La conca mediterrània, a causa de lemplaçament i el clima, ha estat de sempre un lloc privilegiat per al cultiu i la recol·lecció, en estat salvatge, de les herbes aromàtiques, i a casa nostra de sempre, han estat incorporades al saber de tothom i no podem pensar en un estofat de carn o en uns fideus a la cassola sense una fulla de llorer, ni un guisat de xai sense una branqueta de romaní, ni, evidentment, unes faves sense menta. Últimament podríem dir que les herbes aromàtiques han tingut com un renaixement i, afortunadament, se'ls hi ha tornat a donar la importància que havien tingut i que malauradament shavia perdut en molts casos. Aquest és un recull, petit, de receptes en les quals les herbes aromàtiques més corrents tenen un paper important, i, en parlar de cada una delles, només tractarem del seu ús culinari.
En aquest llibre, el xef Josep M. Morell, ens acosta un centenar de receptes de salses per a tot els paladars i per a totes les preferències. Cent salses és un receptari on hi trobareu, de ben segut, la salsa idònia per cada plat, ja sigui carn, peix, verdura, fruita, etc.
L'autora va voler, inicialment, que aquest llibre fos testimoni de les receptes de cuina de la gent de Llagostera. La idea principal era que les àvies del poble deixessin empremta de la seva saviesa culinària, que sovint queda restringida a la família quan s'asseu a taula i gaudeix de l'àpat. Després els sabors i les sensacions queden desats en el record i sovint ningú de la família no els reprodueix. Tothom treballa, té pressa, no cuina, ja se sap. Però, mentre el llibre anava agafant forma, s'anava ampliant la llista de cuiners. Primer van ser, com he dit, les àvies, però després van venir els fills i els nets, que sabien receptes heretades. Aleshores, em vaig preguntar per què no obria el llibre als professionals de la restauració, que també cuinen receptes ancestrals i alguns, fins i tot, tenen reconeixement internacional. I ja, posats a fer, vaig accedir que hi col·laboressin persones que, sense ser de Llagostera, hi mantenen una estreta relació, ja sigui per professió, per vincles familiars, per veïnatge. Tanmateix, mai no he perdut de vista que les receptes recollides en aquest llibre tenen com a ingredient principal els bolets que collim a Llagostera i els seus entorns.
100 recetas con caracoles, algunas clásicas y otras fruto de la imaginación del autor. La obra llena un vacío importante en la literatura gastronómica, útil tanto para los profesionales como para las aficionados/as a los fogones.
Este libro ofrécenos un repertorio de 104 pratos elaborados con cogomelos de todo tipo. Un abano de sabores e aromas de bosques outonais e prados de primavera. Atoparemos desde pastas, arroces, ensaladas, cocas, pasteis salgados até ovos, carne e mesmo peixes e mariscos. Como todas as propostas de Mariona que xa coñecemos, receitas fáciles de facermos na casa, con base clásica e toques de actualidade. O libro foi prologado polo escritor e presidente da Asociación Micolóxica Viriato, Xosé Manuel Fernández Costas, quen aproveita para facer, desde a súa particular vivencia, un percorrido histórico da micoloxía e da situación actual en Galicia, así como unha serie de propostas de aproveitamento gastronómico dos cogomelos dos nosos bosques e prados.
El xef, Josep Lladonosa i Giró parla com a cuiner experimentat, de pomes, préssecs, peres, cireres, maduixes, prunes Recorda de quina manera els cuiners medievals els utilitzaven als fogons, i alhora en dóna la recepta exacta. A més, prepara un centenar de plats primers, segons i postres- on la fruita hi té un paper decisiu. Algunes són receptes sorgides de la tradició culinària popular, altres pertanyen a lescola més refinada de la cuina internacional i un tercer bloc neix del geni pràctic i reconegut dun dels millors cuiners del nostre país.
Incorporar la fruita a la cuina, més enllà de les amanides i les postres, és la darrera i imaginativa contribució lleidatana a l'auge actual de la dieta mediterrània. Aquest llibre recull un total de 85 receptes de plats en què la prestigiosa fruita de l'horta de Lleida assoleix un protagonisme principal, combinada amb una rica varietat d'aliments. Plats innovadors i fantasiosos que il·lustren el bon moment actual de la gastronomia lleidatana, signats per 26 dels més renomenats restaurants de la ciutat, que han participat en les "Sisenes Jornades de la Cuina de la Fruita de Lleida".
En aquest llibre, els xefs Josep Gómez i Josep M. Morell ens acosten vuitanta-cinc receptes on l'ingredient principal és la figa. n el receptari s'expliquen tots els detalls per a poder confeccionar primers plats, segons plats o postres amb una fruita de temporada com és la figa. Hi trobareu des del fetge d'oca amb pa de figues o l'escalivada calenta de figues a la tradicional confitura de figa.
Cuinar bacallà recull una selecció d'un centenar de receptes de les més de cinc-centes que ha treballat l'autor. Algunes són clàssiques i tradicionals o fins ideades de cap i de nou, adaptades als gustos moderns. El receptari abasta des d'una aparentment -només aparentment- senzilla esqueixada, fins a les complexitats d'un pil-pil a l'oliva negra o un carpaccio, sense oblidar els típics bacallans a la catalana o a la biscaïna. Els amants, cada dia més nombrosos, d'aquest peix salat i premsat i els aficionats a la bona cuina en general trobaran en aquestes pàgines motius suficients d'inspiració i delit.
El lector tiene en sus manos una joyita de nuestra literatura gastronómica publicada en el primer tercio del pasado siglo por la Unión Nacional de Exportación Agrícola, que, en realidad, son dos preciosidades en una, por cuanto, además de las recetas de Dionisio Pérez, Post-Thebussem, el tomito se abre con el excelente trabajo del doctor Gregorio Marañón, quien da al recetario el espaldarazo de la ciencia médica, aspecto muy a tener en cuenta, ya que una de las grandes preocupaciones de los tratados de cocina es a menudo el de la salud. Se atiende inicialmente a dar gusto al paladar, pero no se olvida tampoco la salud corporal, e incluso a veces la espiritual. Ambos textos el de Marañón y el de Post-Thebussem se complementan muy bien, pues si el primero toca aspectos medicinales e históricos, el segundo se centra en las recetas como tales, entre las que, junto a los consabidos preparados dulces o naturales, destacan otros platos salados, donde los cítricos se juntan al bacalao, el arroz, los productos de la huerta o la harina. Son todas ellas fórmulas sencillas que responden a los elementales criterios de la cocina tradicional.
La Panadería es un manual práctico de la fabricación de toda clase de pan. Incluye las condiciones generales de las harinas, panificación, amasado a brazo y mecánico, preparación práctica de la levadura, hornos ordinarios y modernos, pirómetros, nuevos procedimientos de panificación, fabricación del pan en campaña, pan de viena y otros de lujo, además de las galletas y pastas.
Se conservan y se han publicado, en edición o en traducción, un número relativamente elevado de recetarios escritos en árabe por autores sirios, egipcios o iraquíes. Sin embargo, del Occidente islámico (al-Ándalus y el Mágreb) solo se han conservado dos textos de este carácter. Uno de ellos, anónimo, fue editado y traducido por Ambrosio Huici Miranda (La cocina hispano-magrebí durante la época almohade, Trea, 2005). El otro es la obra que aquí presentamos objeto de la tesis doctoral, nunca publicada, del maestro Fernando de la Granja, cuyo texto árabe se publicó en Rabat y Beirut, pero del que hasta ahora no se disponía de una traducción al español. Hoy, gracias a la traducción y al estudio de la profesora Manuela Marín, tenemos acceso al recetario de Ibn Raz?n nacido en Murcia hacia 1227, en el seno de una familia de sabios y juristas, y autor de varias obras literarias e históricas, todas perdidas, donde se ocupa en especial de la cocina andalusí, lo que dota a este texto de un interés extraordinario. Gracias a esta colección de recetas un total de 428, organizadas en doce secciones: la primera, sobre los panes y las sopas desmigadas; la segunda, sobre «las diferentes clases de carne de cuadrúpedos»; la tercera, sobre las carnes de ave; la cuarta, sobre «el plato llamado al-sanha» y la cocción de la lengua y los callos; la quinta, sobre los pescados y los huevos; la sexta, sobre la leche; la séptima, sobre las verduras; la octava, sobre las legumbres; la novena, sobre los dulces; la décima, sobre los encurtidos; la undécima, sobre la cocción de langostas y camarones, y la duodécima, sobre los jabones puede reconstruirse el estilo de la alta cocina de al-Ándalus y el norte de África en la Edad Media, lo que constituye una aportación de gran importancia para el conocimiento de la historia del gusto y las pautas de consumo de las clases acomodadas en esas regiones.
La conca mediterrània, a causa de lemplaçament i el clima, ha estat de sempre un lloc privilegiat per al cultiu i la recol·lecció, en estat salvatge, de les herbes aromàtiques, i a casa nostra de sempre, han estat incorporades al saber de tothom i no podem pensar en un estofat de carn o en uns fideus a la cassola sense una fulla de llorer, ni un guisat de xai sense una branqueta de romaní, ni, evidentment, unes faves sense menta. Últimament podríem dir que les herbes aromàtiques han tingut com un renaixement i, afortunadament, se'ls hi ha tornat a donar la importància que havien tingut i que malauradament shavia perdut en molts casos. Aquest és un recull, petit, de receptes en les quals les herbes aromàtiques més corrents tenen un paper important, i, en parlar de cada una delles, només tractarem del seu ús culinari.
En aquest llibre, el xef Josep M. Morell, ens acosta un centenar de receptes de salses per a tot els paladars i per a totes les preferències. Cent salses és un receptari on hi trobareu, de ben segut, la salsa idònia per cada plat, ja sigui carn, peix, verdura, fruita, etc.
L'autora va voler, inicialment, que aquest llibre fos testimoni de les receptes de cuina de la gent de Llagostera. La idea principal era que les àvies del poble deixessin empremta de la seva saviesa culinària, que sovint queda restringida a la família quan s'asseu a taula i gaudeix de l'àpat. Després els sabors i les sensacions queden desats en el record i sovint ningú de la família no els reprodueix. Tothom treballa, té pressa, no cuina, ja se sap. Però, mentre el llibre anava agafant forma, s'anava ampliant la llista de cuiners. Primer van ser, com he dit, les àvies, però després van venir els fills i els nets, que sabien receptes heretades. Aleshores, em vaig preguntar per què no obria el llibre als professionals de la restauració, que també cuinen receptes ancestrals i alguns, fins i tot, tenen reconeixement internacional. I ja, posats a fer, vaig accedir que hi col·laboressin persones que, sense ser de Llagostera, hi mantenen una estreta relació, ja sigui per professió, per vincles familiars, per veïnatge. Tanmateix, mai no he perdut de vista que les receptes recollides en aquest llibre tenen com a ingredient principal els bolets que collim a Llagostera i els seus entorns.
100 recetas con caracoles, algunas clásicas y otras fruto de la imaginación del autor. La obra llena un vacío importante en la literatura gastronómica, útil tanto para los profesionales como para las aficionados/as a los fogones.
Este libro ofrécenos un repertorio de 104 pratos elaborados con cogomelos de todo tipo. Un abano de sabores e aromas de bosques outonais e prados de primavera. Atoparemos desde pastas, arroces, ensaladas, cocas, pasteis salgados até ovos, carne e mesmo peixes e mariscos. Como todas as propostas de Mariona que xa coñecemos, receitas fáciles de facermos na casa, con base clásica e toques de actualidade. O libro foi prologado polo escritor e presidente da Asociación Micolóxica Viriato, Xosé Manuel Fernández Costas, quen aproveita para facer, desde a súa particular vivencia, un percorrido histórico da micoloxía e da situación actual en Galicia, así como unha serie de propostas de aproveitamento gastronómico dos cogomelos dos nosos bosques e prados.
El xef, Josep Lladonosa i Giró parla com a cuiner experimentat, de pomes, préssecs, peres, cireres, maduixes, prunes
Recorda de quina manera els cuiners medievals els utilitzaven als fogons, i alhora en dóna la recepta exacta. A més, prepara un centenar de plats primers, segons i postres- on la fruita hi té un paper decisiu. Algunes són receptes sorgides de la tradició culinària popular, altres pertanyen a lescola més refinada de la cuina internacional i un tercer bloc neix del geni pràctic i reconegut dun dels millors cuiners del nostre país.
Incorporar la fruita a la cuina, més enllà de les amanides i les postres, és la darrera i imaginativa contribució lleidatana a l'auge actual de la dieta mediterrània. Aquest llibre recull un total de 85 receptes de plats en què la prestigiosa fruita de l'horta de Lleida assoleix un protagonisme principal, combinada amb una rica varietat d'aliments. Plats innovadors i fantasiosos que il·lustren el bon moment actual de la gastronomia lleidatana, signats per 26 dels més renomenats restaurants de la ciutat, que han participat en les "Sisenes Jornades de la Cuina de la Fruita de Lleida".
En aquest llibre, els xefs Josep Gómez i Josep M. Morell ens acosten vuitanta-cinc receptes on l'ingredient principal és la figa. n el receptari s'expliquen tots els detalls per a poder confeccionar primers plats, segons plats o postres amb una fruita de temporada com és la figa. Hi trobareu des del fetge d'oca amb pa de figues o l'escalivada calenta de figues a la tradicional confitura de figa.
Cuinar bacallà recull una selecció d'un centenar de receptes de les més de cinc-centes que ha treballat l'autor. Algunes són clàssiques i tradicionals o fins ideades de cap i de nou, adaptades als gustos moderns. El receptari abasta des d'una aparentment -només aparentment- senzilla esqueixada, fins a les complexitats d'un pil-pil a l'oliva negra o un carpaccio, sense oblidar els típics bacallans a la catalana o a la biscaïna. Els amants, cada dia més nombrosos, d'aquest peix salat i premsat i els aficionats a la bona cuina en general trobaran en aquestes pàgines motius suficients d'inspiració i delit.
El lector tiene en sus manos una joyita de nuestra literatura gastronómica publicada en el primer tercio del pasado siglo por la Unión Nacional de Exportación Agrícola, que, en realidad, son dos preciosidades en una, por cuanto, además de las recetas de Dionisio Pérez, Post-Thebussem, el tomito se abre con el excelente trabajo del doctor Gregorio Marañón, quien da al recetario el espaldarazo de la ciencia médica, aspecto muy a tener en cuenta, ya que una de las grandes preocupaciones de los tratados de cocina es a menudo el de la salud. Se atiende inicialmente a dar gusto al paladar, pero no se olvida tampoco la salud corporal, e incluso a veces la espiritual. Ambos textos el de Marañón y el de Post-Thebussem se complementan muy bien, pues si el primero toca aspectos medicinales e históricos, el segundo se centra en las recetas como tales, entre las que, junto a los consabidos preparados dulces o naturales, destacan otros platos salados, donde los cítricos se juntan al bacalao, el arroz, los productos de la huerta o la harina. Son todas ellas fórmulas sencillas que responden a los elementales criterios de la cocina tradicional.
La Panadería es un manual práctico de la fabricación de toda clase de pan. Incluye las condiciones generales de las harinas, panificación, amasado a brazo y mecánico, preparación práctica de la levadura, hornos ordinarios y modernos, pirómetros, nuevos procedimientos de panificación, fabricación del pan en campaña, pan de viena y otros de lujo, además de las galletas y pastas.
Se conservan y se han publicado, en edición o en traducción, un número relativamente elevado de recetarios escritos en árabe por autores sirios, egipcios o iraquíes. Sin embargo, del Occidente islámico (al-Ándalus y el Mágreb) solo se han conservado dos textos de este carácter. Uno de ellos, anónimo, fue editado y traducido por Ambrosio Huici Miranda (La cocina hispano-magrebí durante la época almohade, Trea, 2005). El otro es la obra que aquí presentamos objeto de la tesis doctoral, nunca publicada, del maestro Fernando de la Granja, cuyo texto árabe se publicó en Rabat y Beirut, pero del que hasta ahora no se disponía de una traducción al español. Hoy, gracias a la traducción y al estudio de la profesora Manuela Marín, tenemos acceso al recetario de Ibn Raz?n nacido en Murcia hacia 1227, en el seno de una familia de sabios y juristas, y autor de varias obras literarias e históricas, todas perdidas, donde se ocupa en especial de la cocina andalusí, lo que dota a este texto de un interés extraordinario. Gracias a esta colección de recetas un total de 428, organizadas en doce secciones: la primera, sobre los panes y las sopas desmigadas; la segunda, sobre «las diferentes clases de carne de cuadrúpedos»; la tercera, sobre las carnes de ave; la cuarta, sobre «el plato llamado al-sanha» y la cocción de la lengua y los callos; la quinta, sobre los pescados y los huevos; la sexta, sobre la leche; la séptima, sobre las verduras; la octava, sobre las legumbres; la novena, sobre los dulces; la décima, sobre los encurtidos; la undécima, sobre la cocción de langostas y camarones, y la duodécima, sobre los jabones puede reconstruirse el estilo de la alta cocina de al-Ándalus y el norte de África en la Edad Media, lo que constituye una aportación de gran importancia para el conocimiento de la historia del gusto y las pautas de consumo de las clases acomodadas en esas regiones.
Este libro incluye toda la información enciclopédica y las mejores recetas elaboradas con pimientos y chiles en las cocinas de los diferentes países.