El món romà no sols és una part important dels orígens de Catalunya, també ens acompanya cada dia en recórrer les places i carrers de les nostres ciutats. Hi ha aspectes, però, molt oblidats o, si més no, poc coneguts pel gran públic. Un d'ells la seva cuina. Malgrat que sovint en fem referència, i tret d'alguns cuiners arriscats, endinsar-s'hi sembla tota una aventura, de vegades marcada pels tòpics. Els novel·listes Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo han volgut oferir-nos la seva visió de la cuina romana, i és una visió plena de curiositat, literària però també pràctica, seriosa i, a la vegada, lúdica, en l'intent de trobar l'actualitat d'aquells plats, la manera d'adaptar-los al temps actual. Així, de la mà dels personatges d'El somni de Tàrraco, de X. R. Trigo, ens fan un recorregut per una cuina singular, de vegades molt lluny dels gustos actuals, d'altres sorprenentment propera. Però sempre mereixedora de la nostra atenció.
«Dues coses m'apassionen des de fa uns anys» --ens diu l'autora del llibre-- «De primer, la descoberta de la cuina medieval catalana, que ha estat per a mi una gran il·lusió i una sorpresa davant la gràcia, la recerca o la senzillesa, el refinament i la finesa d'aquestes preparacions. I segon, l'ocasió, la sumptuositat, l'abundància i la riquesa d'aquesta cuina. És evident que, fins amb coneixences pràctiques de l'aspecte geogràfic de Catalunya, no es necessiten molts discursos per comprendre la varietat i la qualitat dels productes de què disposaven els cuiners. Per a nosaltres, per a la nostra cultura catalana, considero important que al segle XIII, un cuiner (o potser simplement un gastrònom) hagi pogut deixar a la posteritat unes quantes receptes perfectament elaborades, prou ben explicades, de totes les categories dels aliments que utilitzem sempre avui dia, i molt correntment: receptes de tots els productes del mar, receptes d'aviram, receptes de moltó, d'anyell i de xai, receptes de caça, i receptes de llegums, de verdures, i de fruita en abundància. És aquí, personalment, on afirmo que aquesta cuina ofereix un gran interès dietètic, en les receptes de "granes" (faves, cigrons, pèsols, de sèmoles i d'arròs) i en les receptes de postres molt senzilles, amb l'ús de la mel, les ametlles, les nous i les figues Totes aquestes preparacions són perfectament possibles actualment. De vegades, hem reduït els aromatitzants i les espècies, o hem reduït també els temps de cocció, per adaptar-nos mínimament als gustos actuals.»
El món romà no sols és una part important dels orígens de Catalunya, també ens acompanya cada dia en recórrer les places i carrers de les nostres ciutats. Hi ha aspectes, però, molt oblidats o, si més no, poc coneguts pel gran públic. Un d'ells la seva cuina. Malgrat que sovint en fem referència, i tret d'alguns cuiners arriscats, endinsar-s'hi sembla tota una aventura, de vegades marcada pels tòpics. Els novel·listes Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo han volgut oferir-nos la seva visió de la cuina romana, i és una visió plena de curiositat, literària però també pràctica, seriosa i, a la vegada, lúdica, en l'intent de trobar l'actualitat d'aquells plats, la manera d'adaptar-los al temps actual. Així, de la mà dels personatges d'El somni de Tàrraco, de X. R. Trigo, ens fan un recorregut per una cuina singular, de vegades molt lluny dels gustos actuals, d'altres sorprenentment propera. Però sempre mereixedora de la nostra atenció.
«Dues coses m'apassionen des de fa uns anys» --ens diu l'autora del llibre-- «De primer, la descoberta de la cuina medieval catalana, que ha estat per a mi una gran il·lusió i una sorpresa davant la gràcia, la recerca o la senzillesa, el refinament i la finesa d'aquestes preparacions. I segon, l'ocasió, la sumptuositat, l'abundància i la riquesa d'aquesta cuina. És evident que, fins amb coneixences pràctiques de l'aspecte geogràfic de Catalunya, no es necessiten molts discursos per comprendre la varietat i la qualitat dels productes de què disposaven els cuiners. Per a nosaltres, per a la nostra cultura catalana, considero important que al segle XIII, un cuiner (o potser simplement un gastrònom) hagi pogut deixar a la posteritat unes quantes receptes perfectament elaborades, prou ben explicades, de totes les categories dels aliments que utilitzem sempre avui dia, i molt correntment: receptes de tots els productes del mar, receptes d'aviram, receptes de moltó, d'anyell i de xai, receptes de caça, i receptes de llegums, de verdures, i de fruita en abundància. És aquí, personalment, on afirmo que aquesta cuina ofereix un gran interès dietètic, en les receptes de "granes" (faves, cigrons, pèsols, de sèmoles i d'arròs) i en les receptes de postres molt senzilles, amb l'ús de la mel, les ametlles, les nous i les figues Totes aquestes preparacions són perfectament possibles actualment. De vegades, hem reduït els aromatitzants i les espècies, o hem reduït també els temps de cocció, per adaptar-nos mínimament als gustos actuals.»