Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 1955) va dedicar bona part de la seua vida a lestudi i la recopilació de folklore. A pesar dels seus mèrits en aquest camp, la història del folklore -i, en conseqüència, la història en general-, no se lha tinguda prou en compte. Cal recuperar el seu nom de loblit i del silenci. Cal començar a recuperar-ne la memòria. I preservar-la. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista presenta per primera vegada junta, transcrivint-la, editant-la, ordenant-la i estudiant-la, una part menuda de la rondallística que ella va recollir: vint-iun textos en forma de petit rondallari ordenats i catalogats segons el sistema internacional dAarne/Thompon/Uther. Per a una lectura còmoda de lobra, els textos -sense interrupcions- es presenten separats del seu estudi i catalogació. El conjunt ve precedit per la presentació de la figura daquesta interessantíssima dona en el seu context històric i familiar, la seua formació i la seua trajectòria professional. Amb aquest volum sallarga la nòmina coneguda de folkloristes catalanes i es fa gran el gros de la narrativa oral dels Països Catalans publicada.
Ésta es una de las obras más sobresalientes de Gustavo García-Herrera. De su mano, el lector puede recorrer y recordar los entrañables barrios del Perchel, la Trinidad, sus gentes y sus costumbres, que tan bien conocía el prestigioso doctor malagueño.
Análisis filológico y paremiológico de diversas expresiones oídas en tierras riojanas, y un poco más allá, desarrollando una prosa jugosa, buscando la complicidad del lector. El libro es ilustrado por SATURIO ALONSO (1954), escultor con un historial de diseño gráfico y pintura que reside en Irlanda desde los años ochenta. Durante su etapa profesional en España, fue un componente del colectivo El Cubri.
Este libro es un excelente trabajo de investigación y didáctica para la enseñanza de esta materia fundamental dentro de la denominada cultura andaluza. Esta realidad manifiesta e irrenunciable en nuestro país, aparece recogida, de hecho plenamente en los
Hi havia un temps en què el carrer era dels xiquets. Els podies veure jugar als quatre cantons, a acaçar-se, a amagar-se, a les boles, a la corda, a les xapes, al sambori, a la trompa... Un temps en què els grans també jugaven a les birles, al canut, a l'escampilla... I en què els joguets no es compraven a les tendes, sinó que te'ls fabricaves tu mateix. Hi vols aprendre a jugar? T'agradaria saber fabricar instruments musicals amb canya, convertir joncs en mobles i embarcacions, volar molinets o milotxes? A què juguem és una classificació amena i entretinguda dels nostres jocs tradicionals, la història i les regles. Un llibre útil per a pares i mestres, per a tots aquells que han crescut però no han oblidat que un dia, van ser menuts. Un llibre no sols per a ser llegir, sinó per a ser jugat en companyia dels més joves. Com diu l'autor: "Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans".
Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 1955) va dedicar bona part de la seua vida a lestudi i la recopilació de folklore. A pesar dels seus mèrits en aquest camp, la història del folklore -i, en conseqüència, la història en general-, no se lha tinguda prou en compte. Cal recuperar el seu nom de loblit i del silenci. Cal començar a recuperar-ne la memòria. I preservar-la. Adelaida Ferré i Gomis, folklorista presenta per primera vegada junta, transcrivint-la, editant-la, ordenant-la i estudiant-la, una part menuda de la rondallística que ella va recollir: vint-iun textos en forma de petit rondallari ordenats i catalogats segons el sistema internacional dAarne/Thompon/Uther. Per a una lectura còmoda de lobra, els textos -sense interrupcions- es presenten separats del seu estudi i catalogació. El conjunt ve precedit per la presentació de la figura daquesta interessantíssima dona en el seu context històric i familiar, la seua formació i la seua trajectòria professional. Amb aquest volum sallarga la nòmina coneguda de folkloristes catalanes i es fa gran el gros de la narrativa oral dels Països Catalans publicada.
Ésta es una de las obras más sobresalientes de Gustavo García-Herrera. De su mano, el lector puede recorrer y recordar los entrañables barrios del Perchel, la Trinidad, sus gentes y sus costumbres, que tan bien conocía el prestigioso doctor malagueño.
Análisis filológico y paremiológico de diversas expresiones oídas en tierras riojanas, y un poco más allá, desarrollando una prosa jugosa, buscando la complicidad del lector. El libro es ilustrado por SATURIO ALONSO (1954), escultor con un historial de diseño gráfico y pintura que reside en Irlanda desde los años ochenta. Durante su etapa profesional en España, fue un componente del colectivo El Cubri.
Este libro es un excelente trabajo de investigación y didáctica para la enseñanza de esta materia fundamental dentro de la denominada cultura andaluza. Esta realidad manifiesta e irrenunciable en nuestro país, aparece recogida, de hecho plenamente en los
Hi havia un temps en què el carrer era dels xiquets. Els podies veure jugar als quatre cantons, a acaçar-se, a amagar-se, a les boles, a la corda, a les xapes, al sambori, a la trompa... Un temps en què els grans també jugaven a les birles, al canut, a l'escampilla... I en què els joguets no es compraven a les tendes, sinó que te'ls fabricaves tu mateix. Hi vols aprendre a jugar? T'agradaria saber fabricar instruments musicals amb canya, convertir joncs en mobles i embarcacions, volar molinets o milotxes? A què juguem és una classificació amena i entretinguda dels nostres jocs tradicionals, la història i les regles. Un llibre útil per a pares i mestres, per a tots aquells que han crescut però no han oblidat que un dia, van ser menuts. Un llibre no sols per a ser llegir, sinó per a ser jugat en companyia dels més joves. Com diu l'autor: "Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans".