La construcción y consolidación de la democracia en los países latinoamericanos del Sur, ¿puede lograrse si se persiste en los estilos clásicos de hacer política que caracterizaron al pasado, o se requiere de innovaciones profundas, adecuadas a las nuevas circunstancias? Las experiencias dictatoriales de las últimas tres décadas, ¿no fuerzan a replantear las relaciones entre ética y política? ¿Se puede pensar que las fundamentaciones clásicas de la acción política no sirven para enfrentar los desafíos presentes, y que los tiempos exigen nuevas ideas sobre cómo actuar racionalmente en política? Estas son las interrogantes centrales que se exploran en el presente libro, y que el autor procura responder.
Recull les ponències de la sessió internacional de treball titulada "Política ex terior comparada dels ens subestatals", celebrada el 22 d'abril de 2009 al Parla ment de Catalunya, amb la participació de diversos experts mundials en federalis me i autogovern. Debats i reflexions al voltant de les experiències del Quebec,F landes, Escòcia, del federalisme als EUA, a Alemanya i a Suïssa. Una eina útil per a estudiosos i investigadors en aquesta matèria i una contribució al debat s obre el paper dels ens subestatals en unes relacions internacionals contemporàni es marcades per la més gran interdependència dels actors i les múltiples dimensi ons del procés de globalització mundial. Obra editada per Ferran Requejo, profes sor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
Conferència pronunciada pel President de la Generalitat al Col·legi Oficial de M etges de Barcelona, el 6 de juliol de 1999, en la qual assenyala les persones co m a fi últim de totes les acciones polítiques i destaca que el progrés material ha de repercutir en el benestar dels ciutadans.
Catalunya viu un moment crític, amb una esquerra en crisi i un independentisme incapaç de plantejar estratègies de futur.Hi ha alternatives? Catalunya viu un moment crític, amb una esquerra en crisi i un independentisme noquejat per la repressió i incapaç de plantejar estratègies de futur. El país continua sense afrontar els grans reptes globals: la crisi econòmica, les desigualtats, els problemes d'accés a l'habitatge o el canvi climàtic, però hi ha alternatives? Què pot aportar la mirada del periodisme crític en aquest moment d'atzucac? Els periodistes Roger Palà i Sergi Picazo, impulsors del digital Crític, porten anys analitzant la realitat política i social catalana. La seva aposta per desbloquejar la situació és la teoria dels ponts: un punt de trobada més enllà de l'independentisme entre les esquerres partidàries del dret a l'autodeterminació, per bastir un espai polític transformador que sigui l'alternativa a un tancament per dalt del règim del 78 i, alhora, un antídot contra els riscos d'una nova dreta independentista que s'emmiralli en els projectes de Trump o Salvini.
La nueva Europa, a partir de la aplicación del Acta Unica Europea, constituye el espacio y marco obligados en que habrán de moverse todas las actuaciones políticas, económicas, sociales y culturales, es decir, la vida de Euskadi. ¿Cuáles son estos retos de la nueva Comunidad, cuáles sus posibles soluciones y cuáles, sobre todo, las obligaciones y consecuencias que todo ello va a imponer a nuestro País, el Estado Español y la Comunidad Autónoma Vasca?
Roitman logra varias aportaciones entre las que destacan: 1]la redefinición crítica del concepto de democracia a partir de la historia de su práctica, que como praxis, implica sus relaciones o la falta lamentable de relaciones con el famoso mandar obedeciendo; 2]el vínculo de la democracia con la gobernabilidad y con las transformaciones necesarias para la democracia, para hacer efectivos: el pluralismo, la seguridad, el control y las autonomías; 3] la del control y ejercicio del poder con valor ético; 4] la de las contradicciones inevitables, necesarias, sistémicas, entre democracia y capitalismo. 5] en vínculo consustancial entre democracia y socialismo con una aclaración política fundamental: sin participación y sin control político sobre la élite dirigente sin valores éticos, trastocados los valores del socialismo, se ponen las bases para el surgimiento de la corrupción, el favoritismo y las actitudes represivas que determinan la muerte del socialismo y la democracia. Pablo González Casanova
Recull les ponències de la sessió internacional de treball titulada "Política ex terior comparada dels ens subestatals", celebrada el 22 d'abril de 2009 al Parla ment de Catalunya, amb la participació de diversos experts mundials en federalis me i autogovern. Debats i reflexions al voltant de les experiències del Quebec, Flandes, Escòcia, del federalisme als EUA, a Alemanya i a Suïssa. Una eina útilp er a estudiosos i investigadors en aquesta matèria i una contribució al debat so bre el paper dels ens subestatals en unes relacions internacionals contemporànie s marcades per la més gran interdependència dels actors i les múltiples dimensio ns del procés de globalització mundial. Obra editada per Ferran Requejo, profess or de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
La construcción y consolidación de la democracia en los países latinoamericanos del Sur, ¿puede lograrse si se persiste en los estilos clásicos de hacer política que caracterizaron al pasado, o se requiere de innovaciones profundas, adecuadas a las nuevas circunstancias? Las experiencias dictatoriales de las últimas tres décadas, ¿no fuerzan a replantear las relaciones entre ética y política? ¿Se puede pensar que las fundamentaciones clásicas de la acción política no sirven para enfrentar los desafíos presentes, y que los tiempos exigen nuevas ideas sobre cómo actuar racionalmente en política? Estas son las interrogantes centrales que se exploran en el presente libro, y que el autor procura responder.
Recull les ponències de la sessió internacional de treball titulada "Política ex terior comparada dels ens subestatals", celebrada el 22 d'abril de 2009 al Parla ment de Catalunya, amb la participació de diversos experts mundials en federalis me i autogovern. Debats i reflexions al voltant de les experiències del Quebec,F landes, Escòcia, del federalisme als EUA, a Alemanya i a Suïssa. Una eina útil per a estudiosos i investigadors en aquesta matèria i una contribució al debat s obre el paper dels ens subestatals en unes relacions internacionals contemporàni es marcades per la més gran interdependència dels actors i les múltiples dimensi ons del procés de globalització mundial. Obra editada per Ferran Requejo, profes sor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
Conferència pronunciada pel President de la Generalitat al Col·legi Oficial de M etges de Barcelona, el 6 de juliol de 1999, en la qual assenyala les persones co m a fi últim de totes les acciones polítiques i destaca que el progrés material ha de repercutir en el benestar dels ciutadans.
Catalunya viu un moment crític, amb una esquerra en crisi i un independentisme incapaç de plantejar estratègies de futur.Hi ha alternatives? Catalunya viu un moment crític, amb una esquerra en crisi i un independentisme noquejat per la repressió i incapaç de plantejar estratègies de futur. El país continua sense afrontar els grans reptes globals: la crisi econòmica, les desigualtats, els problemes d'accés a l'habitatge o el canvi climàtic, però hi ha alternatives? Què pot aportar la mirada del periodisme crític en aquest moment d'atzucac? Els periodistes Roger Palà i Sergi Picazo, impulsors del digital Crític, porten anys analitzant la realitat política i social catalana. La seva aposta per desbloquejar la situació és la teoria dels ponts: un punt de trobada més enllà de l'independentisme entre les esquerres partidàries del dret a l'autodeterminació, per bastir un espai polític transformador que sigui l'alternativa a un tancament per dalt del règim del 78 i, alhora, un antídot contra els riscos d'una nova dreta independentista que s'emmiralli en els projectes de Trump o Salvini.
La nueva Europa, a partir de la aplicación del Acta Unica Europea, constituye el espacio y marco obligados en que habrán de moverse todas las actuaciones políticas, económicas, sociales y culturales, es decir, la vida de Euskadi. ¿Cuáles son estos retos de la nueva Comunidad, cuáles sus posibles soluciones y cuáles, sobre todo, las obligaciones y consecuencias que todo ello va a imponer a nuestro País, el Estado Español y la Comunidad Autónoma Vasca?
Roitman logra varias aportaciones entre las que destacan: 1]la redefinición crítica del concepto de democracia a partir de la historia de su práctica, que como praxis, implica sus relaciones o la falta lamentable de relaciones con el famoso mandar obedeciendo; 2]el vínculo de la democracia con la gobernabilidad y con las transformaciones necesarias para la democracia, para hacer efectivos: el pluralismo, la seguridad, el control y las autonomías; 3] la del control y ejercicio del poder con valor ético; 4] la de las contradicciones inevitables, necesarias, sistémicas, entre democracia y capitalismo. 5] en vínculo consustancial entre democracia y socialismo con una aclaración política fundamental: sin participación y sin control político sobre la élite dirigente sin valores éticos, trastocados los valores del socialismo, se ponen las bases para el surgimiento de la corrupción, el favoritismo y las actitudes represivas que determinan la muerte del socialismo y la democracia. Pablo González Casanova
Recull les ponències de la sessió internacional de treball titulada "Política ex terior comparada dels ens subestatals", celebrada el 22 d'abril de 2009 al Parla ment de Catalunya, amb la participació de diversos experts mundials en federalis me i autogovern. Debats i reflexions al voltant de les experiències del Quebec, Flandes, Escòcia, del federalisme als EUA, a Alemanya i a Suïssa. Una eina útilp er a estudiosos i investigadors en aquesta matèria i una contribució al debat so bre el paper dels ens subestatals en unes relacions internacionals contemporànie s marcades per la més gran interdependència dels actors i les múltiples dimensio ns del procés de globalització mundial. Obra editada per Ferran Requejo, profess or de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
