Aquest llibre conté exercicis i repertoris de gralla adreçats a alumnes que tene n un primer contacte amb l'instrument. Cal que en aquests primers contactes rebi n un ensenyament adequat que els ajudi a emprar bé aquests materials, a conèixer el món de la gralla en la seva globalitat i a estimular-los en l'expressió pers onal amb l'instrument.
"Paciencia y barajar", escribió Cervantes. Con la paciencia del investigador y la mano del escritor Gonzalo Santonja acredita en este libro, continuación y ahondamiento en los temas tratados en Luces sobre una época oscura (León, Everest, 2010), que los ganaderos de bravo y el Arte de Torear ya formaban parte de la vida cotidiana en Hispania desde fechas remotas. El toreo es, por lo tanto, uno de nuestros elementos constitutivos y el autor explica por qué es una evidencia cuando hablamos de los toros como Bien de Interés Cultural. "Por los albores del toreo a pie" ratifica lo que [...] decía Federico García Lorca: "los toros es la fiesta más culta que hay en el mundo". Alfonso Fernández Mañueco Alcalde de Salamanca
Joan Viladot i Puig (Agramunt, 1886-1973). Farmacèutic de professió, però com a bon lletraferit noucentista, mostrà un gran interès per preservar la vitalitat i riquesa de la llengua catalana; així com la història i els costums del seu poble, cosa que quedà ben palesa tant en els dos llibres que publicà, Rossegons de sarró (1932) i De l'Agramunt pretèrit (1961), com en alguns escrits inèdits.
Els primers castellers ens descobreix la primera família castellera de Catalunya, els Batet, de Valls. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxanetas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. El seu fill, Josep Batet Llobera, àlies el Casteller (1793-1871), de perfil liberal, fou el primer cap de colla dels castells vallencs i fundador de la Colla de Menestrals l'any 1813, una colla castellera especialitzada a construir castells humans el més alts possibles, tot prescindint de la dansa del Ball de Valencians, castells o sostres de gent, etc., modificant unes estructures fetes amb pilars de persones. L'altre fill, Salvador Batet Llobera, l'hereu, de perfil conservador, seria fundador d'una altra colla castellera, la Colla de Pagesos, entre els anys 1814-1815. El llibre també ens apropa a les primers actuacions castelleres i a les primeres colles, i a les circumstàncies polítiques de l'època, la lluita ideològica entre liberals i conservadors, que va transcendir al món dels castells humans.
Aquest llibre conté exercicis i repertoris de gralla adreçats a alumnes que tene n un primer contacte amb l'instrument. Cal que en aquests primers contactes rebi n un ensenyament adequat que els ajudi a emprar bé aquests materials, a conèixer el món de la gralla en la seva globalitat i a estimular-los en l'expressió pers onal amb l'instrument.
"Paciencia y barajar", escribió Cervantes. Con la paciencia del investigador y la mano del escritor Gonzalo Santonja acredita en este libro, continuación y ahondamiento en los temas tratados en Luces sobre una época oscura (León, Everest, 2010), que los ganaderos de bravo y el Arte de Torear ya formaban parte de la vida cotidiana en Hispania desde fechas remotas. El toreo es, por lo tanto, uno de nuestros elementos constitutivos y el autor explica por qué es una evidencia cuando hablamos de los toros como Bien de Interés Cultural. "Por los albores del toreo a pie" ratifica lo que [...] decía Federico García Lorca: "los toros es la fiesta más culta que hay en el mundo". Alfonso Fernández Mañueco Alcalde de Salamanca
Joan Viladot i Puig (Agramunt, 1886-1973). Farmacèutic de professió, però com a bon lletraferit noucentista, mostrà un gran interès per preservar la vitalitat i riquesa de la llengua catalana; així com la història i els costums del seu poble, cosa que quedà ben palesa tant en els dos llibres que publicà, Rossegons de sarró (1932) i De l'Agramunt pretèrit (1961), com en alguns escrits inèdits.
Els primers castellers ens descobreix la primera família castellera de Catalunya, els Batet, de Valls. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxanetas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. El seu fill, Josep Batet Llobera, àlies el Casteller (1793-1871), de perfil liberal, fou el primer cap de colla dels castells vallencs i fundador de la Colla de Menestrals l'any 1813, una colla castellera especialitzada a construir castells humans el més alts possibles, tot prescindint de la dansa del Ball de Valencians, castells o sostres de gent, etc., modificant unes estructures fetes amb pilars de persones. L'altre fill, Salvador Batet Llobera, l'hereu, de perfil conservador, seria fundador d'una altra colla castellera, la Colla de Pagesos, entre els anys 1814-1815. El llibre també ens apropa a les primers actuacions castelleres i a les primeres colles, i a les circumstàncies polítiques de l'època, la lluita ideològica entre liberals i conservadors, que va transcendir al món dels castells humans.
