Ir al contenidoEdad de interés: a partir de 14 años
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...
El coche fue alcanzando más velocidad y empezó una aventura que jamás pensé que viviría a mis quince años. Cuando vas a cien kilómetros por hora dentro de un coche, sientes que lo que se mueve es el mundo de ahí fuera y no tú. Pero, cuando vas a ciento veinte y no llevas cristales porque alguien ha reventado de un disparo las dos lunetas, te sientes como si te hubieras lanzado en paracaídas desde la estratosfera sin botellas de oxígeno. No es vértigo, ni mareo, ni pánico, ni dolor, es todo eso a la vez multiplicado por mil. No sabría decirte la velocidad a la que íbamos, pero te aseguro que me pareció que estábamos a punto de superar la barrera del sonido. El aire atravesaba el vehículo como un huracán. Por un momento temí que la fuerza del vendaval me levantara del asiento y me lanzara por el hueco de la luna trasera. «Acuérdate, cuando se huye, no hay que mirar atrás», me había dicho Héctor.
Un desastre climàtic obliga els habitants de Barcelona a confinar-se dins d'Hebrònia, recinte artificial dominat per la Societat Perfecta. La Carla, que no va conèixer el món anterior, troba un llibre amb històries de Txèkhov i es pregunta com seria la vida aleshores. Amb l'ajuda dels seus amics lluitarà per recuperar la dignitat i la llibertat perdudes.