Cultura popular



FICHADOS . UNA HISTORIA DEL SIGLO XX EN 366 FOTOS POLICIALES (PAPI, GIACOMO)
De frente. De perfil. A veces tres cuartos. Martin Luther King detenido por resistencia a la autoridad; Frank Sinatra, por "seducción de mujer casada"; Bill Gates, por conducir sin carnet; Sid Vicius, por asesinato. Giacomo Papi ha reunido en Fichados una asombrosa galería de rostros convertidos en "alegoría de la culpa". Al lector corresponde dictaminar, a la vista de su ficha, sobre las causas de la culpabilidad.

L’ORIGEN DELS CASTELLS. ANÀLISI TÈCNICA I HISTÒRICA . OBRA GUANYADORA DEL III PREMI «L’ESPERIDIÓ» D’ASSAIG SOBRE EL FET CASTELLER (BOFARULL SOLÉ, JOAN)
L'origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n'ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre'l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions. Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d'una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l'origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l'altra, l'anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.

LA CULTURA POPULAR EN LOS PROCESOS DE TRANSFORMACIÓN SOCIAL . ACTAS DEL VI CONGRESO INTERNACIONAL DE SELICUP
Las presentes actas recogen buena parte de las comunicaciones académicas presentadas en el VI Congreso Internacional de la Sociedad Española de Estudios Literarios de la Cultura Popular (SELICUP), organizado por la Universidad de Oviedo y celebrado en la sede de Laboral Ciudad de la Cultura, Facultad de Comercio, Turismo y Ciencias Sociales Jovellanos de Gijón, durante los días 15, 16 y 17 de octubre de 2014. Bajo el título “La Cultura Popular en los Procesos de Transformación Social” el encuentro, además de dar continuidad a la labor previa por parte de SELICUP, pretendía generar un espacio de debate sobre las nuevas realidades de la(s) cultura(s) popular(es). En circunstancias de crisis, las economías contraen tanto la producción como la autonomía de los campos artísticos, lo que se traduce en cambios socio-económicos estructurales dentro de la cultura popular. El VI Congreso Internacional de SELICUP tuvo como objetivo analizar cómo las manifestaciones culturales reflejan, en cada una de sus prácticas, la transformación que sufren los sujetos en proceso que forman parte, bien como agentes pasivos o activos, de la dinámica socioeconómica en conflicto. En este sentido, a través de conferencias plenarias, comunicaciones, mesas redondas y pósteres, se exploraron cuestiones como la plasmación de los procesos de cambio social en los distintos repertorios de cultura popular (literatura, cine, música, televisión, etc.) y en diferentes periodos, las implicaciones identitarias que conllevan estas dinámicas de transformación social (nación, raza, género, etc.), la evolución del mercado de la cultura popular (glocalización, Internet, modelos de negocio, etc.), así como las herramientas a utilizar para tratar estos aspectos en el ámbito educativo.

CANÇONER DELS DARRERS DIES . ARTÀ (CABRER FITO, JAUME)
El cançoner dels darrers dies és la història d’una ximbombada alpoble d’Artà i supòs que a qualsevol poble de Mallorca on encara es manté viva la tradició de celebrar el carnestoltes. La gent abans cantava més que ara i qualsevol motiu de festa, de treball, d’esplai, de preocupació, de descans... era motiu per fer una cançó. D’això, ens en queden moltes mostres a qualsevol cançoner dels esmentats en múltiples bibliografies musicals. Però aquest cançoner té una cosa especial: no és un aplec de tonades recollides de gent gran que les recorda de la seva infància, sinó un conjunt de les cançons que es canten avui. Veureu que n’hi ha que no són pròpies dels darrers dies i, per tant, hauria pogut suprimir-les, com també les poesies recitades per algun cantaire. Però això no era la meva finalitat, perquè vull que aquest sigui un cançoner viu que reflecteixi allò que és una ximbombada. La meva quimera és que la gent torni a cantar com antany i sàpiga improvisar cançons segons l’actualitat i l’oportunitat.