va treballar durant sis anys. És autor de tres llibres: Los entresijos del procés (Catarata, 2018), Per què sí a la independència (Deu i Onze, 2013) i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). Col·labora en diversos mitjans de comunicació, entre els quals TV3 i Catalunya Ràdio.
Els tres assaigs que componen aquest llibre tenen en comú examinar, a partir de casos concrets, el significat profund de conceptes com autonomia, sobirania i independència. Aquests conceptes són molt tergiversats i instrumentalitzats en els debats polítics actuals, tant a Europa com a Amèrica. Els autors estudien situacions del Sud i aprofundeixen en el tema de les relacions dels pobles indígenes amb estats nació. La perspectiva del llibre és netament comparativa, el que permet superar les generalitzacions a partir d'un sol cas que es donen amb freqüència.
A República é, desde moitos puntos de vista, a máis importante obra de Platón. A conversa inicial entre Sócrates e diversos personaxes como o sofista Trasímaco ou os irmáns máis vellos de Platón acaba centrando o tema na natureza e dimensión da xustiza para os humanos. Agora ben, en vista de que a persoa perfectamente xusta é para Platón a perfectamente boa en todos os sentidos, o asunto consiste, a fin de contas, na determinación dos fundamentos e o valor dunha vida boa. Ese núcleo argumental brinda ao autor a ocasión de manifestar a súa posición ante o práctica totalidade das cuestións que podía abranguer un pensador da Grecia clásica: a natureza do ser, a estrutura da mente, o método científico ou a subordinación da orde social e do sistema educativo á natureza do individuo. A República representa, pois, o primeiro gran tratado da filosofía occidental, unha obra profética e eterna, que, concibida varios séculos antes da nosa era, aborda aspectos que aínda hoxe, no terceiro milenio, continúan sendo obxecto de reflexión e debate. A nosa versión galega incorpora os dez libros completos da obra orixinal
De las palabras políticas existentes, no cabe duda de que democracia es una de las que más cruelmente se ha abusado. Se la ha utilizado para justificar revolución, contrarrevolución, terror, compromiso y mediocridad. La democracia ha sido tratada como la prostituta de las palabras políticas. Es difícil repensar la democracia o incluso pensar cuál de sus múltiples significados y usos reconsiderar. ¿Es posible rehabilitar una palabra tan corrompida? Este libro adopta la postura de que dicha rehabilitación es tanto posible como necesaria.
Condemna per sedició i malversació. Penes de fins a 13 anys de presó. Inhabilitacions per al mateix període de temps. I un pòsit que limita l'acció política a l'Estat. Aquests són els grans trets de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van promoure el referèndum de la tardor del 2017. El veredicte, redactat per Manuel Marchena i validat per la resta de membres de la sala segona del Suprem, suposa un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya. Si la sentència contra l'Estatut va encetar un cicle de mobilitzacions inèdit en la història del país, les 493 pàgines que condemnen els membres del Govern, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell obren una etapa de conseqüencies imprevisibles. El contingut de la sentència de Marchena, redactada durant quatre mesos i sotmesa a tot tipus de pressions, és la crònica d'un veredicte programat per marcar unes noves regles a l'hora de fer política i per enviar un missatge: jugar amb la unitat d'Espanya no és gratuït, tampoc a nivell penal. El tsunami de la sedició arrossega al Palau de la Generalitat i la Moncloa a una nova fase en la qual només hi ha una certesa: el procés no s'ha acabat perquè la sentència no representa, encara, el seu punt i final. Oriol March és cap de Política de NacióDigital. Anteriorment va formar part de l'equip fundacional del diari ARA, on va treballar durant sis anys. És autor de tres llibres: Los entresijos del procés (Catarata, 2018), Per què sí a la independència (Deu i Onze, 2013) i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). Col·labora en diversos mitjans de comunicació, entre els quals TV3 i Catalunya Ràdio.
Els tres assaigs que componen aquest llibre tenen en comú examinar, a partir de casos concrets, el significat profund de conceptes com autonomia, sobirania i independència. Aquests conceptes són molt tergiversats i instrumentalitzats en els debats polítics actuals, tant a Europa com a Amèrica. Els autors estudien situacions del Sud i aprofundeixen en el tema de les relacions dels pobles indígenes amb estats nació. La perspectiva del llibre és netament comparativa, el que permet superar les generalitzacions a partir d'un sol cas que es donen amb freqüència.
A República é, desde moitos puntos de vista, a máis importante obra de Platón. A conversa inicial entre Sócrates e diversos personaxes como o sofista Trasímaco ou os irmáns máis vellos de Platón acaba centrando o tema na natureza e dimensión da xustiza para os humanos. Agora ben, en vista de que a persoa perfectamente xusta é para Platón a perfectamente boa en todos os sentidos, o asunto consiste, a fin de contas, na determinación dos fundamentos e o valor dunha vida boa. Ese núcleo argumental brinda ao autor a ocasión de manifestar a súa posición ante o práctica totalidade das cuestións que podía abranguer un pensador da Grecia clásica: a natureza do ser, a estrutura da mente, o método científico ou a subordinación da orde social e do sistema educativo á natureza do individuo. A República representa, pois, o primeiro gran tratado da filosofía occidental, unha obra profética e eterna, que, concibida varios séculos antes da nosa era, aborda aspectos que aínda hoxe, no terceiro milenio, continúan sendo obxecto de reflexión e debate. A nosa versión galega incorpora os dez libros completos da obra orixinal
