Ir al contenido
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de celebracions festives d'una riquesa inqüestionable. A Sant Cugat del Vallès, el món associatiu és el principal actiu que genera i manté viu el veritable sentit de la festa. L'aplec de Sant Medir i el ball del Paga-li, Joan, són dues de les tradicions més arrelades del cicle anyal que formen part del nostre patrimoni etnogràfic i que mereixen ser conservades, difoses i protegides per tal de mantenir alhora la nostra identitat. Les nostres celebracions festives han de servir, també, per integrar diferents cultures en diàleg permanent, perquè tothom s'hi senti identificat. Aquesta és una manera d'entendre el diàleg, la llibertat i el respecte pels altres. En aquest clima de concòrdia, ben segur que ni la banalització ni la uniformització ni la globalització de la festa hi tenen cabuda. La festa és un element de cohesió social imprescindible i necessari en totes les societats civilitzades que ens fa més conscients de la nostra memòria col·lectiva. La festa ha de ser allò que els homes i les dones del nostre poble volen que sigui. Aquest llibre inclou els resums de cadascuna de les tradicions del cicle festiu traduïts al castellà, el francès, l'anglès, l'alemany i el japonès. També hi trobareu un recull de propostes pedagògiques adreçades a mestres i alumnes, amb la intenció de donar a conèixer i experimentar la riquesa del patrimoni santcugatenc.
Per fer de pagès era imprescindible contemplar la natura, i conseqüentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular és molt fèrtil i per això sarribat a censar aquest recull. La globalització estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera és la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als núvols, boires i vents de la Segarra, després dhaver fet la mateixa recerca també a daltres comarques catalanes.
