En esta obra histórica monumental el profesor Pierre Vilar sitúa en una nueva perspectiva el pasado de Cataluña en relación con el de los restantes pueblos peninsulares, y nos explica el complejo proceso que hizo surgir el «hecho diferencial» y, con él, el «problema catalán» en la España contemporánea. En el segundo volumen, tras un minucioso análisis de la producción y el ingreso agrícolas y sus consecuencias a varios niveles, Vilar estudia cómo se pasó de una economía esencialmente agraria y de corte feudal a la etapa de la industrialización capitalista. Para ello partirá de la formación del capital comercial, examinando, en primer lugar, la coyuntura comercial del siglo y, posteriormente, su estructura, de la «botiga» a la «compañía», para terminar viendo qué hizo posible el desarrollo novecentista.
Atila es el detective duro, machista, alcohólico y mujeriego, que vagabundea por el barrio del Raval de Barcelona, donde malvive resolviendo casos por «cuatro duros». Con una gran dosis de humor negro nos adentramos en la sordidez de los bajos fondos. Con una agudeza inusual, Luis Gutiérrez se presenta como uno de los grandes de la novela negra en lengua castellana. Mala Hostia inicia una serie de tres libros del comisario Atila.
Els 20 itineraris proposats ressegueixen l'àmbit més costaner de l'Alt Empordà de sud (l'Escala) a nord (Portbou), i fan també alguna merescuda incursió a l'interior d'aquest territori. El seu paisatge, tant litoral com terra endins, manté la copiosa empremta que han deixat tots els seus pobladors des d'abans dels ibers i al llarg del temps, representats per les nombroses restes arqueològiques i per les construccions militars, religioses i civils. Aquest valuós patrimoni històric i de natura ens farà gaudir d'un territori on s'han sabut combinar en equilibri les zones naturals protegides amb les d'àmbit turístic. Els recorreguts seleccionats segueixen en bona proporció els senders senyalitzats de GR, PR, SL i d'Itinerànnia; quan això no sigui així, l'acurada descripció us donarà la seguretat adient.
Que li diguin a l?Àngel Alegre, el protagonista d?aquesta novel·la, si l?ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas rutinari i senzill ?com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d?una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar? s?embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d?ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se?n. Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l?encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l?aturarà en l?espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció; això sí, amb uns propòsits més que sospitosos.
«La pura veritat és que la complexitat potser sigui el factor que defineixi més bé el conjunt de La perfecció de la molla. Una complexitat que es nota en tots els aspectes del recull. Podríem començar per la complexitat estructural del llibre. Rosa Vilanova sap escriure bons poemes i després domina el difícil art de col·locar els diferents poemes en nuclis temàtics que, al seu torn, sentrellacen per formar una unitat superior que és molt més que la mera suma de textos. Cada poema és una creació autònoma i cada poema ocupa un lloc determinat en el seu nucli o clúster temàtic que finalment ocupa un lloc determinat dins lestructura general del llibre. El llibre té cinc seccions o nuclis temàtics: vint-i-quatre autoretrats, nou poemes dedicats a una tria de ponts sobre el Fluvià, tres poemes sobre gossos, sis poemes sobre linterior de la cambra i tretze poemes damor.» Del pròleg del llibre, «Les incisives paraules de Rosa Vilanova», de D. Sam Abrams.
Som una espècie que està dissenyada per moure's, amb cossos que milloren amb el moviment diari. De tots els exercicis que l'autor d'aquest llibre ha fet, el millor, que ha descobert fa poc, és "caminar": el millor tònic per al cos i l'esperit, el millor control de pes sense fer règim. Recórrer caminant els carrers, els parcs, els jardins, el litoral, els turons, la serra de Collserola, resulta màgic. Es va proposar una meta: un milió de passes a Barcelona, la mateixa quantitat de passes que va recórrer en el seu primer Camí a Santiago de Compostel·la. Passes de mar a muntanya, de llevant a ponent. Ha estat el seu millor èxit en molt de temps, i es disposa a relatar-ho. En acabar aquest llibre, haurem completat tots els circuits en un temps total de 140 hores, a ritme enèrgic de 10 minuts/km i en passes còmodes, sense forçar-ne la longitud (calculem que un pas són 75-80 cm, aproximadament).
La Guia de les papallones diürnes de Catalunya sintetitza, amb gran rigor i qualitat científica, els coneixements sobre la biologia, distribució i estatus de conservació de les 200 espècies de papallones diürnes conegudes de Catalunya. Sorganitza a partir de fitxes individuals per cadascuna de les espècies, que inclouen: Breu descripció de la distribució europea, ibèrica i catalana. Mapa de distribució a Catalunya utilitzant el reticle UTM 10x10 km, diferenciant les dades corresponents als períodes anterior i posterior a lany 2000. Estatus de conservació a nivell regional segons els criteris de la UICN. Descripció biològica i morfològica. Fotografies en la natura dels estadis immadurs (ou, eruga, crisàlide) i de ladult. Aporta els mapes de distribució més complets i detallats de totes les espècies, elaborats a partir de dades publicades i especialment les milers dobservacions inèdites obtingudes en projectes de ciència ciutadana a gran escala (Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Biodiversidad Virtual, Ornitho.cat), així com els proporcionats per entomòlegs professionals i aficionats. Aquests mapes han permès avaluar lestatus de conservació de les espècies a nivell regional, aplicant els criteris de la UICN. El seu text és innovador ja que aporta dades inèdites sobre aspectes diversos de la biologia i ecologia de les espècies com ara: les plantes nutrícies utilitzades, el cicle biològic i la fenologia, la preferència dhàbitats, el comportament dels adults, lestructura de les poblacions i les amenaces que pateixen. Adopta els criteris taxonòmics més moderns i rigorosos i inclou un apartat de descripció morfològica de ladult, així com un altre en què es detallen els elements diferenciadors de les espècies similars.
Fa anys que anem a manifestacions cada 11 de setembre. Hem fet consultes i concentracions, sovint amb els nostres fills. Per a ells ja és una tradició més del calendari. Però l?1 d?octubre va ser diferent perquè ens hi va convocar per primera vegada el nostre govern i tots els catalans vam tenir el dret de manifestar-nos votant. Per fer-lo possible, molts vam dormir als col·legis, vam defensar els llocs de votació, vam cantar, vam cridar, vam riure, vam espantar-nos, i sobretot vam votar. Però aquell dia va semblar que s?havia avançat la castanyada. Què va passar? Per què vam votar l?1 d?octubre?
En esta obra histórica monumental el profesor Pierre Vilar sitúa en una nueva perspectiva el pasado de Cataluña en relación con el de los restantes pueblos peninsulares, y nos explica el complejo proceso que hizo surgir el «hecho diferencial» y, con él, el «problema catalán» en la España contemporánea. En el segundo volumen, tras un minucioso análisis de la producción y el ingreso agrícolas y sus consecuencias a varios niveles, Vilar estudia cómo se pasó de una economía esencialmente agraria y de corte feudal a la etapa de la industrialización capitalista. Para ello partirá de la formación del capital comercial, examinando, en primer lugar, la coyuntura comercial del siglo y, posteriormente, su estructura, de la «botiga» a la «compañía», para terminar viendo qué hizo posible el desarrollo novecentista.
Atila es el detective duro, machista, alcohólico y mujeriego, que vagabundea por el barrio del Raval de Barcelona, donde malvive resolviendo casos por «cuatro duros». Con una gran dosis de humor negro nos adentramos en la sordidez de los bajos fondos. Con una agudeza inusual, Luis Gutiérrez se presenta como uno de los grandes de la novela negra en lengua castellana. Mala Hostia inicia una serie de tres libros del comisario Atila.
Els 20 itineraris proposats ressegueixen l'àmbit més costaner de l'Alt Empordà de sud (l'Escala) a nord (Portbou), i fan també alguna merescuda incursió a l'interior d'aquest territori. El seu paisatge, tant litoral com terra endins, manté la copiosa empremta que han deixat tots els seus pobladors des d'abans dels ibers i al llarg del temps, representats per les nombroses restes arqueològiques i per les construccions militars, religioses i civils. Aquest valuós patrimoni històric i de natura ens farà gaudir d'un territori on s'han sabut combinar en equilibri les zones naturals protegides amb les d'àmbit turístic. Els recorreguts seleccionats segueixen en bona proporció els senders senyalitzats de GR, PR, SL i d'Itinerànnia; quan això no sigui així, l'acurada descripció us donarà la seguretat adient.
Que li diguin a l?Àngel Alegre, el protagonista d?aquesta novel·la, si l?ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas rutinari i senzill ?com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d?una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar? s?embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d?ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se?n. Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l?encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l?aturarà en l?espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció; això sí, amb uns propòsits més que sospitosos.
«La pura veritat és que la complexitat potser sigui el factor que defineixi més bé el conjunt de La perfecció de la molla. Una complexitat que es nota en tots els aspectes del recull. Podríem començar per la complexitat estructural del llibre. Rosa Vilanova sap escriure bons poemes i després domina el difícil art de col·locar els diferents poemes en nuclis temàtics que, al seu torn, sentrellacen per formar una unitat superior que és molt més que la mera suma de textos. Cada poema és una creació autònoma i cada poema ocupa un lloc determinat en el seu nucli o clúster temàtic que finalment ocupa un lloc determinat dins lestructura general del llibre. El llibre té cinc seccions o nuclis temàtics: vint-i-quatre autoretrats, nou poemes dedicats a una tria de ponts sobre el Fluvià, tres poemes sobre gossos, sis poemes sobre linterior de la cambra i tretze poemes damor.» Del pròleg del llibre, «Les incisives paraules de Rosa Vilanova», de D. Sam Abrams.
Som una espècie que està dissenyada per moure's, amb cossos que milloren amb el moviment diari. De tots els exercicis que l'autor d'aquest llibre ha fet, el millor, que ha descobert fa poc, és "caminar": el millor tònic per al cos i l'esperit, el millor control de pes sense fer règim. Recórrer caminant els carrers, els parcs, els jardins, el litoral, els turons, la serra de Collserola, resulta màgic. Es va proposar una meta: un milió de passes a Barcelona, la mateixa quantitat de passes que va recórrer en el seu primer Camí a Santiago de Compostel·la. Passes de mar a muntanya, de llevant a ponent. Ha estat el seu millor èxit en molt de temps, i es disposa a relatar-ho. En acabar aquest llibre, haurem completat tots els circuits en un temps total de 140 hores, a ritme enèrgic de 10 minuts/km i en passes còmodes, sense forçar-ne la longitud (calculem que un pas són 75-80 cm, aproximadament).
La Guia de les papallones diürnes de Catalunya sintetitza, amb gran rigor i qualitat científica, els coneixements sobre la biologia, distribució i estatus de conservació de les 200 espècies de papallones diürnes conegudes de Catalunya. Sorganitza a partir de fitxes individuals per cadascuna de les espècies, que inclouen: Breu descripció de la distribució europea, ibèrica i catalana. Mapa de distribució a Catalunya utilitzant el reticle UTM 10x10 km, diferenciant les dades corresponents als períodes anterior i posterior a lany 2000. Estatus de conservació a nivell regional segons els criteris de la UICN. Descripció biològica i morfològica. Fotografies en la natura dels estadis immadurs (ou, eruga, crisàlide) i de ladult. Aporta els mapes de distribució més complets i detallats de totes les espècies, elaborats a partir de dades publicades i especialment les milers dobservacions inèdites obtingudes en projectes de ciència ciutadana a gran escala (Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Biodiversidad Virtual, Ornitho.cat), així com els proporcionats per entomòlegs professionals i aficionats. Aquests mapes han permès avaluar lestatus de conservació de les espècies a nivell regional, aplicant els criteris de la UICN. El seu text és innovador ja que aporta dades inèdites sobre aspectes diversos de la biologia i ecologia de les espècies com ara: les plantes nutrícies utilitzades, el cicle biològic i la fenologia, la preferència dhàbitats, el comportament dels adults, lestructura de les poblacions i les amenaces que pateixen. Adopta els criteris taxonòmics més moderns i rigorosos i inclou un apartat de descripció morfològica de ladult, així com un altre en què es detallen els elements diferenciadors de les espècies similars.
Fa anys que anem a manifestacions cada 11 de setembre. Hem fet consultes i concentracions, sovint amb els nostres fills. Per a ells ja és una tradició més del calendari. Però l?1 d?octubre va ser diferent perquè ens hi va convocar per primera vegada el nostre govern i tots els catalans vam tenir el dret de manifestar-nos votant. Per fer-lo possible, molts vam dormir als col·legis, vam defensar els llocs de votació, vam cantar, vam cridar, vam riure, vam espantar-nos, i sobretot vam votar. Però aquell dia va semblar que s?havia avançat la castanyada. Què va passar? Per què vam votar l?1 d?octubre?