Edificios religiosos



GAUDÍ’R DE LA NATURA I DE LA SAGRADA FAMILIA (CUSSÓ ANGLÈS, JORDI)
Els dos objectius principals d’aquest llibre són, d’una banda, donar a conèixer les arrels de l’arquitectura orgànica emprada per Gaudí en les seves obres, i de l’altra, engrescar els lectors a fer un retrocés en el temps i esforçar-se a llegir aquest gran llibre que és la natura, com deia ell, buscant la geometria existent en els regnes animal, mineral i vegetal, o sigui, veure la natura amb els ulls de Gaudí.

_LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE LA CERDANYA (VENTOSA SERRA, _ENRIC)
Fa més de vuit-cents anys que es construí la majoria de les esglésies de la Cerdanya. Algunes d’elles són gairebé mil·lenàries. Es tracta, sens dubte, de les edificacions més antigues d’aquestes terres, la major part de les quals, més o menys ben conservades, han arribat fins a nosaltres. Són esglésies petites i senzilles, que constitueixen un conjunt bastant homogeni però variat al mateix temps. Les reduïdes dimensions d’aquests temples i l’austeritat que els caracteritza es corresponen amb les necessitats i possibilitats de les poblacions que els varen edificar, aleshores petites i pobres també. Algunes esglésies, però, destaquen per la seva grandària, per una certa sumptuositat de la portalada o l’ornamentació de l’absis i façanes laterals.

GUIA BREU. MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA (SANS TRAVÉ, JOSEP MARIA)
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s?originà en una comunitat d?anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s?integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l?ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L?obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l?actualitat, sense descurar l?evolució de la comunitat de religioses que l?habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

HASTA UNA RUINA PUEDE SER UNA ESPERANZA . MONASTERIO DE SANTA MARÍA LA REAL DE AGUILAR DE CAMPOO (PÉREZ GONZÁLEZ, JOSÉ MARÍA)
Peridis, que durante su niñez jugaba entre los muros del «convento caído» de Aguilar de Campoo, nos relata y documenta en este ameno e instructivo libro una apasionante aventura comenzada hace cuarenta años. Junto a sus convecinos de la Asociación de Amigos del Monasterio de Santa María la Real, logró que aquella gloriosa ruina se convirtiera en esperanza, y la esperanza en un centro de educación, un foco de cultura y un modelo de desarrollo. ¿Cómo no íbamos a dedicar nuestras mejores energías a recomponer sus miembros mutilados, a restañar sus heridas y a proporcionarle una nueva juventud para que disfrutara con nosotros de la música, la poesía y el teatro? Aquel «convento caído» nos enseñó a «hacer aprendiendo y a aprender haciendo», y durante su recuperación nos mostró un camino seguro y ameno para el conocimiento, la defensa, la promoción y el disfrute del románico y, por extensión, de todo nuestro patrimonio. De un modo profético, y a pesar del lamentable estado en que se encontraba el monasterio cuando lo visitó hacia 1920, el gran viajero Miguel de Unamuno sentenció: «Hasta una ruina puede ser una esperanza».

EL ANTIGUO PALACIO EPISCOPAL DE CÓRDOBA . TRANSFORMACIONES DE USOS Y ESPACIOS (VELASCO GARCÍA, ROCÍO)
La arquitectura y el uso de los espacios del Palacio Episcopal de Córdoba se han visto transformados con el paso de los siglos. La zona noble del edificio donde se disponían las oficinas de la Curia diocesana y la residencia del obispo, fue ocupa hasta el 2006 por el Museo Diocesano de Córdoba. Mientras que la zona de servicio, con un gran jardín y cuadra, se encuentra actualmente ocupada por la Biblioteca Pública del Estado, donde se queda integrada la emblemática escalera de Verdiguier del silgo XVIII.