Es uno de los escultores más activos en la etapa posterior a la Guerra Civil, participando activamente en la restauración de imágenes religiosas dañadas porel conflicto del 1936. Sus obras extienden por numerosos pueblos andaluces, extremeños, castellanos y vascos, siguiendo las líneas de los grandes maestros del Siglo de Oro de la imaginería sevillana. Cultivó también la pintura, la talla de retablos, el diseño de pasos procesionales, la pintura mural para decoración de capillas, etc.]
Leandre Cristòfol, nascut a Os de Balaguer lany 1908, fou escultor surrealista a lentorn de la revista ART, que va mobilitzar durant els anys trenta la ciutat de Lleida, conjuntament amb Viola, Lamolla i Crous. Logicofobista després, a la Barcelona del 1936, va defensar postulats poètics i lírics, al costat de la segona generació davantguardistes com Remei Varo o Esteve Francès. Va conèixer i tractar Benjamin Péret, i fou a través dell que va participar a les mostres internacionals del surrealisme a parís i Tòquio, els anys 1936 i 1937. El seu exili posterior fou interior. Reclòs a Lleida, va evitar una pràctica experimental sota la pressió política, fins que als anys cinquanta, connectat novament amb Sebastià Gasch i Joan Prats, va reiniciar la seva escultura fràgil i objectual, íntima i astral, que va començar a mostrar als Salons dOctubre a Barcelona, fins que a finals dels anys setanta va crear la seva darrera sèrie Alfa-Omega-Alfa, que resumia la seva visió cosmològica de lhome i la creativitat.
Es uno de los escultores más activos en la etapa posterior a la Guerra Civil, participando activamente en la restauración de imágenes religiosas dañadas porel conflicto del 1936. Sus obras extienden por numerosos pueblos andaluces, extremeños, castellanos y vascos, siguiendo las líneas de los grandes maestros del Siglo de Oro de la imaginería sevillana. Cultivó también la pintura, la talla de retablos, el diseño de pasos procesionales, la pintura mural para decoración de capillas, etc.]
Leandre Cristòfol, nascut a Os de Balaguer lany 1908, fou escultor surrealista a lentorn de la revista ART, que va mobilitzar durant els anys trenta la ciutat de Lleida, conjuntament amb Viola, Lamolla i Crous. Logicofobista després, a la Barcelona del 1936, va defensar postulats poètics i lírics, al costat de la segona generació davantguardistes com Remei Varo o Esteve Francès. Va conèixer i tractar Benjamin Péret, i fou a través dell que va participar a les mostres internacionals del surrealisme a parís i Tòquio, els anys 1936 i 1937. El seu exili posterior fou interior. Reclòs a Lleida, va evitar una pràctica experimental sota la pressió política, fins que als anys cinquanta, connectat novament amb Sebastià Gasch i Joan Prats, va reiniciar la seva escultura fràgil i objectual, íntima i astral, que va començar a mostrar als Salons dOctubre a Barcelona, fins que a finals dels anys setanta va crear la seva darrera sèrie Alfa-Omega-Alfa, que resumia la seva visió cosmològica de lhome i la creativitat.