Traducido y publicado en 1966 por el arabista Ambrosio Huici Miranda, este manuscrito anónimo sobre cocina hispano-magrebí redactado en el siglo XIII y fechado por su amanuense en la mañana del sábado 13 de ramadán del año de la Hégira (14 de febrero de 1604 de nuestra era) reúne más de quinientas recetas culinarias de diverso origen y naturaleza, muchas de las cuales perviven, de una manera u otra, en la actual gastronomía española, además de jarabes, preparados medicinales y numerosos consejos alimenticios, higiénicos, sobre utensilios y de servicio de mesa, entre otros. «Este centón culinario escribe Huici Miranda se escribe, según todas las apariencias, antes de que se perdiese al-Andalus para el poder almohade y de que cayesen Córdoba y Sevilla en manos de Fernando III.» El lector actual disfrutará descubriendo históricas recetas de la gastronomía andalusí a veces sorprendentes por la combinación de sus gustos, la peculiaridad de su confección o la riqueza de sus ingredientes.
En aquest llibre hi trobareu les formes de vida dels pastors i els plats que cuinaven i menjaven, explicats pas a pas. La cuina dels pastors estava adaptada al medi, on es movien amb el ramat, i era daprofitament. Els aliments principals que portaven al sarró eren el vi, el pa, la cansalada, el fuet, la llonganissa i el formatge. Tots ells ingredients de llarga durada. Quan sestaven a la barraca solien cuinar sopes, escudelles i guisats amb patates, llegums, arròs, fideus i algun tros de carn. I quan feien transhumància anaven a menjar a les masies i als hostals que es trobaven al llarg dels camins. Aquest llibre us ofereix més de quaranta receptes daquesta cuina pràctica, senzilla, però gustosa. Des del simple esmorzar fet a peu de camí, fins al guisat més elaborat de les fondes o les mestresses de pagès. Lautor coneix de primera mà aquest món, ja que en la masia de la seva infància havia conviscut amb pastors.
El corazón de la cultura y la gastronomía de un país se encuentra en sus calles, entre los vendedores de tacos y los puestos de fideos, el aroma a humo de leña y el bullicio de los transeúntes. Un libro con? 100 recetas auténticas con instrucciones claras y sencillas Glosario de ingredientes exóticos con alternativas fáciles de encontrar Información de cada plato: los mejores lugares donde encontrarlo durante el viaje Autores especializados de todo el mundo, con una introducción de Tom Parker Bowles
Aquest llibre és el primer en què, de forma explícita, es reivindica la cuina de les dones de pagès, sovint acompanyades per altres col·lectius del món rural, com els caçadors, els pastors, els carboners, els bosquetans i els hortolans. Les receptes són plats amb gust de terra perquè surten de la terra, i sovint de les necessitats del treball, amb tot el sabor duna cuina a vegades ancestral i sempre apassionant. Al món pagès, la vida sempre girava a lentorn de la cuina, on permanentment, hivern i estiu, hi havia encès el foc a terra, que servia per escalfar-se o bé cuinar i prendren el caliu per posar als fogons encastats. Es menjava a la gran taula de fusta, amb el seu calaix per al pa i el porró sempre a punt per als de la casa i els passavolants, com a signe dhospitalitat.
Aquest llibre segueix les confitures des dels seus orígens, passant duna cultura a laltra fins a arribar-nos a limaginatiu recurs per aprofitar els excedents de les collites. Són les dones de pagès les que, amb la senzilla elaboració de tota mena de conserves, han preservat la saviesa i ens han transmès la convicció que la millor fruita és la que es cull ben madura, al seu temps i al nostre entorn, col·laborant, així, a la sostenibilitat am- biental. Les confitures, un art de crear aliments bons i desitjables, milloren cada dia aprofundint el coneixement de la seva ciència, sense perdren els orígens, recuperen i defensen el patrimoni i ens ajuden a creure en plaers senzills que no necessiten èxit ni diners per fer-nos confiar que un món millor és possible. Tant de bo aquest llibre us hi ajudi!
La Cuina del Pirineu català és una cuina construïda sobre les premisses de laprofitament màxim dels recursos i de ladaptació a les condicions sovint duna gran precarietat que han caracteritzat, fins fa molt poc, la vida a muntanya. La major part de propostes que shi fan responen a una veritable estratègia adaptativa. Una estratègia no necessàriament lligada a la simple supervivència, però sí a lassoliment dun punt dequilibri entre la disponibilitat de matèries primeres (sovint incerta) i la mobilització de recursos clau, com ara la imaginació i la inventiva.
A tot el món sutilitza el morter per a picar, moldre o barrejar coses, però queda clar que només a Catalunya la picada sha ordenat, sha normalitzat i avui és una marca identitària de la nostra cuina. La picada és més que un conjunt delements o aliments picats amb la funció de donar un plegat de matisos a un plat. Es com un petit univers que fa modificar el darrer gust i/o textura duna preparació. Es podria explicar com una reconcentrada bomba de sabors on sinvolucren, sense excepció, tots els sentits humans. Un desplegament, rarament finit de combinacions, que fa daquest emblema de la Cuina Catalana una important eina per a poder entendre el seu fonament i posterior bastiment. La picada acaba de definir els plats, els vesteix, els arrodoneix i els dóna una personalitat aconseguint que cadascun tingui el seu caràcter. El recull de les 182 receptes daquest llibre busca donar una àmplia visió tant de lhistòric recorregut com dels diferents usos del preuat recurs. Coneixerem les picades antigues de la cuina romana, les de la cuina medieval, de la cuina de la Renaixença, les de principis del s. XX, i és clar, les picades de la cuina vigent o actual. Copsarem les diferents aplicacions atès que poden esdevenir amaniments o acompanyaments, salses, suquets, poden fer enaltir o transferir el seu nom al plat.
La idea de comida se asocia gustosamente a la de naturaleza, pero el nexo es ambiguo y fundamentalmente impropio. En la experiencia humana, de hecho, los valores portantes del sistema alimenticio no se definen en términos de naturalidad, sino como resultado y representación de procesos culturales que prevén la domesticación, la transformación y la reinterpretación de la naturaleza. Los médicos y filósofos antiguos, comenzando por Hipócrates, definieron la comida como «res non naturalis», incluyéndola entre los factores de la vida que no pertenecen al orden natural de las cosas, sino al artificial. Es decir, perteneciente a la cultura que el hombre mismo construye y gestiona. Esta connotación acompaña a la comida a lo largo de todo el recorrido que la conduce a la boca del hombre. La comida es cultura cuando se produce, porque el hombre no utiliza solo lo que se encuentra en la naturaleza (como hacen todas las demás especies animales), sino que ambiciona crear su propia comida, superponiendo la actividad de producción a la de captura. La comida es cultura cuando se prepara, porque, una vez adquiridos los productos básicos de su alimentación, el hombre los transforma mediante el uso del fuego y una elaborada tecnología que se expresa en la práctica de la cocina. La comida es cultura cuando se consume, porque el hombre, aun pudiendo comer de todo, o quizá justo por ese motivo, en realidad no come de todo, sino que elige su propia comida con criterios ligados ya sea a la dimensión económica y nutritiva del gesto, ya sea a valores simbólicos de la misma comida. De este modo, la comida se configura como un elemento decisivo de la identidad humana y como uno de los instrumentos más eficaces para comunicarla.
HÉROES UNE FÚTBOL, LITERATURA Y CÓMIC. LOS FUTBOLISTAS MODERNOS Y LOS SUPERHÉROES DE CÓMIC HAN RECOGIDO EL TESTIGO DE LOS PROTAGONISTAS DE LA ÉPICA CLÁSICA COMO EXPONENTES, EN MUCHOS CASOS, DE UN ARQUTTIPO QUE TRASCIENDE D LA ACTIVIDAD QUE LES HA POPULAR
El vi sha utilitzat de forma generalitzada a la cuina catalana tradicional: als rostits, regats principalment amb vi ranci; als estofats, sovint macerats en vi; als escabetxos, on predomina lús del vinagre i, fins i tot, a les postres i conserves de fruites. Cuina i Vi. Receptes del Priorat ens permet descobrir l'ampli ventall d'aquest llegat destacable que ha deixat el conreu de la vinya i la producció de vi en la gastronomia de la comarca. És a partir de les entrevistes i el recull de la memòria oral de pagesos, propietaris de vinyes, fondes i bodegues o mestresses de casa, com descobrim aquest ampli patrimoni culinari que s'ha mantingut intacte fins als nostres dies i que volem preservar en aquest llibre perquè no es perdi. Al Priorat, el vi potent en aroma i cos confereix una personalitat especial als plats, aportant-los un gust i una olor inconfusibles. Al llibre hi trobareu un conjunt de receptes agrupades en les quals intervé el vi: per a llegums i viandes variades; closca, peix i salaons; caça i corral, fruita i dolços i conserves. Us animem que gaudiu cuinant aquestes receptes, olorant, tastant, apreciant les diferents textures i gustos i gaudint dels mil i un sabors i aromes que ens ofereix el vi a la cuina.
Alimentos del mundo viene repleta de espectaculares imágenes con las que regalarnos la vista, todo un banquete mientras las historias que nos cuenta despertarán nuestra curiosidad, nos sorprenderán y nos apasionarán. Una referencia esencial para todo buen gastrónomo. Incluye un prólogo de Giles Coren. Explore la riqueza de las historias, el simbolismo y las tradiciones que acompañan los alimentos que servimos en nuestra mesa, productos que no solo alimentan nuestro cuerpo, sino que también constituyen nuestra cultura. Alimentos del mundo ilustra de manera suntuosa nuestra milenaria relación, con cerca de 200 alimentos, a través de una serie de historias procedentes de todos los lugares del mundo.Lo que comemos constituye los cimientos de nuestra vida cotidiana, nuestra cultura e incluso nuestra religión. Alimentos básicos como el pan, el arroz y la sal, utilizados de muy diversas formas por todo el mundo, forman parte de nuestra historia culinaria. Alimentos del mundo cuenta las extraordinarias historias que hay tras los alimentos que ingerimos: desde la sal hasta el sushi, y desde el arroz hasta los ravioli. Nos descubre, por ejemplo, que el papa Clemente XIV fue asesinado con una taza de chocolate envenenada, y nos cuenta la historia de cómo el café pasó de ser una sustancia prohibida en ciertos países de Europa a convertirse en la bebida caliente más popular del mundo. Una celebración de la comida en todas sus formas, esta obra explora los primeros esfuerzos del ser humano en su búsqueda del sustento a través de la historia de los alimentos concretos. Este fascinante libro de referencia proporciona los datos sobre todos los aspectos dela historia decada alimento, incluidos frutos secos y cereales, frutas y verduras, carne y pescado, hierbas y especias. Nos explica la manera en que los alimentos han pasado a formar parte de nuestra cultura, desde sus orígenes hasta el modo de consumirlos,y el lugar que ocupan en la cocina en el mundo. Alimentos del mundo viene repleta de espectaculares imágenes con las que regalarnos la vista, todo un banquete mientras las historias que nos cuenta despertarán nuestra curiosidad, nos sorprenderán y nos apasionarán. Una referencia esencial para todo buen gastrónomo.
Cómo el negocio de la alimentación perjudica la salud, la economía y el medio ambiente ¿A qué se debe que... la mayoría de alimentos procesados estén elaborados a partir de los mismos ingredientes? ¿Y que esos pocos ingredientes sean fabricados por un puñado de multinacionales? ¿Cómo han llegado los cereales a convertirse en el desayuno principal de millones de niños en el mundo si se les acusa de ser menos nutritivos que el paquete que los contiene? ¿Y por qué hoy día el 60 por ciento de los alimentos procesados contiene soja? ¿O no se nos advierte de que el azúcar puede perjudicar tanto la salud como el tabaco? Felicity Lawrence, periodista especializada en temas de alimentación, realiza un sobrecogedor recorrido por los secretos de las grandes corporaciones agroalimentarias para revelar cómo esas multinacionales manipulan nuestros hábitos alimenticios... y nuestras ideas. Una lectura fundamental para hacer frente a la amenaza que supone la actual industria de la alimentación para la salud y la de todo el planeta.
La cuina del mon romà va anar evolucionant des de la senzillesa dels plats propis dun poble de pastors i pagesos fins a la creació de la primera gastronomia sofisticada dOccident. Roma, amb un Imperi que anava de lAtlàntic a lÍndic i dels deserts als boscos germànics, va poder disposar duna cuina extremadament variada integrant a les seves receptes els productes de tot el món conegut. La base del primitiu menjar romà era lassociació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat, lolivera i la vinya, però la cuina i la gastronomia romana no saturen, tan sols, en aquests ingredients. Es tracta duna cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a labast; alguns de més senzills i daltres de més complicats. I el que aquest llibre pretén és aconseguir que tothom des de la cuina de casa seva pugui gaudir duna part important de la cultura romana: la més saborosa i, tal vegada, la més divertida. La pràctica culinària permetrà als lectors no tan sols conèixer sinó també disposar de les bases per experimentar i compartir una part de la vida privada dels nostres avantpassats, tot convertint la història en una experiència sensorial única.
L'elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s'ha anat perdent. Les receptes es transmetien d'una generació a l'altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s'han recuperat fórmules de licors d'herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d'ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. També s'han recollit les formes d'elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d'Ebre, en les quals s'empra l'aiguardent com a aromatitzant. Tampoc hi manca una pinzellada sobre la història dels destil·lats. Malgrat que fou durant el segle XVIII quan les terres del sud de Catalunya jugaren un paper internacional gràcies al comerç de l'aiguardent, els millors moments del sector es viuran a finals del segle XIX, quan es consolida una indústria potent d'alcohols, els licors es posen de moda com a beguda i sorgeixen fàbriques amb produccions locals pròpies de força prestigi. Licors i destil·lats són expressions d'un passat, d'un patrimoni enològic i etnològic que cal conèixer i que avui torna a agafar empenta.
Traducido y publicado en 1966 por el arabista Ambrosio Huici Miranda, este manuscrito anónimo sobre cocina hispano-magrebí redactado en el siglo XIII y fechado por su amanuense en la mañana del sábado 13 de ramadán del año de la Hégira (14 de febrero de 1604 de nuestra era) reúne más de quinientas recetas culinarias de diverso origen y naturaleza, muchas de las cuales perviven, de una manera u otra, en la actual gastronomía española, además de jarabes, preparados medicinales y numerosos consejos alimenticios, higiénicos, sobre utensilios y de servicio de mesa, entre otros. «Este centón culinario escribe Huici Miranda se escribe, según todas las apariencias, antes de que se perdiese al-Andalus para el poder almohade y de que cayesen Córdoba y Sevilla en manos de Fernando III.» El lector actual disfrutará descubriendo históricas recetas de la gastronomía andalusí a veces sorprendentes por la combinación de sus gustos, la peculiaridad de su confección o la riqueza de sus ingredientes.
En aquest llibre hi trobareu les formes de vida dels pastors i els plats que cuinaven i menjaven, explicats pas a pas. La cuina dels pastors estava adaptada al medi, on es movien amb el ramat, i era daprofitament. Els aliments principals que portaven al sarró eren el vi, el pa, la cansalada, el fuet, la llonganissa i el formatge. Tots ells ingredients de llarga durada. Quan sestaven a la barraca solien cuinar sopes, escudelles i guisats amb patates, llegums, arròs, fideus i algun tros de carn. I quan feien transhumància anaven a menjar a les masies i als hostals que es trobaven al llarg dels camins. Aquest llibre us ofereix més de quaranta receptes daquesta cuina pràctica, senzilla, però gustosa. Des del simple esmorzar fet a peu de camí, fins al guisat més elaborat de les fondes o les mestresses de pagès. Lautor coneix de primera mà aquest món, ja que en la masia de la seva infància havia conviscut amb pastors.
El corazón de la cultura y la gastronomía de un país se encuentra en sus calles, entre los vendedores de tacos y los puestos de fideos, el aroma a humo de leña y el bullicio de los transeúntes. Un libro con? 100 recetas auténticas con instrucciones claras y sencillas Glosario de ingredientes exóticos con alternativas fáciles de encontrar Información de cada plato: los mejores lugares donde encontrarlo durante el viaje Autores especializados de todo el mundo, con una introducción de Tom Parker Bowles
Aquest llibre és el primer en què, de forma explícita, es reivindica la cuina de les dones de pagès, sovint acompanyades per altres col·lectius del món rural, com els caçadors, els pastors, els carboners, els bosquetans i els hortolans. Les receptes són plats amb gust de terra perquè surten de la terra, i sovint de les necessitats del treball, amb tot el sabor duna cuina a vegades ancestral i sempre apassionant. Al món pagès, la vida sempre girava a lentorn de la cuina, on permanentment, hivern i estiu, hi havia encès el foc a terra, que servia per escalfar-se o bé cuinar i prendren el caliu per posar als fogons encastats. Es menjava a la gran taula de fusta, amb el seu calaix per al pa i el porró sempre a punt per als de la casa i els passavolants, com a signe dhospitalitat.
Aquest llibre segueix les confitures des dels seus orígens, passant duna cultura a laltra fins a arribar-nos a limaginatiu recurs per aprofitar els excedents de les collites. Són les dones de pagès les que, amb la senzilla elaboració de tota mena de conserves, han preservat la saviesa i ens han transmès la convicció que la millor fruita és la que es cull ben madura, al seu temps i al nostre entorn, col·laborant, així, a la sostenibilitat am- biental. Les confitures, un art de crear aliments bons i desitjables, milloren cada dia aprofundint el coneixement de la seva ciència, sense perdren els orígens, recuperen i defensen el patrimoni i ens ajuden a creure en plaers senzills que no necessiten èxit ni diners per fer-nos confiar que un món millor és possible. Tant de bo aquest llibre us hi ajudi!
La Cuina del Pirineu català és una cuina construïda sobre les premisses de laprofitament màxim dels recursos i de ladaptació a les condicions sovint duna gran precarietat que han caracteritzat, fins fa molt poc, la vida a muntanya. La major part de propostes que shi fan responen a una veritable estratègia adaptativa. Una estratègia no necessàriament lligada a la simple supervivència, però sí a lassoliment dun punt dequilibri entre la disponibilitat de matèries primeres (sovint incerta) i la mobilització de recursos clau, com ara la imaginació i la inventiva.
A tot el món sutilitza el morter per a picar, moldre o barrejar coses, però queda clar que només a Catalunya la picada sha ordenat, sha normalitzat i avui és una marca identitària de la nostra cuina. La picada és més que un conjunt delements o aliments picats amb la funció de donar un plegat de matisos a un plat. Es com un petit univers que fa modificar el darrer gust i/o textura duna preparació. Es podria explicar com una reconcentrada bomba de sabors on sinvolucren, sense excepció, tots els sentits humans. Un desplegament, rarament finit de combinacions, que fa daquest emblema de la Cuina Catalana una important eina per a poder entendre el seu fonament i posterior bastiment. La picada acaba de definir els plats, els vesteix, els arrodoneix i els dóna una personalitat aconseguint que cadascun tingui el seu caràcter. El recull de les 182 receptes daquest llibre busca donar una àmplia visió tant de lhistòric recorregut com dels diferents usos del preuat recurs. Coneixerem les picades antigues de la cuina romana, les de la cuina medieval, de la cuina de la Renaixença, les de principis del s. XX, i és clar, les picades de la cuina vigent o actual. Copsarem les diferents aplicacions atès que poden esdevenir amaniments o acompanyaments, salses, suquets, poden fer enaltir o transferir el seu nom al plat.
La idea de comida se asocia gustosamente a la de naturaleza, pero el nexo es ambiguo y fundamentalmente impropio. En la experiencia humana, de hecho, los valores portantes del sistema alimenticio no se definen en términos de naturalidad, sino como resultado y representación de procesos culturales que prevén la domesticación, la transformación y la reinterpretación de la naturaleza. Los médicos y filósofos antiguos, comenzando por Hipócrates, definieron la comida como «res non naturalis», incluyéndola entre los factores de la vida que no pertenecen al orden natural de las cosas, sino al artificial. Es decir, perteneciente a la cultura que el hombre mismo construye y gestiona. Esta connotación acompaña a la comida a lo largo de todo el recorrido que la conduce a la boca del hombre. La comida es cultura cuando se produce, porque el hombre no utiliza solo lo que se encuentra en la naturaleza (como hacen todas las demás especies animales), sino que ambiciona crear su propia comida, superponiendo la actividad de producción a la de captura. La comida es cultura cuando se prepara, porque, una vez adquiridos los productos básicos de su alimentación, el hombre los transforma mediante el uso del fuego y una elaborada tecnología que se expresa en la práctica de la cocina. La comida es cultura cuando se consume, porque el hombre, aun pudiendo comer de todo, o quizá justo por ese motivo, en realidad no come de todo, sino que elige su propia comida con criterios ligados ya sea a la dimensión económica y nutritiva del gesto, ya sea a valores simbólicos de la misma comida. De este modo, la comida se configura como un elemento decisivo de la identidad humana y como uno de los instrumentos más eficaces para comunicarla.
HÉROES UNE FÚTBOL, LITERATURA Y CÓMIC. LOS FUTBOLISTAS MODERNOS Y LOS SUPERHÉROES DE CÓMIC HAN RECOGIDO EL TESTIGO DE LOS PROTAGONISTAS DE LA ÉPICA CLÁSICA COMO EXPONENTES, EN MUCHOS CASOS, DE UN ARQUTTIPO QUE TRASCIENDE D LA ACTIVIDAD QUE LES HA POPULAR
El vi sha utilitzat de forma generalitzada a la cuina catalana tradicional: als rostits, regats principalment amb vi ranci; als estofats, sovint macerats en vi; als escabetxos, on predomina lús del vinagre i, fins i tot, a les postres i conserves de fruites. Cuina i Vi. Receptes del Priorat ens permet descobrir l'ampli ventall d'aquest llegat destacable que ha deixat el conreu de la vinya i la producció de vi en la gastronomia de la comarca. És a partir de les entrevistes i el recull de la memòria oral de pagesos, propietaris de vinyes, fondes i bodegues o mestresses de casa, com descobrim aquest ampli patrimoni culinari que s'ha mantingut intacte fins als nostres dies i que volem preservar en aquest llibre perquè no es perdi. Al Priorat, el vi potent en aroma i cos confereix una personalitat especial als plats, aportant-los un gust i una olor inconfusibles. Al llibre hi trobareu un conjunt de receptes agrupades en les quals intervé el vi: per a llegums i viandes variades; closca, peix i salaons; caça i corral, fruita i dolços i conserves. Us animem que gaudiu cuinant aquestes receptes, olorant, tastant, apreciant les diferents textures i gustos i gaudint dels mil i un sabors i aromes que ens ofereix el vi a la cuina.
Alimentos del mundo viene repleta de espectaculares imágenes con las que regalarnos la vista, todo un banquete mientras las historias que nos cuenta despertarán nuestra curiosidad, nos sorprenderán y nos apasionarán. Una referencia esencial para todo buen gastrónomo. Incluye un prólogo de Giles Coren. Explore la riqueza de las historias, el simbolismo y las tradiciones que acompañan los alimentos que servimos en nuestra mesa, productos que no solo alimentan nuestro cuerpo, sino que también constituyen nuestra cultura. Alimentos del mundo ilustra de manera suntuosa nuestra milenaria relación, con cerca de 200 alimentos, a través de una serie de historias procedentes de todos los lugares del mundo.Lo que comemos constituye los cimientos de nuestra vida cotidiana, nuestra cultura e incluso nuestra religión. Alimentos básicos como el pan, el arroz y la sal, utilizados de muy diversas formas por todo el mundo, forman parte de nuestra historia culinaria. Alimentos del mundo cuenta las extraordinarias historias que hay tras los alimentos que ingerimos: desde la sal hasta el sushi, y desde el arroz hasta los ravioli. Nos descubre, por ejemplo, que el papa Clemente XIV fue asesinado con una taza de chocolate envenenada, y nos cuenta la historia de cómo el café pasó de ser una sustancia prohibida en ciertos países de Europa a convertirse en la bebida caliente más popular del mundo. Una celebración de la comida en todas sus formas, esta obra explora los primeros esfuerzos del ser humano en su búsqueda del sustento a través de la historia de los alimentos concretos. Este fascinante libro de referencia proporciona los datos sobre todos los aspectos dela historia decada alimento, incluidos frutos secos y cereales, frutas y verduras, carne y pescado, hierbas y especias. Nos explica la manera en que los alimentos han pasado a formar parte de nuestra cultura, desde sus orígenes hasta el modo de consumirlos,y el lugar que ocupan en la cocina en el mundo. Alimentos del mundo viene repleta de espectaculares imágenes con las que regalarnos la vista, todo un banquete mientras las historias que nos cuenta despertarán nuestra curiosidad, nos sorprenderán y nos apasionarán. Una referencia esencial para todo buen gastrónomo.
Cómo el negocio de la alimentación perjudica la salud, la economía y el medio ambiente ¿A qué se debe que... la mayoría de alimentos procesados estén elaborados a partir de los mismos ingredientes? ¿Y que esos pocos ingredientes sean fabricados por un puñado de multinacionales? ¿Cómo han llegado los cereales a convertirse en el desayuno principal de millones de niños en el mundo si se les acusa de ser menos nutritivos que el paquete que los contiene? ¿Y por qué hoy día el 60 por ciento de los alimentos procesados contiene soja? ¿O no se nos advierte de que el azúcar puede perjudicar tanto la salud como el tabaco? Felicity Lawrence, periodista especializada en temas de alimentación, realiza un sobrecogedor recorrido por los secretos de las grandes corporaciones agroalimentarias para revelar cómo esas multinacionales manipulan nuestros hábitos alimenticios... y nuestras ideas. Una lectura fundamental para hacer frente a la amenaza que supone la actual industria de la alimentación para la salud y la de todo el planeta.
La cuina del mon romà va anar evolucionant des de la senzillesa dels plats propis dun poble de pastors i pagesos fins a la creació de la primera gastronomia sofisticada dOccident. Roma, amb un Imperi que anava de lAtlàntic a lÍndic i dels deserts als boscos germànics, va poder disposar duna cuina extremadament variada integrant a les seves receptes els productes de tot el món conegut. La base del primitiu menjar romà era lassociació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat, lolivera i la vinya, però la cuina i la gastronomia romana no saturen, tan sols, en aquests ingredients. Es tracta duna cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a labast; alguns de més senzills i daltres de més complicats. I el que aquest llibre pretén és aconseguir que tothom des de la cuina de casa seva pugui gaudir duna part important de la cultura romana: la més saborosa i, tal vegada, la més divertida. La pràctica culinària permetrà als lectors no tan sols conèixer sinó també disposar de les bases per experimentar i compartir una part de la vida privada dels nostres avantpassats, tot convertint la història en una experiència sensorial única.
L'elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s'ha anat perdent. Les receptes es transmetien d'una generació a l'altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s'han recuperat fórmules de licors d'herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d'ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. També s'han recollit les formes d'elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d'Ebre, en les quals s'empra l'aiguardent com a aromatitzant. Tampoc hi manca una pinzellada sobre la història dels destil·lats. Malgrat que fou durant el segle XVIII quan les terres del sud de Catalunya jugaren un paper internacional gràcies al comerç de l'aiguardent, els millors moments del sector es viuran a finals del segle XIX, quan es consolida una indústria potent d'alcohols, els licors es posen de moda com a beguda i sorgeixen fàbriques amb produccions locals pròpies de força prestigi. Licors i destil·lats són expressions d'un passat, d'un patrimoni enològic i etnològic que cal conèixer i que avui torna a agafar empenta.