Ir al contenidoCómics y novelas gráficas
Durante un aciago 1 de abril, los internos de Arkham logran hacerse con el control del hospital psiquiátrico, secuestrando a los trabajadores del centro. Liderados por el Joker, los criminales más despiadados e inestables de Gotham City Dos Caras, Killer Croc o el Sombrerero Loco, entre otros exigen una única condición para liberar a los rehenes: que Batman les acompañe en tan siniestra morada. En 1989, Grant Morrison (All-Star Superman, Los Invisibles) y Dave McKean (Sandman, Cages) desarrollaron Asilo Arkham, una de las obras más exitosas de la historia del cómic, ahora recuperada a través de una edición repleta de extras: abundante material gráfico y el guion original anotado, que permiten apreciar toda la complejidad de esta inolvidable novela gráfica en la que el Hombre Murciélago se ve obligado a enfrentarse a sus enemigos más letales
y a sus miedos más profundos.
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Lulú es una niña como las demás, salvo por un pequeño detalle: su padre, Robert Castañoclaro, es James Bonbón, un agente top-secret. Es tan top-secret, que ni él mismo lo sabe, o al menos eso es lo que nos hace creer. En Villamable, solo hay gente amable, excepto el malvado Max Simome y sus secuaces Zero + Zero, quienes han secuestrado a los padres de Lulú. Lulú deberá convertirse en Super-Lulú para tratar de salvar a su familia con la ayuda de su dinosaurio Super-James y de su gato Salchicha. Un tutú, una capa, un lápiz, una goma de borrar, y ¡a la aventura! Un álbum donde, con pequeñas cosas, los más pequeños salvan a sus padres, en un universo donde todo el mundo puede convertirse en superhéroe.
Després de llegir als diaris la notícia d?un accident aeri a l?Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l?endemà s?assabenta pel diari que Tchang viatjava en l?avió sinistrat i que no s?han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se?n va cap a Katmandú, amb l?objectiu d?organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d?Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l?autor va haver d?anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d?acabar. Per sort, l?Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que ?segons l?opinió de molts? és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l?obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l?ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l?Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L?Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l?havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l?Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d?algun bípede que s?aturava al peu d?una muntanya rocosa.
AAnna Dedalus és la filla dels famosos detectius Queta Albero i Dídac Dedalus. Anna només té setze anys i ella també és detectiu, la millor del seu país i, possiblement, de tot Europa. Anna Dedalus ha resolt centenars de casos. Quan la policia no sap cap a on anar, la criden a ella. Anna els ha resolt absolutament tots. Tots menys un, precisament el que li va costar la vida als seus pares dins d'una misteriosa mansió, una mansió que va acabar cremada. En el llibre El misteri de la mansió cremada descobriràs una història apassionant on, gràcies als quaderns dibuixats per la seva mare, Anna acabarà descobrint la terrible veritat que s'amaga darrere de la Mansió Grisa.